MALANYEU (Via "Carla se´n va a la selva" (IV/V/V+, 100 mts.)

Avui Diumenge, jo i la Ana, aprofitan que hem d´anar a la casa de colonies on la pròxima setmana hem de celebrar el 1 Aniversari GEAMM, a la Vall del Lord, ens llevem ben d´hora per anar pel matí fins a Malanyeu i fer una via per poc que sigui. La escollida "La Carla se´n va a la selva". Que vos fer-li ... hi ha "mono".

Una vegada arrivem a Malanyeu fem la aproximació fins la via, la que ens queda més a la esquerra de totes. Caray !!! ... trobem força gent, fins i tot un parell de cursets i hem de fer una mica de cua. Cap problema, aprofitarem que al costat del primer llarg hi ha un llarg d´esportiva i la enllaçarem amb la nostra.

Accés:Un cop travessat el torrent i 5 metres després de passar pel filat elèctric, surt un camínet poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, la va resseguint per sota fins a trobar el peu de via.La via està situada a 15m a l’esquerra de la via Montse Curtó, i puja paral·lela , 5 metres a l’esquerra, d’una via (sense nom ? ) d’un sol llarg

Primer llarg (40 mts, 10 parabolts): Cap problema, tot recta amunt fins arrivar a la primera reunió.

Segon llarg (30 mts, 2 parabolts). Aquí prenem la opcció d´anar a la dreta, només sortir, salvem els primers 3 metres i deseguida fem flanqueig a mà dreta fins anar a buscar la reunió amagada entre arbres, això si força comoda.

Tercer llarg (35 metre, 11 parabolts). Anirem recta amunt, amb tendencia una mica a la dreta. Un pel descomposta la roca, a trams, fins arrivar al tram on podem agafar la varinat de la esquerra (V+) o la de la dreta, un IV.

Descens: Per aquesta via no és recomenable fer el ràpel, així que anirem a la linea del costat mateix on perferctament el podrem realitzar. Ràpel de 55m situat a 8m a l’esquerra de la R-3 i que condueix a la 1ª reunió i un segon de 40 m. O bé caminant a la dreta tot remuntant tota l’aresta fins a una casa i baixar a buscar el peu de via en uns 40’.

Ara una vegada avaix, casualitats de la vida, coneixem a la Martzia, una noia italiana on coincirem el cap de setmana seguent al aniversari GEAMM i també ... coincidim amb en Marc i en Carles a les Taules de la llei on estan fent esportiva. Guai !!!!



Un petit àpat i ... marxem cap a Sant Llorenç de Morunys a fer una ullada a la casa rural.

Un Diumenge complert !!!

PORTS DE BESSEIT_ VÍA KRT

250m, 6b+/A1 (6ª OBLIGAT)

El dissabte dia 10/10/2009
Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.

Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!

Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....

Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía

Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!

Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!

Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!

Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.

Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!

Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.

Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.

Ens esperàven al cim en Xicu i en Ferranet, que ja havien fet la seva via amb molt d’èxit.
En conclusió, no em puc queixar, vaig tenir una cordada que em va fer sentir molt segura. Jo vaig anar molt be tota la via. I acumulo una clàssica més al meu expedient.
Per cert això de fer dues cordades de dos, està la mar de be!
Cordades: Xavi, Eli i el vent / Carla, Esther i el vent
By Ther.

LA PARET DE L'AERI. la via dels Sostres + David Aparicio ( 270m ? 6b / 6a obligat )

Hi ha molts tipus d’escaladors; els friquis toxeros, els clàssics de la tàpia, els fanàtics “a muerte “ , les novies ressignades que els acompanyen, els adictes a la roca des del dia que ho vàren descobrir en un curs d’escalada...

Ara fa un any, quan passava en cotxe per davant de Montserrat hi veia montanyes majestuoses i admirables, un conjunt desconegut, avui, quan les miro, les segueixo veient majestuoses i admirables, però ara tenen forma i nom; els Gorros, les Agulles, les grans parets...la millor imatge és quan anem cap al Monestir, agafem la sortida de Montserrat des de la C-58 i als pocs minuts apareix davant nostre tota la cara Nord, immensa, imponent; els frares encantats, la paret de Diables, el Serrat del Moro, la Paret de l’Aeri; la més alta i basta que cap altre, et tempta cada vegada que la mires i imparteix respecte cada vegada que en parles...

Ahir era el gran dia! Desprès d’una setmana de nervis i inseguretats. En Xicu ben tranquil i la Carla feta un flam marxem ben d’hora cap a la cara Nord amb la ressenya sota el braç d’una gran clàssica; la via dels sostres i sortiriem per la David Aparicio. No m’imposava el grau de la via ( V la primera i 6a la segona ) , ni l’equipament ( reequipada recentment ), afortunada amb el company de cordada ( el meu moni particular durant quasi 4 setmanes, sobradíssim de grau i també de “ cap “ ), sí la Cara Nord de Montserrat, coneguda per la seva gran duresa i hostilitat, la paret, caracteritzada per la seva immensitat i el seu passat, i pel fet de ser una clàssica, sempre guarden alguna sorpresa...

LA VIA

Aproximació per la canal esquerra de la paret, on ens trobem al llarg de tota l’ascenció ferralla abandonada integrada ja al paisatge, quina llàstima!. Vàries cordes i cables t’ajuden en la pujada fins trobar-te just davant la gegantina paret, allà flanquejarem a la dreta fins a haver de desgrimpar una miqueta per arribar finalment a peu de via, clarament visible pels seus notoris sostres.

L’hora de la veritat, la Carla comença; friends, cintes, magnesi i a munt ! llarg de V + ( segons ressenya vertiente Norte ) bavaresa a equipar, claus i finalment placa amb parabolts, per arribar fent flaqueig ( amb bones preses de mans ) sota el sostre a la emblemàtica figuera morta de la R1. Buf!! Millor del que em pensava...Reunió!!

2n llarg, sortir de la figuera és tota una aventura, amb preses invertides en Xicu assegura el pas de 6a i desapareix darrera el sostret, diedre amb fisura i alguna presa a la placa, maquíssim. Reunió!! Ara ve l’estètic flanqueig sota el sostre d’eterna presa invertida; vinga Carla cames amunt i no patinis, arriba fins el clau i el cordino i el clau, no es deixa xapar! Enrera, descanso, buf! Tornem-hi! Però em passo el clau fins el pròxim cordino, ja hi sòc! I fins el següent clau, ja veig el parabolt!! Increïble!!. Reunió!!

Últim llarg dels sostres, diedre amb fisura i placa flanquejant també un petit sostret. Per tots els gustos. Reunió! Jardinet fins a peu de via, 6b, el Xicu es posa en acció, llarg com un dia sense pa, 50m ? o almenys això ens va semblar, molt continu i més continu, quin crack el Xicu. Reunió!.

Ara el 6a de placa, el passet està a l’inici i desprès es converteix en V+ que es deixa fer. Molt Divertit. Reunió!!. Per últim un llarg estrany, inici en IV per arribar a peu pla davant la corvada paret final, 6a+ desplomadet amb bona presa segons el Xicu, jo no ho c, el vaig esquivar per la dreta... De totes maneres proposo assegurar aquest llarg des de l’arbre de just a sota i no de la reunió 20 m més avall.

CIM, VISTES, ALEGRIA!!! Si no l’hi vaig dir al meu company de cordada 50 vegades que estava molt contenta no l’hi vaig dir cap!

La meva primera via a la PARET DE L’AERI.

Pel descens anem a boscar la canal de la llum, molt trepitjada i afectada pels últims desprendiments de Montserrat, on encara avui en dia, i sense senyals aparents de ser modificat, existeixen les restes de la torre de llum caiguda. Quina llàstima!!.

Gràcies Xicu !!

By Carla :-)

Barranc Oscuros de Balcés 13-09-2009

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 i despres agafar una desviació a la dreta, continuarem per la HU-332 direcció Bierge, creuarem el poble i ens desviarem cap a la dreta direcció Rodellar. Seguirem en aquesta carretera fins al quilometre 15 un cop alla trobarem a mà dreta una pista forestal amb una gran panell amb el nom i les caracteristiques del barranc, seguirem en aquesta pista uns 2,5 quilometres fins arribar les ruinas de la caseta Cuarasa i mes tard cap al Collat de Colmenares aquí deixarem el cotxe. Mapa d'accés
Aproximació:
Seguirem la mateixa pista cap amunt fins passar una cadena que impedeix que els cotxes entrin, una mica mes endavant trobem una curva molt tancada a mà dreta amb una fita que ens porta directament a un petit corriol perfectament senyalitzat que voreja i ascendeix la muntanya, continuarem aquesta pista perfectament marcada, primer pujarem i mes tard baixarem per una mena de tartera amb un cami que serpenteja fins arribar al riu Isuala, continuarem riu avall uns metres i despres de passar una badina arribarem al primer caos.
Descens:
En el caos en posem el neopre i comença l’aventura a poc metres trobem un petit rappel de 4 metres però amb una mica d’habilitat pots baixar sense fer us de les cordes, nosaltres vam optar per baixar-lo per unes roques encastades que formaven un petit forat situades a mà esquerra, avançem uns metres i trobem un altre rappel de 6 o 7metres, fàcil però amb molta aigua podria ser una trampa mortal, passes just per mitg d’una cascada i vas a parar a una petita badina on hi ha molt poca llum, a partir d’aquí el barranc es va engorjant progressivament la llum va disminuin, coves i passadissos molt estrets llargs i amb molta aigua fan del recorregut un autentica experiencia pels sentits, despres passadis llarguissim el barranc es torna ha obriri trobem un nou salt d’aigua amb un passa mà que ens porta a una reunio instalada uns metres endins, tornes a dependre de la teva força i habilitat per montar el rappel, un cop superat això en trobem un passadis estret però molt obert on pots pujar a una roca que queda a mà dreta i fer un saltiro d’uns 7 o 8 metres en el que has de filar prim, vaig ser l’unic a saltar si veieu el video podreu entendre el perque, entro a l’aigua tocant la roca del costat, a partir d’aquí un parell de badines mes avall ens porten fins a un petit pont metal·lic que ens indica el final del barranc.
Retorn:
Una pista que surt a mà dreta del barranc i que va paral·lela a un petit afluent del riu ens portara fins al Collat de Colmenares on hem aparcat els cotxes.
Aproximació: 1h
Descens: 1h20min (2 persones)
Retorn: 40 minuts
-VIDEO DEL BARRANC-

MAGDALENA SUPERIOR, VIA DOC. ANTON (V/AO/ 135 mts)

Diumenge día 4 de octubre, vaig tindra la sort de poder compartir una nova jornada d´escalada amb el companys del nou curs d´escalada en roca que ha organitzat el GEAMM. Per la ocasió, amb en Jaume i l´Arnau. Quins dos nous craks !!! ... i per sobre de tot molt bon rotllo i diversió.

(VIDEO RESUM)

La via escollida per ells dos i jo la "Doc. Anton" a la Magdalena Superior. Després de breus explicacions dels monitors ens posem en marxa. L´aproximació que era un exercici de orientació va ser un éxit, cap mena de problema i en un no rés jà estavem a peu de via.

... quina bona pinta que fa això !!!!

Fem un breu repàs de totes les maniobres i ...

... voleu fer de primer ???

Els ulls d´en Jaume i l´Arnau m´ho diuen tot. Siiiiiiiiiiiii !!!!!

(primer llarg)

L1: (18 mts. 2 xapes)El primer llarg, sense cap mena de dificultat però nomes dos xapetes és per l´Arnau, per a continuació en Jaume fer el segón. L2 (28 mts. 4 xapes) Aquest segon llarg sense dificultat, tot recte amunt el fa en Jaume

(segon llarg)

Les reunions perfectes, això si, haurem de practicar tots tres una mica més el tema de les cordes.

Quin lio Deu meu !!!! ... això si, amb paciencia que és la mare de la ciencia, ens ensortim !!!

L3 (30 mts. 11 xapes) L4 (28 mts. 14 xapes) L5 (26 mts. 5 xapes) Els seguents llargs son per mi, dons son una mica rarets. La qüestio és poder salvar un parell de sostres per la dreta i axiò fa que siguin pasos una mica complicadets però ens ensortim sense cap mena de problema.

(tercer llarg)

(quart llarg)

... quines vistes oi ????

... l´alçada encare fa una mica de respecta però ens comencem a deixar anar i mirem tot l´entorn increíble que ens ofereix Montserrat.

(vistes a S. Benet)

Anem per l´últim llarg i arrivem adalt del cim, foto de record i anem a preparar els ràpels, el tema és no vaixar la guardia devant l´éxtasis.

En un principi son 2 ràpels de 30, però quan una vegada arrivem al segón ... la veritat és que la reunió no hem fà gaire gràcia, un pel rovelladetes no, molt rovelladetes !!!

... que fem ???

Ens arrisquem i deixem caure les cordes aveure si arriven a terra i així és. O sigui que al final fem un ràpel de 60 metres fins arrivar a terra.

Ara si que podem dir que hem fet la via !!!!!

Felicitats Jaume i Arnau per entrar en aquest fantàstic món de les alçades i sensacions !!!!

Barranc del Riu Vero 12-09-2009

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 pasarem per Monzon i seguirem direcció Barbastro, un cop creuat seguirem per la carretera A-1232 en direcció Adahuesca i finalment tombarem a mà dreta cap Alquezar, aquí aparcarem el primer vehicle. Ara en dirigim un altre cop en direcció Barbastro fins a trobar una desviació a mà esquerra que indica Colungo,seguirem aquesta carretera i continuarem direcció Lecina, entre els quilometres 17 i 18 aparcarem els vehicles en un parquin molt ampli que queda a mà esquerra. La combinació amb dos vehicles es obligada, degut a la seva llargada. Mapa d'acces
Aproximació:
Del mateix parquin surt una pista a mà dreta perfectament indicada que baixa fins al caudal del riu.
Descens:
Prepareu-vos per caminar, la longitud d’aquest barranc es ni mes ni menys que de 6 quilometres, no te cap rappel obligat es pot fer sense corda, però no sense motxilla perque necesariament necesites previsions per agafar forçes a mitg camí, perfecte per fer amb gent inexperta amb una cert nivell físic. El barranc comença amb una caminada amb tota regla on no et mulles practicament res, això si el paisatge es una pasada, alguns exemples son l’extraplom del barranc vei el Basender o l’increible pared anomeda el “queso” podeu imaginar perque es diu aixi. Poc despres d’aquest paratge el barranc es tanca i entrarem a una zona de foscos, coves, sifons, badines amples, etc. Despres tornarem a l’exterior i seguirem entrant en petits caos amb infinitat de pasadisos on el teu criteri es qui marca la direcció a seguir. Realment es un barranc que dona molt de joc, hi ha infinitat de salts per a tots els nivells, no as de fer res que no et vegis amb cor de fer, tobogans, petites cascades, marmites, estrets, foscos, sifons, caos… te de tot menys rappels. Molt recomanable.
Retorn:
El barranc finalitza quant veiem un petit pont que creua el riu i et porta a una pista que condueix cap Alquezar, si us pensaveu que tot havia acabat estaveu equivocats, ara toca pujar, això si, tot està perfectament senyalitzat.
Hi ha una segona opció nomes per a gent que s’ha quedat amb ganes de caminar, aquesta es seguir el riu fins arribar a una presa, d’alla tambe puja un cami a mà dreta que també ben indicada.
Aproximació: Inmediata uns 10minuts
Descens: 6 hores (7 persones)
Retorn: 45min / 1h

-VIDEO DEL BARRANC-