2 ANIVERSARI GEAMM

13/14 DE NOVEMBRE

S`ha acosta el segón aniversari del GEAMM i és hora ... d´engrescar-se !!!!

ON CELEBRAREM EL SEGÓN ANIVERSARI GEAMM ????

Aquest any canviarem de terres i marxarem cap a Tarragona, més concretament a la comarca del Priorat i més concretament ens situarem entre les poblacions de Prades, Siurana i Margalef o sigui ... a terres del MONTSANT.

Aquest espai natural de gran valor, es la referència ineludible del turisme rural interior i de natura a les Comarques Tarragonines.
Geològicament, conformen un únic conjunt muntanyós. L’àrea protegida té una superfície de 9.242,07 ha que es troben ubicades als següents municipis: La Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, La Figuera, Margalef, La Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, La Vilella Alta i La Vilella Baixa.
Un relleu molt abrupte forma un gran conjunt d'altes muralles naturals i originals formacions rocoses amb multitud de cingles i barrancs que donen a aquestes muntanyes la seva singularitat paisatgística. La dificultat dels seus accessos han permès mantenir el seu aïllament i la conservació d'unes riques comunitats vegetals típicament mediterrànies i una diversitat faunística de les mes riques de Catalunya.

ACTIVITATS A REALITZAR

SENDERISME

Grau dels barrots

Grau d´agnet

Barranc de la Gritella

Roca Falconera

Barranc de Taverne

... i altres

ESCALADA ESPORTIVA

Siurana

Margalef

Cabacés

Monsant

ESCALADA CLÀSICA
Montsant

Margalef

Siurana

Prades

BTT

KAYACS

KAYACS A SIURANA/MARGALEF

FERRATES

Morera de Montsant

TURISME

Prades

Escaladei

Vols apuntar-te? fes-ho aquí.

Vols quedar-te a dinar Diumenge ??? fes-ho aquí
El límit de temps és 30 de setembre.

La Casa que tenim pensada es a la casa de colònies CAL CATALÀ a veure que us sembla.

MITJA PENSIÓ NORMAL:

Berenar: pa amb xocolata

Sopar: escudella. Peix amb tomàquet amanit. Iogurt. De beure aigua i vi. Cafè o infusió.

Esmorzar: llet, cafè, colacao, pa, galetes, cereals, mantequilla, melmelada, foigras, nocilla, formatget i suc.

Preu: nens fins als 14 anys 12,30 euros + 8% IVA, i els més grans d'aquesta edad 13,90 + 8% IVA.

MITJA PENSIÓ AMB EL SOPAR ESPECIAL:

Berenar: pa amb xocolata

Sopar: -adults: pica-pica. Amanida catalana. Carn a la grasa amb acompanyament (1 tall+ de llangonissa, 2 talls de corder, i tallet de botifarra negra, pebrot i albergínia escalivats i allioli). Mousse de llimona. De beure aigua i vi. Cafè, infusió i licor.-nens: pica-pica. Macarrons. Llangonissa amb patates seques. Gelat. de beure aigua i refrescos.

Esmorzar: igual

Preu: nens fins als 14 anys 15 euros + 8% IVA, i els majors d'aquesta edad 18 euros + 8% IVA.

DINAR DEL DIUMENGE:

Hi hauria: meló amb pernil. Pavo amb salsa. Fruita. De beure aigua i vi. Cafè.-faran una pensió complerta. -Si ha sigut pensió complerta amb menú normal: el preu és 20,50 euros + 8% IVA (fins als 14 anys) i 23 euros + IVA els major d'aquesta edad.-Si ha sigut pensió complerta amb el sopar especial: el preu és 23 euros + 8% IVA pels nens fins als 14 anys i 26,200 + 8% IVA els majors d'aquesta edad.

EXTRA D'ESMORZAR: si a l'esmorzar es vol a més a més del que us he apuntat pa amb tomàquet amb embotid hi ha un suplement de 1,30 euros + 8% IVA.

Cap de setmana a Montrebei...

Aquest cap de setmana la família Lugo-Pau-Tutusaus-Ruiz ha fet un mini-stage per la Noguera...

Aprofitant la California, la nit de divendres a dissabte la vàrem passar a la Serralada de Cap de Ras, gaudint d'una espléndida nit estel.lada i d'una sortida de sol espectacular.

Al matí, excursió a Mont-Rebei...quin tute!

Vam triar l'itinerari de Corçà a Mont-Rebei ...uns 7 km d'anada i amb un desnivell de 400m... que la Jana va fer dignament a l'esquena del seu pare i del seu tiet!

Vistes de somni del congost, parets verticals i extraplomades, el camí escarvat a la roca, solet, aigua... no ens podem queixar!

Bé, potser massa solet el que va fer que els nois decidicin fer la tornada sols i que les tres noies s'esperessin tranquilaement tot remullant-se al riu!

Quina tornada, però! ... per fer-la més ràpida van decidir córrer una estona... però entre la calor, el desnivell que calia superar de nou i l'entrepà de pernil rodolant per l'estòmac.... la "pàjara" estava garantitzada!.... tot i això encara van poder escurçar força el "timing"...

La sorpresa va ser que de Corçà (on teníem els cotxes) fins a Pont de Montanyà (on teníem les dones) ens quedava una "volteta" de 65 km d'anada i 65km de tornada!

Així que entre la pallisa de l'excursió més la pallisa de cotxe més la calor que feia.....el projecte d'escalar l'Esperó Badalona el diumenge es va convertir en una passejada suau i en un bany a Sant Llorenç de Montgai acompanyat d'un bon apat al Restaurant El Mirador del Llac....

Tot plegat un cap de setmana ben complert!

Aquí us deixo un recull de les millors imatges...

Gorgues du Cady

França ens té el cor robat barranquerament parlant, aquest any preferim fer quilometres per anar buscar decensos on el caudal considerable, el fred, l’alçada i l’erosió son el plat del dia. El nostre nou objectiu l'anomenat “Le Cady” la veritat es que era una petita espina clavada de fa anys, per una cosa o una altre mai trobava el moment per anar-hi, el meu company de descencs en Nogués ja l’havia fet en dues ocasions, però semblava més il·lusionat que jo per repetir-lo.
L'acces el fem entrant per frança desde la Jonquera i seguim direcció Perpignan, ens desviem cap a Prades i continuarem cap a Villefrance de Conflent i Vernet les Bains, finalment entrarem al poblet de Casteil i buscarem el trencant en direcció "Col de Jou", despres d'una curva tancada a la dreta trobarem un petit descampat avanç de creuar el riu, aqui deixarem el cotxe, nosaltres vam arribar un divendres i vam fer nit aqui mateix, s'aconsella anar amb dos vehicles ja que per arribar fins l'inici del barranc hi ha més de 6 quilometres de forta pujada per la carretera. Nosaltres logicament no teniem un segon cotxe i vam fer dit, Bona gent! el segon cotxe que passava ens va pujar fins les proximitats del refugi de Marialles, d'on surt per l'esquerra el GR que ens condueix fins a una desviació senyalitzada a uns 1454m d'altitud, nosaltres trencarem per l'esquerra seguint unes marques de color groc, que tendeixen a borejar el riu amb poc desnivell fins arribar a un pont d'on s'inicia el descens.
El barranc rep algunes critiques negatives en alguns blogs, degut a les instal·lacions, els cables i passamans accesius i precaris, Jo personalment el vaig trobar unic, no es pot comparar amb un Llech, que es el que acostuma fer tothom quant tria un barranc per aquella zona, no té res a veure. La tònica del barranc es la d' un descens obert, però les seves aigues parlen per si soles, amb caudal normal no te cap complicació però es pot apreciar la mala llet de l'aigua i la inombrable quantitat de moviments perillos que amb un caudal elevat otro gallo cantaria. Crec que l'excesiva equipació esta pensada per si et trobes un marrón poder tenir alguna opció, també s'ha de dir que està prohibit realitzar el seu descens, motiu per el qual les equipacions presenten un cert desgast, ningu es deu plantejar la seva reequipació, tot i que cal dir que e vist instal·lacions pitjors.
Com a plats forts tenim un salt d'uns 12m en el que no es veu la recepció, a més vas a parar just sota d'un gran salt d'aigua, nosaltres vam rapelar un tros i el vam transformar amb un salt de 6 metres. I com no, la cirereta del pastis, el famos "Tobogan de la mort", que acaba just en un bloc de pedra, es curios pero a escasos 2 pams avanç de tocar el roc, l'aigua et tomba cap a la dreta al mateix temps que t'enfonsa, passant el bloc per sota que es trova practicament erosionat, en Nogués que ja l'havia fet, va ser el primer en baixar, haig de dir que no em va donar gens de confiança quant el vaig veure picar de cames contra el bloc, però finalment vaig bufar fort... tirar les cordes i.... apretar el cul. sembla mentida però nomes el vaig tocar una mica amb el colze.
La sortida del barranc es fa per l'esquerra i està fitada, seguirem un corriolet que uns metres mes endevant ens fara passar a l'altre banda del riu i pujar fins al mirador de les Cascades du Cady on trobarem el camí principal, en 40min estarem al cotxe.


Bladé con acento en la "E"
No puc penjar fotos perque el blog està full!! us deixo amb el video.

CARROS DE FOC

1 setmana de agost

Al arribar a les 11 al pàrking vam començar el camí de pujada fins arribar al llac de San Maurici allà vam anar per un altre camí, no el de “carros de fuego” per veure la cascada de la ratera i desprès tornant al camí veien tot l’estany de la ratera. Abans de l’ultima pujada abans d’arribar al refugi d’Amitges vam parar a menjar barretes energètiques i veure aquarius, al acabar vam pujar la pujada i vam arribar al refugi, com eren les 4 de la tarda i no estàvem molt cansats vam continuar. Vam pujar tota una pujada fins arribar quasi a dalt però va començar a ploure, a les 5 i mitja, i vam tenir que fer la tenda ràpidament. Allà vam sopar i va continuar plovent i pedregar fins les 10 i desprès a la nit plovia menys. I ens vam anar a dormir.

Ens vam llevar a les 7 del matí, però vam començar a caminar a les 8 i mitja perquè vam tardar molt en esmorza i en recollir, perquè estava tot moll. Vam anar fins el refugi de Saboredo baixant per una baixada allà vam esmorzar magdalenes i vam continuar el viatge per arribar al refugi de Colomers. Vam començar a pujar per un tros on hi havia una tartera i un tros de camí fins arribar al cim. Al arribar al cim tot era una baixada amb molta pendent fins arribar a un lloc on hi havia una cova per on passava un riu desprès d’això vam pujar una miqueta i vam arribar a un llac molt bonic que es deia Clòto Baish on es parava molta gent i en mig del llac hi havia un petita illa, al veure vam continuar fins arribar a una pressa que teníem que creuar, al creuar es podia veure l’antic refugi, a prop d’allà hi havia unes vies deportives d’escalada o hi havia gent escalant però nosaltres vam passar de llarg i vam arribar al refugi, a les 2, allà com no hi havia lloc vam acampar al costat del refugi, vam dinar macarrons i vam passejar per voltants del refugi que hi havia al costat del refugi, el llac Major de Colomers. A les 9 ens vam anar a dormir.

Ens vam llevar a les 7, vam esmorzar i vam començar a caminar a les 8 vam pujar per una pujada fins el Port de Caldes i desprès vam decidir anar per una drecera, perquè no volíem anar al refugi dera perquè tindríem que tornar pel mateix lloc, que era tot baixada fins arribar al refugi Joan Ventosa i Calevell, allà vam agafar aigua i aquarius i també vam menjar entrepans. Desprès vam continuar en el tram més llarg i difícil, al principi teníem que travessar el riu dues vegades una per pedres i una altre per un tronc, al passar el tram del riu es podis veure un llac on hi havia moltes vaques que s’estaven banyant-se al llac, l’aigua del llac estava bé per banyar-se, al passar el llac hi havia una pujada que nosaltres vam trigar 5 hores en fer, tota la pujada tenia molta pendent i quan creies que acabava la pujada hi havia més, en tota la pujada hi havia moltes tarteres hi al tram final podies escollir si anar per la neu o per les pedres, nosaltres vam fer meitat i meitat, perquè la neu relliscava molt y jo hem vaig relliscar. Quan vam arribar al cim que feia 2748 , es podia veure un paisatge lunar i l’estany de Contraix, que era on teníem pensat acampar, però tot el voltant eren pedres i no es podia acampar. Baixant fins el llac vam passar per tarteres i per la neu i al trobar-nos a l’altre costat del llac vam trobar unes ovelles pastan i vam continuar per una baixada amb molta pendent fins arribar a una plana amb el riu al costat, com ja feia 11h que caminàvem i els núvols semblaven de pluja vam acampar abans de arribar a l’altre refugi, a les 8 vam sopar sopa i ens vam anar a dormir.

A l’endemà vam llevar-nos a les 7 menys quart i vam començar a les 7 i mitja i vam anar cap a l’altre refugi, però primer vam veure un refugi, la Centraleta, que només estava obert a l’hivern, desprès d’una hora de sortir vam arribar a l’altre refugi, el d’Estany Llong, que era el que tenia més barat les begudes. Vam continuar per un camí de pujada bastant pla fins arribar a la Collada de Dellui que hi havia una pujadeta i desprès una baixada i com jo i la meva mare som molt lents al baixar el meu pare ens avançava i feia o millorava fites pel camí. Quan el camí era més pla hi havia dos llacs el de Mariolo i el Tort, que era el més gran, els llacs els teniem que creuar per una passarel·la que els dividia i allà vam veure un refugi que no es de carros de fuego que es un refugi que esta format per pedres molt grans, allà no hi havia ningú. Desprès vam continuar per un camí bastant pla on es trobava unes vies, que antigament utilitzaven els miners, que es tenien que seguir fins arribar a un lloc on es veia el telefèric, allà tenies que pujar per on indicava el cartell fins arribar el refugi de Colomina, on et tenies que desviar una mica allà no ens vam quedar molt temps i vam continuar fins arribar a un desviament al costat del llac de Mar on vam acampar a les 4 , allà es notava que hi havia acampat i també que abans hi havia una casa, allà vam sopar risotto, el meu pare va trobar un riu més amunt i vam dormir.
Com volíem trigar 5 dies en fer carros de fuego aquell dia ens vam llevar a les set i vam començar a les 8 menys quart i vam pujar per una pendent que tenia forma de 4 i al final tenia escales fins a una desviació pel pas de l’ós, que és per on vam passar, en aquell camí no hi havia assenyalat ni camí i només hi havia poques fites difícil de reconèixer, però pujant vam trobar una camí molt ben fet i amb moltes fites, que continuava molt abans, però nosaltres no el vam veure. Al pujar pel Coll de Peguera, que és el segon port que es veu començant per l’esquerra, i vam començar a baixar per un lloc on hi havia una pendent molt gran i tota plena de pedres petites, on es veia el llac de Monestero, al baixar tota la pendent hi havia menys pendent i tota era una tartera fins arribar a un camí on hi havia un cartell que posava llac San Maurici. Allà la meva mare es va fer mal al turmell hi vam anar més lent, desprès el camí era un baixada amb poca pendent i al passar el llac de Monestero el camí era una passarel·la de fusta i desprès camí vam arribar al últim refugi el de Ernest Mallafré que era bastant petit i vam arribar on vam començar carros de fuego, al llac de San Maurici i desprès vam anar fins el cotxe. Desprès amb el cotxe vam anar a dinar a Spot i vam tornar a casa on vam

SADERNES ...

Avui Diumenge decidim un petit comité del Geamm anar a fer una miqueta d´esportiva cap a terres de Girona ... a Sadernes !!! Som l´Ana i en Marc, la Merijou, en Jaume i en Ferran i la Eli, en Xavi, l´Ainet i la Nuria.



Quedem a la Masia per com no, fer un bon esmorzar per posar-nos les piles !!! Tot seguit ... carreguem trastos i sota un "lorenzo" de collons anem a buscar ombra !!!



(VIDEO PATADINYA DEL MARC A LA ANA)

(VIDEO RESUM)

A quin sector anem ... que tingui ombra, bon peu de via per la Aina ... i vies asequibles pels humans i ... sisplau recordeu-me el sector !!!! Varem pasar Castellsaspasa (es diu així???) i passat el pont a mà esquerra, creuem el riu com podem i arrivem a una petita cova.

Vies asequibles ... poquetes ... vaja ... dues i la resta apretar de valent !!!!

Després d´una demostració de que els peus de gat es poden deixar a casa i com practicar la "patadinya" amb estil per part d´en Marc ... la resta de humans suquem els dits al "magnesi" i ... com no ens posem els peus de gat !!!

Dit i fet ... anem a escalar i jà hem escalat ... i un Diumenge que torna a pasar ... al pasat.

(... la felicitat avegades ens fa oblidar de les nostres pors)

Endevina endevinalla...

A que no endevineu qui fa anys aquests dies? Va, una pista:

Ho heu endevinat? No? Doncs està claríssim, l'Oliveta, també anomenada Eva, i la Vikinga, també coneguda com a Vicky.

Per si algú no sap qui són aquest parell de muntanyeres somrients, deixeu-me adjuntar
unes fotos:

En primer lloc, l'Eva, que ha tornat de NZ disposada a menjar-se el món i qualsevol cim que se li posi pel mig. Demà divendres fa anys, així que feliciteu-la!

I en segon lloc la Vicky, que el proper dia 12 farà anys, i ens han
dit que ho vol celebrar per adelantat! Vaja una juerguista!!!







Una abraçada de tot el Geamm per a vosaltres dues!

Barranc de l'Artiga (França, Ariege)

Diumenge 5 de setembre, finalment ens em acabat per decidir i anem cap a França!, aquest cop un pel lluny a fer l'Artiga i Marc, dos barrancs, molt propers entre ells, i molt, però que molt recomenables. En Jordi Bladé, en Jordi Nogués i en Sergi Lugo, faran l'equip GEAMM.

Aproximadament entre 3:30-4:00 hores ens plantem a la zona en

qüestió : Mataró/Ripoll/Puigcerdà/Ax-les-Thermes/Tarascon/Vic_de_Soç-Marc, una bona pallissa, però del tot recompensada !. Sobre les 09:45 sortim desde , en 45 minuts estem adalt, les vistes i el paissatge són impresionants, només el fet d'estar allà ja s'ho val !.

Entrem a dins, s'ha de dir que l'últim cop que vaig anar-hi i varem tindre que renunciar, l'aigua presentaba un aspecte molt més ferotge. els ràpels, salts, desgrimpades, són impresionants, el barranc o té quasi tot, el lloc, els ràpels, salts de fins a 12 metres, l'estètica del barranc.

Hi ha llocs, que s'ha de vigilar perquè rellisca, però la tònica és de preda bona.

Moltes zones de descans, i protecció. Varies instal·lacions, tan per si va carregat, com per si hi trobeu molta gent (el nostre cas !, ple d'empreses d'aventures).

El descens el varem fer en 2:30h, retorn després del salt de 6 metres, sortida per la dreta, i arribem al parking en 15 minuts.