Diumenge, 9 de maig de 2010
Per aquesta ocasió quedo amb l'Alfredo, l'Esther i l'Alexandra de Suïssa. Havíem planejat anar a Àger, però el temps va decidir que canviéssim els plans i acabéssim a Montserrat, a una via anomenada "Esperó del Místic" (adjunto ressenya del Onaclimb).
El dia ja començava amb imprevistos, però res em feia imaginar-me com acabaria...1r llarg, 25m, 6a: Un cop a la via (que, per cert, ens va costar de trobar), l'Alfredo arrenca com de costum i es curra un 1r llarg que jo no vaig trobar gens fàcil. Amb els braços embotits només començar, vaig fer A0 per un tubo, vaja escaladora!!! Darrera meu venien l'Esther i l'Alexandra. A la R vam coincidir que aquella via no era cap regal...
2n llarg, 40m, V+: Aquest millor, però tampoc fàcil. He llegit als Escalatroncs que podria ser 6a perquè la sortida de la R té la seva gràcia i a més t'has de mirar bé on poses els peus. Definitivament, a l'Esperó Místic no es va a passejar...
3r llarg, 30m, V: Un llarg més amable, que ens permet escalar una mica més tranquils. L'Alfredo va davant i jo el segueixo. L'Esther i l'Alexandra també pugen sense problemes. Ja queda menys!
4t llarg, 30m, V+: Em torna a tocar. Em miro i em remiro la sortida de la R. No sé què em passa avui que no ho veig gens clar (un pressentiment?). Al final, "qué narices!", tiro i bé, vaig fent, pujant per una placa que, a trossos, és ben fineta. Xapo la 2ª i la 3ª, amunt. La 4ª xapa està a prop, mentre que la 3ª ja em queda força lluny. Recordo que li dic a l'Alfredo "Ya la veo, está aquí cerca!", i llavors es trenca una pedra i avall....
El vol devia ser espectacular, però no el recordo. Només recordo el fort cop contra la paret, de cul (amb un blau que ho demostra). Adolorida, demano que em baixin fins la R. Els companys em miren preocupats, però jo estic bé, o això em sembla. Continuem? Ostres, només queden 2 llargs, i tot depèn de mi...Demano a l'Alfredo que tiri ell de 1r; l'Esther l'assegura. El miro pujar amb atenció, però de sobte noto que em tremolen les cames..."Esther, crec que no puc seguir, no ho veig clar". Ella, sensata, li diu a l'Alfredo que baixi, que abandonem. El nus de la gola pot més que el dolor, i em surten llàgrimes de ràbia i frustració. Però no hi ha res que no curi una abraçada dels companys...(gràcies, Esther)
Després dels ràpels i la curta aproximació acabem la tarda fent turisme a Montserrat, perquè l'Alexandra volia veure la Verge. Jo li demano a la Moreneta que el mal de peu no sigui res, però ella pensa "Massa tard, noia, haver-te dedicat a fer puntes de coixí". Acabo el dia sense poder caminar, a l'Hospital de Mataró i amb el peu mig enguixat. L'Alfredo es queda amb mi, quina paciència (gracias, Alfre).
I ara què? Bueno, repòs, resignació, i més ganes que mai de recuperar-me i seguir escalant. Només faltaria que l'Alfredo faci 6b abans que jo!!!!
.jpg)
Ens despertem molt d’hora al monestir de Lluch, però una serie d’imprevistos fan avançar les agulles del rellotge estrepitosament, aprofitem que el forn de pa ja està obert per fer un petit esmorzar, que amb els entrepans i xocolata que ja portàvem ens ajudarien a passar tot el dia dins el barranc. Tots a punt, 6 persones al cotxe d’en Nogués i cap avall, a escassos 20 minuts del monestir arribem a una bifurcació que ens dona la opció de continuar cap a Soller o anar a la impresionant cala de Sa Calobra. Aquí deixarem el cotxe i agafarem un petit corriolet que surt per la nostre dreta, al costat d’una petita tenda de souvenirs. L’aproximació és d’uns 15 minuts fins a trobar unes cases abandonades al costat del riu, nosaltres vam trobar el riu bastant generós d’aigua, però tot depèn de l’epoca de l’any que trieu per fer el barranc.
Progressàvem sempre de la mateixa manera, en Nogués i jo vam ser els encarregats de les motxilles i per tant els muntadors dels rappels, que junt amb la experiència i el coneixement del barranc d’en Sergi decidíem la millor maniobra per el grup. En Nogués muntava un rappel, jo baixava el primer, progressava i muntava el següent i així succesivament amb petites variants en els rappels més llargs o en zones amb diferents opcions. Arribem al pas d’en Duro, l’últim escape avanç d’entrar a la zona de foscos, aquí decidim dinar o més aviat menjar alguna cosa sense atipar-nos, els mes previsors menjaven mitg entrepà i una mica de xocolata, reservant provisions per el torrent de pareis, els més golafres no gestionaven absolutament res, tot cap a dins. En Sergi i jo vam arribar un pèl avanç i vam ser els primers en acabar de menjar, molt emocionats per l’inminent entrada als foscos decidim muntar el primer rappel, aquest cop triem un guiat, ja que una marmita trampa ens barra el pas cap al Tobogan d’en Balti. 
Aquí el sentiment GEAMM aflora i en Nogués i en Sergi es posen la samarreta taronja fosforito que tant ens representa. Gran encert fer un guiat en aquest tram, estic segur que hauríem gastat moltes forces per sortir de la marmita. Encara la llum guanya la partida a la foscor però pels que obrim traçada els frontals son de gran ajut, així donem informació de primera mà als nostres companys. Tots vam coincidir que la temperatura de l’aigua era més agradable dins els foscos que fora, la llum es despedeix i desprès de superar la sala de la bombilla, arribem als Pas de S’acolloniment, el primer rappel de 20 metres que et porta de la claror a la foscor, a partir d’aquí el barranc agafa forma de formiguer, amb infinitat de forats i compartimets, de tant en tant trobàvem alguna petita sala on aprofitàvem per apagar els frontals i escoltar el soroll de l’aire i l’aigua jugant amb les parets del barranc. 
Vam tenir alguns moments de gran desgast físic per sortir de petites badines amb aigua, sort que d’ideas no ens en falten i fer pedals i rappels guiats a cos, així com fer servir la força bruta i la pròpia formació rocosa del barranc ens van ajudar a progressar amb èxit. Després d’unes 3 hores de foscos veiem com el barranc comença a obrir-se i la llum vol marcar el camí, l’aigua ens diu adéu i grans roques prenen el seu lloc, el torrent de pareis s’acosta, un dels caos més famosos encara ens barra el pas cap a la cala de Sa Calobra.
+de+DSCF1137.JPG)
+de+escanear0007.jpg)
+de+escanear0007.jpg)
