dijous, 13 de maig de 2010

VOLANT A L'ESPERÓ DEL MÍSTIC


Diumenge, 9 de maig de 2010

Per aquesta ocasió quedo amb l'Alfredo, l'Esther i l'Alexandra de Suïssa. Havíem planejat anar a Àger, però el temps va decidir que canviéssim els plans i acabéssim a Montserrat, a una via anomenada "Esperó del Místic" (adjunto ressenya del Onaclimb).

El dia ja començava amb imprevistos, però res em feia imaginar-me com acabaria...

1r llarg, 25m, 6a: Un cop a la via (que, per cert, ens va costar de trobar), l'Alfredo arrenca com de costum i es curra un 1r llarg que jo no vaig trobar gens fàcil. Amb els braços embotits només començar, vaig fer A0 per un tubo, vaja escaladora!!! Darrera meu venien l'Esther i l'Alexandra. A la R vam coincidir que aquella via no era cap regal...



2n llarg, 40m, V+: Aquest millor, però tampoc fàcil. He llegit als Escalatroncs que podria ser 6a perquè la sortida de la R té la seva gràcia i a més t'has de mirar bé on poses els peus. Definitivament, a l'Esperó Místic no es va a passejar...

3r llarg, 30m, V: Un llarg més amable, que ens permet escalar una mica més tranquils. L'Alfredo va davant i jo el segueixo. L'Esther i l'Alexandra també pugen sense problemes. Ja queda menys!



4t llarg, 30m, V+: Em torna a tocar. Em miro i em remiro la sortida de la R. No sé què em passa avui que no ho veig gens clar (un pressentiment?). Al final, "qué narices!", tiro i bé, vaig fent, pujant per una placa que, a trossos, és ben fineta. Xapo la 2ª i la 3ª, amunt. La 4ª xapa està a prop, mentre que la 3ª ja em queda força lluny. Recordo que li dic a l'Alfredo "Ya la veo, está aquí cerca!", i llavors es trenca una pedra i avall....


El vol devia ser espectacular, però no el recordo. Només recordo el fort cop contra la paret, de cul (amb un blau que ho demostra). Adolorida, demano que em baixin fins la R. Els companys em miren preocupats, però jo estic bé, o això em sembla. Continuem? Ostres, només queden 2 llargs, i tot depèn de mi...Demano a l'Alfredo que tiri ell de 1r; l'Esther l'assegura. El miro pujar amb atenció, però de sobte noto que em tremolen les cames..."Esther, crec que no puc seguir, no ho veig clar". Ella, sensata, li diu a l'Alfredo que baixi, que abandonem. El nus de la gola pot més que el dolor, i em surten llàgrimes de ràbia i frustració. Però no hi ha res que no curi una abraçada dels companys...(gràcies, Esther)

Després dels ràpels i la curta aproximació acabem la tarda fent turisme a Montserrat, perquè l'Alexandra volia veure la Verge. Jo li demano a la Moreneta que el mal de peu no sigui res, però ella pensa "Massa tard, noia, haver-te dedicat a fer puntes de coixí". Acabo el dia sense poder caminar, a l'Hospital de Mataró i amb el peu mig enguixat. L'Alfredo es queda amb mi, quina paciència (gracias, Alfre).

I ara què? Bueno, repòs, resignació, i més ganes que mai de recuperar-me i seguir escalant. Només faltaria que l'Alfredo faci 6b abans que jo!!!!

11 comentaris:

Jordi Bladé ha dit...

Anna t'envio moltissimes forçes perque et recuperis el mes aviat possible, aquets accidents nomes es poden evitar deixant d'escalar i espero que no sigui el teu cas. Entenc la frustació a tots ens ha passat...ara toca fer bondat,les vies no es mouen i no pateixis per l'Alfredo, aquest tio no fara mai un 6b n'hi en pintura. :-P

Nosedeg ha dit...

Això de les caigudes sempre venen quan menys ho esperes, però són part de l'escalada, l'important és apendre d'elles sense agafar por.
Segur que dintre de molt poc ens tornem a trobar a les parets. Molts ànims !!

Eli, Xavi i Aina

PD. no piqueu a l'Alfredo que aquest és capaç de fer el que sigui sinó digueu-li al "Puro"...

Ther ha dit...

Be, això de les puntes de coixí...sempre estem a temps de provar-ho, no? jeje!, o pots començar ara!! jaja! pensa que posar el fil a l'agulla pot ser intensament emocionant!
Un peto gegant, guapa! Ja veuràs que amb dos dies la tornem a fer i l'acabem. Estic totalment d'acord amb tu, que no es regala res i que el segon llarg pinta més 6a que 5+!

Ther ha dit...

Ja! Xavi i Eli, no sabeu la rao que teniu!

JAUME ORS ha dit...

... un suposo que es dona conta en aquestes situacions dels companys que un té, i suposo que tu Ana ho vas viure allà adalt de la paret ... moments de nervis però segur que l´Alfredo i la Esther i l´Alexandra varen estar al teu costat. A ells ... donar-lis també les gràcies !!!! ... i a tu ... que haviat tremolin les parets !!!!

ferran ha dit...

aviat el recuperaras, segur, aquestes llagrimes dolçes que et van caure a la pedra ja et troben a faltar
uns petonets ben macos per aquesta cama
ferranet

Alfredo ha dit...

*Puntes de coixí*..alguno ve a Ana haciendo eso?
Esta bien..te esperare para el 6b!!
seño seño..si aun el 6a se pega unas risas conmigo.
Eyss, sobre todo, curate rapido que es lo principal,te esperamos compañera.

cuidate

Carla ha dit...

No sòn moltes les piades fetes per l'Anna, però quan les fa, són boníssimes, sempre amb un toc d'humor, tot i anar de la seva pròpia caiguda.

Anneta, a fer bondat i a recoprar-se aviat!!

Alfre!!! una via que no has terminado ? allá voy!! ui! no! pero si ya la he hecho!!! je je je.

Besos!.

iago rubio ha dit...

Guapissima.... don'ti preocupare...
Això es com un pols que la via te l'ha pres, ... xo encara tèn queden uns quants més... tots sabem que tu Anna ets mooolta Ana a mi ja m'ho has demostrat. Quan vulguis l'arrevatem!!!!
Una abrassada mlt gran i ja saps... a cuidarse el peu i aprofitar la platja d'arenys per recuperar q va molt bé!!!
iago.

sandra ha dit...

Anna, millora't ben aviat!!!que queda pendent aquesta via i una a Ager amb nosaltres!!!!
Mil petonets.
SANDRA I ALBERTO

Ana ha dit...

Wow, quin subidón d'energia positiva amb els vostres comentaris! Moltes gràcies a tothom pel ànims, així segur que em recupero més ràpid.
Un petonàs a tot el Geamm!!!