GEAMM: INICI D’ANY AMB MOLT D’AMOR

DIA 1

Diaaaaa uuuuu!!!! Quina emoció!!! Alegria!! iiii... zzzzzz encara hi ha gent dormint a la guarida. Bon dia trols! Els Geam es desperten amb els cops d’olla al cap!! (Moré ia te vale!!) Uf!!! Quin resacón!! Uns quants es desperten abans d’hora i comença el joc dels colorins, a qui li toca preparar l’esmorzar? L’equip groc, blau, fucsia!! Jeje!! En fi que l’organització al Geamm no falta mai. Mans a l’obra!!! A munyir la llet a les vaques i a fer el pa!! Bueno, potser no tant.

Total que un cop esmorzats, pixats i cagats, mans a l’obra, repartició. Arriba un d’aquells moments de Geamm de pim pam pum bocadillo de atún, uns aquí i uns allà, cotxes i a córrer!!! En Jaume Mayor (el liciao pero con un par, vaia energia, que coi deu fer?,la Carleta, l’Eva, l’Amàlia, la Jana, la Martolina, l’Anna F. i en Xavi, van anar a fer una mica de turisme, de bar en bar i tiro porque me toca!!! Wuno wueno; En Dani, la Laura, la Tanit, la Carol i en Iago a fer voltetes a Tuixent i voltants; l’Ariete, la Viky en Llorenç i l’Arantxa a escalar a La gran Manitu. En Pere Tutu i en Sergi en busca de neu que no van trobar (pringaaaaaaaats!!!!!) però van tenir una fantàstica idea!!! Obrir una VIA per la JANA!!! uuuuoooo!!! Com pot ser que sent homes tinguin bones idees??? En fi, i en Bladé i en Jose van anar a esquiar a Port del Compte!!! (en Jose arrastrao porque.... crec que estava mig empanat!!! Despierta hombre!!!)

En fi, que quina energia tots plegats!!! És la fi del mooooooooon!!!

I mentres.... en un altre lloc del món,a Mataró Village, en Marc, la Barbara, en Ferran i l’Anna Rubio (una servidora) ens decidiem a pujar a Cornellana per retrobar-nos amb els nostres compis!! En Ferran tenia vàries consultes amb el senyor Roca i va dir que sense labavo al costat ni hablar del peluquin, així que pujaria més tard o bé l’endemà. Carretera i manta, i després de boniques conveses de peces de faroles, que si arquitectes, zzzzz (jo en los mundos de iupi) ens trobem ja a Cornellana, envoltats del Pedraforca. En Pere, bon jan ell, ens ensenya la casa per si ens perdiem, i bueno, el panorama era de tranquis, l’Alfredo intentant encendre el foc i d’altres com la Laura i la Tanit jugant amb una cosa rara (joguines d’avui), la Vanesa amb en Jose fill i la consoleta, en un mundo 3D...en fi, un clima ideal per a aquell supermenjador, modernitzat amb el racó del Dj, los altavoces, el podium, la barra, la ximenea i la xixa, a! I el mantel del picnic vermell i blanc, tipic no?

Un cop tots a la caseta ja, i donant-nos caloreta (que macu...) comença el soparet, amb uns cuiners de luxe, la jefa Luisa i l’Amalia, i el pinxe Alfredo (aquesta vegada volia fer d’Arguiñano, potser a la força porque... ¡¡la Luisa es mucha Luisa!!!) amb en Jose (fill), la Vanesa i em sembla que també hi havia la Laura i la Carol, no ho recordo bé.. què estaria fent jo.... 6162

Sopem uns fideus, carn en salsa bonísima, pollastre i fruiteta.La veritat que tot estava de muerte!! Després van haver unes crispetes, i como no, palomita va i palomita viene!!! Miniguerra!!! Som pitjor que els nens. Cal dir que els cubates volaven sols!!! Vinga a veure!!! També hi havia una beguda anomenda Ratafia, us sona? I como no... el moment excited de la noche!!! ESE DJ!!!! L’Adrien ja estava canviat amb el traje de leopardo color negro i rosa, la Laura que s’amagava, tierra tragame, i la resta com els poseïts gremlins, ben animats i penjats de les lampares ens vam animar tant que en Bladé ens va tornar a donar el gustazo i..... toma! Venga! dale!!!!! va punxar exitosament per tots un cop més!!! Vaia fiestón!!! El millor ballarin, sens dubte, l’Adrien que se soltó la melena i en segon lloc jo!!!jejeje!! Bueno, siguem sincers, la Viky!!! Saltito allí i saltito allà, vaia morenaza!!!(tot i que els seus sopars eren un pel rarets no?? ).Subidón!!! Tots junts va!!!!..soy un nomo...nan nananana!! .També hi havia l’Ester a tope, en Marquitus capità disfru

tant a tope, l’Alfredo i la Luisa que van demostrar estar en plena forma (i els fills???? vaia juventud!!!), la Carol que vaia fiestera!!! Al loro amb els pajaros d’en Iago, en Dani, les Laures en el sexto cielo ja!!!, la Martolina (que quan balla el mal d’esquena espanta....jaja!!!), l’Eva de tant en tant amb la xixeta, xucla que xucla, la Barbara rapera i jo, feliç com una perdis, cridant i muntant balls en mi mundo happy de bollywood!!! En Pere Tutu un pel costipat, la punta ben vermella li ha quedat (del nas eh!!!) se’n va anar a dormir es clar, això de no tenir la farmàcia a prop, què hi farem. I en Sergi i l’Amalia amb la dinopeque, la Jana, que si hagués pogut s’hagués aliat amb la Tanit i ens haguéssin posat a ralla a tots plegats perquè vaia tela. Total que a la 1:00 com a nens bons a dormir (vale, ho confesso, estavem rebentaaaaats!!!). 6120

Durant la nit no hi van haver incidències conegudes, tret d’en Llorenç que roncava molt!!! I no diguis que no !!! Arantxa ja sabem que l’estimes molt però... confessa!!!

Un despertar molt dolç. D’aquells que ningú diu res i tothom està zombi, quita hombre!!! Surt del labavo que em pixo!!! On està la llum!!! Apaga el frontal que molesta!!!...

DIA 2

I bueno... diaaaa doooooos del 2010!! Bon diaaaaaaa GEAMM!!!!! Aquell dia esmorzar campiquipugui a la supercuina, madalenes, pa de pessic i....CHOCOLATA DESFETA!!! Uuuuuuooooooo!!!! Pero quin luxe!!! En fi, 5 minuts i vinga va, que ja volem fer coses!!! (ja ho diuen, GEAMM, un estil de vida, si la teva vida era tranquila i aburrida, ara hiperactivitat per un tubo, ojeras de medio metro, pelos acartonaos, aliento de montaña, i... mai t’aburriras, sempre estaràs estressat perquè.... què faig!!! mil propostes!!! Vaaaaa!!!! Mou el cuuuuuul!!!! Neu, pedra, aigua o aire, bueno això de l’aire ho dic per quan estem enbirrats jiji). 6172

En Marc, en Iago, en Dani, l’Eva, l’Esther, en Jose, jo i en Ferran, que ja es trobava millor i que va pujar per reunir-se amb nosaltres i transmetre’ns la seva super alegria!!! (Ferranet, què faria jo sense compartir menjars guarros, converses porques i balls de la shakira, amb tu???) Total, vam anar a fer la Via Ferrata la Regina. Us haig d’explicar que va ser preciosa, grans vistes, llargueta, diversa i variada, amb un pont que donava molt de yuyu!! i amb un voltor per cadascú vigilant-nos. L’anècdota va ser que al final de la via, a l’últim tram vam trobar un grupet, i entre ells una dona que estava en apuros, i mai millor dit. Al final vam acabar passant per davant i un cop a dalt en Ferran (home de poques paraules ja el coneixeu)i en Jose (aquest cop sencer, i Macgiver total) van pensar una estupenda maniobra: uno dos uno dos, sube sube, reverso, corda i... la van assegurar des de dalt i ho van aconseguir (en Jose ens confessava després, que tenia el reverso al revés!? Jaja!!! ). Jo personalment pensava que el millor era trucar als bombers oi?mmmm... El seu home molt agrait ens va signar un txec amb 1000 euros en nom de GEAMM per col·laborar amb el Rocódrom de Mataró, futur projecte si? Ja ens agradaria. I per acabar vam fer una festeta allà dalt: ... i quinzeeeeee!!! Oeoeoeoeoeoooo!!! Cançoneta de les Santes!!! 6177

En fi, que per altra banda, en Pere Tutu, la Barbara i la Viky van anar a fer la Cresta del Sol que també és preciosa i té unes vistes que enamoren (a uns més que altres no parelleta??).

L’Alfredo, la Luisa alias cañera, la Vanesa i en Jose consolero (bueno ara ja gran escalador no?)van anar a esquiar a Port del compte.

I bueno, en Sergi i en Bladé van anar a ... bueno... barrancs? Sí sí, barrancs!? Estan bojos!!! Ningú fa barrancs al gener home!!! Expliquen que per passar el fred doncs, trago va i trago viene, con la oreja negra... ups!! Con el whisky!!! I sabeu què diuen? Que van veure un ocellot fent snorkel!!!?? Us ho creieu? Venga va!!! Efectos del whisky. En fi. Crec que hi ha fotos que ho demostren.

Finalment l’Amalia, la Laura, la Tanit junt amb la Martolina que estava un pel en éxtasis,i pensant en el sofà de casa, van anar la descoberta de l’entorn (o això han dit...hum! Amàlia confessa, perquè sota aquesta aparença de: jo controlo, segur que hi ha una dona desmelenada eh!!!! Sino com aguantes al teu home??? Quien sabe ande?? Si si, recordeu que aquella nit van arribar les últimes i van tardar molt oiiiii????).

Aquella nit, van arribar a la casa de gran hermano més reforços,l’Ester Lozano, la seva amiga la Geni i la Claudia. El sopar de la nit: unes amanides boníssimes, uns espaguettis ben enganxadets, unes croquetes delicioses i moltes ganes de cachondeo!!! I així vam acabar, amb un joc que crec que és cosa del mestre Mutenrogi, en Jose: el joc del Password del GEAMM. Vam fer equipillos i vinga!! A veure qui la diu més gran!! Finalment, veient que els homes tenien les neurones en altres llocs, vam decidir fer grups de nois contra noies. És clar que vam guanyar nosaltres perquè teniem a l’Ester Lozano megaconcentrada i sèria, l’Amàlia, l’Eva (traduccions i interpretacions telf...) la Vanesa, la Geni, la Bárbara, la Luisa que la va liar molt!!, la Martolina i jo que no pillavem res, i la Claudia que va aprendre nou vocabulari (pobre Claudia qui li havia de dir, però és clar como no, GEAMM, un estil de trencar gel, jiji). Els nois tenien en Ferranet, en Sergi, en Jose, en Bladé, en Pere Tutu i l’Alfredo. Total i resumint, que va ser molt divertit i enhorabona Jose perqué va ser genial!!! Per cert els nois feien trampes perqué es feien tics amb el cap i senyals paranormals. Igualment van perdre, mujeres al poder.

Aquella nit va ser molt silenciosa, el cansansi augmentava. 6299 6295

Dia 3

A l’endemà.... l’alarma animada d’en Ferran de les Santes del desvellament bellugós ens aixecava a tots, una vegada, i una altra i otra.... PARA-LAAAAAA!!! Uf!! Culs amunt!!! Aquell matí teníem un senyor esmorzar a taula, al menjador, amb el super cafetó de cafetera 2 cm de gruix de ronya, fet per l’Alfredo (com ens cuida.... volem un home com ell ja!!), l’embutit, el pa torrat en la torradora oxidada que en Pere va fer funcionar, i lleteta, suc, fruita... Bon dia a tots!!! Aquell dia, últim, recolliem la casa (en Ferran i jo fregavem i cantavem cançons de cine de barrio!! És un secret). En Sergi va proposar fer un Sinpa, però en Pere Tutu tan bon home, ai!!! perdoneu, que el bon home és en Jaume Horts, bueno doncs que creiem que vam pagar i cap a casa tots, excepte uns quants que vam anar a Port del Compte a fer raquetes. 6310

Dit i fet, l’Alfredo i famili, l’Eva, en Jose, en Bladé, en Ferran en Pere Tutu i jo vam fer una excursió, mig il·legal, que en Bladé es va ingeniar allà mateix, i nosaltres como no, Bladé Power!! poder de convocatoria, tots al darrere!!! A pujar muntanya!! Pel camí en Jose, gran dibuixant, va fer un dibuix molt macu a la neu amb les lletres del Geamm!! Uuooo!!! Després ens vam dividir, uns quants vam pujar a un cim molt xulu i altres van anar a passejar. Cal dir que la Luisa, con un par, amb l’Alfredo també van pujar el cim, Menudo desnivell, uf!!! Però bueno, com que estem en forma vam pujar shit in milks!!! (cagant llets).6313

Al final, un cafetó ben calent al bar i cap a casa que ja n’hi ha prou home!!! Tots a casa coi!!!

La veritat que van ser uns dies inoblidables, divertits , amb la millor caloreta, la millor energia i les millors propostes per començar un any amb bon peu, amb molta VIDA!!! No canvieu mai, us estimu. Petoneeeets!!!

By Anna Rubio

L'elefant via Boy Roca (6a/6a+ o Ae/V)

La veritat ja fa molt de temps que els tres protas d’aquesta piada vam anar a fer aquesta via, la culpa es meva per enmerdarme, però vaig prometre que l’escriuria i aquí la teniu no se quants mesos despres, les meves piades son com un bon menjar, es couen a foc lent per servir-les al punt.
Tot va començar despres d’una sortida amb els companys bikers, un d’aquests habituals o no tant habituals companys, es en Jaume Aragón, entre els amics l’anomenem el “doctor NO”, perque normalment no pot venir mai, però aquell dia va trencar la rutina i va venir…total que parlant parlant, vam decidir de quedar un dia per anar a fer alguna escaladeta clàssica, en Jaume feia molt que no escalava via llarga, jo per el contrari portava una temporada vastant actiu, la Carla l’hi anava de conya que disposes de dies lliures entre setmana i em treia a passejar constantment.
Aixi que un dimecres que ja no recordo ni el dia en Jaume Aragón hem va trucar per anar a escalar l'endemà, la meva intenció era pujar al Cavall Bernat per la via Normal, molt sencilla de 3 llargs, però va succeir una cosa inesperada en els nostres plans…Sona el telefon, osti!!! la Carleta, Hola noieta que fas? Hola Bladé, no res et trucava per si volies anar a fer alguna cosa demà? MMm si clar, però he quedat amb l’Aragón, fa molt que no escala i m’ha dit de fer algu facilet… es fa un silenci… Ahhh molt bé, doncs podriem anar a fer una via que està molt bé, la Boy Roca de l’Elefant. Jo que no tenia n’hi idea de quina via era l’hi vaig dir que si, que cap problema, penjo. Torno a trucar a en Jaume, company!! que la Carla també s’apunta, demà anirem a fer la Boy roca. Ahhh!! hem diu en Jaume, i quin grau dius que és?? No en tinc n’hi idea ara m’ho miro però de totes maneres quedem demà a les 10 ok?? vale però fa molt que no escalo... tranquil tot asequible…penjo. Començo a buscar per internet, a veure… 5 llargs el 1er llarg es un III+, el 2on Llarg un IV+, el 3er Llarg Ae (6a o 6a+)… 6a o 6a+???, 4rt Llarg IV+, i 5è Llarg IV, Mmm… continuu llegint, el primer llarg 50 metres nomes té un parabolt… bueno es un III+ es normal penso, segon llarg 25 metres nomes té dos parabolts… ¿? nomes dos seguros en un IV+ de 25 metres?? aquí falla algo segueixo llegint, Ae (6a o 6a+) molt athletic… bueno la questió es que vaig decidir no seguir llegint…nomes havia fet un 6a a Montserrat que va ser la 98 Octans de la Magdalena Superior i les vaig passar canutes, però vaig mentalitzarme que la via no seria gaire complicada bàsicament em vaig fiar de la Carla.
Al matí seguent ens reunim els 3 companys de cordada i en Jaume comença a pregunatar per la via, la Carla molt tranquila, comenta que es una via reequipada per en Pere, que té un 6a no fa referencia al Ae ni al 6a+, en Jaume torna a remarcar el seu llarg periode sense escalar, la Carla insiteix que no ha de patir i jo tonto de mi l’hi dono la rao.
Despres d’enfilar amunt per darrera del monestir i seguir direcció Sant Benet, just en el trencall de l’ermita segueix un cami recte on l’elefant de pedra fa acte de presencia, la seva trompa el nostre objectiu. Arribem a peu de via, veiem a la ressenya que hi ha dues variants per iniciar la via, decidim pujar un pel més hi agafar la variant NOSE que està un pel mes aprop de la reunió, recodeu que es un III+ de 50metres amb un solt seguro. 1er LLARG III+: Jo confiat decideixo obrir la via, despres de desenrollar les cordes d’en Jaume molt curioses perque son PEZLT i nomes fan 8mm, enfilo amunt, molt fàcil dic, segueixo pujant… cada vegada miro més destalladament on poso el peus i les mans i m’agafo amb mes força a la roca a 30metres decideixo mirar enrera, Mmmm… osti esta altet això, el cap comença a treballar…donde conyo està el parabolt? vaya nata si caic ara, em paro un parell de vegades busco i no trobo res, sera complicat trobar un parabol per aquí, segueixo amunt, el cap ja no treballa ja no miro enrera simplement segueixo pujant... paro, ara si veig la reunió, segueixo pujant... uns 3 metres avanç d’arribar el veig… el amigo parabolt a la meva esquerra, decideixo xapar petit flanqueig i ja està salavado, miro amunt… coño si la reunio esta aquí mateix, vaya una merda de parabolt. Finalment arribo, els meus dos companys pujen, l’Aragón arriba primer, osti nanu!! puto III+ no té res de res ehhh!! jiji La Carla arriba poc despres, Xulo ehhh, no hi ha res que guay, però tranquil si caus no passa res nomes t’arrosegues per les pedres… Jo tenia els meus dubtes, segon llarg qui el fa, l’hi comento a l’Aragón, diu que no esta gaire bé i prefereix que el fagi algu altre, miro a la Carla però penso…prefereixo que fagi el 6a ja probo jo aquest IV+ sense seguros. 2on LLARG IV+: segueixo poc metres mes amunt veig el primer parabolt i el xapo rapidament, ara si comença lo macu, fins aquell moment mai avia tingut la inseguretat d’escalar una via i no saber si estava agafant la traçada correcte… els passos eren mes complicats intentava anar per el camí facil i trobar les preses mes bones, però el coco anava sol, no veia res n’hi la reunio ni el parabolt ni res de res, segueixo amunt vaig una mica cap a la esquerra començo a veure que els passos es començen a ser un pel complicats deduiexo que vaig mal encaminat, decideixo anar tirant cap a la dreta, ufff necesito alguna assegurança cap forat, cap pont de roca, res de res, continuu… ara si sembla que he trobat un traçat mes assequible, tot i aixi cada pas cada moviment està mirat amb lupa, no puc relliscar, haig de controlar els nervis, finalment el veig el segon i ultim parabolt de la via, com un cohet surto disparat i el xapo, m’hi quedo uns segons al costat i hem tranquilitzo, un cop recuperat tiro amunt, continuu sense veure la reunio, pocs metres mes amunt aixeco la mirada, estic molt aprop de la panxa que fa trompa… i vaig directe, no pot ser haig de trobar la reunió, finalment observo com a la meva dreta hi ha una petita repisa amb l’estimada reunió impossible de veure fins que no la tens davant dels nasos, estic content, mai hauria pensat que un IV+ hem possaria tant neguitos. REUNIÓ!! en Jaume torna arribar el primer i hem felicita, osti tuu, aquí l’hi as de donar al coco, Bufff dos seguros!! la Carla arriba poc despres, molt bé Bladé ja ho tenim això. En Jaume estava flipant amb la via, no estava gaire segur, la Carla contenta i emocionada i jo que cada vegada m’ho estava passant millor, però neceitava descansar, no hem veia amb cor de superar el 6a o 6a+ un cop més vaig deixar fer a la Carla. 3er LLARG Ae (6a o 6a+): El llarg comença recta amunt està molt ben assegurat té tendencia a anar cap a l’esquerra fins plantar-te davant del sostre de la trompa la que es sens dubte la part mes athelica de la via, la dinamica es, bones presses pero molt vertical i ens alguns casos petits extraploms sobretot a uns 2 metres avanç de la reunio on hi ha el senyor sostret, la col·locació molt important, els peus eren de gran ajuda impossible tirar tot el llarg de braços, que dir de la Carla… una crack, casi aconsegueix treures tot el llarg però a l’ultim tram va haber de fer una petita parada, res a veure amb el martiri que vam haver de passar en Jaume i jo... colgaos como chorizos deia en Jaume a mitja via. Vaig arribar a la reunió destroçat de braços, en Jaume estava descolocat, nomes anava dient... en que fregao me metio, la Carla super contenta, estava orgullosa havia disfrutat molt, ja nomes queden dos llargs puro tramite despues de esto. 4rt LLARG IV+: El penultim llarg un VI+ mateixa dinamica que els dos inicials 3 parabolts, aquest cop per agilitzar la feina la Carla tira pel dret, jo acabo d’arribar i estic fet pols de braços i en jaume… en Jaume… bueno, no era el seu millor dia. La Carla es pren aquest llarg com un joc, ens fa fotografies i tots plegats riem, la via ja es nostre. 5è LLARG VI: L’ultim llarg aquest l’enllesteixo jo, despres del 6a el trobo un joc de nens, segueix sent un IV poc equipat però ja m’es igual, cap complicació tot recte amunt fins arribar al cim. Observo…increible, faig la reunio en un unic parabolt asseguro als meus companys, tots dos pujen a l’hora jo trec la camara i vaig retratant l’arribada al cim, els dos fan de model, arriben ens fem una super abraçada en Jaume ja està tranquil. No se si per els nuvols, el sol, l’esforç de la via o la companyia però va ser un d’aquells cim que vaig disfrutar especialment, no tenia gens de ganes de baixar, estava content, m’agradava el que veia i el que sentia. (Crec que les fotos parlen per si soles). Però nada es para siempre dicen…aixi que vam montar un petit rappel i vam encaminar fins a Sant Benet. Un cim que hem va deixar molt bon sabor de boca, no sabria explicar ven bé el perque, però va ser així.

By Bladé

BANYADORES, 5 SECTORS I 5 VIES

Avui dijous, hem quedat en Josep, en Jaume i dos companys meus per anar a fer la ferrata de Centelles ... però a última hora hi ha les dues baixes dels meus companys ... que fem ???
Cap problema, com nosaltres la ferrata jà la tenim més que coneguda ... marxem a escalar a Banyadores, fa solete i posiblement estarem bé.

(VIDEO RESUM)

Heu sentit parlar dels germans "Pou" i el seu projecte "5 Continents, 5 parets" ... dons nosaltres ens inspirem en el seu projecte i neix el nostre: "Banyadores, 5 sectors i 5 vies" o sigui ... que sommi !!!
Dons serà així de sencill, anirem als 5 sectors principals i triarem una via de cada sector ... la que més ens cridi la atenció.
Fem un petit àpat a Cabrera i ens enfilem cap a les parets. El día fantàstic i el sol escalfa de valent ... i una vegada arrivem adalt comencem !!!

SECTOR AMAZONIA

Despres d´escalafar una mica en la via "De les nenes" ... la via escollida per aquest sector és "RIP, 6a", una via curta però intensa, amb una sortida un pel relliscosa , per tot seguit enfilar-nos al desplom bonic amb técnica de bavaresa. Aprofitem i empalmem la "placa burriac" una plaqueta força maca.

SECTOR CLÀSSIC

Aquest sector decidim fer la "The Fly, 6a+" una via curta però intensa, entrada en desplom i sortida cap a l´esquerra atlética !!!!

SECTOR FEIXES

Continuem al sector vei del Clàssic al seu canto de la dreta i allà ens decicim per la via dels "Els gays també poden, 6a " una via també curta però supermaca. Només hi té el pas difícil per sotir dels sostre inicial.

SECTOR YOSEMITE

Tornem enrere i ens enfilem per sobre del sector Clàssic per arrivar a la part superior on es troba aquest secor ... que impresiona al arrivar dons és ... placa,placa !!! Aquí escalfem per canviar de xip i fer-nos a la adherencia, i fem primer "Peix-polla, 5b" per tot seguit anar a patir. Com no portem resenyes ... ens equivoquem i ens fiquem a "Cacatua Men, 6b/6b+" i ... com no hem de tirar de cinta per pasar el pas ... però allà queda pendent !!!


(Via "Peix-polla, 5b)

SECTOR MONGO

Aquest sector no el coneixem ... situat a mà esquerra del Sector Amazonia. Com estes situats al Yosemite, anem per dalt per donar la volta sencera i tornar a la pista principal. Una vegada allà, prenem com a referencia el "tallafocs" de les torres de la llum per arrivar al sector.

Una vegada allà ... ens decidim per la que sembla més fàcil ... "Cap de por, 6a+" però ... la sortida ... xunguíssima ... un pél humida i exposada (tenim a sota unes branques en forma de llança que ens apunten directa al cul !!!). Al final sortim també pillan la cinta per tot seguit agafar-nos a una fisura força maca fins al final de la via

SITUACIÓ: Situada al Maresme presumeix de ser una escola molt aprop de la ciutat de Barcelona, i el més evident, és el sol que escalfa la seva façana litoral que permet escalar còmodament en els dies lluminosos de ple hivern. Les vies son curtes i esportives buscan la dificultat, encara que també predominan les fàcil per iniciació.
ACCÉS: Arribem a Cabrera de Mar desde la autopista C-32 pujant per Vilassar de Mar. A l´entrada de Cabrera trobarem a l´esquerra el començament de la riera que està asfaltada. Passat un arc de pedra, s´acaba l´asfalt i comença una pista forestal. Arrivarem al parkin de la font Picant. Deixem el cotxe i direcció las parets que son evidents devant nostre, agafem el cami tot recta adalt fins trobar un petit corriol a mà dreta marcada amb fites que ens portara a peu de via.
ROCA: Roca granítica
ORIENTACIÓ: Sud.

Ha sigut una jornada ... diferent i amb motivació !!! Hem passat fins i tot una mica de calor i és de agrair. Anem fins a Premià a fer un petit àpat i tot seguit ... marxem a VIC a buscar la furgoneta d´en Josep. Allà visitem les instal.lacions de "LA FURGO. NET" i com no ... disfrutar d´aquestes "pedasofurgonetes"!!!!

Fins la propera i gràcies per la companyia Josep !!!!

SORTIDA BTT (MATARÓ-TORRE DEL MORO)

Els Dissabtes al matí ara son diferents ... son Bladefantàstics ... son Bladediferents ... son Bladebeteteros ... son ... Bladedisfrutons !!!! Baja ... que ser del GEAMM no vol dir que tot sigui escalar i escalar ... ara també és anar a caminar, anar a fer birretes, anar a fer roco i també anar en "bicicleta" i ... això és d´agrair.

(VIDEO RESUM)

Aquest Dissabte ... hi ha personal nou ... com en Jaume, l´Eduard i ... els de sempre ... en Bladé, la Eva, la Cris, la Esther i l´Alfredo i ... d´altres que han fet campana però que tornaran al proper Dissabte.
Avui toca enfilar-se riera amunt d´Argentona, xino-xano, avui el ritme és diferent, però toca pedalejar igualment. Anem guanyant metres a la riera fins deixar-la enrera i creuar l´esfalt de la C-55 ? ... per agafar ... vaja ... per agafar un camí que s´enfila ... i s´enfila i .. cada vegada ens costa més respirar ...
... eh Cris que deixaràs de fumar ...
i pujem ... i pujem ... fins arrivar a la urbanització de S. Josep i allà comencem a baixar ... i a baixar (que guai) fins arrivar a la Carretera de Dosrrius-Llinars del Vallés ... que fem ????
La Eva i en Jaume ja fan tard (això és el que diuen o potser es volen escaquejar dons la proposat és anar pujant i pujant fins la torre del Moro) o sigui que ... aquest dos marxen carretera avall direcció a Mataró i la resta ... segueixen pujant i ... pujant i ....
...colorint colorao este cuento se acabao ...






"... Geamm ... un estil de vida "

MONTSERRAT_LA PASTERETA_VÍA VILMAMBAR 130MTS, 6a/V OBLIGAT

L’Alfredo ha tornat a organitzar una “romeria” GEAMM per el cap de setmana, la intenció doncs és anar a la vora, per exemple Montserrat. I com esperem ser bastants, doncs una zona os es puguin fer varies vies “paral·leles” per a diferents cordades, amb graus variats, etc.
Diumenge 24 de Gener del 2010, he quedat amb l’Alfredo a Vilassar a les 7.50AM, hem dormit poc, ja que havíem anat a sopar,... i de xerrameca fins tard.
Ens adonem que no estem segurs de si hem d’anar a Mataró, però ens hi acostem per si trobem a en Pere T a l’estació.
Continuem la ruta cap al Bruc, on esperem trobar-nos amb en Xavi i la Eli, la Sandra i l’Alberto, i la Montse M i en Sergi (aquests finalment també fan panxing).

Esmorzem i per feina. Ens repartim les vies. Escollim la Havana Club (Xavi-Eli), Funció Clorofíl·lica (Sandra-Tito) i Vilmambar (Alfredo-Esther).
Al bar, hem sortejat qui comença la via, i per tant qui dels dos fa, per primera vegada, el 6a de primers en una via llarga. Caxisssss, li toca a ell. Bé, ens deixarem treura a passejar no?!!!

Deixem el cotxe a l’aparcament i amunt! L’alberto posa el turbo i la resta treiem el fetge, fins que se m’acut la brillant idea de: “Alberto saca una foto que hace un montón que no salimos juntos en una...jiji”.
Arribem a peu de vía i cada parella a la seva Vía.
L’Alfredo i jo tenim, per primera vegada, un doble repte:
1. Escalar junts i sols de cordada
2. Enllestir el 6a

Dades de la Vía
130mts, 6a/V obligat
De l’any 2001, super equipada amb 33 parabolts i R
Material: 11 cintes i R’s
Es troba a l’esquerra de la Funció Clorofíl·lica i just a la dreta d’un cordino (no recordo si estava en un pont de roca) blanc.

Primer llarg (30mts-6a):
Amb “un par” l’Alfredo comença. Es veu molt ben equipada. Amb tendència a l’esquerra per sota d’una fisura. La primera reunió es troba a l’esquerra de la fisura i al costat de la sabina.
Costa una mica, fa fred i els ditets els tenim glaçadets. Però es deixa fer. L’Afredo planta un parell “d’espatarres”, d’aquells de uff, uff, però com un campió arriba a la R.
En una ressenya posava que la R1 havia volat, així que anàvem preparats per si havíem d’enllaçar els dos primers llargs. Però la localitza a la primera. Cert és que els parabots de ka R1 són una mica sospitosos. Però es fa la R bé, només un mica incòmoda. Estem orgullosos l’un de l’altre, i sabem que ja podem seguir endavant. Hem superat les dues proves: el 6a i la companyia (ja sabeu que l’Alfredo al principi no em trobava gaire el punt, potser per això la Luisa va dient que algun dia acabarà sent el meu Padrí de Bodorrio, jiji).

Segons llarg (20mts-V+):
Em toca, i fa tres setmanes que no escalo. Respiro fons i amunt. La sabina és de fiar i només em falta agafar-la amb les dents. Amb tendència a la dreta, superant la fissura. Em costa sortir, però un cop arribo a la primera xapa, prova superada. Ja tot recta cap amunt seguint l’estela dels parabots. Hi ha busties d’escàndol, que es fan buscar però ja sabeu “orgàsmiques”. Començo a disfrutar.
En una petita feixa hi ha la R2. Compte perquèqueda molt a l’esquerra de l’últim parabolt, sembla que l’hagis de saltar, ja que el primer parabolt del 3er llarg es veu molt a prop. I com aquest és el llarg més curt, no t’en adones fins que poses els peuets a la feixa.

Tercer llarg (45mts-V+):
Aquest és el llarg més llarg. (Creiem que el Tito i la Sandra ja han arribat al cim de la F. Clorofíl·lica). Aquesta vegada sí que m’ho he muntat bé, l’Alfredo fa el 6a i el llarg més llarg!. Puja amunt una mica cansat, i resseguint el traçat evident dels parabolts. Al principi una mica dubtós i de seguida li passa el mateix que a mi en l’anterior: comença a disfrutar com un “enano”. En aquest llarg és on si fa aire, es poden recomanar l’ús de walkies. Arriba a la reunió i es troba a la “parella feliç” ja fent el rapel de baixada (per sort en Xavi la Eli, encar no han arribat al cim). “Alfredo és que eres un poco lento eh!!!, no soy yo!!!!jiji” la R3 és conjunt amb la de la Funció Clorofíl·lica.

Quart llarg (35mts-V):
Torno jo. Aquest comença molt per l’esquerra de la reunió, amb una mica de flanqueig, passant les dues primeres sabines. De seguida veus el parabolt. I ja tot recte cap amunt. La sortida és molt divertida, ja vas més relaxat i fas una pose una mica extranya. Genial!
Després sembla que suavitza, però de seguida trobes passets macos que has de mirar una mica. Arribo al cim.

Descens: Rapel·lem per la mateixa vía, empalmanet el llarg 1 i 2.
Em ve una mica d’emoció, per varies coses: feia bastants dies que em faltave l’emoció del diumenge d’escalada, el temps s’ha comportat com un mestre, i el meu nou company a sigut un campió i sembla que hi ha hagut força “feeling”.

Arribem de nou al Bruc i en Xavi i la Eli ens ensenyen un raconet on fan un te amb menta típic magrebí, que està força força bo! i continuem filosofant com en el sopar del dia anterior.

Que guai, aquests diumenges. Ah! I per acabar-ho d’arrodonir, arribem a casa super d’hora, a les 17.30h, i em dona temps de veure en Marc encara que sigui per tancar els ulls i dormir una mica fent-li carantonyes!
Quan repetim?
Ther

Buscant cargols

Diumenge, 17 de gener. "Segresto" a l'Alfredo per anar a fer una mica d'esportiva. El lloc triat és la Cova del Cargolaire, a la zona de Calders:

http://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2010/01/el-cargolaire-la-cova-del-cargolaire.html

Tenim el privilegi d'estar acompanyats per la Cris, en Carles, en Marc, i l'Albert, més conegut com a Kueka. El temps està gris, lleig i amenaça pluja, però al Cargolaire no cau ni una gota, hem tingut sort.

Un cop allà, ens sorpren que les vies són curtetes, però uff, no tenen desperdici! Els "novatos" comencem escalfant en vies de V+ (Mercisu, Inevitable Destí) menys la Cris, que es curra un top en un 6b+ quasi impossible (es diu "Panxeta dels Collons", us podeu imaginar...). La tia està feta una crack, i en texans, ostreeeees!!!! Mentrestant, els "veterans" no perden gaire temps i van del 6è en amunt, només faltaria! Així, veiem a en Kueka pujant un 7c (Recompensa), a en Carles fent totes les vies que pot sense tibar massa, que encara està lesionat, i a en Marc encadenant, entre d'altres, un 7a+ (Minerva) i un 7b (Aznar Mort, bonito nombre!).

El dia passa molt ràpid. L'Alfredo no para, entre pujar tot el que pot i tirar fotos. Sort que almenys ell ha portat la càmera. Mentre anem fent veiem escalar una tal "Elena", que és la campiona de Catalunya (ens cau la baba i tot!). En Carles, entre via i via, dóna instruccions: "mira peus", "reposo, Alfredo!". En Marc assegura la Cris, que avui tiba com mai. Ell també posa a prova la seva força en cada via. I com escala en Kueka...un altre friki pel club!!!

Al final del dia, l'Alfredo i jo li fotem un "pegue" a la Panxeta dels Collons, però ens hem de penjar. Com s'ho havia fet la Cris, per remuntar aquell pas? Bé, almenys acabem la via, que ja és molt. També ens fa gràcia provar un 6b que en Carles i en Kueka havien fet com si res (Maleïts Diners, crec que es diu). Ens pengem, descansem, bufem i tornem a bufar, però arribem a la R, sí senyor, un bon final!

El dia acaba amb una birreta o similars al bareto del poble, on, per cert, tenen les ressenyes d'aquest sector, que no es troben a internet. Evidentment, hem acabat de nit!