dilluns, 1 de febrer de 2010

L'elefant via Boy Roca (6a/6a+ o Ae/V)

La veritat ja fa molt de temps que els tres protas d’aquesta piada vam anar a fer aquesta via, la culpa es meva per enmerdarme, però vaig prometre que l’escriuria i aquí la teniu no se quants mesos despres, les meves piades son com un bon menjar, es couen a foc lent per servir-les al punt.
Tot va començar despres d’una sortida amb els companys bikers, un d’aquests habituals o no tant habituals companys, es en Jaume Aragón, entre els amics l’anomenem el “doctor NO”, perque normalment no pot venir mai, però aquell dia va trencar la rutina i va venir…total que parlant parlant, vam decidir de quedar un dia per anar a fer alguna escaladeta clàssica, en Jaume feia molt que no escalava via llarga, jo per el contrari portava una temporada vastant actiu, la Carla l’hi anava de conya que disposes de dies lliures entre setmana i em treia a passejar constantment.
Aixi que un dimecres que ja no recordo ni el dia en Jaume Aragón hem va trucar per anar a escalar l'endemà, la meva intenció era pujar al Cavall Bernat per la via Normal, molt sencilla de 3 llargs, però va succeir una cosa inesperada en els nostres plans…Sona el telefon, osti!!! la Carleta, Hola noieta que fas? Hola Bladé, no res et trucava per si volies anar a fer alguna cosa demà? MMm si clar, però he quedat amb l’Aragón, fa molt que no escala i m’ha dit de fer algu facilet… es fa un silenci… Ahhh molt bé, doncs podriem anar a fer una via que està molt bé, la Boy Roca de l’Elefant. Jo que no tenia n’hi idea de quina via era l’hi vaig dir que si, que cap problema, penjo. Torno a trucar a en Jaume, company!! que la Carla també s’apunta, demà anirem a fer la Boy roca. Ahhh!! hem diu en Jaume, i quin grau dius que és?? No en tinc n’hi idea ara m’ho miro però de totes maneres quedem demà a les 10 ok?? vale però fa molt que no escalo... tranquil tot asequible…penjo. Començo a buscar per internet, a veure… 5 llargs el 1er llarg es un III+, el 2on Llarg un IV+, el 3er Llarg Ae (6a o 6a+)… 6a o 6a+???, 4rt Llarg IV+, i 5è Llarg IV, Mmm… continuu llegint, el primer llarg 50 metres nomes té un parabolt… bueno es un III+ es normal penso, segon llarg 25 metres nomes té dos parabolts… ¿? nomes dos seguros en un IV+ de 25 metres?? aquí falla algo segueixo llegint, Ae (6a o 6a+) molt athletic… bueno la questió es que vaig decidir no seguir llegint…nomes havia fet un 6a a Montserrat que va ser la 98 Octans de la Magdalena Superior i les vaig passar canutes, però vaig mentalitzarme que la via no seria gaire complicada bàsicament em vaig fiar de la Carla.
Al matí seguent ens reunim els 3 companys de cordada i en Jaume comença a pregunatar per la via, la Carla molt tranquila, comenta que es una via reequipada per en Pere, que té un 6a no fa referencia al Ae ni al 6a+, en Jaume torna a remarcar el seu llarg periode sense escalar, la Carla insiteix que no ha de patir i jo tonto de mi l’hi dono la rao.
Despres d’enfilar amunt per darrera del monestir i seguir direcció Sant Benet, just en el trencall de l’ermita segueix un cami recte on l’elefant de pedra fa acte de presencia, la seva trompa el nostre objectiu. Arribem a peu de via, veiem a la ressenya que hi ha dues variants per iniciar la via, decidim pujar un pel més hi agafar la variant NOSE que està un pel mes aprop de la reunió, recodeu que es un III+ de 50metres amb un solt seguro. 1er LLARG III+: Jo confiat decideixo obrir la via, despres de desenrollar les cordes d’en Jaume molt curioses perque son PEZLT i nomes fan 8mm, enfilo amunt, molt fàcil dic, segueixo pujant… cada vegada miro més destalladament on poso el peus i les mans i m’agafo amb mes força a la roca a 30metres decideixo mirar enrera, Mmmm… osti esta altet això, el cap comença a treballar…donde conyo està el parabolt? vaya nata si caic ara, em paro un parell de vegades busco i no trobo res, sera complicat trobar un parabol per aquí, segueixo amunt, el cap ja no treballa ja no miro enrera simplement segueixo pujant... paro, ara si veig la reunió, segueixo pujant... uns 3 metres avanç d’arribar el veig… el amigo parabolt a la meva esquerra, decideixo xapar petit flanqueig i ja està salavado, miro amunt… coño si la reunio esta aquí mateix, vaya una merda de parabolt. Finalment arribo, els meus dos companys pujen, l’Aragón arriba primer, osti nanu!! puto III+ no té res de res ehhh!! jiji La Carla arriba poc despres, Xulo ehhh, no hi ha res que guay, però tranquil si caus no passa res nomes t’arrosegues per les pedres… Jo tenia els meus dubtes, segon llarg qui el fa, l’hi comento a l’Aragón, diu que no esta gaire bé i prefereix que el fagi algu altre, miro a la Carla però penso…prefereixo que fagi el 6a ja probo jo aquest IV+ sense seguros. 2on LLARG IV+: segueixo poc metres mes amunt veig el primer parabolt i el xapo rapidament, ara si comença lo macu, fins aquell moment mai avia tingut la inseguretat d’escalar una via i no saber si estava agafant la traçada correcte… els passos eren mes complicats intentava anar per el camí facil i trobar les preses mes bones, però el coco anava sol, no veia res n’hi la reunio ni el parabolt ni res de res, segueixo amunt vaig una mica cap a la esquerra començo a veure que els passos es començen a ser un pel complicats deduiexo que vaig mal encaminat, decideixo anar tirant cap a la dreta, ufff necesito alguna assegurança cap forat, cap pont de roca, res de res, continuu… ara si sembla que he trobat un traçat mes assequible, tot i aixi cada pas cada moviment està mirat amb lupa, no puc relliscar, haig de controlar els nervis, finalment el veig el segon i ultim parabolt de la via, com un cohet surto disparat i el xapo, m’hi quedo uns segons al costat i hem tranquilitzo, un cop recuperat tiro amunt, continuu sense veure la reunio, pocs metres mes amunt aixeco la mirada, estic molt aprop de la panxa que fa trompa… i vaig directe, no pot ser haig de trobar la reunió, finalment observo com a la meva dreta hi ha una petita repisa amb l’estimada reunió impossible de veure fins que no la tens davant dels nasos, estic content, mai hauria pensat que un IV+ hem possaria tant neguitos. REUNIÓ!! en Jaume torna arribar el primer i hem felicita, osti tuu, aquí l’hi as de donar al coco, Bufff dos seguros!! la Carla arriba poc despres, molt bé Bladé ja ho tenim això. En Jaume estava flipant amb la via, no estava gaire segur, la Carla contenta i emocionada i jo que cada vegada m’ho estava passant millor, però neceitava descansar, no hem veia amb cor de superar el 6a o 6a+ un cop més vaig deixar fer a la Carla. 3er LLARG Ae (6a o 6a+): El llarg comença recta amunt està molt ben assegurat té tendencia a anar cap a l’esquerra fins plantar-te davant del sostre de la trompa la que es sens dubte la part mes athelica de la via, la dinamica es, bones presses pero molt vertical i ens alguns casos petits extraploms sobretot a uns 2 metres avanç de la reunio on hi ha el senyor sostret, la col·locació molt important, els peus eren de gran ajuda impossible tirar tot el llarg de braços, que dir de la Carla… una crack, casi aconsegueix treures tot el llarg però a l’ultim tram va haber de fer una petita parada, res a veure amb el martiri que vam haver de passar en Jaume i jo... colgaos como chorizos deia en Jaume a mitja via. Vaig arribar a la reunió destroçat de braços, en Jaume estava descolocat, nomes anava dient... en que fregao me metio, la Carla super contenta, estava orgullosa havia disfrutat molt, ja nomes queden dos llargs puro tramite despues de esto. 4rt LLARG IV+: El penultim llarg un VI+ mateixa dinamica que els dos inicials 3 parabolts, aquest cop per agilitzar la feina la Carla tira pel dret, jo acabo d’arribar i estic fet pols de braços i en jaume… en Jaume… bueno, no era el seu millor dia. La Carla es pren aquest llarg com un joc, ens fa fotografies i tots plegats riem, la via ja es nostre. 5è LLARG VI: L’ultim llarg aquest l’enllesteixo jo, despres del 6a el trobo un joc de nens, segueix sent un IV poc equipat però ja m’es igual, cap complicació tot recte amunt fins arribar al cim. Observo…increible, faig la reunio en un unic parabolt asseguro als meus companys, tots dos pujen a l’hora jo trec la camara i vaig retratant l’arribada al cim, els dos fan de model, arriben ens fem una super abraçada en Jaume ja està tranquil. No se si per els nuvols, el sol, l’esforç de la via o la companyia però va ser un d’aquells cim que vaig disfrutar especialment, no tenia gens de ganes de baixar, estava content, m’agradava el que veia i el que sentia. (Crec que les fotos parlen per si soles). Però nada es para siempre dicen…aixi que vam montar un petit rappel i vam encaminar fins a Sant Benet. Un cim que hem va deixar molt bon sabor de boca, no sabria explicar ven bé el perque, però va ser així.
By Bladé

8 comentaris:

Unknown ha dit...

M'ha encantat Bladé! Genial!. D'ara endevant les piades de la nostra cordada seran totes teves!! je je je.

Jaumet! espero que vulguis tornar a escalar amb mi! La pròxima l'escollim plegats!

Vaig disfrutar mlt de la via, la companyia i com diu en Bladé del cim... no tant de la baixada, per variar...

A veure qn tornem a agafar el ritme!

Aleix ha dit...

Quina bona pinta té aquesta via, així la última reunió és només d'un parabolt?

Alfredo ha dit...

Muy bien...pero de esto tiene que hacer..os veo en manga corta!!

Muy guapa la piada y la via parace xula xula.

cuidaros

JAUME ORS ha dit...

... més val tard que mai i més quan son aquestes megapiades !!!
Felicitas als tres !!!

Anònim ha dit...

Oui monsieur Blade, la piada estava al seu punt merci! :)

Enhorabona als tres macos!!!!!

Jaume Mayor

Unknown ha dit...

La última reunió és dalt del cim, Aleix.
La via és molt maca, reequipada amb parabolts, els 6a molt ben assegurat i els altre 4 llargs podriem dir molt molt poc equipats.
Que t'animes a fer-la ?

Ana ha dit...

Bladé, sí que t'has fet esperar!!! Molen aquestes piadas amb intriga, suspens i sobretot sentiment. La via no em convenç gaire, crec que no és lo meu, però mai se sap, no?

ferran ha dit...

el titol de la piada podia haver sigut " 2 hombres engañados por una mujer"
que dolenta es la carla!!!
pero com us va agradar ehh gamberros!!!