MALANYEU (Via dels Sencills, 105 mts, 6a)

Aquest Dilluns festiu ens deixem perdre per Malanyeu. Aquest paratge té alguna cosa especial ... però per sobre de tot la seva tranquillitat dons al ser una vall sense cap mena de sortida qui arriva fins aquí és per que realment s´hi vol perdre.

(VIDEO RESUM)

Son un petit comité del GEAMM (Jose, Ana, Alfredo, Enrique, Esther, Carla, Alexandra i Jaume) i jo faré cordada amb la "Alexandra" ... qui és la "Alexandra". Una noia de Suissa que ens visita esporàdicament i es va posar en contacte amb nosaltres per poder compartir la escalada, esport que li apasiona ... com no !!! Després de les presentacions i un petit esmorzar fem la aproximació a les vies. La Alexandra i jo compartirem via amb la Carla i la Esther peró nosaltres serem els primers.

Haig de dir que per circunstancies l´Alexandra al no tindra material per escalar (el té a Suissa) porta el material justet i per la ocasió no du "Casco". Avui al final de la jornada haurem aprés que "MAI DE LA VIDA TORNAREM A ESCALAR SENSE CASCO !!!!" , la propera vegada si es necesari qui no porti casco no escalarà dons avui la muntanya ens ha fet una avis dons a la hora de rapel.lar una vegada finalitzada la via, a la hora de recuperar la corda aquesta a deixat caure un "senyora" pedre que per sort, quan estavem els quatre a la reunió tots juntets, l´hi anat a caure al casco de la Ester ... imagineu-vos si li hagues caigut al cap de la Alexandra !!!!Bé, fora d´aquest ensurt ... la via maquíssima ... el primer llarg una placa de 6a ... el segón llarg un primer pas superestétic de 6a també ... un tercer llarg de transició de IV+ però molt maco i un quart lllarg també amb una placa de 6a molt maca.Una vegada finalitzada la jornada ens hem juntat amb la resta de companys que feien la via veina i ens hem anat a dinar al hostal de Malanyeu on .... caray quin senyor dinar-berenar-sopar que ens hem fotut !!!

... GEAMM un estil de vida !!!!

(foto blog del "Muntanyenc")

VIA DELS SENZILLS (105 metres, 6a)

APROXIMACIÓ: Deixem els cotxes a tocar la esglesia i fem la aprixmació apeu en poc menys de 20 minutes, el camí evidenta cap a les parets del Devesó).

ITINERARI: PRIMER LLARG (6a). Sortim en flanqueig a dreta, veurem un pont de roca, i una vegada superat aquest ja podem veure el primer parabolt que ens durà recta amunt a la placa de 6a fins a la reunió que està muntada al costat mateix d´un arbre sec. SEGÓN LLARG (v+/6A un pas). La sortida d´aquest segón llarg és ... espectacular !!! Sortim en flanqueig a dreta per guanyar un sostre molt ben protegit amb dos parabolts. Després ens enfilem recta amunt per arrivar a la reunió montada còmodament.TERCER LLARG (IV) Aquest tercer llarg no te cap mena de complicació però molt maco ... el llarg que tenim al devant és un "formatge de grullere" amb la típìca pedra malanyeuenca QUART LLARG (6a). Aquest derrer llarg comença flanquejant uns 10 metres a mà dreta que es pot fer caminat (millor ... un pel brut) per situar-nos a sota de la placa de 6a ... força fineta i amb les xapes que allunyen una miqueta, s´ha de vigilar a l´hora de xapar la segona xapa dons si caus tocaries terra. La resta molt maca fins arrivar a la part final on deixar de ser placa i canviem per unes quantes fisures on aprofi-to per posar un parell de friends mitxans (només per disfrutar) fins arrivar a la reunió.DESCENS: Rapel.lant per la mateixa via, el primer ràpel baixem recta, recuperem la corda i arrivem a la reunió apeu pel petit canal. Farem tota la via rapel.lant tots el llargs, potser el segón llarg i el tercer es podriem enllaçar però teniem dubtes.

AGER. TOPE CLÀSSIC 275m. V+/Ae o 6b/Ae

22 de Novembre del 2009

Com diu la Charlie: Ager, Paradís de Roca!!! I té raó, i també en què ens hauríem d'acostar més sovint per aquests paratges.

Bé, més val tard que mai! Arribo amb dues setmanes de retràs, amb aquesta piada. Però sabia que la faria, doncs es va tractar de nou d'un dia molt especial. Ens pensàvem que seria l'últim dia que escalaríem juntes i fent cordada per bastant de temps (aquest diumenge ho vem tornar a fer! ji ji).

No faré de nou la ressenya, doncs seria empitjorar el que ja hi ha fet per els Kutres, així que enllaçaré la seva ressenya (després els hi demanaré permís .-)) Aquesta ressenya és la que varem seguir, i és perfecte.

Bé, l'aproximació perfecte i sense problemes. Quan vàrem arribar trobàrem una cordada davant nostre, en Xavi i l'Albert, que ens van anar marcant tot el traçat (;-)), així que era pràcticament impossible de perdre's.

Com ja és habitual, vaig començar jo la via, amb un llarg fàcil (IV), i també com és habitual em vaig saltar la primera assegurança, un cordino que per poc fa mal als ulls. Doncs no el vaig veure. A la reunió però, ja era feliç.

El segon llarg, 6a. Per la princesa, que per algú és la crack! Per bé que jo de segona el faig amb confiança i molt rebé!!! yupiiie! Està be anar amb companys que et treuen a passejar!!

El tercer llarg que és sortint cap a la dreta i més amunt amb una baveresa, em toca a mi. I li pregunto a la Carla: -"per on han anat els col·legues?", contesta "ups...nuse, cap a la dreta però no sé si per aquí per allà..." Perfecte! començo i sort que quan trec el cap veig a en Xavi (crec) i em marca el camí!! una baveressa fantàstica, encara que una mica bruta! La faig bé.

Quart llarg:

La Carla, sense problemes. I anem veien l'estela dels nostres companys que ens acompanyen...un foto per aquí, una xerrada per allà! que simpàtics!!! Resulten ser amics d'en K, i ens trobarem amb ell al bar!!!

Cinquè llarg: de tràmit un tercer

Sisè llarg:

Ara be el guapo!!! Representa que el primer tram és un V/V+, doncs bé, per mí va resultar més difícil que el 6a del segon llarg. La Carla puja amunt! a poc a poc fins arribar al tram de 6b. Tot i portar els graonets la titi ho intenta en lliure. Mentrestant ens passen per el cap un munt de parapents que van dient "Guaita tú, si a la paret hi ha un munt de gent que sembla que fagin carreres...".

La Carla arriba al pas! I jo estic a la guait! "si ha de caure serà ara" penso. En Xavi (crec), li va donanat ànims, i jo vaig pensant que no sé pas a qui li falta un llum! Està clar, és la meva ídol!

Espatarrada duran massa temps, i intentant fondres amb la paret! al final....barrabum! VUELING!!! de 4 metres aprox! super net. i tornem a munt després de respirar profundament! Pràcticament net! El que dic, una crack!

Setè llarg:

Ji ji, ara em toca a mi. Sortida en artificial.

Ah! els nostres companys ja ...ni rastre! jolin es fan els llargs en un plis plas (sort que han començat abans!)

Primer pas penjadeta, i després no tinc nasos de sortir en lliure. Apa doncs posarem friends!!! dos de seguits i penjant-me amb els estreps. La Carla em diu que estic loca, però ja em dirà el què quan li toqui (ji ji).

La resta del llarg, bastant marranot! no m'agrada. Enllaço amb el vuitè, per tal de fer ja l'últim.

Al cim ja veig als nostres nous companys, que em diuen (cansats d'esperar...) que ens veiem al bar!.

Arriba la Carla. Li toca l'últim. I de cop li entra com una por...(mai li havia vist). Resulta que aquesta vía la va fer a l'inici de l'escalada, i se li va creuar aquest llarg.

Desè llarg:

Sembla que hagi de ser fàcil. Però els primers passos son punyeterus! No hi ha on agafar-se. De fet es podría dir que ella va fer un llarg i jo un altre. Ella per dins la xemeneia i jo per l'esquerra literalment i, francament crec que bastant més fàcil.

La baixada de plena tardor. Amb els arbres marronosos i vermells. L'inici del vespre....que romàntic! Molt bonic!

Un parell d'abraçades i un nou molt bon record!!!! La paret és genial, la roca espectacular!!! Un dia genial!!!

Gràcies cordada!!!!

Ther!!!

Barranc Lapazosa 18/11/2009

Aprofitant el viatge que ens havia portat fins a terres Aragoneses per finalitzar el nostre Curs d'hidrologia vam decidir tancar el cap de setmana amb un tercer i ultim barranc el Lapazosa. Vam passar la nit al parquing de la casa rural de Bujaruelo, una nit freda i amb molt d'aire en va fer pendre la decisió de que no matinar gaire. A les 9 del matí vam decidir obrir els ulls i possar fil a l'agulla, però...on està el sol? no vam tenir en compte que la ubicació de la vall ens era desfavorable per poder apreciar els matiners raigos solars, vaya rasca companys -1ºC. La nostre intenció era fer cafè amb el fogonet però vam acabar al bar de la casa rural esmorzant tranquilament. A les 10 preniem el camí d'ascensió cap a l'inici del barranc amb infinitat de capes de roba. Un camí molt ben senyalitzat ens va portar en apenes 45 min a l'inici del nostre objectiu, però no ens va agradar gens el que vam veure a continuació, hi havia infinitat de petits bassiots d'aigua amb una fina capa de gel, un calfred va recorre la nostre espina dorsal, nanuuu avui patirem de valent. I tant que vam patir nomes començar vam haber de mossegar-nos la llengua per poder enfundar-nos els neoprens xops dels barrancs del dia anterior.
Just avanç de començar el primer rappel vam poder saludar alguns raigs solars però l'alegria va durar poc, el barranc comença amb una part bastant engorjada on el raigs solars no eren gaire benvinguts. La veritat es que les primeres dues hores de descencs van ser un patiment, cada vegada que tocavem l'aigua aviem de sortir disparats, no notavem ni les mans n'hi el peus i avegades erem incapaços de montar i demontar els rappels. No va ser fins a la part final que era molt mes oberta i amb el sol just el davant on vam començar a disfrutar com a nens petits. Llastima que era el final. Una experiencia que ens va deixar glaçats.

Acces:

Anirem fins a Torla creuarem el poble i ens dirigirem fins al parc d'Ordesa i el Mont Perdut fin a trobar una desviació a mà esquerra (Pont del Navarros) cap a Bujaruelo. Continuarem per una pista fins arribar a un refugi i a una zona d'acampada, aqui aparcarem el cotxe.

Aproximació:

Crearem el riu per un pont de pedra i seguirem un cami forestal indicat com a Collado de Bujaruelo fins arribar a una zona alpina. despres de 40 o 45 min i passada la segona torre d'alta tensió tindrem el caudal del riu a mà esquerra nosaltres mateixos triarem la millor opció per accedir al barranc.

Descens:

El barranc té dues zones clarament diferenciades, una primera molt encaixonada on predomina la roca, es bastant acuatic i té una succesió de rappels dentre 10 i 20 metres. La segona a diferencia de la primera es molt mes oberta i alpina, plena de vegetació, mes concretament d'avets on el rappels començen a ser menys tecnics però mes alts, d'entre 30 i 35 metres. Es un barranc que té de tot, salts, tobogans... però cal estar al lloro, demana un previ estudi de caudal i coneixement de la zona per poder fer segons quines coses. Totes les ressenyes remarquen molt una marmita trampa d'uns 4 metres, nosaltres la vam trobar plena tot i que el caudal era bastant escas, cap complicació. No cal que digui que es molt fred, ideal per fer a l'estiu.

Retorn:

No té cap secret, al finalitzar al barranc arribas novament al cami que et porta fins al pont de pedra que creua el riu, per cert pels que no n'hagin tingut prou es pot fer un saltironet des del pont.

Aproximació: 45 minuts

Descens: 3 hores

Retorn: 10 minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

by Bladé

S. LLORENÇ DEL MUNT (Sec. Les Gaites)

(informació recollida de la pàgina web de S. Llolrenç del Munt)

Avui dimecres 25 de novembre, anem a tibar de valent i a patir una miqueta i la zona escollida serà S. Llorenç del Munt i més concretament al sector de "Les Gaites" , un llóc força ensisador i tranquil molt aprop de Terrassa i amb increíbles vistes a tot el Vallés Occidental.

Avui la Carla i jo som uns privilegiats dons estarem escalant amb el "Mohawk" i en "Jortx" ... sense comentaris !!!

Quedem a Mataró a les 9.30 i tot seguit a les 10. a les 11.00 ja estem a peu de via amb els dos companys. Ara és qüestió d´escalfar una mica i a tibar de valent dons el grau ho demana. Comencem per un V+ i a mida que pasa el matí anem agafant grau fins i tot per arrivar a probar un 6c (... jé,jé ... ja ho he dit ... probar !!!) Això si disfrutem de valent de totes les vies ... totes elles força, força finetes en un conglomerat força semblant al de montserrat. Son les 15.00 i ... decidim escoltar als nostres braços que ens diuen prou !!!
Ha sigut un día força profitos ... sobre tot al costat de dos monstres com en Jortx i en Mohawk !!!
Gràcies !!!

SITUACIÓ : La paret de les Gaites és la continuació de la cinglera del Cap de Mort, just allà on la cova de les Gaites parteix la paret i enfilem canal amunt. L’accés és molt ràpid des de l’aparcament del carrer Cavall Bernat.Aquesta paret va ser pionera en el desenvolupament de l’escalada esportiva a meitat dels anys vuitanta. Quan encara s’hi estaven obrint vies a l'estil tradicional, la nova tendència de l’escalada “free” va irrompre-hi, i es van començar a equipar itineraris per dalt per ser escalats en lliure. Al mateix temps, les antigues vies obertes a cop de pedal van ser alliberades.Inicialment, malgrat la nova tendència d’emplaçar les assegurances per escalar en lliure, les vies continuaven sortint per dalt, i no va ser fins més endavant que el sector es va reequipar amb reunions per despenjar-s’hi.Al llarg del temps han aparegut diverses ressenyes d'aquest sector, unes de ben antigues unes altres més actuals aparegudes després del reequipament del sectorAquesta paret es caracteritza per l’absència de franja de roca dolenta a la base, i per la seva verticalitat trencada per panxetes. La roca no és gaire generosa en “canto” i l’escalada es desenvolupa sobre presa petita, i pot recordar-nos a Montserrat.ORIENTACIÓ L’orientació est i el bosc frondós de peu de via el fa un sector fresc per a les caloroses tardes d’estiu, i la majoria de les vies es troben perfectament equipades amb parabolts. Però malgrat la proximitat, l’equipament i la fresca no és un sector de moda i normalment hi estarem molt tranquils.

Les vies que varem fer son:

28. CUCONA (V+) Les tres primeres xapes recta amunt per tot seguit anar a buscar la fisura evident a mà esquerra. Apartir d´aquí comença la via compartida de la 26. SUPER CUCONA (6a) molt fineta però super agraida.
25. VERTICAL EXTREM (6c)- Aprofitem que tenim la corda pasada en top-rop per proba aquesta via. La sortida té el grau, pasos molt explosius que al final fem pillant-nos de les cintes, per després convertir-se en una via super-fineta però maquíssima.
22- ( ANGIE, 6a). La sortida ... molt exposada, un flanqueig a mà esquerra molt sobada per anar a buscar el parabolt a mà esquerra per tot seguit anar a buscar la via 20. (SUPER ANGIE, 6a) una obra d´art sobre tot quan superem la petita panxa agafant-nos a uns agarres en forma de ... (penseu malament i encertareu) per continuar tot amunt a buscar la reunió.
21. BUFAGAITES (6b+) Aquí tornem aprofitar que tenim la corda pasada per dalt per probar aqeusta via on el pas esta a superar la petita panxa, en pasos molt finets, que una altre vegada superem agafant-nos a les cintes. Després es torna en una via molt fina de preses molt finetes. Maquíssima !!!

LA MARXETA (VILASSAR DE DALT)

Aquest Diumenge 22 de Novembre una petita representació del GEAMM i més concretament la Bàrbara, la Eva, en Sebastina, l´Alfredo, la Luisa, en Jose la Merijou en Jaume i la Samba, ens hem deixat perdre per gaudir d´aquest magnífic paratge entre mar i muntanya al voltan de la ermita de Sant Mateu.




La sortida força d´hora, a les 8 del matí desde el parc de Sant Rafart per tot seguit enfilar-nos amunt de la serralada, gaudint en tot moment del recorregut molt encertat de la organització, descobrint petits recons de la serralada litoral (la roca de la Granota, el Plà de Can Boquet, la Roca d´en Toni, la ermita de Sant Mateu ...) i per descomtat de les íncreíbles vistes a tot el Maresme, un total de 18.800 metres de recorregut acompanyat d´un temps força variable on fins i tot acompanyat a primera hora del matí per una petita pluja, però a mida que el día avançava el sol va fer notar de valent !!!

GEAMM ... un estil de vida !!!"