LES FAIXES TANCADES (SERRA DE MONTSIÀ)

Aquesta proposta combina l'ascensió a la Torreta del Montsià per un itinerari directe, exigent i insòlit, amb el descens de l'abrupte vessant marítim de la serra per una ruta equipada per rapelar fins a 11 llargs. Gaudirem de grans panoràmiques i d'una activitat amb l'ambient assegurat.

Diumenge, 15 Març 2009.
Avui diumenge toca fer una sortideta, com diriam, de germanor, de colla, ja arribarà el dia que anirem amb els del "Inserso" tots embutifarrats dins un autocar, però encara tenim ganes de "canya", o sigui que toca guerra !!

Quedem puntualment a les 9.15 (je,je) davant del Càmping Alfacs. Bé, puntualment és un dir dons que si uns s´han perdut que si … Son les 9.40, quan marxem tota la filera de cotxes direcció el barranc de Codonyol, inici de la excursió. Al final de la pista deixem els cotxes com podem abans de la cadena. Davant nostre la serra de Montsià s´imposa. El calor comença a apretar de debó pel temps que som, o sigui que ... "cremetes" nens i nenes ¡!!

Només sortir els primers dubtes d'orientació ....o sigui que toca preguntar al bon home de la finca.... A quedat ben clar, les fites amb marques de color verd son les bones o sigui que "al lloro" ¡!!

Això comença a apretar de bon principi. No hi ha descans, i la pujada es calcula que és de dues hores o sigui que … amb calma, xerra que te xerra, un amb l'altre per aconseguim guanyar metres a la muntanya i com una cursa de bicicleta el grup es comença a estirar una miqueta. Al davant la Carla i l'Esther lideran el grup i pel darrera el Ferran (vigila no xerris tant que et perderàs) i la Cris tanquen la cua.

A mida que guanyem alçada les vistes al darrera nostre cada vegada son més impresionants i al davant … per fí la “Torreta de Montsià”.

Fem foto de record i tot seguit dos grups: el grup lidarat pel Ferran que faran el retorn caminant pel mateix camí de pujada i la resta, darrera dels encarregats de montar els ràpels que s´adelanten per fer feina. Això sembla una “gimkama”, no val perdre el temps. De fet és una contrarrellotge !!

A mida que va arribant la resta del grup, comencen a baixar els primer. L'encarregada d´obrir el primer ràpel és l'Esther, el segón ràpel en Jaume i així fins a finalitzar la totalitat dels 8 ràpels. D´aquesta manera una vegada instal.lats tots, la resta de gent només ha de enllarçar-los.

(1ª part de ràpels)

Pedra !!!! … fiuuuuuuu !!! …. Pedra !!!!!! Fishhhhhhhhh !!!! … Ahhhhh ¡!!! (ostia tu, no penseu que vui fer la competencia a la piada del Cadí ) però és que això era un constant caure de pedres. En Víctor reb una bona ost .. a al pit. L'Ana reb també a la mà i a la seva cámara … i d´altres que llisquen a tocar de gent !! … però per sort tots acabem sencers.






Els “Walkis” treuen fum i a tota hora no deixen de emetre crits pels altaveus … quan per acabar de rematar … “ens hem perdut ¡!!!. Però qui caray s´ha perdut?

El grup de caminaires s´han perdut baixant !
Despres de deixar anar tota l'adrenalina dons els ràpels no deixan de ser una maniobra que a tothom ens fa molt de respecte.... arribem a la fi de la primera part. Ara només hem de fer una tram un pel brut i "matojero". Brut !!! Només calia mirar els braços i cuixes per veure les marques de les p..tes gatoses . Avui ens hem fet un piling de gratis ¡!! Tot així arribem a l'última secció de ràpels a dalt d´un gran esperó i abaix … la recompensa … els nostres cotxes ¡!!

“… hem anat a parar a la N.340. Flipeu ¡!!!” és el comentari de la Cris desde l´altre banda del Walki. “…tranquils que ja us vindrem a buscar amb el cotxe diu en Jose.” “… que carai si les teves claus les tenim nosaltres ¡!!!! Yeeaaaaa ¡!!!”.


(Segon tram de ràpels)

Mentre, la resta del grup segueix barallant-se amb els tres últims ràpels per intentar finalitzar la sortida amb éxit. Acabats els tres ràpels només falta baixar un petit corriol fins a peu de cotxes i retrobar-nos amb els … perduts ¡!!!

Prova aconseguida i ara ... la calçotada !!!!

Accés al punt de partida: des de la N-340 prenem el camí del barranc del Codonyol, entre el càmping dels Alfacs i l'antiga discoteca Plató, al sud de Sant Carles de la Ràpita. Creuem la carretera i seguim per la pista que porta al Povet d'Antó, per l'esquerra del barranc. Abans d'arribar-hi trobem una cadena a la pista i deixem el vehicle (espai per a 3 cotxes com a màxim).
Desnivell: 550 m (250 de ràpels)
Horaris: pujada, 2 h; ràpels, 2-4 h; retorn: 25 min.
Material: 2 cordes de 40 m (per a 2 persones), bagues de recanvi. Doble baga d'ancoratge.
Època aconsellable: l'hivern; eviteu l'estiu. Porteu aigua i pantalons llargs.
Descripció de l'itinerari: prenem una sendera amb marques verdes i fites. Arribem a l'Ereta, on trobem el sender PR C-84, que recorre tota la serra a mig aire des de Molacima a la Foradada, i el seguim a l'esquerra uns minuts fins a una gran tartera. Hi pugem pel camí més fàcil possible i després per un corriol bonic i emboscat que ens deixa al cim de la Torreta (vèrtex geodèsic; 765 m). Desde la Torreta, seguint la carena de la serra cap al N-E trobem el coll del Teix. Tornem a pujar i deixem a la dreta el cim de la Tenda, moleta rodona i plana de 728 m. Pel vessant interior pugem al del pic de les Faixes Tancades (dos grans fites).Des del pic de les Faixes Tancades podem emprendre el descens a peu pel mateix camí, o bé iniciar el primer tram de ràpels. Seguim la part superior del cingle que mira al mar uns 30 m fins a trobar la R1, on comença el descens. El primer tram és de 8 ràpels pràcticament successius, espectaculars i amb trams volats. Precaució a R8, ja que passa el PR C-84 per baix i pot haver-hi excursionistes. El darrer ràpel d'aquest tram acaba a la font de Neus (no raja), des d'on seguim a la dreta per l'esmentat PR fins al primer coll. Abandonem el sender al coll i seguim les fites per la lloma cap avall, cada cop més estreta, fins a la Punta d'Antó, on s'inicia el segon tram de 3 ràpels empalmats. En finalitzar el darrer ràpel prenem un corriol senyalitzat amb marques verdes i fites que ens portarà de baixada fins a una pista i als cotxes.

FRIKEJANT A CAN BOQUET !!!

Avui divendres 13 que fem !!! Anar a la placa de Céllecs, anar a Banyadores ... no !!! Avui en Marc ens porta a escalar de debó, anem a Can Boquet a deixar-nos els dits i les ungles al granit d´aquest lloc tan fantàstic.

(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Quedem a la Roca d´en Toni la Carla, la Cris, el Carl (amic de la Cris i ara amic nostre) en Marc, l´Ana i en Jaume i una vegada agafem els matalassos, perdó els crashpads ... o com es digui i ens endinsem dins el bosc a boscar ... els grans blocs de granit !!!

Hem decidit anar al Sector Clàssic, dels millors sectors de Can Boquet doncs aquí trobem una gran quantitat de blocs concentrats i peculiars sobre tot la "plaça boquet" un espai on quedes rodejats de grans blocs a tots costats.

(Sector Clàssic, plaça can boquet)

Som-hi !!! Una vegada arrivem i deixem trastos a disfrutar, com bé diu en Marc, això és com un joc de nens, puja i baixa i tornar a pujar !!! Només posar-nos els peus en Carl i en Marc ens deixen bocabadats com resolen la dificultat de la via "Odi a Mort" amb facilitat increíble. La resta ... entre "sobeteos" de mans als culs, cames i ... amb prou feina aconseguim pujar. Això si, amb la paciencia d´en Marc i en Carl, que si una mà invertida aquí, el peu allà ... ho anem aconseguint i el millor de tot que això ens comença agradar. Tot i que l´Ana tot començan no ho veia gaire clar, acaba també enfilant-se per tot arreu !!! La Cris, la Carla, l´Ana i en Jaume han sigut uns privilegiats de ttenir aquest parell de profes !!!

Gràcies i segur que ens tornem a veure a ... Can Boquet on s´escalada de debó !!!!

DIVENDRES TARDA A CELLECS

Per fi em vaig sortir amb la meva ( que tossuda ) el Divendres tarda ens varem reunir uns quants membres del GEAMM i apali! cap a la Placa de Cèllecs. L’Esther ( quin Àngel ), la Bàrbara ( la meva germana – i el seu segon dia de sargantana ), la Cris ( - algú ha dit roca?? – m’apunto ! - ), en Marc ( per passejar una estoneta ... i més entre tanta dona! ) i jo !. Cal dir que l’Anna es va desapuntar a última hora ( feina, feina, feina ). Així que ens trobem a l’ermita, aparquem i a caminar, una aproximació força ràpida ( 25 min. ) gràcies a la nova guia del Maresme que ens marca les dreceres i tot.
Volia que la Bàrbara tastés el ràpel abans d’endinsar-la en el descens de 250 metres de desnivell, 11 ràpels , el proper cap de setmana a Les Faixes Tancades. Per tant l’Esther i jo ens posem la careta de “ super munitores “ i a explicar la tècnica del ràpel; - Carla explica-li així – No, no, millor li expliquem d’aquesta manera – I nosaltres som el dibuix dels escaladors, ai no! El dibuix de la mà - .... buf!! Però poc a poc ens en varem sortir i la Bàrbara va rapelar !! 2 hores més tard però va rapelar !!.
Mentrestant la Cristina i en Marc pujaven i baixaven les vies de la placa, els dos companys d’Orrius, la Carla ( jo no ) i l’Esteve, també disfrutaven del granit de Cèllecs i l’Esther, munitora, asseguradora i fotògrafa del dia realitzava totes aquestes activitats mentres veia que el sol marxava i el fred cada vegada apretava més. Ens va donar temps de fer una vieta cada una i el tant esperat ràpel de la Bàrbara. Qui s’apunta el Divendres que ve ??

3 ESCALADORES I UNA "LOKA"

Dissabte 07 de març de 2009
10:15 la Sandra en el ja famós Casal del Bruc esperant-nos per fer el típic esmorzar d’abans d’un duríiiiissssiiiiimmmm dia d’escalada.

-
11:15 sortim del Bruc camí de Can Jorba.

12:05 Preparats davant de les parets de la zona del “columpio”.
Comencem escalfant amb les vies de 6a la Carla i la Sandra i 6a+ en Marc i la Cris.
Es noten els durs entrenaments en el rocòdrom de la Sandra, ja que puja amb moltíssima facilitat.

Un cop encadenades, intercanviem vies i posteriorment la Carla s’aventura en el 6b. "Encadene" de la Charly, i col·locant les cintes, UUUUEEEEE!!!!!! Projecte pendent per la Cris que la fa en "TOP ROPE".
Mentrestant en Marc ens "deleita" amb un 7a. La LOKA de Can Jorba va sobrada, tot i que té un peu com una xistorraaaaa….

Seguidament, fa un 6c (La Paco Moscas), el qual la Carla i la Cris fan en "TOP ROPE".
Una entrada de peus volats tibant fort d’avantbraços. En les tres primeres xapes és fonamental la posició, ja que la via fa com una canal molt oberta on cal una col·locació precisa de peus i una bona tècnica de diedre. En definitiva, tècnica i potència conjugada per assolir una de les millors vies, sinó la millor en la seva dificultat, de tot Can Jorba.
(Vayyyaaaa una colla de FLIIIPPAAAATTTSSS!!!!!)
Bé, que s’ ha d’anar en posició "d’espatarre" total. Fantàstic espectàcle pel respectable.
UUUEEEE!!!! Aconseguim arribar a dalt, tot i fer-lo de segones. Ja hem pogut experimentar la sensació d’un 6c. QUE FRRIIIIKKKIIISSSS!!!!
Després de picar quatre galetetes en l’esplèndid sol que cau a Montserrat, la Sandra marxa cap a Barcelona. Nosaltres seguim motivats i la LOKA ara ens farà unes classes tècniques de com s’utilitza el JUMAR, per fer-nos un super reportatge fotogràfic penjat de la corda fixe que ha muntat.

La Cris puja de primera en el 5+, dia lamentable de la Cris, la llarguíssima via (16 xapes) se li fa eterna, el sol comença a marxar i la pobre Carla a baix assegurant-la. Dessisteix i acaba abandonant la via a 3 xapes de la R. Seguidament puja la Carla, tota una campiona, arriba fins a dalt, llàstima que les poques hores de sol se les ha emportat totes la Cris. Que Cabronnnaaaa...!!!!
La LOKA desmonta el “xiringuito” i ens adonem que ja no queda ningú a Can Jorba, baixem amb els frontals posats i ooohhh…. el cotxe està solet. Som els més fanàtics!!!!!! Cris , Carla i la “LOKA”.

Un día més a Oliana: Roca dels Collars, Via "Dioni"

Diumenge 8 de Març del 2009

Introducció de l’afer:
1er definició de Dioni: “Dionisi el Vell”=tirà de Siracusa.
2ona definició de Dioni: “El Dioni” = va ser un ex-vigilant de seguretat que va realitzar un robatori en una empresa portant-la a la fallida.
Jo crec que podríem relacionar la nostra vía, més aviat, amb la primera definició.

I...vet aquí la nostra història:
Tornem a dirigir-nos cap a Oliana, aquesta vegada amb la intenció de fer una vía una mica més assequible en metres que l’últim dia que ens varem acostar a aquesta zona.
La ruta tranquil·leta, xerrada i una mica de rialles....produïdes més aviat per nervis d’en Sergi i l’Esther. L’un que no ho veia clar, i a l’altre com a conseqüència li suaven les mans... Això de començar una vía sempre fa una mica de ...”por” no?

De fet ja portàvem alguns dies, parlant de quina via: “aquesta només te un 6a” deia la Carla, i jo pensava “puffffff”, “i l’altre te una 6a i un 6b” i aquí sí que m’havia d’imposar, “senyors jo un 6b ni de conya”...ja tenien peu per riure de mi.

Be, fem l’aproximació de 40min aproximadament, durant el viatge fins a peu de via ens anem repartint les cordades. Només una cosa teníem clara: Ni jo ni el Sergi volíem fer el 6a de primers. Ens, ja tenim els herois de la jornada, en Pere T (per variar), i la Charlie Brown, que senyors donarà molt a parlar aquesta petita gran dona.

Definim:
Som dues cordades, aquesta vegada formades per en Pere T i Jo, i en Sergi i la Charlie (en aquest ordre ja que va ser com varem començar la vía)

La vía començava amb un 5c i després el 6a, per tant decideixo de començar jo per deslliurar-me’n del 6a. “Quina por” penso “em dec estar fent gran...a no que ja ho sóc....ups”.
Ja us podeu imaginar, “uiuiui que no sé si podré....”, “que síííí”, “cada xapa és una victòria”, em dia en Pere T, quina paciència....mentrestant, la impacient de la Carla pujava una via de costat...per escalfar, i com ho feia tan i tan bé, tothom estava pendent d’ella, jo penjada com un fuet, i una envejaaaa....jaja.
Per fi arribo a la primera reunió sense més incidents que el llarg temps d’espera del meus companys...però ho havia aconseguit!!!

Tothom es prepara, amb un plis en Pere ja és amb mi, “quina calor, aigua, aigua”. Ara be el tram 6a.
Mentre en Pere aprofita per patir una miqueta i posar cacharritus nous (quina virgueria), en Sergi i la Carla van arribant sense més incidents.

Ostres el 6a semblava fàcil des de la reunió, cal que us digui com el vaig fer jo? Més val que no...La Carla, la primera de la Segona cordada està feta una campiona, i en Sergi com a segon però sense fer ni una sola trampa. Felicitats!!! Això ja està mig fet.
El següent tram, sense compromís, tots ok.

El penúltim, uns esperó una mica delicat, molt juganer per en Pere, aquí va disfrutar el noiet. Bastant de compromís però amb la seva recompensa.

L’últim, el vaig obrir jo, aprofitant per posar bitxitus pels foradets, uns “aliens” fantàstics que no es movien ni en broma....vaig aprendre a fer una mica d’equilibris, i ajudar-los a que reposessin una estona (ja m’enteneu oi), però haig de dir que sí vaig disfrutar aquí...al meu ritme.



La sort, és la infinita paciència dels companys.
La recompensa, quan treus el cap per sobre el cim, i veus el pati. Un dia més una mica de patiment tenia recompensa.

El retorn cap al cotxe, molt més còmode aquesta vegada, la Charlie ja li agafa el ritme a les baixadetes....
El viatge de retorn a casa, entretingut, encara es seguient quedant forces per xerrar una miqueta.
L’última anècdota del dia: A Coll de Nargó, hi ha un forn on fant unes coques.....bonííííssimes!!!! i un aví amb...una xerrera especial!!!

Aquí va la Super Ressenya:

PD: Gràcies per un dia més fantàstic.

Segon Intent al Cadí

Dissabte 28 de Febrer, 19.00pm: Sortim cap al cadí, la Sandra i l'Adrien des de Barcelona, en Sergi, en Pere T, l'Anna X i jo des d’Argentona.
Factor a favor: el mal gust de boca que els hi havia quedat als nostres nois de no aconseguir fer Cim en l’últim intent.
Factor en contra: Ja al migdia les nuvolades envaïen tot Catalunya, i no semblava que diumenge canviés el panorama.... però tothom mutis.....
21.00pm: Arribem a Martinet on ens reunim tot el grup. Tot sopant, les angoixes “femenines” començaven a aflorar...com corconets (monus però corconets): “mira que el fred...,mira que de nit....” la cara de por de la Sandra se’ns va guanyar a l’Anna i a mí (com sempre s’ho va acabar passant teta).
22.00pm: Enfilem cap a Estana, el poble que serà camp base per els cotxes, ens vestim (no, no anavem despullats...), i carreguem motxilles. Sorprenentment el fred havia ameïnat .

-

23.00pm: Iniciem la aproximació cap al Prat del Cadí, com a cap de Grup tenim a la Sandra. Us hem de dir que no sabíem que fos...Supersònica!!!! quin ritme, quin nivell, i quin ofec...a ella només li faltava anar saltant i ballant, i els demés desllomats....”Es clar! Ella no porta corda...(autoengany)”.
24.15pm: Arribem al camp base, amb tot això no us hem dit que no va parar de NEVAR en tot el camí oi?
24.20pm: comencem a muntar tendes no se com, amb els frontals de tots i el focus també Supersònic de la Sandra. Semblava allò un Camp d’Esports Municipal!
24.40pm aprox: Dins tendes i mirar de dormir. Dins la nostra tenda, que per cert faig un incís, era per a dues persones i n’hi dormíem 3....hi havia un ben equipat (l’Adrien) i dues pageses i de ciutat amb mala equipació...cal que us digui el fred que varem passar i les hores que vam aconseguir dormir....

-
La “guinda del pastís”, l’hora de llevar-nos... Senyores i Senyors...
8.30am: ens llevem...rotllo “domingueros”, tot i la caminada nocturna, no tenia perdó!
Tot emboirat i ennuvolat, no es veia res...però els nostres noiets frissaven per tirar milles, així que apa som-hi

9.30am: comencem l’ascenció, l’objectiu inicial era fer la Canal Amagada, va ser descartada de seguida, la segona opció va ser la Canal del Cristall. Finalment (ens estem fent grans senyors...), ens vem quedar a peu de canal i ens vem dedicar a fer Pràctiques de Rescat d’Alpinisme.
L’Adrien ens va ensenyar a fer una reunió amb un “Dead-man”, en Sergi a com rapel·lar a través d’un super-bolet, en Tutu a fer un ràpel mitjançant dos piolets... que més podem demanar les nenes?

12.30am aprox: arribem al campament base de les tendes, i fem pràctiques de localització amb les Arves.... iniciem els descens cap a Estana.

14.30pm: Dinem a Estana, i arribem a la conclusió de què...el tema de renunciar i aprofitar per fer pràctiques tampoc ha estat del tot malament.

15.30pm aprox: Tornem cap a casa.
Els Cadí te pinta de ser preciós. L’aconseguirem un altre dia SEGUR!!!!