divendres, 13 d’agost de 2010

Mont Blanc 4.810m (19.07.2010')


Era un cim pendent, no era la primera vegada que l’intentava i per circumstàncies vàries, semblava prohibit. Però aquesta vegada havia de ser diferent, no?


Després d’estudiar-nos molt bé el pes que haviem de dur i distribuir-lo en les motxilles pertinents, en Xavi i jo deixem la furgo al parking de Les Houches i ens dirigim a agafar el telefèric que ens portarà a la parada del tren que ens conduirà a Nid d’Aigle, on comença la ruta normal per fer el cim més alt dels Alps, el Mont Blanc.



Són les 8:20h i per fi arriba el desitjat tren, junt amb un bon grapat d’alpinistes, pujem i en 20min, ens trobem ja a Nid d’Aigle (2.372m) on sense perdre gaire temps, comencem a caminar dirección Refugi de Tête Rousse (3.167m).
La ressenya marca 2h, i en 1:50h ens hi plantem. Molt bé Xavi! Portem un bon ritme!
Parem a fer quatre fruits secs i glop d’aigua i seguim, que ara ve lo bo…, 700m de desnivell amb passets de grimpada i amb una motxilla que pesa un ou…, Ànims! Ens diem.


Crampons, piolet, casc i amunt! Arribem a “la Bolera” que és practicament el pas més perillós de la ruta, bàsicament perquè nosaltres sóm els bolos i haurem d’evitar que els rocs que cauen constantment facin un “strike”.
Decidim passar desencodats perquè veiem que és millor anar per feina, sembla que no cau res, i decidim a passar. Cap problema!


Descramponem i guardem el piolet, ja que ve la grimpada i la ferralla ens farà més nosa que serveï.



Aquest tram marca 2h i la fem en gairebé 3, però arribem amb ilusió al Refugi du Gouter (3.817m).





Després de contemplar les marevelloses vistes i tot el camí que ja hem fet, pujem uns metres més on plantarem la tenda. Trobem un sot molt ben parit que ens ajudarà a parar el vent, de putamare!




Menjem un tupper que ens haviem fet a la furgo el dia abans (per no haver de pujar fogó i estris de cuina, que pesen!) i al llit, que ens hem de llevar d’horeta.

Entre l’alçada, la “frescota” i l’emoció, no podem gairebé dormir i ens limitem a descansar unes hores. Toquen les 2:30 a.m., ja és l’hora! Sortim de la tenda i ens posem els crampons, mengem una barreta i som-hi! A ritme pausat però sense aturar-nos, anem guanyant metres i en 2h ens plantem al Dôme du Gouter (4.304m), ja és veu el cim, però encara queden 2h més i l’alçada es comença a notar…



Arribem al Refugi de Vallot (4.362m), que és un refugi de llauna on fem una parada técnica per menjar i beure alguna cosa més i anar a visitar al nostre amic roca… Vinga Xavi, no parem massa estona que ens refredarem! Res, en 10min tornem a reemprendre la marxa i després de crestejar les arestes glaçades espectaculars, que semblen no acabar-se mai, per fi, i després de nombrosos intents, arribem al cim! Mont Blanc, el sostre dels Alps (4.810m).



Entre l’emoció i la sensació de plaer que sentíem, no ens enrecordavem ni de l’esforç, tot era alegría! Trobem uns espanyols que ens tiren les 4 fotos pertinents i ja que estem aquí, gaudim d’aquelles vistes una bona estona.
FOTOS:
http://picasaweb.google.es/jmorera9527/201007MontBlanc#

4 comentaris:

Alfredo ha dit...

Oleee!!!
Mola, eso si que es una pedazo de subida.
Felicidades por el cim.

cuidaros

Ana ha dit...

Brutal el lloc, i la neu, i tot plegat. Sort que encara queden aventurers com vosaltres!!!

JAUME ORS ha dit...

... ostres tu això ja son paraules majors ... Montblanc !!! Felicitats a tots dos per portar un troçet del GEAMM per aquest indrets tant fantàstics !!!!

Anònim ha dit...

Felicitats, sou uns campions.
El Geamm al sostre dels Alps!!
Això no para de pujar de nivell. Així ens agrada que entre tots fem del Geamm una cosa GRAN!!.
... i quina enveja!

Anna S. i Pere M.