Roca Narieda. Vía Postres de Músic. 615mts. V+

Data: 25 d’Abril del 2010

Dades de la via:

Dificultat: V+

Longitud: 615mts

Material: 16 cintes (per anar tranquil) friends i tasconets (perfectes en el calcari), bagues i cordinos per sabines i ponts de roca

Orientació: Sud, recomanable en aquesta època de l’any, quan han canviat la hora però encara no fa calor excessiva.

Aquí linko la Ressenya de Escalatroncs, que és immillorable i últimament sóc bastant fidel al seu blog.

Ara fa un any, alguns companys van fer aquesta via. Recordo perfectament la programació que portàven...es clar, era el primer projecte que feien d’aquesta longitud, per ells mateixos, sent tots del curs d’escalada de l’any anterior. És a dir, feia menys d’un any que escalaven...uff quin mèrit no creieu?

Bé el fet, és que va venir la calor i em va quedar una petita espineta! I entre això i que sembla que la temporada d’abandonaments o no poder acabar el projectes ha finalitzat, doncs per fi, l’hem pogut arrencar....l’espineta!

A demés amb un grup genial, doncs a la cordada (Perez-Ariete) de l’Alfredo i jo, ens ha acompanyat la genial parella Sandra i Tito.

El cas és que la Sandra l’havia fet amb el grup de l’any passat, i que li feia il·lusió tornar-hi, i jo feia dies que hi insistia.

Bé, el temps sembla que acompanya i l’horari ha canviat així que...Roca Narieda (que ja compença a ser la meva segona casa de cap de setmana) venim cap aquí.

És collonut, veure com a mesura que passa el temps, et comences a conèixer els llocs, la primera vegada que hi vaig estar, anava seguint com un borreguet el cap de grup, i ara sóc jo qui porto cap a la direcció correcte al grup, això m’agrada, veig que n’estic aprenent i sobretot que en mi també hi confien. Jeje, encara que facin veure que no!

La via és d’aquelles que s’han de fer i et deixen molt bon gust de boca.

A l’estil clàssic, és una via on s’ha d’anar ubicant el recorregut, però sense tenir matolls ni trams bruts, la roca és boníssima, els parabolts allunyen, i hi ha algunes sortides exposades. Els llargs són llargs, mínim 45ml, i la longitud total...això fa que sigui una via on treballes físic de la mateixa manera que el cap, doncs hi ha plaquetes d’adherència a “tutti pleni”, i s’ha d’anar acabant d’equipar.

Complerta en tots els sentits.

Aproximació:

Un cop passem Coll de Nargó (C-14) agafem el desviament cap a la dreta direcció Sant Llorenç de Morunys. Agafem la carretera i ens desviem cap a Canelles, continuem fins a trobar un aparcament a mà esquerra (n’hi més d’un, nosaltres passem el primer a peu de carretera i agafem un caminet que baixa a l’esquerra fins a una esplanada, així el cotxe està més arrecerat, en aquest cas compte amb els rocs i forats del camí).

On deixem el cotxe hi ha un camí (pista) que et porta a un rierol que hem de creuar, seguim direcció la casa abandonada. Un cop aquí seguim direcció la paret, anirem veien fines, però la bona referència és ubicar la via, i anar seguint a poc a poc fins a peu de via. Queda a la dreta de la via “Cafè, copa i puro”.

Quan comencem a caminar em plantejo que tota la planificació que van fer els meus companys l’any anterior l’hem deixat de banda...ostres....així que organitzo una mica:

Al meu estil: a veure senyor, són les 9.40, per anar be a les 10.30 hem de començar a escalar, i a les 14.30 hem de ser a la R6, si no...malament.

Les cordades Alfredo-Esther, Sandra-Alberto.

Llarg 1 (V+, 45ml):

Començo, les 10.30 en punt,perfecte!

Feia dies que no començava una via, així que no m’ho rumio massa i amunt.

La Via comença amb una placa, amb el primer parabolt (com serà habitual) força amunt. Continuem amb una fissura que es deixa equipar be, amb algun friend, tasconet i/o baga a la sabina. Més amunt hi ha un pas una mica estrany on sembla que per tendència continuïs amunt, però que has de reconduir cap a l’esquerra. Per el color de la roca sembla que hagi de relliscar però no ho fa pas. Més amunt de la següent fissura hi ha reunió. És un llarg molt xulo, el problema era que varem trigar més temps del previst, malament. (No cal dir que la velocitat de l’Alberto ens deixava en ridícul als demés..jeje, és un crak)

Llarg 2 (V+, 55ml):

Li toca a l’Alfredo, just damunt la sortideta hi ha una fissura que desploma una miqueta, s’ha de mirar, però la mà bona es troba just a sobre a la dreta. Continuem i trobem una altre fissura amb alguns pitons. El problema d’aquesta és que fas un pas una mica estrany, com una contra mà. El pas es troba a l’esquerra dels pitons. Passat aquest tram, arriba la primera placa maca de la via. Segueix passant una mica el mateix que en l’anterior pas, per anar be, t’oblides de seguir la línia del parabolt i vas amb tendència una mica més per l’esquerra, sinó de cop i volta desaparèixen les mans. Per mi aquest llarg és el que defineix el tarannà de la via. Semre amb tendència a l’esquerra per anar a buscar la següent reunió.

Llarg 2Bis:

Sortim caminant de la reunió cap a l’esquerra, desgrimpem un parell de graons i ens aproximem fins a la següent placa.

Llarg 3 (V, 45ml):

Llarg en placa, amb la mateixa característica que l’anterior, el vaig fer tots l’estona sense seguir el traçat literal dels parabolts, sinó a certa distància per l’esquerra. El primer parabolt també allunya, però es pot assegurar amb alguna sabina.

Llarg 4 (IV+/V, 50ml):

Xulíssim, amb un pont de roca increïble passada la primera sabina, que demana posar-hi una baga. Més endavant una fissura on es pot fer una mica de bavaressa i tot i posar algun friend per assegurar una mica el pas. Tot recte amunt.

Llarg 5 (V, 50ml):

Aquest em toca a mi, el traçat és recte amunt fins a una sabina grossa que queda després de la segona xapa (crec) una mica a la dreta, allunya la sortida. Es pot reforçar amb tasconets. Després de la sabina amb tendència a la dreta flanquejant suament. Després d’una petita rapissa la desitjada reunió. Haig de reconèixer que en aquest llarg el cap em va treballar moltíssim.

Llarg 6 (III+, 50ml):

Traçat fàcil, però amb tan sols un parell de parabolts. Primer es surt recte amunt i passada una petit canvi de pendent amb força vegetació amb tendència a la dreta. Arribem a la reunió a les dues, anem molt rebé de temps.

Llarg 7 (III+, 50ml):

Igual que abans, dos parabolt o tres màxim. Tirada recte fins la següent reunió.

Arribem a les 14.30, per tant estem complint amb el programa! Jo ja estic molt tranquila!. Volíem fer descans aquí, però la reunió és incòmode, i decidim esperar a veure una mica més endavant, ja començo a tenir gana, i hem fet curt amb l’aigua. Com mola anar trobant per posar taasconets i ponts de roca!!!

Llarg 8 (IV+, 45ml):

Sortim de la reunió des d’on es veu un parabolt amb un cordino, amb tendència a la dreta. Més endavant un tram fissurat, que passarem per sobre els matolls, es pot protegir amb facilitat. Arribem a la reunió esperada amb una bona lleixa per deixar respirar els peus una miqueta i refrescar-nos. Però els companys tenen pressa i volen perdre’m de vista, així que som’hi.

Llarg 9 (III+, 50ml):

Ara començo a notar-me cansadeta ja, començo a pensar que només en queden tres més aquest, i jeje, a mi hem toquen els fàcils.

Sortim per la dreta de la reunió, pugem la plaqueta i campi qui pugui. Hi ha camí marcat, de seguida agafem la paret i veurem els parabolts de la reunió sobre una lleixa que es troba a l’esquerra de l’arbre gran i rodó del mig de la placa.

Llarg 10 (V+, 50ml):

Ara li toca a l’Alfredo. La Sandra diu que és un llarg difícil, on segueixen allunyant el parabolts.

Sortim en diagonal cap a l’esquerra o amunt es veu el primer parabolt. A partir d’aquí, placa purament clàssica. L’Alfredo ho fa amb una facilitat i alegria que ens sorprèn. Li han encantat les plaques, jo en canvi, ja en tinc una mica prou. Aquí ja trobo a faltar trobar bons cantos encara que sigui amb una mica de desplom! Felicitat per el llarg!

Llarg 11 (V, 50ml):

La sortida molt exposada i en placa. Uff, la veritat és que em costa sortit, ho ha de repetir, perquè veig el parabolt molt lluny. Ho faig i evidentment em fa ràbia haver dubtat...però la veritat és que el cançansi es nota ja força. Després de xapar el primer parabolt cambia la tònica del llarg i arriben els esperats cantos, i bones presses! A disfrutar.

Llarg 12 (V, 55ml):

L’últim llarg per el crack de la jornada. Sortim per una placa, amb una fissura uns 5 metres amunt fàcil de protegir, com la resta. Arribarem a un mur amb un pito, que ens saltem perquè el traçat sembla més assequible a l’esquerra. Bé, l’Alfredo no troba la reunió i improvitza una reunió en una super roca fen un bolet amb bagues per assegurar-me. Em sembla una molt bona idea.

Ja som al cim, molt feliços i satisfets.

Descens:

Cap a la dreta en direcció el coll. Agafem una lleu pujada i de seguida veurem fites que ens portaran a la tartera. Es combina entre tartera i desgrimpades. GENIAL: han posat cordes a les desgrimpades, que abans no hi eren. GRÀCIES A L’EQUIPADOR DES DESCENS.

Està ben indicat fins a arribar a la vora de peu de via, i en direcció el cotxe. Més o menys 1hora de baixada.

La vista impressionant des del cim, com sempre!