El dia 1 d'abril (quan tothom estava viatjant!!!!!) alguns desgraciadets ens vam quedar per aquí. Però no vam voler perdre el temps, tampoc teniem cap ganes de no poder explicar rés quan els "pureros" i "barranqueros" tornessin; així que el Tito, la Carla i jo (la Sandra), vam quedar a les 8 del matí al Bruc per anar cap a Oliana.Vam parar a esmorzar a Oliana mateix i allí vam decidir fer la via Olaya. Teniem ganes de provar catxarriquis, i aquesta va ser la via escollida. És una via de 260 metres, poc equipada i V.
L'aproximació per carretera és fàcil:carretera Oliana-Coll de Nargó, al Km 152 (seguint la carretera antiga). Allà trobem un petit descampadet per aparcar el cotxe.
Ens repartim material i motxilles i comencem a pujar per una canal situada a la paret de l'esquerra. Una mica d'embolic al final, però veiem molt bé la via i anem fins al peu (20 min aprox.).
LLarg !: Marca un IV. Comença la Carla amb el seu estil propi: tranquil·la, riallera i estilosa. Des de baix no es veu gens fàcil; però ella va fent, busca llocs per posar-hi friends, tasconets...i cap ala reunió que flanqueja cap a la dreta. Pugem el Tito i jo. A mi sempre em costa bastant el primer llarg, i pateixo. El Tito, com sempre, ràpid i com una sargantana a la paret (sembla que hagi nascut amb peus de gat).
Llarg 2: IV+ que fa en Tito. La via va flanquejant a la dreta després de sortir d'un diedre. Seguirem per un diedre més petitó i flanquejarem per una feixa. Al no estar equipada sembla que ens estem perdent, però sempre mirant la ressenya i amb l'ajut de la intuició; en Tito arriba a la segona reunió.Pugem Carla i jo. 
Llarg 3: V que fa la Carleta. Segueix en diagonal a la dreta, creuen la via "Balsam del Tigre" i seguim a dalt per la dreta. Arribarem a la reunió que es troba a una feixa, just a so
ta de la fisura del 4t llarg.Pugem Tito i jo.
ta de la fisura del 4t llarg.Pugem Tito i jo.Llarg 4:IV en Tito puja recte fins que arriba al desplom i ara la via tendeix cap a l'esquerra. Hi ha una feixeta amb 2 sabines i seguim fins a la reunió.Pugem, xulo-xulo.
Llarg 5, 6 i 7: si no recordo malament la Carla els fa seguits. El 5è es de travessis (!) el 6è és un IV+. Aquest és un diedre que sortirem a l'esquerra i trobem un altre diedre. Per acabar el 7è (III) de tràmit fins a la reunió del cim feta en un arbre. Allà ens trobem la Carleta sentadeta a terra.
DESCENS: per l'altre cara de la paret, en direcció a l'esquerra i trobem un caminet fins a una fita que ens passarà a la cara de davant de la muntanya i baixarem primer pel costat de la paret i després per una zona més boscosa i finalment per una pedrosa. Una baixadeta complerta!!!!
Va ser un dia maravellós. Vam acabar a les 5 més o menys. Cansats, satisfets i molt contents.
A baix vam fer un berenar/sopar, tot comentant la via.
Moltes gràcies companys de cordada!!!!
SANDRA MARTÍ
6 comentaris:
Mola..mola eso de meter caxarikis por la montaña, olee por la via
un abraxada a los 3.
Buena piada Sandruski,
cuidaros
Sandra, m'alegro de llegir una piada teva, per fi!!! També m'alegro de que seguiu escalant, i espero saludar-te "in person" al sopar del dia 30. Petonets als 3.
Sandra i tito, qui es la noia tan maca que us acompanya??? a veure si hem paseu el seu telefon!! ;-P
Bladé, Bladé! ;-p
La via busca els trams més fàcils de la paret i per això serpenteja molt en flanquejos, trobant llargs de III en feixes i tot. Tot i que els dos primers llargs els graduaria més de IV segur!!. Està bé per practicar en col.locar friends i tasconets sentin-te segur amb graue i també en les reunions ( foto )
Sandreta! Molt bé la piada i molt ràpida!. Em va fer molta ilu escalar amb vosaltres de nou, a veure quan repetim!!
...la Sandra i en Tito s´han de deixar veure més que els trobem a faltar. Felicitats a tots.
Je je la piada m'ha agradat, però m'ha molat molt el comentari d'en Bladé! jeje! visca la primavera i visca l'amor!
Publica un comentari a l'entrada