Pont de la Inmaculada, P'ALICANTE (shit yourself al little parrot).

Els dies del 4 al 8 de desembre, el pont de la purísima, en Ferran, en Pere Tutu, en Jordi B. i jo, L'Anna Rubio, vam decidir marxar cap a Benidorm en busca de grans muntanyes per escalar i noies i nois guapos per lligar.
Divendres nit sortiem cap als voltants de les 9 i arribavem a Calp quasi a les 3 de la matinada. Vam dormir en una urbanització amb nom de revista del corazon "Maryvilla". Al matí ben d'hora... sorpresa!! on estem?? esta tot edificat, inacabat i en lloguer. Quin contrast més estrany, la mar brillant, grans muntanyes i grans urbanitzacions fantasma.

Tots decidits vam anar en busca d'un cafetó i d'un bon entrepà(curiosament sucat amb tomaquet)un cop servits en Ferran va fer el curs de vies desequipades més rapid de la seva vida! un minut! El seu alumne, en Bladé ho va haber d'entendre per cullons. Aqui els nostres camins es separen en Pere i Ferran trien una via situada a peu de tunel i en Bladé i jo tornem a l'urbanització Maryvilla per fer el Toix Integral, una via de IV de 200m gairebe sense equipar, de totes maneres diria que vam fer vies diferents en Bladé no l'hi funcionava gairebe la bruixola, però vam fer cim i vaig a pendre a recuperar amics (friends) i algunes coses atascades (Tascons).


En acabar la via ens trobem les dues cordades i baixem a Miami Beach (Benidorm)en busca del camping, situat a la zona de la ruta del bakalao. Un camping curios, poblat d'avis guiri zombis armats amb paper del water missio del quals era trobar un lavabo a les afores del camping i un conserge batejat com a "PO ZI", ja us podeu fer una idea de les pintes. Un cop situats decidim anar al Mercadona i fer la compra imprecindible per la supervivencia diaria, Important comprar Kinder Delice, Oi Ferran?
Per la nit arribava la resta de la tribu, Sergi, Amalia, Jana, Aragón, Maria, Julia, Xavi, Eli i L'Aina. Ja hi som tots!! També ens feia companyia el precios lloro del vei que ens donava els bons dies pel matí (Loro que vuela loro a la cazuela).
Aquella nit inesperadament Miami Beach se quedó a oscuras, el nostre amic "PO ZI" se l'hi va girar feina... ara llum, ara no, ara llum, ara no i la culpa tota de l'Aragón. No teniem calefacció, n'hi tele, n'hi aigua calenta, en Bladé home de muntanya va decidir acabar la dutxa amb l'aigua congelada i per tant amb la tita encongida segons la foto d'en Sergi.


Al final " se hizo la luz". Vam sopar de luxe amb el menu dels dos cheffs d'alta gastronomia, Bladé & Rubio i vam fer un intent de veure el barça però tots vam caure avanç menys en Pere que va aguantar com un campió, el Puigcampana ens esperava.
Al dia seguent ben d'hora (però no lo suficient) els 4 homes plens d'energia, pets i rots, en Pere, Sergi, Ferran, Jordi i una sola dona jo, amb un parell d'ovaris vam enfilar camí amunt fins a l'inici de les vies, una aproximació llarga i dura, però...sorpresa!!! les vies son una Romeria, quanta gent, finalment ens decidim a fer tots la via Aristóteles. En Sergi i en Pere al davant i els solter d'or Ferran, Bladé i Anna al darrere. Com es habitual en Ferran va fer de relacions públiques amb quasi tota la gent de les vies! Quin home!!




La via va donar per molt, en Ferran i jo ens dedicavem a menjar fruits secs i xerrar, fins i tot vaig sacar un vegada, però no va ser escalant si no a un rappel a mitja via, hem vaig quedar penjada com un fuet. En Ferran no s'ho esperava però hem penes i treballas hem va recatar. Uff, en fi, que despres de pets, rots i menjar com una foca retornem a Miami Beach.
Les Parelles Xavi, Eli i Jaume, Maria van anar a fer esportiva amb les nenes un dia d'escalfament i especulació per preparar el proper dia.
Per la nit en Pere ens feia d'streeper amb una cutrecadira i la resta cansats i empanats anaven buscan noves vies per l'endemà. Quina euforia! i busca que buscaras.
Al dia següent decidim matinar! aquest cop serem els primers, un bon esmorzar de germanor nous integrants, en Xavi i l'Aragón volien canya. Per agafar forçes no hi ha res com un bon got de galetes amb llet, o era... un got de llet amb galetes, no ho se el cas es que en Ferran l'hi encantava, jajaja, La que van liar! Total, a les 7:00 todos a la puta calle direcció "Ponoig". Les vies escollides per l'ocasió eren: "Viaje Espacial" cordada Pere, Sergi, Xavi i Ferran. I la infernal via "Flor de Luna" amb en Jaume en Jordi i jo.
L'aproximació ja no va començar gaire bé, aquest cop la bruixola d'en Pere no senyalava el nord, sort de l'Aragón que tenia en tot moment present on estava situada la nostre via, finalment ens vam separar i vam retorcedir campo a traves fins l'inici de la nostre via.
La nostra via, segons els cracs,Bladé i Aragón, era de IV+, V+ i 6a+, repartits amb 7 llargs, res una cosa facileta (me río). La via es nostre no hi ha ningu ens fem les fotos de rigor en equipem i cap amunt, en pocs minuts apareixen dos individus també disposats a fer el nostre itinerari, ostres!! El "Pelut" i el seu colega "el decidit", el dia avanç també vam compartir la mateixa via, nosaltres començem a
tirar, erem un cracks, però les vies no semblaven de IV+ sino de més, finalment...SOS!!arribem al llarg de 6a+, en Bladé casi se'ns suicida per una placa impossible sense equipar! va haber de tornar escalant al revés! en Jaume i jo en blanc. Quant tot semblava perdut... en Pelut treu el cap (amb el super BUFF de la senyera) i ens fa entendre que ens haviem equivocat de ruta, i ens coloca alguna cinta en el pas de 6a+, en Bladé l'obre seguint els consells d'aquest dos cracks. Aconseguim superar el problema, però no acaba aqui, ens esperan dos llargs V+ sense equipar i un pas delicat al penultim llarg on el Bladé fa un saque aguantat per un clau i un tascó(nosaltres no vam n'hi enterar-nos, discret el noi) ultim llarg en Jaume comença a escalar per una fisura que no era, gairebe acaba amb tots els caxarros i les cordes s'encallen provocant un fregament massa fort. Finalment en Bladé fa baixar a l'Aragón fins una reunió sorpresa i es canvien els papers,en Bladé aconsegueix treures l'ultim llarg gracies a les seves ideas de bomber i despres d'un llarg flanqueig a la dreta ens porta al camí correcte. En Jaume intentava mantenir la seva calma i la meva (la veritat mai m'he vist així...) Total, via hiperllarga sense equipar i al final... frontals al cap!! como no.
En fi, que despres d'agafar-me a les cintes, tascons, friends, arbres, punxes, pedres i fins i tot fer castellers amb en Jaume ens n'aconseguim sortir i veure la p... preciosa reunió. Finalment vaig entendre el nom de la via, si la acabes es per que tens una Flor al cul i la Lluna es perque la acabes de nit, FLOR DE LUNA.
La veritat 3 dies penjat d'una pared es realment esgotador sobretot per mi que vaig començar al setembre!

Per la nit l'ultim sopar de germanor, explicant la batalla i fets pols, els nostres companys no van tenir sort no van trobar la via i van decidir tornar i passar un dia dominguero menjant una paella a la platja de Calp, quant i penso...nosaltres allà d'alt amb gairebe una Womanbird (Pajara).

L'endemà, l'ultim dia, la majoria van decidir anar tiran cap a casa, en Pere i en Ferran van tornar al Ponoig per acabar alguna via i cremar les energies recuperades el dia anterior. En Jordi i jo de domingueros cap al penyon d'Ifach, fent temps per recollir els nostres compis penjats.
A la tornada en Jordi conduint, en Ferran i en Pere dormint i jo... feliç d'haber viscut aquesta experiencia.
Esto es todo amigos!!!

Anna Rubio