Malanyeu,via Francesc Sunyol 22/11/2009

Malanyeu: Francesc Sunyol
Via totalment equipada amb parabolts.
Tres llargs (V, IV+, 6a) 85 metres d’alcada, totes les reunions rapelables.

Desprès d’aprendre que la climatologia i l’orientació de la via pot dificultar la pràctica de l’escalada, que les hores de llum són un factor clau a l’hora d’escollir la via, i moltes altres experiències útils a l’hora de practicar el noble art de l’escalada, anava a fer el meu tercer intent de culminar una via amb èxit,.... a la tercera va la vençuda; i aquest cop per que no hi haguessin motius que hem fessin desistir en l’intent, vaig col•locar dins la motxilla quelcom especial que faria imprescindible culminar el cim amb èxit.

Buscant quin seria l’objectiu vaig descobrir Malanyeu, un indret fantàstic del Berguedà amb una calcaria formidable, a una hora i mitja de Mataró i amb unes bones cares sud, al final l’escollida va ser la via Francesc Sunyol a la paret del Devessó, tres llargs i 85 metres d’alçada; per assolir-la es van prestar el fabulós sir Bladé i la sempre somrient srta. Anna.

Per arribar-hi agafarem la C16 fins al desviament de Malanyeu, una carretera estreta i plena de corbes que ens endinsa en la muntanya fins que l’entorn s’obre al arribar al poble de Malanyeu, però primer trobem Ca l’Anglada, on ens aturem per a fer un bon esmorzar escalfats pel foc i amb la companyia d’una velleta treta directament del tradicionari català, feia fred i el dia semblava que no acompanyava, de fet mentre passàvem per Montserrat plovia,.... a veure si aquest cop també hauríem d’abandonar, quelcom a dins de la meva motxilla es va sacsejar i va allunyar aquest pensament.

Aproximació: (20 minuts) aparquem al petit poble de Malanyeu, i anem caminant pel camí que deixa el cementiri a la nostra esquerra, fins arribar a una casa aïllada del poble i prenem el caminet que a ens duu a la paret del Devessó, de fet la via i la paret son visibles des del poble, la passejada és agradable, els arbres s’han vestit de taronja i roig, deixant el terra cobert per una estora de fullaraca humida encara per la rosada del mati, la vall és fantàstica i aïllada, és de fet un altre món, el Ferran ens ho havia dit però no m’ho havia imaginat pas.

Primer llarg (V 30 metres):
Tinc l’honor d’estrenar la via, el temps ha canviat completament des que havíem sortit d’esmorzar, i ara un solet d’allò més agradable ens escalfa, de fet hem suat una mica durant l’aproximació.
La paret és plena de foradets i sortints que maregen inclús a l’hora de buscar quin és el millor peu i la millor mà, de tota manera, a mi hem va fer l’afecte que a mesura que més pujava més petits es feien, i m’anava cansant més de braços, vaig decidir avançar menys ràpid i mirar-me més la posició dels peus, la reunió amb dos parabolts units per una cadena i anella és a la paret, molt incòmode i la veritat és que és una mica frustrant veure que a l’esquerra mateix tens una enorme terrassa amb gespa i tot! Però l’hi dóna personalitat a la via. L’Anna puja al darrera posant per les fotos, i sir Bladé ens demostra un cop més que és el rei.

Segon llarg (IV+ 30 metres):
Com que a la reunió jo havia quedat a l’esquerra, i per allí seguia la via hem tocava a mi obrir el segon llarg, surto de l’incomoda reunió per a començar des del còmode balconet que teníem just a la nostra esquerra, la via comença amb un flanqueig lateral cap a l’esquerra, i no sé per que però aquí vaig sentir-me més insegur que no pas quan pujava verticalment el cinquè, quines coses té la vida! De tota manera aquest llarg sols té aquest petit trosset i la resta és fàcil de manera que disfrutant arribes a una reunió amb dos parabolts cadena i anella; i una explanada enorme on podríem estar tots ben estirats.

Tercer llarg (6a V 25 metres):
Aquest tercer llarg també comença amb un flanqueig lateral cap a l’esquerra que et condueix just sota una petita escletxa que és el pas de 6a, l’honor de fer-lo de primer el té sir Bladé, que un cop allí ens demostra la seva seguretat i força de braços alçant-se com un campió, i un cop superat aquest passet se l’hi queda petita la via, ja que en un tres i no res es planta al cap damunt. L’Anna el segueix decidida, i supera sense dubtar-ho el tram de 6a, ara hem tocava a mi, un petit últim obstacle i culminaria la meva primera via, el que duia dins la meva motxilla volia sortir però quedava el passet, un cop al peu de l’escletxa vaig desencintar per no haver de pensar-hi més, vaig col•locar el peu dret tant amunt com vaig poder a la banda dreta de l’escletxa i el mateix vaig fer amb l’esquerra a la banda contraria, hem vaig alçar sobre les cames aguantant l’equilibri amb els braços; al cap damunt de l’escletxa veia una molt bona mà esquerra, si aconseguia acostar-m’hi prou tot seria bufar i fer ampolles, vaig agafar-me tant fort com vaig poder amb els braços i pujant els peus poc a poc anava avançant fins aquella mà esquerra, ja la tinc! i quan trec el cap per sobre l’escletxa veig de nou la cara als meus dos companys que ja són somrients al capdamunt, m’hi acosto content, ja tinc la meva primera via.

Un cop allí, abraçades, somriures, felicitacions, petons,.... però no me n’oblidava, portava una cosa especial dins la motxilla: l’estelada! Com si fóssim a una pel•lícula i penjats de la tercera reunió, amb unes vistes fantàstiques de la vall on hi ha el poble de Malanyeu, vam desplegar la bandera. Avui no és podia fallar, i no és va fallar.

Descens: Per tornar al poble, vam fer un cop d’ull per veure si podíem tornar caminant seguint la cresta, però no ho vam veure clar, de manera que vam rapel•lar directament per la via resseguint el camí que havíem fet, són uns ràpels bastant bruts degut a la vegetació, possiblement se’n lliura el primer llarg.

Durant la passejada de tornada al poble ens refem una mica en silenci de les emocions viscudes, però en un bar de Berga, fent la cervesseta, vam disfrutar d’una maravellosa conversa,..... Jordi i Anna, Anna i Jordi: moltes gràcies per la diada, per la via, per la companyia, per la conversa, com totes les primeres experiències es recordarà tota la vida.

Jaume Mayor