La Prenyada, via Gomez-Xalmet 6a, V+/A0

Molt bé vosaltres guanyeu, penjo el neopré, substitueixo les cordes semiestàtiques per les dinàmiques, el vuit pel reverso i les five10 pels peus de miau. Aqui la teniu la meva primera piada "Only Climbing".
Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna muntanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, als voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del Plà dels ocells fins a trobar una desviació a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemeneia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.
2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi obrir-lo, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el més complicat despres es deixa fer molt bé.
3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar REUNIO ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però tenin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants minuts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.
En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació que porta a st. Benet o al monestir.
S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca hi ha ressenyes que la consideren 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.

by Bladé