Hola soc el Jose, fill de Alfredo
Vam sortir de casa a las 8.00. Vam arribar a Monserrat a les 9.15 volíem anar a esmorza al bar de la plaça però estava tancat vam anar a la cafeteria i quan vam acabar vam pujar. Quan vam arribar a un encreuament on hi havia una senyal d’indicació de camins vam anar per on posava funicular de Sant Joan amb aquest camí surts desprès de la Gorro Frigi venint de Sant Jeroni, però el camí més ràpid és per un que va cap amunt, en el encreuament, i no està assenyalat per cap cartell amb aquest camí surts abans del Gorro Frigi venint de Sant Jeroni. Si vas des de
el funicular tens que passar el Gorro Frigi i uns 30 metres desprès hem trobat un camí que comença per pendent, a l’esquerra assenyalat amb una fita, després hi ha una baixada i hem vist Lo Tio Gos, volíem fer El Gruñon, però com hem vist bé aquesta via l’hem fet. Quan estàvem preparant per escalar venia un home, que es deia Salva, i com escalava sol, l
’hem deixat escalar amb nosaltres. No hem escalat tota la via només tres llargs o s’ ajunten Lo Tio Gros i El Gruñon, el primer llarg es de tres amb trams de quatre, però era més difícil perquè com feia molt de fred i la pedra estava freda costava agafar-se, i el segon i el tercer són de grau tres. Desprès hem tingut que rapelar per El Gruñon, perquè Lo Tio Gros no es podia baixar. Hem baixat tres trams, però hem unit dos, amb cordinos i el reverso, el meu pare y jo, però el Salva utilitzaven "SUWUN", els dos primers són normals, però el tercer no es podia seguir per la via i teníem que baixar per un altre lloc per baixar recte i hi havia moltes branques. Desprès anat cap a l’esquerra vore
jant la muntanya, primer es puja i desprès es baixa, però rellisca molt, allà el Salva es va anar. Vam sortir desprès del Gorro, segons Sant Jeroni, vam passat el Gorro i al cap de poc trobes un camí a la dreta, el més curt. Vam arribar a l’encreuament y vam anar fins al cotxe i vam tornar. Aquesta via és facileta, però m’ha agradat perquè ha sigut la meva primera via llarga
el funicular tens que passar el Gorro Frigi i uns 30 metres desprès hem trobat un camí que comença per pendent, a l’esquerra assenyalat amb una fita, després hi ha una baixada i hem vist Lo Tio Gos, volíem fer El Gruñon, però com hem vist bé aquesta via l’hem fet. Quan estàvem preparant per escalar venia un home, que es deia Salva, i com escalava sol, l
’hem deixat escalar amb nosaltres. No hem escalat tota la via només tres llargs o s’ ajunten Lo Tio Gros i El Gruñon, el primer llarg es de tres amb trams de quatre, però era més difícil perquè com feia molt de fred i la pedra estava freda costava agafar-se, i el segon i el tercer són de grau tres. Desprès hem tingut que rapelar per El Gruñon, perquè Lo Tio Gros no es podia baixar. Hem baixat tres trams, però hem unit dos, amb cordinos i el reverso, el meu pare y jo, però el Salva utilitzaven "SUWUN", els dos primers són normals, però el tercer no es podia seguir per la via i teníem que baixar per un altre lloc per baixar recte i hi havia moltes branques. Desprès anat cap a l’esquerra vorejant la muntanya, primer es puja i desprès es baixa, però rellisca molt, allà el Salva es va anar. Vam sortir desprès del Gorro, segons Sant Jeroni, vam passat el Gorro i al cap de poc trobes un camí a la dreta, el més curt. Vam arribar a l’encreuament y vam anar fins al cotxe i vam tornar. Aquesta via és facileta, però m’ha agradat perquè ha sigut la meva primera via llarga
10 comentaris:
Oleeee!!!
Muy bien Jose, te has portado si señor, otro dias mas...
oeoeooeoeo
cuidate
Oleeee!!!
Muy bien Jose, te has portado si señor, otro dias mas...
oeoeooeoeo
cuidate
Felicitat Jose, ets un campeon!
A por otra!!
Pere M.
Joseee, frikyyyy!!!
Així m'agrada que t'espavilis amb la via llarga, pq sinó aviat l'Aina t'atraparà, que ja es puja per tot arreu.
Felicitats als dos! Ha de ser genial escalar amb el teu fill, eh, Alfredo?
Eli
... me he quedao pilladisimo ... si señor JOse, en poco tiempos nos estaras pegando caña a todo el GEAMM. Felicidades Alfredo ... que seguro que se te cae la baba !!!
Genial Jose,felicidades.
Dale caña a tu padre que no se duerma.
Un abrazo-
Enrique.
QUin campió! Felicitats noi!
En tindràs un bon record per tooota la vida :)
Venga, Jose, di la verdad: tuviste que decirle a tu padre cómo llegar a las vías, porque se perdió por un atajo. Luego le recordaste el nombre correcto de la vía, porque ya se lo había cambiado 3 veces. Y luego montaste el rápel mejor que él, je, je.
Bromas a parte, me alegro de que te lanzases a probar una vía larga, que seguro que no será la última. Adelante!!!!
Hei, benvingut!!!
i moltíssimes felicitats!!!
felicitats jose, quina sort fer cordada amb el teu pare, millor imposible pare-fill com 2 amics escalant junts a la muntanya, i si vols guardar un petit record de les escalades, apunta les vies que fas en una llibreta, amb els anys quan ho miris et vindran al cap totes les aventures d'aquelles escalades
un abrazo para los 2
Publica un comentari a l'entrada