Varem iniciar la caminada pel camí dels Francesos, deixant el cotxe aprop de can Jorba. Desprès d’ aventurar-nos per un traçat alternatiu de varies grimpades fem “cim” dalt d’un coll d’on veiem perfectament els plecs del llibre. El dia era caloròs i la caminada no pas curta però tan sols haver pujat fins allà ja valia la pena l’esforç. Ara venia baixada, seguint les marques blanques cap al Torrent de Migdia i trencant a l’esquerra per una canal força pronunciada, aquest cop les marques eren grogues i no n’hi havien pas poques.
En Pere passada la panxeta de V+
Un cop a peu de via, sortegem, com ja és costum, qui inicia el 1er llarg; -L’hi ha tocat en Pere !- Uns primers metres de III i un tram de IV fins arribar a la reunió. A mi em toca el passet finet de 6a en placa al segon llarg, a ell el del 5é llarg caracteritzat per la sensació aèria de l’esperó del tram final i també una panxeta Montserratina graduada en V+ del 3er llarg que va superar com si res, i on a mi, se’m va escapar un “ai!” d’exclamació al veure que em separava de la roca i marxava avall uns centímetres, - tornem-hi i cap a munt!! -.
La cordada Sandra-Tito ens seguien d’aprop. Les semarretes taronges del GEAMM ensenyaven a tot observador per on anava la via.
La Sandra i en Tito en el 2nd llarg i les samarretes GEAMM
Un cop al Cim la feina encara no estava feta, l’ambició de l’escalador de via clàssica ens va fer voler arribar més lluny; al cap de munt del Mont Gros.
Cim prèvi al Mont Gros. Mont Gros al fons
Segons ressenya es trectava de dos llargs més de IV i III...però desprès d’un bon inici van desaparèixer les assegurances no trobant la trassa de la via i fent reunió a una sabineta d’aquelles “ai probretes”... o millor dit: “ai pobre de mi!”... Ho vàrem realitzar amb tres llargs i vàrem fer cim, ara sí! Dalt de tot! On poques muntanyes de Montserrat sens ressistien a l’açada arribada, l’esquena de l’Aeri, els Gorros, Agulles, el mirador de Sant Jeroni, buf! I més que me’n falten!
Tots 4 contents, comentàvem la grandesa de la via, molt molt recomenable!.
No ens relaxem encara !! Ara ve la llarga baixada. Desgrimpant cap a l’esquerra trobem un caminet de marques blaves que ens allunya de la via, baixem, baixem i seguim baixant, amb set i cansament acumulat... Apareixen unes noves marques taronges que ens porten directament cap els barrancs de can Jorba, triem el del Joc de l’Oca, menys ràpels i més curtets. Rebuts per una lleu pluja a l ‘últim tram, arribem al cotxe prop les 9 de la nit. Sí senyor, un dia complert en la immensitat de les parets de Montserrat!!.
Observacions:
Puc haver intercanviat algun color de les marques que senyalitzen els diferents camins, s’agreeix qualsevol comentari que ho ractifiqui.
Per evitar fer el barranc del Joc de l’Oca també es pot passar de llarg i anar a trobar el camí dels Francesos novament.
Per on coi van els dos llargs de la via que fa cim al Mont Gros ??
7 comentaris:
Molt bona piada companya de cordada!
Diria què les pintades de baixada eren primer vermelles fins a enllaçar amb les blanques que duen al Joc de l'Oca(dreta) o al Camí dels Francesos (esquerra).
Un petonet!
Se ve guayy la via..tipikus Montserrat,buena piada y la compañia ..pss pss psss.
que si que si...buena compañia.
cuidaros
Pd,sabeis que hacen un curso de orientacion en la Agrupe(mataro)
No hi ha qui pari la penya!!! Molt be, sou uns cracks!!!! la baixadeta...pel camí dels francesos millor no? això va dir en Ramon!!!! Smuakis
Ei nois! Jo també he fet aquesta via amb un company que a l'esperó va rodolar uns quants metres i va quedar cap per avall :( glups!
Per cert, no sabia que el 2n llarg fos 6a, és finet i maco, eh?
Teniu raó, molt recomanable la via, per l'aproximació i la solitud també, no creieu?
petonets als 4!!!
... això és comença a animar una altre vegada amb les piades de la Carla !!! Felicitats als 4 companys del GEAMM !!!
Hola, crec que des del cim només havieu de seguir en el sentit contrari d'on venieu i arribar al camí, davant de la Roca Plana dels Llamps, i tombar a la dreta, cap avall, passant per sota de l'inici de la normal de la Salamandra i tornaveu a estar a la Canal de Migdia. I només us quedava resseguir el camí de pujada. Tot i això, bona feina. Sobretot ara a l'estiu. La via no l'he fet, la ressenya em marca ensamble a la part de dalt, on heu fet reunió?
Si que he estat al cim del Montgros i he escalat a Plecs, però a l'hivern.
Vinga!!! un altre cop fent casi nit a la paret!! quin personal!!! je ej ej!!!
felicitats per l'escalada!! ara que us esteu animant a piar, no estaria mal un petit corquis de la via!!!!
Publica un comentari a l'entrada