dimecres, 10 de juny del 2009

Reequipament de la Scabroni-Escapullini...

-
Antecedents i raonament de l’actuació

Les vies Sol Solet i Scabroni Scapullini són de les més freqüentades de Montserrat Sud (la primera sobre tot).
Cada cap de setmana un piló de cordades utilitzen el sistema de ràpels de la Scabroni Scapullini per baixar.
Les instal.lacions antigues obligaven a fer tres ràpels 45m + 30m + 40m sobre uns ancoratges clarament obsoletes: 2 spits amb cadena de l’any 1989 (gairebé 20 anys d’antiguitat).
La nostra primera intenció era renovar aquestes tres instal.lacions.
A petició de la Comissió d’Equipaments d’Escalada de la FEEC hem aprofitat per substituir totes les assegurances de la via, molt antigues (spits i burils) i força deteriorades per l’òxid, deixant la via completament actualitzada i segura.

Criteris tècnics

Com l’actuació ha estat subvencionada per la FEEC hem seguit el reglament establert per la Comissió d’Equipaments d’Escalada (el podeu consultar aquí).
Els materials que hem utilitzat per substituir ancoratges i instal·lacions son tots inoxidables.
Per a les assegurances de progressió de la via hem instal·lat parabolts Fixe M-10 inoxidables de 10 mm. de diàmetre per 12 cm. de longitud amb xapa FEEC també inoxidable.
Com les reunions també son els ràpels de baixada de la popular Sol-Solet (“reunions - ràpel”) hem fixat dos ancoratges Fixe M-12 de 12 mm. units per una cadena amb una anella, tot el conjunt també inoxidable.
Al costat del ràpel hem afegit un tercer ancoratge Fixe M-12 inoxidable amb anella, per refermar la instal·lació i facilitar les maniobres dels que pugen i dels que baixen.
S’ha eliminat i retirat de la paret tot el material obsolet (burils i spits).

Criteris ètics

Seguint el codi de muntanya de la UIAA (2001):
Sempre s’ha preservat el caràcter i esperit original de la via.
No s’alterat la línia del primer ascens.
No s´han incrementant el número de proteccions.
El reequimanent no ha modificat la dificultat de la ruta.
No s’han modificat els emplaçaments ni de les assegurances de progressió ni de les reunions.
No hem afegit assegurances per evitar possibles factors 2.
Es manté el mateix grau d’exposició original de la via.
Tot el material utilitzat compleix les normes de la UIAA i les normes Europees.

Resum de l’actuació

Reequipament realitzat per la Carla Ruiz, l’Esther Ariete i en Pere Tutusaus els dies 6 i 7 de juny del 2009.
En total unes 10 hores de feina.
El primer dia es van substituir les reunions primera, segona i tercera de la via i totes les assegurances de progressió del darrer llarg. Alhora es va eliminiar i netejar de la paret tots els antics ancoratges, spits i burils, la majoria en mal estat, d’aquestes reunions i de la darrera tirada.

El segon dia es va arranjar la quarta reunió i es van substituir totes les assegurances dels tres primers llargs. Igualment, es van eliminar la resta d’ancoratges antics. Cal remarcar que un dels spits de la R2 va “petar” simplement al ser descollat. La majoria dels tacs dels spits estaven força deteriorats. Les xapes i cargols molt oxidats.

Totes les xapes noves porten el logo de la FEEC. D’aquesta manera es poden distingir de les assegurances de la via Bego-Kush que creua l’Escabroni Escapullini en el primer i en el segon llarg.

Crítiques i polèmiques

Per tal d’evitar aixecar les clàssiques polèmiques inútils, hem volgut raonar i explicar detalladament l’actuació feta en reequipar la via. Com sempre, hem intentat fer-ho el millor que hem pogut i amb les més bones de les voluntats. Les crítiques positives sempre seran ben rebudes.
Esperem que la gaudiu tots.
Moltes mercès.

Carla, Esther i Pere.





















28 comentaris:

Anònim ha dit...

K bé!! això se'n diu bona feina!!!
aixì m'agrada que treballeu per millorar les escalades de tots nosaltres!

a la propera a veure si manimo i us vinc a fer un cop de mà!!

viktor

Anònim ha dit...

Las criticas nunca son inútiles y las polémicas tampoco, hemos de aceptar que nuestro trabajo gusta mucho a unos, un poquito a otros y hay a quien no le gusta. Y para ir bien no esta de más escuchar y si hace falta rectificar ( es de sabios.. dicen )
En todo caso por mi parte buen trabajo.

Un Kurrante

Anònim ha dit...

Gracies

Anònim ha dit...

Molt bona tarda senyors, us escribim per donar-vos la enhorabona per la feina ben feta, tanmateix un dia cap el 1989, varem decidir equipar aquesta via, que té el nostre nom, ara a dia d'avui, veiem molt bona determinació el fet que es canviïn les assegurances velles per noves, mantenint l'ànima de la via, però reforçant la seva estructura. Ja que quan varem decidir equipar aquesta via, o feiem per apreci a l'escalada, no com a un acte suicida. Per tant torno a agraïr la vostre dedicació.
Atentament

Sr. Scabroni i Sr. Escapullini

Ther ha dit...

Em sento molt orgullosa d'haver fet aquest reaquipament! Gràcies Pere per haver-nos animat!! Per be que m'apunto sempre que hi torno ha haver sopar!!! ;)

K. ha dit...

Mercès

PGB ha dit...

Bona feina!

Lluís Nadal ha dit...

Gràcies per la vostra feina i determinació.

JAUME ORS ha dit...

... realment fa falta gent com vosaltres i un bon exemple per tots nosaltres. Gràcies !!!

Joan Baraldes ha dit...

Moltes gràcies per la feina feta.
Unicament voldria qüestionar un dels criteris emprats.
Perquè no evitar el factor 2 a la sortida de les reunions ?

salut i a tibar

Anònim ha dit...

Joan, no s'han possat assegurances per evitar factor 2, bàsicament per evitar crítiques negatives, per haber afegit anclatges que no hi eren; de totes maneres, la FEEC va prioritzar el canvi d'assegurances que el de afegir. Aquest últim és un bon element a negociar devant la FEEC, estic d'acord. Però la nostre postura era treure lo antic i rovellat i possar inox.
Salut

GEAMM ha dit...

Hola Joan!
El factor 2 sempre es pot evitar xapant un dels parabolts de la R.
El què no hem fet es afegir-ne un a 1 metre de la sortida.
El primer parabolt, quan surts de les R, està a la distància original, en alguns casos, un pel lluny, però sempre fàcil.
Tan sols cal anar en compte.

Salutacions!
PERE

Mohawk ha dit...

Bona feina!

Veig que la màquina nova funciona a la perfecció!

Ah! i si la Srta. Ariete vol seguir reequipant, jo tinc 130 bolts per posar a St. Llorenç del Munt aquest estiu, je, je, je...

A tibar-li!

Mohawk ha dit...

Amb sopar, clar! :P

Bullarolas ha dit...

Bona feina (vaya currazo del 10 -hores!)i bons criteris. No és tan difícil restaurar una via sense escalfar els ànims del personal. Si tothom s'adherís als criteris de la Feec...

Felicitats.

ferran ha dit...

molt be, simplement substituir, s'ha de preservar l'esencia de la via, per cert, a mi tambe em convidaras a sopar algun dia?

Ther ha dit...

130....són molts no? amb el solano...els ospar ha de ser espectacular no? jiji

Llorenç ha dit...

Bé!bona feina.

i amb el material sobrant que en feu? un museu? el recicleu??o en feu souvenirs? je je je

Que segur que vau marxar més carregat del que vau arribar!

Ep!!! no ens veiem a Orlú!

Joan Baraldes ha dit...

De nou felicitats per la feina i alhora dir-vos que estic d'acord amb la vostra resposta al respecte del factor 2 a la sortida de les reunions.
En una de les fotos us veieu amb una "carraca" per cargolar els bolts, no se si és d'aquelles dels professionals que et donen la força amb que has d'apretar( "Par de apriete " em sembla que diuen en espanyol) si no és així compte, perquè amb aquest estri es molt fàcil cargolar/apretar el cargol més del compte i deixar-lo, sense saber-ho, ressentit (estressat) i a punt de trencar-se. Us ho dic per experiencia propia.

Salut i a tibar

K. ha dit...

MOhawk, ja parlarem del tema aquest dels bolts... :)

Mohawk ha dit...

Als col·laboradors St. Llorentins, tranquils, que el sector està a l'ombra i algun agost hem passat fred...

Sobre el sopar, rollo xiringuito a la platja, que lo importante es participar!!

Salutacions a tots!

lux ha dit...

Felicitats treballadors!
mira que be jo encara la tinc pendent ;)

que vagi be per Orlu!!!

Xavier Sanchez ha dit...

Felicitats als tres, quin super monitor que teniu que us ensenya a fer vies classiques, a fer vies desequipades, a fer parets mitiques (Cavall Bernat, Aeri, ..) i ara a equipar .. "ai si te hubieramos conocido antes ..." A veure si ens el deixeu alguns dia no ...
Ens veiem dissabte !!

Xavi i Eli.

Unknown ha dit...

Eps !! que jo encara no he dit res !!!

Va c una experiència nova i enriquidora.
Ara ja sabem que hi ha rere un spit i rere un parabolt , l'esforç que suposa reequipar, els critèris ( q de moment semblen vàlids per a tothom ) i sobretot el benefici pel futur escalador de la via.
Esperem que la disfruti molta gent !!

També dir, que durant 1 dia sencer la Scabroni Escapullini es va convertir en la via dels 1000 i 1 llacets !!

Gràcies als 2 !!

Eis !! si hi ha sopar jo tb m'apunto, eh !!

Riesling ha dit...

MOLT BE NOIS, EL MEU APLUDIMENT I RECONEIXEMENT PER EL TREBALL FET I LA FORMA DE FER-HO.
CADESCU QUE PENSI COM VOLGUI O COM POGUI... EN AQUEST MON I CABEM TOTS...ESPERO...

Agustí Cardona

Anònim ha dit...

Aclariments:

Per a Joan B. ¿PERQUÈ NO COL·LOCAR XAPES PER EVITAR FACTOR 2?.
Quan es reeequipa una via, s'intenta deixar-la en l'estat original, no afegir coses. Si la sortida d'R és exposada (poc o molt), doncs es queda així, tot i que nosaltres, si l'haguéssim obert, pot ser hauríem posat més o menys assegurances.

XAPAR PARABOLT DE L'R PER EVITAR FACTOR 2.
He llegit una opinió que diu que "xapant un parabolt d l'R s'evita el factor 2". A la pràctica, tal afirmació és incorrecta (a menys que veiem una gran diferència entre factor 2 i 1,95...). Evitar factor 2 es considera col·locar/xapar alguna assegurança "propera" a l'R, el més aviat que poguem (a vegades a 1 o 2 m, a vegades més...). La funció és doble: reduir el factor de caiguda (i òbviament, totes les forces i tensions que intervindran en aquesta) i "defensar" l'R de la patacada perquè la castanya (si més no la primera...) se l'endurà aquest primer ancoratge sols sortir d'R.
Si el que fem és xapar un ancoratge de l'R, no fem res d'això: seguirem tenint un "cañonazo" de caiguda segur...
Per un altre costat, recordo que si utilitzem un dels tipus més habituals i recomanats de sistemes d'assegurament al primer (placa/tub) i així mateix assegurem a cos (com també es aconsellable si volem seguir el més sencers possibles), ÉS OBLIGATORI XAPAR L'R!!! (i no per fer això estarem evitant el factor 2, com ja he explicat). Si bé hi ha gent que mosquetoneja alguna de les seves proteccions (cosa que s'accepta per l'ECAM amb parabolts i químics), jo prefereixo i aconsello, en general, col·locar i xapar un mosquetó de seguretat en el punt central (sistema més universal i segur, tot i que pugui incrementar insignificanment el factor de caiguda).

MM.

Anònim ha dit...

DEFICIENT COL·LOCACIÓ D'ANCORATGES.

Primer de tot, felicitar-vos, Clara, Esther i Pere, per l'interés i esforç en aquest tema, els reequipaments, una tasca ingrata, sempre criticada i poc reconeguda.

Després dir-vos que vaig fer la "Bego-Miguel-Kush" a Can Jorba, farà un mes. Coincideix en R1 i R2 amb l' "Escabroni" i la creua.

La sorpresa va ser inicialment positiva: algú havia reequipat l' "Escabroni", però a mida que anava veient els ancoratges nous, observava tot d'anomalies en la seva col·locació:

-Xapes tortes. Moltes xapes no respecten una aliniació vertical amb l'eix de caiguda (línia eix parabolt-punt de recolzament del mosquetó amb la xapa, no vertical).
Això facilita possibles obertures de mosquetons al fer treballar les exprés de forma inadequada (sortida de cordes del mosquetó, sortida d'exprés de la xapa). Les femelles s'afluixen també amb més facilitat.

-Parabolts torts: eix del parabolt no perpendicular al pla de la plaqueta. La femella sols reté a la xapa per un sol punt. Femella i parabolt, treballen en situació d'estrés i perden resistència.

-Ubicació de plaquetes en zones irregulars: cal escollir un emplaçament pla per la xapa. Si això és complicat o impossible, s' "aplana" amb el martell. Per solventar això, en una xapa de l'R2, es veia posada la volandera de la femella entre la xapa i la roca. Sempre s'aprèn alguna cosa... Digne de Mc Giver!.
En una altra xapa de l'R2, es veia com aquesta estava deformada degut a aquest problema i a un excés de força a l'apretar la femella. És possible que el parabolt M12 estigui debilitat per excés de tensió.

-Cadenes amb xapes tortes. Això encara no ho havia vist mai... Tant en la cadena de l'R1 com en la de l'R2 (l'R3 i 4 no les vaig veure) es troba la xapa inferior verticalitzada 90º respecte la posició correcta. L'argolla no treballa perpendicular a la paret, si no de forma paral·lela, el que suposa que sigui més fàcil "enganxar" les cordes dels ràpels. Aquesta incorrecta col·locació pot veure's a les vostres mateixes fotos.

-Parabolts massa propers. Sobretot en l'R2, es veuen dos parabolts amb prou feines a 15 cm un de l'altre. Aquesta distància hauria de ser de 25-30 cm, per estar tots més còmodes i tranquils...

-Ancoratges baixos a les R,s. Altre cop, a R1 i R2, les xapes es podrien haver pujat perfectament 50 cm o més. Això facilita totes les operacions: autoasseguraments, assegurament del segon, ràpels, xapatge del punt central de l'R en la sortida del primer... És una típica errada en les obertures. No la cometem també en els reequipaments.

-Reubicació de l'R3: això, més que una errada, és una consideració que jo m'hauria fet, el de traslladar l'R3 10 m a la dreta, al peu del diedre, o bé equipar una "R3b", amb l'objectiu d'evitar fregaments amb les cordes al darrer llarg, precisament el més aeri i difícil (V+). Com dic, és una opinió personal.

Les errades observades no semblen suposar un greu perill per a ningú, donat que el material està sobredimensionat, però el fet de que s'apreciin en una majoria dels ancoratges denota una manca d'experiència i/o coneixements.

No voldria que us prenguessiu malament aquesta crítica, tot el contrari. Us animo a que seguiu amb aquesta tasca, però FORMEU-VOS i practiqueu abans d'escometre una feina amb grans responsabilitats (morals i d'altres). Més si estem parlant d'un reequipament oficial de la FEEC.

Mireu les instruccions de col·locació d'ancoratges de FIXE, demaneu assessorament a la Comissió de reequipaments de la FEEC (que també estan per això) o a l'ECAM...

Ningú neix ensenyat. Cal posar una mica d'atenció, no anar amb preses i voler fer les coses bé. Per instal·lar ancoratges fixes se n'ha de saber, no és comprar-se una màquina i fer forats un darrera l'altre.



Apa: ànims, bateries i molta ferralla inox. A veure si la següent surt millor!.

Anònim ha dit...

Em primer lloc felicitats per la feina feta que tota la comunitat agraeix. A mes crec que s'ha fet amb el criteri mes consensuat, peça per peça, millorant la qualitat dels ancoratges i res mes. Sobre evitar el factor dos hi ha una manera que m'agrada difondre, crec que s'em va ocorrer a mi pero segur que algú també ho ha pensat doncs es d'una logica evident. Ho explico, si anem sobrats de corda, cosa normal, i la primera asegurança del seguent larg no es massa lluny podem xapar la R, continuar fins l'asegurança i tornar a la R, asegurem al segon a politja i aquest ja te la corda pasada per sortir de primer. No sempre es posible pero a moltes vies es pot fer. Apa, pou rollo. Felicitats per la feina.