dijous, 14 de maig de 2009

Via Olga Frontera (230m V+)

Anem el divendres (01/05/2009) i dissabte cap a Vilanova de Meià, però abans de tot parem a Alòs de Balaguer, a fer la via Olga Frontera (Serrat del Poll), una de les clàssiques. El temps és perfecte per a fer aquestes vies, que a l'hivern et pots congelar si no fa sol, i a l'estiu o ets una sargantana o no tens res a fer.
El fet és que l'Esther Ariete, en Pere T. i en Sergi Lugo, ens enfilem cap a l'Olga Frontera, sense saber que els nostres companys "Kutres", estan per la zona vigilant-nos o millor dit i com estic treient la meva propia conclusió, ens estan seguint!!. Anem per la pista, que ens du a la via, en Pere i en Sergi molt segurs d'anar amb l'Esther i el seu cotxe ....
Comencem i ens repartim els llargs, com no li deixem els millors al nostre angelet. En Sergi comença en el primer llarg, abans més expossat, però ara reequipat amb algun afegit, roca ben assegurada i fàcil de protegir amb ponts de roca, friends i tascons, itinerari bastant recte, uns 40 metres i reunió. Desde aquest punt veiem que tindrem unes vistes impressionants del riu Segre. Segon llarg en Pere, pim-pam i ja hi és adalt, la reunió en un gran arbre, també d'uns 40 metres. El tercer llarg és el començament de la segona paret, un llarg en forma de piràmide, que desde peu de paret, sembla i és molt tiesso, però que l'Esther supera sense problemes, inclús es dedica a possar ponts de roca, un primer flanqueig cap a la dreta, seguirem recte i amb tendència cap a l'aresta de l'esquerra, que és on trobem la reunió, aquest últim llarg d'uns 35 metres. El quart llarg, comença per un petit diedre que sembla molt descompost, passat aquest un petit flanqueig que ens torna a la verticalitat de la paret, aquí comença tiesso, passos de V i un de V+, molt ben assegurat amb espits i claus, abans d'arribar a la reunió, compta que la roca és molt precària i poden caure bolos abaix (reunió de tres punts d'anclatge), llarg d'uns 35 metres. El cinquè llarg, comença amb passos de V, i va anat amb tendència una mica cap a la dreta i després recte, hi ha algun que altre aleje, però que es pot protegir amb friends i tascons, la roca sembla precària, però aguanta bé. La reunió la fem passat un ressalt, a una repissa molt còmode. aquest últim llarg és d'uns 35 metres.
Sisé i últim llarg, l'Esther, tota decidida, tira cap a munt, llarg bastant recte, excepte l'últim tros que té tendència a la dreta, on hi trobem la R. Llar amb molt bona roca, i unes bústies generoses. Al arribar a dalt foto de rigor, i contemplar unes vistes extraordinàries, moments que et donen la resposta de perquè ens enfilem fins aquí. Retorn: fem una última grimpada, i baixem amb molt de compte, la roca no és tan bona, fins un arbre que ens queda una mica més avall a l'esquerra, des d'aquest hi ha cintes i cordinos, d'on farem un ràpel d'uns 30 metres, vigileu, la pedra està força malament, i us prodrieu llençar rocs. Una vegada fet el ràpel, baixar per una petita tartera, fins el camí, que ens du fins el pont d'abaix el camí al costat del riu.

6 comentaris:

Pere T. ha dit...

Un dia d'escalada per recordar.
Memorable tercer llarg.
Felicitats!

Sergi ha dit...

quin tros de via, i quins trossos de companys. Espero repetir moltes sortides com aquesta!!
Aquests són d'aquells moments pels que val la penar viure...

Ther ha dit...

Be, ja sabeu, per mi hi ha una abans i un després de l'Orlga Frontera!!!

Alfredo ha dit...

Muy bien los tres,no dejais roca/via,sin hacerla...naaa como estaba de paso pues...

cuidaros

Ujamaors ha dit...

... yaaahhh !!! Felicitats als tres i especialment a la Esther dons està clar que serà una de les seves vies per a recordar.

ferran ha dit...

la via molt maca, pero el cim lo millor eh? un molt bon lloc per dir-li a la teva parella je t'aime beaucoup