dijous, 21 de maig del 2009

Perill perill... viborilla a Malanyeu!!!!

Data: Dissabte 16 de Maig del 2009
Víes: E-Pirimountain i Francesc Sunyol
Fa unes setmanes l'excusa, ejem ejem, no va colar, ho tornaré a provar: " Viborilla... vols que fem cordada junts demà?..." Accepta, doncs aixins serà.
Sortideta Geamm de "que feliços que sóm tots" a Malanyeu. Farem la "E-Pirimountains" Vè obligat ben assegurat, " va, puja tu de primera els 2 primers llargs" i per dins penso "aixins et miro el culet", el culet de l'Esther, perquè EL CULET en majúscules tots sabem que solament n'hi ha un.
L'entorn de Malanyeu em sorprén, està tot tan verd, i qui em sorprén encara més és l'Esther, com ha evolucionat, carai que bé que puja, va sobrada!! però... quina mania en volguer agafar tant les presses ! qué no són billets de 500 euros! un petit consell.. al 4art i Vè grau les presses no s'agafen, las tens que tocar i fer una mica de pressió, i els peus es recolçen, no cal clavar-los a cap lloc, i sobretot pensar en la roca i mai en els seguros.
La pedra és com la noia que t'agrada, quan la veus i la saludes, l'agafaries i li faries un petó, però no pots.. sense que ella se n'adoni li posses suaument la mà sobre l'espatlla, solsament la toques, però per uns moments és teva, li fas dos petons que et fan feliç, no he arriscat gens, pero la meva confiança i motivació eran extremes. Aixins escalo pel 4art i Vè grau.


A l'últim llarg posso una miqueta a prova a l'Esther, és 6è grau, no posso alguna cinta, aixins no podrà fer A0, al principi, ummm... creia que s'enfadaria, però no... va dir " no tibis gens que probaré de fer-ho sense ajuda", molt bé, aquest esforç tindrà recompensa. Una bona abraçada al cim i com estem tan contents vem deixar constància amb paraules al llibre de piades de lo bé que havia anat tot.

Com tenim ganes de fer una segona via, fem la "Francesc Suñol", no escoltavem cap ocell, solament els crits d'alegria de la Charlie, és una happy.

Has sigut una bona companya de cordada viborilla, repetirem?
I com m'he portat tan bé, aquesta nit per dormir tinc una plaça reservada al meu hotel particular de 1000 estrelles, era l'únic client, el més privilegiat, el preu... inaccesible per molta gent, il.lussió, cal molta il.lussió, i jo d'això en tinc molta...
Gràcies a tots per tot

Ah! ....la piada del pedra un altre dia, aquella serà tècnica, i ara enviaré un mail a una persona perquè em possi bé les fotos, així tothom creurà que ho ser fer tot solet

Ferranet

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Ferranet tres cosetes:
1. M'ha encantat !!, de veritat de la bona.
2. Ja c amb què m'havia de fixar, referent a la piada...
3.El pròxim cop m'agradaria compartir l'hotel de 1000 estrelles, me'n deixeràs unes quantes per a mi ??

Un petonàs ben merescut !!

Alfredo ha dit...

Esta piada...aunque no pusiera quien la ha escrito,por la forma y el contesto, se ve que es fijo del Ferran.
Muy bien..cada dia mas y mejor.
Y encima con la compañia de mi estimada Ther..ole!!

cuidaros

PGB ha dit...

hehehe divertida piada

JAUME ORS ha dit...

... ostia Ferran !!! ... com m´has alegrat el día llegint la teva piada de veritat, tu si que ets un crak. Encara tinc el somriure d´orella a orella i segur que hem durarà tot el día !!! ... i escalar amb la Esther ... tot un luxe !!! Petons als dos !!!

Ther ha dit...

Està clar que compartim el "que feliços que sóm tots", és com un Happy yeah, yeah!!!!.Serà els companys, els llocs, l'escalada?
Quan m'ho "permetis" torno a escalar amb tu, sempre aprenc cosetes!!!!Salut!!!

Anònim ha dit...

hahaha...Ferran, l'altre dimecres vam escalar al vostre costat...

Amb la meva mossa encara estem rient...hi ha coses que mai canviaràn al món i TOTS som iguals,i passem per els mateixos caminets de floretes, papallonetes i cantets bonics... especialment si escalem i estem "flutan", com vosaltres...

hehehe...dew bow...