MÉS CALANQUES: CLIMBING IN THE RAIN

DISSABTE, 11 D'ABRIL 2009

5.27 del matí. Al bungalow en Pere ens desperta: "Està plovent!!!" Nooo, ostres, no podrem escalar. A les 7, segon intent....ja no plou! Sortim il.lusionats cap a Sormiou. Objectiu: la via "Coco". La sort decideix que nosaltres, Tutu, Carla i Ana, siguem la 1ª cordada. Després vénen els "Ploramiques" (Esther, Jaume i Víctor), i finalment la Marta, en Sergi i en Jose. No gaire lluny veiem els companys Vicky, Lu, Arantxa i Llorenç.

La via assequible i entretinguda: ara una mica de plaqueta, ara una petita fisura, ara un tros caminant, ara veig el company i ara no...Com sempre, en Tutu i la Carla tiren amunt amb energia; just el que necessito, no puc ser menys! 1r llarg, 2n, 3r...i el cel cada cop més amenaçador. 4t llarg...el vent i el fred s'intensifiquen i llavors comença a caure la pluja. Ostres, em mullo, i amb mi es va mullant la corda, les bagues, els mosquetons...Per què costa tant muntar aquesta R??? Els nervis no ajuden. "Reunió!!!!" (uff). Últim llarg, i la roca mullada. En Pere, sempre sensat, improvisa un estrep per facilitar-nos la tasca. Ha deixat de ploure quan enfilem l'última part de la via. Ara no és moment de febleses ni de pors, la roca es deixa agafar. No relliscarem; som els primers i hem de donar exemple. Acabem el llarg colpejats per un intens vent, el cor bategant fort. La vista ens treu l'alè: mar a dreta i esquerra, d'un blau profund i furiós.

Poc a poc van arribant els companys. El cim és un festival de fotos, abraçades i crits que ni el vent pot ensordir. Mengem i agafem forces per baixar. Gràcies a l'Amàlia, la nostra guia a peu de terra, arribem sans i estalvis a la platja. Ja hem escalat amb pluja...Prova superada, GEAMM!!!

Ana