El primer dia dels membres del GEAMM a Calanques bufava vent fort de l’Est i els núvols no semblaven amenaçar amb aigua… de moment. Estava tot estudiat, el millor sector per un dia com aquell Divendres era el sector “Socle de la Candelle” i les vies, marcades amb estrelles, la CIVA i la TEMPLE. La nostra cordada, Jose, Sergi i jo varem ser els primers en tastar la roca de la irregular paret de la Temple. L’Adrien, l’Anna i la Martulina començarien més tard.
En Jose obra la via i amb destresa sobrepassa la fissura, avança una reunió antiga i arriba a la repiseta incòmoda. Tots els seus moviments havien estat amb harmonia i certesa però amb una lentitud que no el caracteritzava pel Grau que estava realitzant …. A la cua de la cordada hi sóc jo, i ara descobreixo la parsimònia dels meus companys, estàvem pagant el preu d’una graduació clàssica i Francesa, ( i una mica “sobada” ) . El segon llarg va ser d’en Sergi, qui alleugerit del pes de la motxilla de 3 va avançar més alegrament per un tram atlètic i de bons “cantos”. Van realitzar els 5c francesos com dos campions. Enhorabona nois!. El tercer torn és per a mi, un 4c en flanqueig, molt assequible i curtet. L’ample reunió queda amagada en el lateral, un cop al
là sessió fotogràfica, ja que les vistes des d’aquell punt eren indescriptibles, el mar blau, els penya-segats de roca blanca i la verdó de la naturalesa que ens envoltava, estava valent la pena! En Jose aixeca la mirada i cap a amunt! Un 5c+ amb una sortideta que demanava una molt bona col·locació si no volies quedar destrossat de braços abans de començar el llarg… ( i ho dic per experiència, 3 cops m’hi vaig penja
r… ). La corda avançava a poc a poc, fins que es va aturar… el Sergi i jo mirem amunt i veiem el nostre company Jose pujat dalt d’un roc en posició d’abraçada, crec que es va estimar aquell roc una bona estona… - estic col·locant un friend! I no veig la reunió! … Un cop reiniciat el camí desapareix a la dreta i dels nostres ulls. Com que la conversa era afable i la brisa dolça, no ens varem adonar que portàvem una bona estona en aquell còmoda racó. – Reunió ! per fi. Amunt . Un cop a dalt tots tres, en Jose ens confia la “ pàjara “ que ha fet de la seva arribada a la reunió un moment de levitació per la seva ment i de relaxació pel seu cos. En Sergi, s’enfronta en l’últim llarg amb un 3c sorrenc i molta pedreta solta que amb gran destresa supera… i allà, en l’ultima parada, que no pas el Cim, ens trobem els nostres companys, Pere i Lu, finalitzant l’últim llarg de la CIVA. Els 5, satisfets de la feina feta i amb ganes de retrobar-nos amb la resta dels membres del GEAMM decidim rapelar, això sí, una vegada més, deixant gaudir als nostres ulls de tota aquella meravella !! 
Quins bons records reviscuts ! Petons i fins la pròxima escalada!
En Jose obra la via i amb destresa sobrepassa la fissura, avança una reunió antiga i arriba a la repiseta incòmoda. Tots els seus moviments havien estat amb harmonia i certesa però amb una lentitud que no el caracteritzava pel Grau que estava realitzant …. A la cua de la cordada hi sóc jo, i ara descobreixo la parsimònia dels meus companys, estàvem pagant el preu d’una graduació clàssica i Francesa, ( i una mica “sobada” ) . El segon llarg va ser d’en Sergi, qui alleugerit del pes de la motxilla de 3 va avançar més alegrament per un tram atlètic i de bons “cantos”. Van realitzar els 5c francesos com dos campions. Enhorabona nois!. El tercer torn és per a mi, un 4c en flanqueig, molt assequible i curtet. L’ample reunió queda amagada en el lateral, un cop allà sessió fotogràfica, ja que les vistes des d’aquell punt eren indescriptibles, el mar blau, els penya-segats de roca blanca i la verdó de la naturalesa que ens envoltava, estava valent la pena! En Jose aixeca la mirada i cap a amunt! Un 5c+ amb una sortideta que demanava una molt bona col·locació si no volies quedar destrossat de braços abans de començar el llarg… ( i ho dic per experiència, 3 cops m’hi vaig penja
r… ). La corda avançava a poc a poc, fins que es va aturar… el Sergi i jo mirem amunt i veiem el nostre company Jose pujat dalt d’un roc en posició d’abraçada, crec que es va estimar aquell roc una bona estona… - estic col·locant un friend! I no veig la reunió! … Un cop reiniciat el camí desapareix a la dreta i dels nostres ulls. Com que la conversa era afable i la brisa dolça, no ens varem adonar que portàvem una bona estona en aquell còmoda racó. – Reunió ! per fi. Amunt . Un cop a dalt tots tres, en Jose ens confia la “ pàjara “ que ha fet de la seva arribada a la reunió un moment de levitació per la seva ment i de relaxació pel seu cos. En Sergi, s’enfronta en l’últim llarg amb un 3c sorrenc i molta pedreta solta que amb gran destresa supera… i allà, en l’ultima parada, que no pas el Cim, ens trobem els nostres companys, Pere i Lu, finalitzant l’últim llarg de la CIVA. Els 5, satisfets de la feina feta i amb ganes de retrobar-nos amb la resta dels membres del GEAMM decidim rapelar, això sí, una vegada més, deixant gaudir als nostres ulls de tota aquella meravella !! Quins bons records reviscuts ! Petons i fins la pròxima escalada! By Carla :-)
3 comentaris:
Estic d'acord amb tot el que heu dit. Llàstima que nosaltres no poguessim arribar tan lluny. Però el tros que vam fer va valer la pena, i ens va ensenyar moltes coses. Gràcies, Marta i Adrien.
Ana
Dia brutal... paret brutal... lloc brutal... i TOT BRUTAL!
Merci per tan bona explicació.
Sou uns prfessionals ja!!!! ereu la cordada megacraks!!!
Publica un comentari a l'entrada