Per fi em vaig sortir amb la meva ( que tossuda ) el Divendres tarda ens varem reunir uns quants membres del GEAMM i apali! cap a la Placa de Cèllecs. L’Esther ( quin Àngel ), la Bàrbara ( la meva germana – i el seu segon dia de sargantana ), la Cris ( - algú ha dit roca?? – m’apunto ! - ), en Marc ( per passejar una estoneta ... i més entre tanta dona! ) i jo !. Cal dir que l’Anna es va desapuntar a última hora ( feina, feina, feina ). Així que ens trobem a l’ermita, aparquem i a caminar, una aproximació força ràpida ( 25 min. ) gràcies a la nova guia del Maresme que ens marca les dreceres i tot. 
Volia que la Bàrbara tastés el ràpel abans d’endinsar-la en el descens de 250 metres de desnivell, 11 ràpels , el proper cap de setmana a Les Faixes Tancades. Per tant l’Esther i jo ens posem la careta de “ super munitores “ i a explicar la tècnica del ràpel; - Carla explica-li així – No, no, millor li expliquem d’aquesta manera – I nosaltres som el dibuix dels escaladors, ai no! El dibuix de la mà - .... buf!! Però poc a poc ens en varem sortir i la Bàrbara va rapelar !! 2 hores més tard però va rapelar !!.
Mentrestant la Cristina i en Marc pujaven i baixaven les vies de la placa, els dos companys d’Orrius, la Carla ( jo no ) i l’Esteve, també disfrutaven del granit de Cèllecs i l’Esther, munitora, asseguradora i fotògrafa del dia realitzava totes aquestes activitats mentres veia que el sol marxava i el fred cada vegada apretava més. Ens va donar temps de fer una vieta cada una i el tant esperat ràpel de la Bàrbara. Qui s’apunta el Diven
dres que ve ??
Volia que la Bàrbara tastés el ràpel abans d’endinsar-la en el descens de 250 metres de desnivell, 11 ràpels , el proper cap de setmana a Les Faixes Tancades. Per tant l’Esther i jo ens posem la careta de “ super munitores “ i a explicar la tècnica del ràpel; - Carla explica-li així – No, no, millor li expliquem d’aquesta manera – I nosaltres som el dibuix dels escaladors, ai no! El dibuix de la mà - .... buf!! Però poc a poc ens en varem sortir i la Bàrbara va rapelar !! 2 hores més tard però va rapelar !!.
Mentrestant la Cristina i en Marc pujaven i baixaven les vies de la placa, els dos companys d’Orrius, la Carla ( jo no ) i l’Esteve, també disfrutaven del granit de Cèllecs i l’Esther, munitora, asseguradora i fotògrafa del dia realitzava totes aquestes activitats mentres veia que el sol marxava i el fred cada vegada apretava més. Ens va donar temps de fer una vieta cada una i el tant esperat ràpel de la Bàrbara. Qui s’apunta el Diven
dres que ve ?? 
4 comentaris:
Vamos, que si el viernes no la llevais a Cellecs, a Carla le da algo!!!!
Sigo diciendo ques ella esta peor que yo....pero joesss como sube¡¡¡
venga a cuidarse
Alfredus
Hi ha una cosa força important que es diu CASC! o no? ai ai ai ai....
quines monitores!
Anònim (però sóc en Sergi)
ostia que fort, l'esteve i la carla son amics meus d'orrius, tenen ganes de fer via llarga i per animar-los fa temps que els hi vaig comentar que unes noies(vosaltres) havien fet el curset i estaven fanatiques, i que ja aniriem un dia tots plegats, jeje.... el mundo es un pañuelo.. i com diuen alguns: esta ple de mocs, fins despres al boulder!!
El problema del casc és un error compartit doncs ningú ho va percebre...algu m'ho hauria d'haver dit: "ei Esther que et deixes el casc!!!", no?¿?¿?¿?¿ :(
Publica un comentari a l'entrada