dijous, 10 de febrer del 2011

CÈLLECS ... ROQUES NOVES



Aquest divendres tenim intenció de visitar el sector "transmutacio" que en Mohahw donar a coneixer al seu blog. Aquest sector, situat entre la placa i el bronx ha estat equipat per uns companys de Montornes i Parets del Valles i ... promet moltílssim !!!


(VIDEO RESUM)

Però ... vaja ... hem deixo les resenyes que m´havia imprimit o sigui que ho haurem de deixar per la pròxima. I ara ... on aném ??




Com fà força fred, tocant els cero graus, decidim anar a buscar el solet, i la millor opcció Roques noves dons haviem deixat algun projecte pendent, això molacaracola, dues plaquetes fines finetes.
Una vegada arrivem al sector, hem encertat, el solet calenta de debó i ens permet despullarnos només una miqueta.




Ens hi fiquem a fer feina, les vies protagonistes son la "bicicleta 6a" i tot seguit la "muacata 6b" ... la primera cau, una via fineta de només dos bolts i la segona ... potser amb els passos més evidents però ... els passos surten però queda pendent l´encadene.

A la poca estona arriven la Carla i en Bladé ... ilu dons sobre tot amb la Carla fà temps que no escalem. Ells per feina ... dons no tenen gaire temps ... "fisureta 6a+" i el "desplom del marron 6a+/6b" son les protagonistes, nosaltres continuem amb la "sobregan 6a" i continuem per les seves.


Un matí intens, amb bona companyia i tocant roca que és el que importa. En Bladé i la Carla marxem com han arrivat, i nosaltres anem a fer un menu al "PALOMARES".

CÈLLECS
ROQUES NOVES



dijous, 3 de febrer del 2011

Nova Marca Tèxtil en material Esportiu



Aquest cop us vull presentar la marca suralwear, que un bon amic està comercialitzant... Tot el que siguin prendes relacionades amb Bici, Raids, Triathlons, Curses de Muntanya, Trekking... i sobretot material tèxtil relacionat amb activitats esportives de gran qualitat, podeu trobar-les a la seva web.

La relació Qualitat - Preu és un bon motiu per provar-ho...
Sergi Lugo

dimarts, 1 de febrer del 2011

Via Sangantanes V/ 175 m Gorra Marinera

23/1/ 11
la gorra marinera y la magdalena

Frio mucho frio...al llegar a Monistrol para desayunar, el coche me marcaba menos 7 grados...tela marinera(pega con la gorra marinera, oleee!!)
Quien dijo miedo al frio...una cordada no habitual formada por Jose A., Ramon y yo nos ponemos direccion la la Gorra Marinera, decidimos ir por la ruta que sube por el camping, la ermita de sant Miquel, pasando por la estacion superior de san Joan
pie de via

y que nos deja al pie de la gorra, mas o menos 1 hora
El pie de via es facil de encontrar, en el mismo camino, ya se ve una balma que es donde comienza nuestra via.
1º largo. esta algo sobaete, pues me parece que todo dios empieza las vias vecinas por aqui, hay chapas por todos los lados, asi que a gusto del consumidor, nosotros llegamos a la balma y seguimos direccion a la izquierda en diagonal y llegamos a la reunion, la manos heladas.Ramon IV/25m
2º largo. se sale en flanqueo a la izquierda, para subir por una balma/labio que tiene su puntillo,(en realidad puedes subir por donde quieras porque hay chapas por donde mires) recto y reunion, solete.Alfredo IV/V/30m



3º y 4º largo. los empalmamos, son faciles, lo unico el roce de la cuerda ufffff como pesa..se sale ligeramente a la derecha, y al pasar la 3ª reunion que nos saltamos ya va descaradamente a la derecha hasta llegar a la reunion, se podria decir que es una especie de feixa/camino que a la izquierda nos deja en la ermita de sant Jauma.Ramon 20+35 IV/III. 55m
5º y 6º largo.tambien los empalmamos, se sale facil recto y poco a poco en tendencia a la izquierda, para ir a la reunion que esta en una balma 5ºreunion que la saltamos porque queda a la sombra, el frio y la roca freskita nos hace ir a buscar el solete, si se hace asi no chapar la reunion, si no el siguiente seguro, para que el roce sea lo menos posible, se sube en diagonal a la izquierda, con un patio guapo guapo y recto a la reunion(el mejor largo de la via)Alfredo 20+30
V, 50 m 7º largo. muy corto, recto a la cima y reunion en el suelo.Ramon IV 15m



Hacia tiempo que las manos no se nos quedaban, sin tacto por el frio, ni poniendotelas en la nuca eras capaz de sentirlas y que decir se los pirreles yo creo que con principos de congelacion...vaaale, vaaale no tanto, pero si congelaetes.
Como es costumbre este año, bailoteo/indio en la cima, una grimpadeta de unos 50 metros faciles, para buscar la instalacion de rapel(oeste) que nos deja al pie de la escaleras de Jacob, en la Magdalena inferior y regreso al camino principal y al monasterio.
Dejamos a mi hijo en casa, Ramon y yo nos vamos a local de Horitzons para exarles una manopla, tapando burejos de las paredes para poder pintar, poco a poco..tendra cara y ojos
cuidaros Alfredo.

dilluns, 31 de gener del 2011

Via PICNIC - vídeo especial annex -

Sense comentaris...

Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0

Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant….
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.


Ressenya dels escalatroncs
Com que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo

Plecs del Llibre, via Francesc Casanoves 6a (V+ oblig.) 200m

L’Esther i en Ramón han quedat per anar a fer alguna via… jo com qui no vol la cosa m’hi acoplo, la seva idea inicial era anar a fer Mutan World al Garraf o potser l’Espareguera a Montserrat. Doncs no, a sobre d’acoplat me les manego per que canviin de plans per un nou projecte un xic mes emblemàtic, la Francesc Casanoves al Plec s del Llibre. Gràcies a les recomanacions d’en Pere i la Carla i el meu poder de convicció (hauria de ser comercial) ens dirigim cap a Montserrat…RING!! RING!!!...Osti!! la Carla truca, que voldra? …al final no treballa… diu que s’apunta i que quedem a Monistrol. Mas vale tarde que nunca.

Apa som-hi aparquem el cotxe a Santa Cecilia, i anem per el camí de l’Arrel en busca de la la Canal de la Llum, forta pujada que fa que ens començem a despilotar. Un un cop arribat al Coll del Mitg dia, ara toca baixar la Canal del mateix nom, collons si que queda lluny… despres de baixar durant no se quan de temps trobem un retol que ens anuncia: PLECS DEL LLIBRE, pocs minuts despres trobem la desviació a la nostre dreta, el camí es molt fàcil d’identificar perque algun il·luminat l’ha marcat amb centenars de marques de color groc fosforito, bueno si mes no trobareu el peu de via rapidament pujant per una petita canal amb un desnivell considerable.

Jo, a l'inici del primer Llarg IV

Comencem per un IV de tràmit que en un plis plas ens el ventilem, al davant la Carla i jo seguits d’aprop d’en Ramón i l’Esther. Un cop a la R1 surto a lluitar contra el segon llarg de 6a..que cabron… em va fer suar la cansalada. La via esta super equipada amb spits, i els llarg son llarguets, sino recordo malament us faran falta unes 12 cintes en un parell de llargs, us cansareu de xapar. L’Esther es l’encarregada de superar aquest llarg, que crec que també el va lluitar i patir com una campiona… No hay triumfo sin pena, n’hi pena sin triumfo.

L'Esther acabant el Segón Llarg de 6a

Seguim amunt, aquets cop la Carla surt de reunió i deseguida es troba un petit llavi de V+ ben protegit, però no pots badar, cop de gas i amunt… el llarg perd continuitat i graduació progressivament fins a la R3.


La Carla despres de superar el llavi de V+, 3er Llarg

Els nostres companys no regalen metres aixi que anem per feina. Em toca de nou, navego per un llarg de IV amb algun tram un pel descompost que ens portara fins a l’inici de la que serà la tirada més vertical i aeria de la via.

En Ramón recuperant a l'Esther a la 3a Reunió

Tenim unes vistes de 180º espectaculars i ja veiem el cim Montgròs al nostre costat. La Carla il·lusionada tira amunt pel darrer llarg de 6a, l’hi espera una tirada mantinguda i molt xula amb algun paset cabronzete… com més a la dreta et col·loquis més patí, però mes opcions(bolos) tindras per ascendir, tu decideixes.


Darrers metres del 5e Llarg de 6a

Finalment cim, cim? ja que estem aquí decidim trobar la manera de pujar al Montgròs, flanquejem sense desencordar-nos fins a la pared i anem a buscar una via de V de dos o tres pasos que perd grau de seguida fins a una R situada just a sobre d’uns rostolls, ultima tirada llarga de III fins a sota del cim. Recollim Material i un caminet a la nostre esquerra en porta fins al Cim, ara si…quines vistes 360º de panoramica Montserratina, estem al rovell de l’ou, impressionant.

L'equip GEAMM al Cim del Montgròs


Uff, es tard i ens queda tornar, fem una mica l’indi i cap avall, prenem el camí en direcció nord per anar a buscar una canal que surt per la nostre dreta, tot cap a baix fins a trobar el torrent de mitg dia que toca de nou remuntar fins a trobar la canal de la llum, uns 40 minutets i al cotxe. Jo no se vosaltres, però jo no canvio la Muntan World per aquesta.

Bladé

divendres, 28 de gener del 2011

... ESCALANT SOTA CERO A CUBELLS

"molt de fred, però això no ens treu les ganes de tocar roca ... això és el que té tindra passió per la escalada "


(VIDEO RESUM.VEIEU LES MANS D´EN NOGUES DESPRÉS DEL SAQUE)

Cubells ... un gran descobriment per tots nosaltres. Aquestes parets calcàries guanyan protagonisme al poble de Cubells. Una escola que va tindre el seu protagonisme dels 80 al 90 per caure en l´oblit, fins que fa poc, els escaladors locals l´han tornat a reviure. GRÀCIES.




Per la Ocasió la Eva, l´Ana, en Marc, en Carles, en Nogues i en Jaume ... i els sectors escollits en un primer lloc el For Fred, molt adient per la ocasió i més tard el sector Duc i placa gran ... aquest una meravella, tant estéticament con la roca ... una adherencia fantàstica.



(vistes al sector del Duc i Placa Gran)



Només arrivar al sector fem les vies"Fuerza y Garra", "Sang i Fang" i "Rock dur" totes tres amb un V+ de grau, compartint reunió, potser aquesta última un pel més ajustat el grau que les dues veines.Tot seguit pasem a fer "L´Escudella," un 6+ concentrat a la sortida d´un petit sostres amb passets finets, això amb 25 metres xulos.
També cauen "Apache" un 5c per stot seguit anar a fer al sector del costat "Ladrón de roles", un 7b que només son accesibles alguns inmortals com en Carles i en Marc. També una molt bona i estetica "Rumasa", 6b super recomenable, una preciositat. També la veina "Espero pomepero", 6a amb els seus 25 metres també molt recomenables.




Les 17.30 i estem a -1 grau sota cero ... no cal dir res més. Marxem a Artesa de SEgre a fer un minicroisant per fer passar la gana ... o el fred.





ESPORTIVA A CUBELLS
(SERRA DE MANIA)

SITUACIÓ: Cubells (Lleida)

ACCÉS: Vinguen de Balaguer, passem la població de Cubells i despres de 1.7 kilòmetres, entre el kilòmetre 42 i 42 girem a la esquerra per una pista de terra. Recta amunt (no a la dreta) durant 1.2 kilòmetres fins que el camí es torna molt pitjor deixem el cotxe. Continuem a peu seguint les fites fins arrivar al primer sector, uns 10 minuts.
ORIENTACIÓ: Sud-est.













dimarts, 25 de gener del 2011

Rampas Invertidas 225m 6a

El Diumenge 23 de Gener tot desafiant les temperatures glacials que feien a tot Catalunya vàrem decidir anar a Vilanova de Meià a fer la Rampas invertidas , l'Esther, en Bladé i jo (Xicu).

L'Esther i en Bladé no havien escalat a la Roca dels Arcs i no sabiem molt bé com es mourien en una paret exigent com aquesta.

Ara puc assegurar que no és una via per iniciar-se a la Roca dels Arcs.

També he de dir que jo em vaig iniciar amb la Musical Exprés, no només a Vilanova sinó també en la via llarga, i recordo tenir la mateixa sensació que ells.

Anem al gra.
Sortim de Mataró i de camí cap a Vilanova la temperatura ens espanta, al voltant dels -9ºC.

Esmorzem al Cirera i anem cap a la Roca dels Arcs.

Preparem el material i un airet que ens fa posar tota la roba que duem.

Comencem l'aproximació i al baixar al rierol la cosa ja canvia i el ventet deixa de tocar, arribem a peu de via acalorats i a més la via esta lliure, tota per nosaltres.

Haviem decidit que jo faria els dos primers llargs, en Bladé els dos següents i l'Esther els darrers.
Son al voltant de les dotze i ens posem en marxa.

1er llarg.
Per començar una panxa, segons la ressenya V+, no s'ho creuen ni ells, el vaig trobar bastant més dur que amb un parell de dinàmics surt i llavors continua amb una placa vertical fins a reunió.

En Bladé arribant a R1

2on llarg.
Dues panxetes amb bastant de canto (6a) i una placa mes fàcil fins a reunió, amb compte de no equivocar-vos, la reunió que et trobes en linea recta de l'ultima assegurança és del Plaer de ma vida, la nostra queda entre dos arbres uns quatre metres més a l'esquerra, si no m'haguessin avisat hi hauria anat de cap, gràcies Joan.

L'Esther i en Bladé en l'inici del 4rt llarg
Aquí canviem de tàctica, veient com són els 6a's segueixo un llarg més i els tres darrers els farà en Bladé. L'Esther ja fa estona que no té braços peró no defalleix.

3r llarg
Comença amb una placa de regletes petites però franques (6a), seguit d'un flanqueig i arribes a una vira ,no anar a una reunió amb una bagua blava a l'esquerra, on un sostret de V+ et deixa en una placa de canto però amb un bon aleje fins a reunió.

Aqui fem canvi de cordes i surt en Bladé.

4rt llarg.
Surt en diagonal cap a la dreta seguint uns burins i et trobes amb una panxa on les primeres presses són romes i pulides (V+), i després canto fins a reunió.

Aquí la via enllaça amb la Lleida i canvia totalment la dinàmica.


L'Esther arribant a reunió

5è llarg.
Comença amb tendència cap a l'esquerra on pots col.locar un camalot del 2 en una fissura i llavors llaçar un parell de sabines.
Comença a bufar altre cop un airet glaçat sort que ja estem dalt.

6é llarg.
Segueix per terreny indefinit amb trams de roca trencada fins a muntar reunió en un arbre.

Aquí ens vam desencordar i vam fer una última grimpada fins arribar al cim.

La sensació que m'ha deixat la via es bona:
-Temperatura i tacte bons.
-Escalada exigent i física, grau obligat.
-Via molt vertical i de panxes.
-Equipament, sobamenta i graduació en consonància amb la resta de vies de la paret.
-Companyia immillorable.

Quan vulgueu repetim, us deixo triar la via. Jejejeje

By Xicu







dilluns, 24 de gener del 2011

ANIÉS-ERMITA VIRGEN DE LA PEÑA (OSCA)


Diumenge 9 de febrer. Aquesta ruta força espectacular i molt aprop de la ciutat d´Osca, val la pena fer-la, per la bellessa de l éntorn, per la ermita dita, i també per la fauna, en aquest càs els "buitres" que ens acompanyan tota la excursió.´


(VIDEO RESUM)

Una vegada entrem a la població de Aniés ens dirigim pel carrer princiapal del poble fins la part alta on trobem una mena de bassa, allà deixem el cotxe.
Apartir d´aquí, el camí és evident, direcció cap a les parets i fins i tot podem veure la ermita, enganxada a la roca com si volgues caure.




Una vegada arrivem a una cruilla, prenem el cami de la dreta, amb la indicació de la "Ermita de la Virger", un PR 110. A la esquerra deixem el PR 109 de la Paúl, que serà per on tornarem.




Ara jà només hem de continuar amunt seguint les indicacions fins arrivar a la ERmita amb unes vistes increíbles. Això si, si voleu visitar la ermita heu de demanar la clau al poble que creiem que val la pena ... nosaltres no ho varem fer.





Una vegada disfrutem del paisatge i com no ... dels buitres que volen amb certa amenaça cap als gossos, decidim no trigar gaire més i marxar.
Sortim per dalt deixant la Ermita a sota nostra i amb tendencia direcció Oest resseguim la pista que ens durà a pendre el PR 109 fins arrivar al poble.

Una ruta maca, sencilla que en poc menys de 3 horetes ens fa gaudir d´aquestes terres que cada vegada hem sorprenen més.





ANIÉS-VIRGEN DEL CASTILLO
(OSCA)