dimarts, 25 de gener del 2011
Rampas Invertidas 225m 6a
dilluns, 24 de gener del 2011
ANIÉS-ERMITA VIRGEN DE LA PEÑA (OSCA)
Diumenge 9 de febrer. Aquesta ruta força espectacular i molt aprop de la ciutat d´Osca, val la pena fer-la, per la bellessa de l éntorn, per la ermita dita, i també per la fauna, en aquest càs els "buitres" que ens acompanyan tota la excursió.´
(VIDEO RESUM)
Una vegada entrem a la població de Aniés ens dirigim pel carrer princiapal del poble fins la part alta on trobem una mena de bassa, allà deixem el cotxe.
Apartir d´aquí, el camí és evident, direcció cap a les parets i fins i tot podem veure la ermita, enganxada a la roca com si volgues caure.
Una vegada arrivem a una cruilla, prenem el cami de la dreta, amb la indicació de la "Ermita de la Virger", un PR 110. A la esquerra deixem el PR 109 de la Paúl, que serà per on tornarem.
Ara jà només hem de continuar amunt seguint les indicacions fins arrivar a la ERmita amb unes vistes increíbles. Això si, si voleu visitar la ermita heu de demanar la clau al poble que creiem que val la pena ... nosaltres no ho varem fer.
Sortim per dalt deixant la Ermita a sota nostra i amb tendencia direcció Oest resseguim la pista que ens durà a pendre el PR 109 fins arrivar al poble.
Una ruta maca, sencilla que en poc menys de 3 horetes ens fa gaudir d´aquestes terres que cada vegada hem sorprenen més.
dijous, 20 de gener del 2011
Àger – Via TOPE CLÀSSIC 275m (6a/A1)

Primer va ser a Rubies, i ara toca Àger. Sortim amb la intenció d’atacar tres vies a la zona del Cap del Ras. La Redrum (Montse i Sergi), la Tope Clàssic (Alfredo, Ramon i Ana F.)-(Pere T. i Sergi) i l’Esperó Badalona (Esther, Jordi N. i Muré).
Comencem distribuint les cordades i fent l’accés de 10 minuts.
Primer llarg IV desprotegit, però fácil ens deixa asota mateix de la paret – 40 metres.
Segon llarg 6ª molt ben equipat i gens compromés, pujar per una placa amb bones regletes – 35 metres.
Tercer llarg V+, segons les ressenyes , és el més compromés, i té raó. Se surt de la reunió per la dreta, buscant un flanqueig amb bona adherencia de placa. En cosa de 3 metres es comença a pujar per la placa, anem trobant pitons, un cop comença a enfilar-se, hi ha una espècie de diedre amb baveresa, del tot descompost, que haurem d’anar afegint assegurances (friends petits), per anar protegint els passos, un llarg dur de V+ - 35 metres.
Quart llarg, V+, sortim de la reunió per l’esquerra, passem una sabina, seguim per la placa (trobem pont de roca), i pasat uns 6 metres, em de fer un petit canvi a l’esquerra, aquest és el pas clau del llar, ven assegurat i bona adherència. Seguirem amunt, fins trobar una antiga reunió, que ens saltem, seguim a l’esquerra i pugem fins a la feixa, on trobarem la Reunió amb parabolt – 45 metres.
Cinquè llarg, III, sense protegir, descompost, decidim sortir de la reunió cap a la dreta per un mur descomposts, però força fácil, seguirem amunt fins trobar la següent reunió – 25 metres.
Sisè llarg, V+/Ae, sortim de la reunió cap amunt i trobem una placa amb bavaresa, seguim la linea de parabolts, la cosa comença a possar-se més tiesa, i exigent, sincerament, és un V+ mantingut i exigent. Fins arribar al 6b o Ae . Obviament encara no tenim el Grau per fer-ho en lliure…, per tant estrep i cap amunt, la reunió sota una bauma que donarà pas al següent llarg. Sens dubte el llarg més dur de la via. – 35 metres.
Setè llarg, V+/A1, Llarg amb una bona entrada d’Ae, dos parabolts, ens donen pas als A1, un cordino en un pont de roca, seguit d’un tascó, acontinuació un petit diedre amb dos parabolts més, seguim fins la reunió al costat esquerra, tocant la sabina. – 15 metres.
Vuitè llarg, III+, sortim de la reunió enfilant-nos per la sabina (ull que rellisca), amb tendència cap a la dreta, trobem un petit mur, ens enfilem fins trobar la reunió asota de una gran placa llisa. – 20 metres
Novè llarg, V+. Llarg amb un començament molt macu, llis, fent oposició entre una fisura i la canaleta, V+ d’adherència. Els seguros, estan possats més lluny generosament, però es fa molt bé apartir d’aquí es va trobant més canto, arribem adalt de tot. 25 metres.
Després d’aquesta ens enfilem uns 30 metres més fins a trobar el cim. Les vistes IMPRESIONANTS, la recompensa és merescuda, se’ns dubte el lloc és increíble.
Un cop adalt, fem una petita exploració per la zona, trobant restes d’emprentes dels Ovnis, però això és una altre història.
Els descens, cap a la dreta fins trobar un esperó característic, seguim veient les fites, i haurem de baixar fins trobar una bauma molt ben escabada, que ens anirà indicant el camí amb fites. 45 minuts.
Sergi…
dimecres, 19 de gener del 2011
FERRATA CANAL DE LES DAMES (MONTSERRAT)
I com feia temps, molt temps que no quedava amb en Santi ... decidim anar a fer una ferrata com els vells temps ... com els bons temps.Ho tinc fàcil fer la piada ... amb el teu permís Santi ... te la copio !!!!
(VIDEO RESUM)
Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés. La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi. Després, vam buscar una miqueta de solet, vam esmorzar, després vam baixar per un corriol fins a trobar el cotxe de nou. Va ser un matí molt entretingut i divertit(Piada feta per en Santi Armengol)






VIA FERRATA
CANAL DE LES DAMES
(MONTSERRAT)
SITUACIÓ: Montserrat Sud (Vinya nova)
ACCÉS: Sortin pel Bruc o per Collabató, hem de arrivar a la urbanització de Bruc Residencial. Adalt, a la part nord de la urbanització, tocan jà al bosc, trobarem una pista ben senyalitzada direcció Vinya Nova, al tanto no anar cap a Can Jorba.
APROXIMACIÓ: Desde Vinya nova continuem per la pista principal per la dreta. Una vegada trobem un mur de pedra amb una valla metàlica agafarem la pista de la esquerra on podem deixar el cotxe. Pujem pel camí fins arrivar a una torrentera (ple de pedras) fins veure un indicador de la ferrata del canal de les dames
ITINERARI: Comencem per una pared força vertical equipat amb esglaons força malmessos pels aiguats. Continuem fins arrivar a una segona part on trobem una paret equipada amb cordes i després amb presses sikades a la paret. Continuem per la canal i guanyem dos resalts equipats amb cordes. Tot seguit arrivem a la part més vertical, equipada un primer tram amb cordes fixes i cadenes sense cable de vida. Al tanto dons aquest tram és força exposat . Arrivem a un replá i tot seguit un tram desplomat, això si equipat amb cable de vida, amb esglaons. Continuem per la canal, guanyem un resalt amb ajuda d´una corda fixa fins arrivar a la part final. Un mena de gorja que ha fet l´aigua, per on haurem de pujar per les instal.lacions de cable fixes. Força físic però amb técnica és deixa fer bé, no deixant de patir una mica. Val la pena en aquest tram asegurar-se amb una cinta express ben llarga per fer el canvi dels mosquetons. Una vegada superat aquest últim tram finalitzem la ferrata.
DESCENS. Continuem amunt i quant trobem un camí a la dreta que s´enfila l´agafem fins arrivar a dalt d´un petit cim on és deixa veure el sol i agafem, tot quan comença a baixar, el camí a la dreta amb marques blaves fins arrivar a la pista principal. L´agafem a la dreta fins arrivar al cotxe.
dilluns, 17 de gener del 2011
El Matagalls (1.694m) -Vessant Sud-

dissabte, 15 de gener del 2011
MONTSEC DE RUBIES _ MADURITAS CALIENTES 6a/V+obligat
Una bona manera de començar l’any, sempre passa per estar amb la familia o els amics, fent alguna cosa que t’agrada. En aquest cas…ens agrada patir!!! Jeje!
Després d’un cap d’any al més pur estil GEAMM, decidim acabar d’exprimir el cap de setmana fent una sortida col·lectiva a una zona on mai no havíem estat!
Anem tota una colla (com m’agrada que siguem un grup), amb la intenció d’atacar vies paral·leles. Som 7, farem 3 cordades. I les vies escollides seran:
- Maduritas Calientes (enllaç Kutrescaladors K pa Team) Per Esther, Sergi i Nogués.
- Escenas de Matrimonio (enllaç Kutrescaladors K pa Team) Per Pere Monta i Erik. I van iniciar per el tram del Festival Eròtic sortint per no saben ben be per on (estan fanàtics).
S’ha de dir que al grup hi ha dues noves adquisicions amb moltes i moltes ganes de tibar, en Jordi Nogués (amb el que faré cordada) i l’Erik (que va boig per acabar-se les parets).
El dia comença amb la pista que es fa un pel llarga, seguida de l’aproximació marcada per el pas frenètic de l’Alfredo i amb un desnivell a salvar important, fins a peu de via on mirem d’assegurar-nos que comencem allà on toca. D’entrada tot ens sembla força vertical i te pinta de ser exigent!! Val més que no ens equivoquem de via.
La paret aparentment segueix sent la característica de la zona, molt vertical amb panxetes per tot arreu, Però de seguida veiem que la roca és de molta adherència i qualitat a accepció dels trossets una mica trencats i les feixes plenes de pedres (habitual).
No ens deixa indiferents, la via Maduritas calientes te forces registres, des de el llarg de V+ i 6a molt exigent, al llarg de V francament “disfrutón”, fins la sortida amb desploms de la mida perfecte per en Sergi.
Mestrestant la cordada del costat van frent gresca i salvant princeses perdudes per la paret sense cintes expréss...jeje. (a La maduritas Calientes val la pena portar cintes de més, doncs dona per posar juguets). I no tenint prou amb la via que fan baixen corrent de nou fins a peu de via i rematen el dia fent una mescla entre
La jornada acabar al poble de Rubies amb un patidillu amb una “pilota sospitosa” i una fart de riure que ens vem fer!!! Gran dia per escalar!
MADURITAS CALIENTES
Zona: Montsec de Rubies (Sud)
Dificultat: 6a (V+ obligat)
Llargària: 145ml (4llargs)
Material: mínim 12 cintes, recomano 14/16 per si equipem. Tascons i friends fins 1.
Aproximació:
Agafem el GR que ens du cap a
Uns 40minuts d’aproximació.
La primera via que ens trobem és
A peu de via hi ha marcat el símbol de la dona, i uns 3 metres amunt un pont de roca amb un cordino/baga.
Primer llarg (V+, 40ml)
La sensació que em va quedar és que va ser el llarg que marcava
La paret és molt bona a accepció d’un parell de trams (just en els punt de desplom) on hi ha algunes preses un tant sospitoses.
Des del pont de roca tot recte amunt. En el desplomet abans d’arribar a la reunió, on es veu força trencat, recomano avançar per la dreta, deixant el diedret a la nostra esquerra. Les preses són molt bones.
Segons llarg (6a, 45ml)
Aquest em tocava a mí de primera, i la veritat és que estava força impressionada, doncs en el llarg anterior vaig pensar que deu ni dor quin V+.
Sortim per la dreta de la reunió, entre el primer i el segon parabolt podrem equipar.
Passat el segon parabolt anirem en direcció a l’esquerra per
La reunió es troba a l’esquerra un cop arribat a
Per cert, val la pena portar forces cintes expréss, ja que col·locarem a gust bitxets, sinó us pot passar com a mi.....que em van “superrescatar” a la fasa feixa....jeje!! Em van passar algunes cintes més.
Tercer llarg (V, 45ml)
Aquest llarg li toca a en Nogués.
El primer parabolt queda per sobre del diedre que ens queda a la dreta de
Un cop aquí tot recte amunt. És un llarg per disfrutar, amb fantàstiques preses.
Perfecte per en Sergi, tot recte amunt amb dos trams de sostre a salvar. Perfectament equipats per fer els passos assegurats.
Cal col·locar molt be els peuets per poder salvar be els desploms.
Un cop al cim...la vista és impressionant i el mar de núvols ens ha acompanyat tot el dia!!
Està clar que el dia va ser rodó!!!
divendres, 7 de gener del 2011
dimecres, 5 de gener del 2011
CAP D´ANY 2010
Acabem un any, el 2010 per donar la venvinguda al 2011. Una any plé de noves il.lusions, projectes ... Aquest any hem fet el segón aniversari, els de sempre i donem la venvinguda als nous amb els braços oberts. Ells ens ajudaran a mantindra la il.lusió i a renovar-la. Els que no hi son, o els que no ens veiem tant sovint ... i son presents dins nostre i segur que hi tornaran. I com no recordar als nou nats ... a la Mar i als que vindràn.
Per tots ells, per tots nosaltres ... hem celebrat aquest cap d´any, sense més pretensió que està junts i obrir la porta al 2011 ... i aquí teniu un petit resum del que ha sitgut. Gràcies Muré per obrir-nos les portes al teu local, gràcies a tots els que heu posat el vostre granet de sorra i gràcies a tots els que vareu vindre.