dimecres, 10 de novembre del 2010

PER TERRA DE DINOSAURES


Dissabte, 6/11/2010. Alguns dels nostres amics van a fer el friki per terres gironines. Però l'Alfredo vol fer via llarga, i el seu entusiasme és contagiós, així que decidim anar a Oliana a fer la Terra de Dinosaures:

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/02/15/oliana-terra-dinosaures-paret-bucolica/

Arribem entre la boira, però a la paret fa sol. Dues cordades ens precedeixen, i dues més ens seguiran més tard. És que no hi ha més vies?


L1 (V, 30m): Començo la via nerviosa, per variar. Trobo que és un V molt ben posat, on t'has de fixar bé en els passos. A més, alguna pedra es mou, així que s'ha d'anar concentrat. Arribo a la R i espero al meu company. Ja estem en marxa!

L2 (V+/6a, 30m): Com diu la ressenya, el 1r tram té molt bones mans, però de seguida s'acaba lo bo i ve un tros més finet. Superat això, arribem a una R molt còmoda. Jo ara ja estic una mica cansada, així que li toca al meu company. Es mor de ganes de fer de primer!!



L3 (V+, 35m): L'Alfredo tira amb energia. Jo segueixo...Ostres, uff, aquí tampoc regalen res, a la fissura quasi em quedo...Com anava allò de les bavareses? Sí que m'he col.locat malament! L'Alfredo anima des de dalt, i jo surto d'allà com puc i continuo. Arribo més cansada del compte!

L4 (6a, 25m): L'Alfredo puja sense problemes, s'ho mira, va fent, poc a poc. Arriba el pas clau: tira per la dreta, agafa un canto i...amunt! Curiosament, jo acabo fent el pas per l'esquerra, no sé ni com. Ens trobem a la R i ens mirem l'últim llarg.


L5 (V+, 40m): Em toca, però veig el 1r parabolt una mica amunt i em fa por. Venga, mujer, tú puedes! Què dimonis, tiro, els passos són finets, bufo i rebufo. Com perdi la concentració me'n vaig a prendre pel...Uff, ja he xapat, i un altre pas finet. Llavors el tram final: lleig, descompost, amb la corda fregant i la comunicació impossible. Munto R en un arbre i l'Alfredo arriba quasi volant, amb un somriure "Profidén". Em recorda, orgullós, que no ens hem agafat de res ni ens hem penjat en cap moment.

La via? Malgrat el darrer llarg "raro", és xula i recomanable, amb unes vistes que omplen els pulmons i alliberen l'esperit.

dimarts, 9 de novembre del 2010

dissabte, 6 de novembre del 2010

ESPORTIVA A VILANOVA DE PRADES


"... aprofitant que el 14 de novembre celebrem el nostres segón aniversari GEAMM visitem la zona on ho celebrarem i ... descobrim que continua la mateixa il..lusió i bon rotllo que el mateix día que ens varem coneixer tots plegats ..."




(VIDEO RESUM)







Visitem el poble ... Vilanova de Prades, un poble petit, tranquil però que té alguna coseta d´especial ... potser perque aquí celebrarem el nostre segón aniversari ?????
Després de un bon ezmorzar al Casal del poble i d´una visita a la casa Cal Català ens anem als sectors principals d´escalada esportiva a tivar una miqueta tots plegats.






A peu de vies comença l´espectacle, com no, imagineu-vos tota aquesta colla de fanàtics junts amb unes ganes bojes de tocar pedre, de pujar, enfilar-se ... comencen a caure les vies una darrera l´altre ...













Comencem pel sector "PITUFOS" i allà fem una batuda a totes les vies per a continuació acostar-nos al sectot "EL PI" on una darrera l´altre també cauen. Allà agafa protagonisme la via "SOLARIUS" , una via de 6a una mica dusbtosa, com a minim 6a+, això si, espectacular !!!!

















































































































































I així acabem una jornada intensa ... plena d´ancécdotes i de bon rotllo per sobre de tot, normal estem parlant del GEAMM i això és el que comporta ...bon rotllo per sobre de tot !!!




VILANOVA DE PRADES
(informació "guia d´escalades vilanova de prades" , Xavi Gui i toni Gui")

SITUACIÓ: Situat a les muntanyes de Prades, a la conca de Barberà. Si venim per lleida agafarem la N.240 direcicó Tarragona i ens desviem al a sortida de Vimbodí, d`aquí direcció Vallclara. Si venim de Barcelona sortim a Montblanc (sortida 9) i agafem la N.240 direcció Lleida fins a Vimbodí per a continuació direcció Vallclara.




APROXIMACIÓ: Una vegada entrem al poble, arrivem a una rotonda i afafem la mateixa pista que hi ha a mà dreta a la mateixa rotonda que ens durà a peu de vies. Allà deixem el cotxe i ens menys de 5 minuts arrivem a peu de via.
ROCA: Conglomerat de la mateixa qualitat de Montsant i Margalef. Alçades dels 12 a 28 metres. Vies de tots els graus.







divendres, 22 d’octubre del 2010

PIC DEL MARTELL (Via Chumi Chumez, 6a)



Dijous ... després d´una bona tongada de díes de pluja avui el sol guanya la partida. Ens deixem caure pel Pic del Martell per que l´Alexandra conegui aquest indret ... diferent i aprop de la ciutat.



Fem la aproximació i arrivem a peu de via ... no té perdua ... el nom "tatuat" a la roca ... CHUMI CHUMEZ . Les vies veines habien caiugat (reserva, midi-plan ...) ara la protagonista és la Chumi, tasada com un 6a ... bé ... no s´ho creu ni deu (perdó pels creients.)

(VIDEO RESUM)

PRIMER LLARG (35 mts, V) El primer llarg de V no té cap dificultat ... seguint els parabolts de color vermelll recte amunt amb algun aleje però es deixa fer, sempre a la dreta del diedre herbós.





Una vegada arribem a la reunió toca disfrutar de l´entorn privlegiat de veure el mar a les nostres esquenes.


SEGÓN LLARG (35 mts, 6a). Continuarem pels parabolts de color vermell, al "lloro" amb les opcions veines. La sortideta per una placa força vertical, amb tendencia a la esquerra, és durilla però es deixa fer fins arrivar una mica avans de la reunió al pas clau ... bé al pas chungo !!! Ens situem sota un petit sostre sense peus i poca pressa de mà. Per sort una bona tirada de parabolts fà que acabem i superem el sostre "tirant de cintes" i qui no ho faci que m´ho digui com s´ho ha fet. Jo no veig el 6a per enllóc !!!!




TERCER LLARG (35 mts, V+). Aquest tercer llarg és raret. Continuem en tot moment pels parabots vermells, deixem la opcció de la dreta i continuem recte amunt. Un llarg un pel exposat per a nosaltres dons no deixes de superar petits sostrets i bloc amb posibles caigudes lletxes fins arrivar a la reunió. Epppp !!! NO preneu la reunió equivocada (jé,jé ... un pel rovellada ).





QUART LLARG (4O mts ?? IV) Opcció de rapel.lar la via . NOsaltres sortim per la esquerra protegint el primer pas amb un friend petit ... a continuació ens enfilem peró als pocs metres montem un reunió en un arbret+friends dons apartir d´aquí comença a ser una grimpadeta sense cap mena de perill . En cap moment no trobem cap parabolt com diuen algunes resenyes. NO ens arrisquem, fem la reunió ... ens reunim i marxem enfilan-nos pels blocs cap al cotxe.





VIA CHUMY CHUMEZ, 140 mts, 6a


Via: Chumy ChumezZona: Pic del MartellDificultat: 6a (MD-)Dificultat obligada: V+Llargària: 145 metresGrau d’exposició: Mitjà/baixGrau de compromís: BaixEquipament: Via equipada amb parabolts, espits, burins i clausMaterial: 10 cintes exprés. Tot i que la via es troba completament equipada pot anar bé algun friend mitjà o un petit joc de tascons per reforçar la tercera tirada.Orientació: Est