Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest.

Actualitzat!
Com que sembla que el GEAMM últimament estava baix de piades d'alpinisme i alta muntanya, aprofitant les excelents condicions d'aquest final de temporada, ens hem posat les piles per equilibrar la balança.

En Sergi i en Pere T. s'han currat el Colouir de Gaube (quin gran corredor!!) i en breu tindreu la piada pujada.

A petita escala, jo (o sigui en Pere M. que sino no sabeu qui sóc fins al final) vaig fer un "subenbajen" a Pimoren, a la Punta Vinyola. La intenció era fer el corredor Nord-Oest, ja que s'havia fet recentment i em van confirmar en Josep i la Laura que estava en perfectes condicions.


I dit i fet, vaig quedar amb uns companys de Torelló, el Jordi, el Gabi, en Marc i l'altre Jordi, i cap a l'Alta Cerdanya vam fer camí.

S'aparca al Parking superior de l'estació d'esquí de Porté-Pymoren, i després de 2 hores llargues d'aproximació (que aquelles mules de tius es van fer curtes i amb prou feines els seguia el ritme!) ens plantem al fons de la vall des d'on es divisa el Pic de la Valleta i la Punta Vinyola.

Des de davant impressiona molt, i mirant la ressenya encara més.


Per sort, quan ens plantem al davant la cosa canvia i no es veu tant dret, i a més la neu està a punt de caramel, dura i consistent.
El corredor és una finíssima línea de neu enmig de la roca, ben dreta i plena de trams de mixte, però bastant protegible amb friends i tascons.

En els trams complicats es va trobant alguna protecció de cordades anteriors (bagues, cordinos, algún pitó...), sempre i quan la neu no les hagi cobert.

El corredor no és gaire llarg, però com que s'han d'escalar tot amb llargs vam trigar unes 3 horetes a realitzar-lo.
Amb les condicions de la neus i la roca, i la bona temperatura que feia (ni massa fred, ni massa calor) vam disfrutar de valent.
Suposo que amb condicions de menys neu, o menys transformada, és un corredor que has de patir més, però realment aquest any està en unes condicions excepcionals, o sigui que us recomano que l'aneu a fer la setman vinent, ara que hi sou a temps.

Pels que no vulgueu tanta dificultat, la veina ruta de la canal del Tunel, també és molt disfrutona, però amb menys ressalts de roca. La van realitzar en Marc i en Jordi, i van comentar que era molt estètica, tot i que la neu potser no estava tan transformada.


A continuació us poso la ressenya, però us afegeixo 2 links que estàn molt bé per completar la informació:

http://www.feec.org/Activitats/expedicions/ressenyes.php?opcio=pimorent#vinyola
http://www.nevasport.com/phorum/read.php?10,2058912,2060579

I també aprofito per linkar el meu picassa on he penjat totes les fotos:

http://picasaweb.google.es/ratafiaire



Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest. 250mts D+

Orientació: Oest
Alçada: 2.727 mts.
Horari de la via: 3h-4h.
Dificultat: 70º/V+, D+
Material: Piolets tècnics, 2 cordes, Casc, 1 joc de tascons, friends petits i mitjans, algún pitó extraplà.

Aproximació: Coll de Pimorent o parking superior de l'estació d'esqui. Remontar les pistes fins al final del telecadira i continuar fins al final de la vall. 2h-2,30h.

Descens i retorn: Tenim 2 opcions. La primera és seguir l'aresta direcció Oest i fer cim a la Punta de la Vinyola i des d'allà baixar fins a la carena fent una volta direcció Est per buscar la canal més ampla de baixada.

L'altra opció, més directe és crestejar uns metres direcció Est i rapelar fins un caneló ample que ens durà fins al peu de via. Des d'aquí al Coll de Pimorent, 1,30h-2h.


I com sempre gràcies a l'Anna per la seva paciència!

RIGLOS, EL PURO, Via Normal (6b/V+obligat)

Bé, ja ha passat la Setmana Santa! I amb ella, els petits i grans projectes que tots plegats teníem.

Dijous 1 d'Abril

El nostre Viatge: Riglos…un “meca” de l’escalada! Varem arribar el Dijous, una mica esvarats….només baixar del cotxe ens vem acostar a peu de via (que es troba a l’escandalosa distància de 2.5minuts caminats de l’Alberg…be, 5minuts), a mesura que ens acostàvem, les parets esdevenien més i més verticals, i més i més…tan que fins i tot desplomàvem.
En el cas de la meva cordada, les víctimes érem l’Alfredo i jo que veníem “enganyats” per el Crack d’en Ferranet….ens vem llençar una mirada de complicitat que deien…”Dios….quin canguele!”.
El respecte a tot plegat venia per un cúmol de dades: nosaltres tot just comencem a provar el 6ª, ens havíen mig acollonit dient-nos que Riglos era per “Machos”, i quan arribem al poble en Xavi ens diu: “demà directes voleu fer el Puro? Esteu locus”, això va ser la rematada….vaig pensar “potser sí que una mica..però bé es pot abandonar així que pa llá”.
Durant la nit em vaig mentalitzar: “la paret no ha de poder.....”
Realment no em preocupava el grau de la via, tenía molt i molt clar que els 6a+ i el 6b el faría amb artificial o...acerando!, de fet em preocupàven els V+ (en Pere m’havia dit que era més dur que la Tànger....
Doncs be, això és com el que passa amb les pel·licules, quan més diuen que és bona, després resulta no agradar-te tant, doncs en aquest cas per bé.....anàvem tant espantats que després varem acabar sorpresos de lo fantàstic que va anar tot!
Anècdota: En Marc R. al vespre em va fer la següent broma: Esther pensa a no posar-vos totes les codades en la mateixa via, no sigui que el Puro caigui de costat....bé...ja sabeu que sóc una mica innocent i per segons em vaig quedar bocabadada!.

Divendres 2 d'Abril
Esperàvem trobar cua per pujar i haver de demanar tanda…però es clar petit matís: cara Nord a les 9.00AM fa molt de fred! (innocents), no hi havia més que una cordada a les 9.30AM davant nostre.
La idea era ser 3 cordades:
1. Alfredo, Esther, Ferran (Cordada Ariete-Pérez-Domingo) jiji
2. Iago, Jose, Xavi.
3. Laura i Carles (Tigretones)

Bé, nosaltres ens varem repartir els llargs de 3 en 3 (9llargs, els 3 últims i de més compromís per en Ferranet, evidentment)
Enllaço la ressenya, doncs és fantàstica i no te sentit tornar-la a fer..segur que no la milloro!
Llarg 1 a 3 (V+):
Comença l’Alfred (cada vegada ho fa millor, i amb una confiança que fa ràbia i tot). Per variar de nou li toquen dos llargs de flanqueig!. Bé, són una bona prova, tastes la roca i al principi entre tot, creieu-me que fa respecte. Quins III i IV....deu ni dor. La prova de foc, és la primera panxa del segon llarg. Jo aquí vaig tenir problemes i vaig pensar....”ostres no podré...”, bé, m’en vaig sortir.

El 3er llarg era el que ens marcaria el nivell de la via, V+ obligat de “Riglos”. Per sort aquí es van acabar les pors. L’Alfredo el va treure amb calma com un Campió, amb alguna dificultat, doncs només mirar amunt ..... Però allà on posaves les mans i els peus hi havia bona presa, sobada, però no feia la sensació de perill. Només un pas, molt i molt estrany, amb posició de xemenia extranya. Aquí la motxilla es pot quedar ben enganxada.Anècdota del llarg: L’Alfredo és un crack posant els Friends, i si es tracta d’un alien ja és brutal! Sort que venien dues cordades darrera, i la Laura el va poder treure...perquè sinó allà s’hauría quedat! (sabeu que es sua molt mirant de treure un friend en un llarg molt i molt vertical...)

Nota: mireu quin Ferraner més interessant! jeje

Llarg 4 a 6 (6a+/V obligat):
Ara em tocava a mí, i torno a comprovar de nou el que s’arribar a disfrutar escalant de primer, et relaxes i tot.
La sortideta una panxeta que em posa a prova però que supero molt millor que les anteriors. Després toca un flanqueig molt senzill però ben peladet. Sense dificultat arribo a reunió.
El següent llarg, marca 6a+, evidentment no em poso a fer tastets i vaig dircte a despenjar els graons (més que res per por de tenir més dificultats a dalt i no acabar a l’hora prevista). El pas és maquíssim, però molt millor la resta del llarg. IV+ però puc assegurar que un dels més macos de la via! A partir d’aquó començo realment a disfrutar.

El sisè llarg, discorre contínuament per un diedre equipat sobretot amb ponts de roca, i com ens saltarem una reunió, de 55m de llarg. Be começa molt i molt be, la dificultat arriba en un punt on, per efectes de l’aigua, la paret és tan llisa que fa por inclús mirar-la. O de fet millor no mirar-la gaire i pujar!Quan va acabant la canal penso, “Ostres que be! Ja veig el sol.....!Per fí arribo a peu del Puro però la bufatad que em fa l’aire fred gairebé aconsegueix fer-me tremolar. No deixarem de tenir una mica de fred pràcticament en tota la via!

Llarg 7 a 9 (6b/Artificial)
Ara és el torn d’en Ferran, que com un campió es treu els tres llargs en lliure i a sobre amb l’elegància que el caracteritza. Ens treu dels A-PURO-S del PURO (jeje)
De tirada molt evident.

El primer llarg fa patir una mica per alguna roca dubtosa i sobretot per un pont de roca que demana a crits ser canviat! Quina por (oi Jose?) el V+ aquí apreta bastant! I la timba és més que important!El següent llarg també té una sortida amb sostrillu, i una repissa més amunt on està terminalment prohibit caure!L’últim sortida de 6b, que suavitzava més endavant però on de cop desapareixien les assegurances i semblava que la pedra trencava una mica.Ja estàvem assaborint el gust de la Victòria, i l’Alfredo i jo molt relaxats veien que ja ho aconseguiem i que en Ferranet ens faria aconseguir uns dels cims més dolços de la nostra escalada.

Bé....cim dolç o tòxic...jiji, ja que és la primera vegada que em fumo un PURO en un cim. Bé això ho portàvem preparat, per fer la broma!.

No us podeu imaginar els crits que feiem a mesura que arribàvem a dalt.
Primer en Ferran, després l’Alfred amb el seu crit característic, i després jo...que per cert, em van abraçar abans de posar el peu a base de cim, i de cop vaig pensar....i ara qui m’està assegurant?, jeje era ja el III-II.
Ara només tocava disfrutar de l’eufòria desitjada i tornar a baixar per un primer ràpel una mica impactant!
Com sempre a peu de via tot eren petons i abraçades...bé accepte en MAX que esperava el seu tiet amb tant entusiasme que es va enfadar en veure que trigava tant.

Quan es va fer de nit i ja estàvem al llit, vaig començar a pensar en tot plegat:
és cert ens havien dit tant que va resultar que no vàrem tenir més dificultat que el fred i poc més (evidentment sabent que erem una cordada de tres i que el cap de cordada és un crack, sols no ho hauríem encarat)
Vaig obrir el ulls i vaig dir: “Ferran, avui ens has portat a fer una de les vies més importants de la llista, gràcies”
En resum un gran dia per recordar, i una bona colla amb qui marxar de vacances, perquè tot acaba quan ho has explicat a la resta de companys i veus l’alegria que transmets i la il·lusió que mostra tothom al escoltar les batalles campals dels companys de GEAMM.
Potser sí que això és una “manera de viure...”
Petons des de RIGLOS 2010

"El couloir de Gaube és una provocadora i fascinadora xemeneia de gel i neu, oberta en la paret nord del Vignemale, molt vertiginosa i d'una altura de 600 metres"

Amb aquestes escarides paraules definia Henri Brulle una de les vies més cèlebres de tots els Pirineus, el "couloir" per antonomàsia, que sempre ha atret a tots els alpinistes...

També a en Sergi i en Pere ...

44 Ressenya 33

i

44 Vídeo 33

Tierra de Nómadas 190m 6b ( 6a obl. )

Mentres tothom prepara la maleta o motxillota per marxar de Setmana Santa... el Xicu i jo matinem per anar a Montserrat. 5 mesos que no escalem plegats.

Aquesta vegada toca la “Tierra de Nòmades” al Pollegó Est, recomanada per en Pere Montasell i ara també la recomano jo! Una via que té una mica de tot... ( Ressenya )

Aproximació: Des de Vinya nova continuem la pista direcció Collbató i ens desviem a l’esquerra per més endavant deixar el cotxe en un mini “parquing”( esquerra). Allà agafem el torrent amunt i no el deixem. Tant des de la pista com des del torrent s’entreveu la paret, per tant ens anem dirigint cap a ella. 25 min.

Aquest cop no hi ha pedreta de la sort, estan clars els llargs que jo puc fer i els que el Xicu ferà.

( 6a+/6b) Primer Llarg: Una sortida en 6b on la primera xapa no està precisament aprop i cal apretar, el veig tibar de bidits a més d’un pas! no hi ha pros que valguin, en Xicu s’adapta ràpidament a la placa Montserratina que tant oblidada tenia pel calcari Osonenc. Unes 4 xapes més de 6b, on no tinc clar si també es podria fer en artificial. En Xicu desapareix desprès de lligar una baga a l’arbre... i inicia un diedre que cal auto protegir i que es converteix en una xemeneia de les de recolzar l’esquena sencera. La reunió queda a la dreta. Jo vaig disfrutar de valent amb les posicions de “ contorsionisme” en els trams de diedre i xemeneia, ara, anant de segona, és clar!.

( V+) Segon llarg: Quins nervis! M’emporto tots els friends i cap amunt. Un altre diedre, on cal obrir-te bé per anar progressant, no deixo la fissura per res i vaig avançant poc a poc, totes les xapes queden a la dreta menys la última. La reunió una mica allunyada de la línia de la via, queda completament a la dreta. Apali ! però si he carretejat tots els friends per a res!. Un diedre amb fissura maco, maco!!.

( V+ a equipar) Tercer llarg: Torn d’en Xicu, torna a la línia de la via i xapa la primera a partir d’aquí crec que només hi ha una altre xapa, tota la resta al gust del consumidor. Un diedre que a mesura que puges sembla que la roca perd, però només ho sembla!. Reunió a una repisa còmode.

(6b ) Quart llarg: Les xapes es veuen properes, probablement es podria fer en artificial... La via puja en tendència a l’esquerra dibuixant una línia de passos durs si t’ho vols treure en lliure.

(VI+) Cinquè llarg: Resseguint l’esperó i vigilant amb la roca que torna semblar bellugadissa, però amb compte es deixa escalar molt bé. Col.loco un camalot dels petits tot just sortir de la reunió i desprès poca cosa més. Anem a parar a un jardinet ampla on desprès de caminar uns passos retrobes la paret i una bona reunió a la dreta. Genial assegurar recolzat a l’arbre mort.

( V ) Sisè llarg: Aquí tenim una mica d’embolic, bé, almenys jo, en Xicu ho veu molt clar per on hauria d’anar la via... jo li faig cas i pujo la paret de la reunió que s’acaba ajeguen i continuo cap a la dreta, passo de llarg el primer diedre i vaig a boscar una fissureta en tendència a la dreta on hi col.loco un amic J i m’encamino ( molt fàcil ) cap a un arbret, estic davant una placa, que deu c la de V i la pujo amunt, no hi ha ni assegurances ni foradets per a fer servir els friends, sempre amb tendència a l’esquerra fins on s’estrny el pas, allà hi ha un spit i ja queda poc per a la reunió, que aquest cop és un arbre!. Quant en Xicu arriba passa de llarg i segueix fins el cim, 3m.

Estem al cim i ja l’hem feta, nervis fora i alegria viva!!!

Descens: Per a baixar cal deixar la via a l’esquena, baixar, pujar i desgrimpar una mica i a la dreta ens queda el primer ràpel de tres... de la via Son de la llarga. Nosaltres no vàrem trobar l’últim ràpel i el vàrem fer des d’un arbre. El segon és volat i la mar de xulo. Però en tots tres costa de recuperar les cordes!!. Vas a parar a una canal que et porta al camí de retorn.

Un cop a terra amb cordes plegades i a punt per marxar... en Xicu aixeca els ulls amunt i empaladeix... - què passa ?- li dic jo.- Ens hem deixat els Friends a dalt !!! – Amb una gir ràpid i brusc mira canal amunt i ... però bé, això ja és una altre aventura ....

By Carla :-)

L'Esperó del Místic 6a 140m, Montserrat

Dilluns s’aixeca núvol i mullat, per variar una mica en aquest llarg i fred hivern...Però nosaltres, contra corrent , agafem el cotxe i ens dirigim cap a Montserrat amb un somriure i amb moltes ganes de fer el que fos o el què el temps ens deixes...

La boira era intensa i pixanera, però de totes formes les motxilles a l’esquena i ens dirigim a peu de via. Desprès de 15 min. d’aproximacióm, des del Monestir passem el Càmping , la tanca i una paparera a l’esquerra, veurem un corriol a la dreta que seguirem fins a peu de via ( rampa III ) i no hem vist cap spit rovellat.

Sembla que el temps ens dona treva... Ens mirem i dicidits cap a munt!!

Llarg 1: 6a. En Bladé comença, un pas de 6a d’una sola xapa que et fa entrar en calor de bones a primeres i desprès el grau va baixant progressivament V+, V i IV fins a reunió.

Abans d’acabar el llarg la pluja ens ve a saludar. No abandonem, segur que serà passatger...

Llarg 2: V+. EL meu torn, sortida fineta, però si l’agafes per l’esquerra es deixa fer bé. 40m vertical, mantinguts i de roca molt bona per disfrutar de valent.

Aquí sembla que el sol vol sortir a rebrens !!

Llarg 3: V, Seguim els parabolts cap a la dreta, per enseguida tornar a l’esquerra, un flanquig divertit de IV en bavaresa. Reunió en una repisa.

Apali ! ara toca la boira, es col.loca densa davant del sol apropant-se cada vegada més a nosaltres, i ens impedeix veure més enllà.

Llarg 4: V+, Un altre llarg per a gaudir d’una escalada amb canto i vertical, però amb les assegurances no tant properes...Genial.

Sol solet vinens a veure, vinens a veure ! Sembla que torni volguer sortir...

Llarg 6: 6a, És molt curt. Comença molt fàcil IV per deixar-te davant una panxeta d’una xapa, que es deixa fer molt bé per la seva dreta ( Carla ) , si l’afrontes de cara és un pel més difícil ( Bladé ). Un cop superat un passet més i reunió.

Els polars no fan cap nosa i ràpidament muntem el ràpel, ara sembla que vol ploure !!.
Jo arribo primera a terra però tot i així no em salvo de la cortina d’aigua que cau sobre nostre. A en Bladé li pilla rapelant, ups ! je je.

Una via molt maca on cada llarg ha sigut un regal que ens ha fet el temps. Pensavem que no escalariem, que abandonariem abans de començar i encanvi hem pogut gaudir d’una molt bona escalada. Recomenable 100% Geamm people!!.

By Carla :-)

La Peluda, via els Rodriguez 6a+ (V+ oblig) / Ae

Sembla mentida amb la caloreta que fa i les hores de llum de les que ara disposem que faci nomes dues setmanes d’aquesta foto.

Montserrat glaçat, les aproximacions de moltes vies malmeses però la mateixes ganes d’escalar de sempre. Avui tenim convidada d’honor la Laura que amb la seva experiencia i simpatia ens acompanya a descobrir una via d’Ae els rodriguez de la peluda.
Sortim al mitg dia passades les 12, arribem a Can Massana cap a quarts de dues i aprofitem per dinar a les taules de picnic del costat del parquing… sin prisa pero sin pausa… un cop servits prenem la pista cap al coll de Guirlo fins arribar a la desviació del refugi de can Barbé a mà dreta, pocs metres més endevant prenem un corriol a mà esquerra que et condueix fins a les parets de La Bandereta, la Palangana, la Figuereta… aquest cami de per si ja no es molt evident però, aquell dia estava excesivament trinxat despres de la gran nevada, aixi que vam improvitzar el traçat fins arribar al peu de la Bandereta, seguirem cap a la dreta dibuixant la pared fins a trobar la nostra via… que espero no la trobeu plena de neu com nosaltres.

Llarg 1, 6a+ (V+ oblig o Ae)
Aquí podeu escollir, està tan extremadament parabolada que si no us el treieu amb lliure podeu triar Ao o Ae. Aquest llarg hem va tocar a mi, vaig aconseguir treureme’l amb lliure, un parell de pasets al l’inici amb una mica d’oposició fins a trobar una llastra a l’esquerra que dibuixa tot el llarg fins a la reunio, el vaig trobar bastant físic i no gaire tècnic si teniu força de braços el fareu sense gaires complicacions, els peus també son bons, la posició escalant potser es un pel rara. La reunió es bastant incomode, sobretot per cordada de 3.

Llarg 2, Ae
Una pared compacte i llisa ideal per Ae, molt equipada aproximadament amb 20 parabolts, molt propers i gens exposada, ideal per practicar. Al final del llarg pots obtar per sortir amb lliure, però es un pas tant extrany i estas tan acostumat a fer “Ae” que segurament tiraras d’artificial fins a reunió. Aquest llarg el va demanar per fer la Laura, tota una crack en aquesta modalitat.

Llarg 3 V+ i Ae
Torn per la Carla, aquí el vent ja bufa fort, però almenys ens toca el sol, sortim recte amunt uns 3 o 4 passets molt fins, costa trobar l’equilibri i més despres de fer tant artificial, cap a la dreta sembla més fàcil però la Carla tira pel dret, anem a trobar un llavi que resseguirem a l’esquerra, molt ben assegurat, de cop veurem que els parabolts s’acaben i haurem de superar el llavi en Ae un parell de pasos fins a reunió, és el llarg més curt.

Llarg 4 III
Pur tramit per arribar al cim, vam deixar a la Carla escalar una mica més :-P jijiji
Al cim feia MOLT d’aire, et congelaves poquet a poquet… trobarem una instal·lació de rappel a terra i baixarem en direcció sud-est, rappel molt curtet 20 metres, posseu bé les cordes hi ha bastant de fregament per recuperar, via ideal per fer a partir del mitgdia.

Retorn amb alguna cadena i grimpades xules per voltants d’agulles, molt maco amb el sol del cap vespre.

Bladé "sense by"

La Pirata Solitario 350m 6a+ ( V+ Obligat )

Via situada a la paret dels Sostres de la Cinglera dels Espluvins, Oliana.

Aproximació: 2h ( 2 trams de la Ferrata Regina + caminada de 20min fins a peu de via )

Duració via: 5:30h. ( Nosaltres )

Orientació: Sud-est. El sol va desaparèixer a les 15:00h.

Descens: menys de 2h (anar a boscar el retorn de la Ferrata)

Material via : està parabolada tota menys el penúltima llarg, vem utilitzar els pocs friends que tenim i un parell de bagues per a sabines.

Via oberta per Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988.

Ressenya: Alturgell

Nomès feré tres comentaris de la via:

Insessant pluja de pedres: QUINA POR !!!

Algunes ressenyes indiquen el mal estat de la roca en els dos primers llargs. Jo diria que nomès es salva algun tram dels 9 llargs, la resta és una festa de roca trencada, podrida i preparada per a despegar.

Impressiona el lloc i no havia fet mai una via amb unes viestes tant però tant espectaculars com aquesta. Genials!!!

By Carla :-)