Picant gel pels Alps....

En Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, hem anat a passar uns dies de fred i glaç a la ombrivoles i fredes valls de Oissans, conegudes en el mundillu del gel pels sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.

Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.

Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.

Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!

Josep, Laura i Pere

Canal Central Gra de Fajol Gran

Proposta d'Alpinisme.

Ascens al Gra de Fajol gran (2.708m) per la seva Canal Central.
La via és una escalada mixta, la primera part en una rampa de neu que desemboca en un tram mixte molt disfruton, combinan gel i roca. Després arrivem al pas clau de la via,un resalt de roca i gel d´uns 70º que dona accés a la part final de la canal, passant per sota de l'aresta norest fins arrivar al cim.

Dades tècniques:
Dificultat: 60º, AD+
Recorregut: 300m
Horari: 3h Orientació: Est
Material: Piolets i grampons. Material individual d'escalada.
Aproximació: Des del refugi d'Ulldeter atravessant la pista d'esquí per un traçat evident fins a la base de les rutes. Cal preveure de 30 a 45 minuts, però aquest horari dependrà de l'estat de la neu.

Organització
En principi anem tres possibles caps de cordada: l'Adrien, en Sergi i en Pere T.
D'aquesta manera, el número màxim de 2ons de cordada és de 5 (ja descompto l'Anna X.)

Sortides
Possiblitat A:
Sortida dss a la tarda (18h00) per anar a dormir al Refugi d'Ulldeter (dormir 10€/sopar*16€).
(*) Possibilitat d'endur-se el sopar des de casa
(*) Data límit per fer la reserva el dimecres a les 22hOO

Possibiltat B:
Sortida dg al matí (06h30) per trobar-nos al refugi d' Ulldeter a les 09h00.

Coordina i organitza: Sergi Apunta't aquí

Si el risc d'allaus és elevat, canviaríem l'activitat per l'ascenció al Pic de Bastiments (2.881m) fent la cresta al Pic de l'Infern (2.860m).

Aquí teniu un tast:

Eski a Vallter 2000

Diumenge 11 de Gener del 2009, varem anar dos membres del GEAM i dos membres externs a esquiar: La Charlie, en Marc, en C.Vila, i jo, l'Ariete.

Erem 3 "palillerus" (apodo imposat per la Charlie Brown) i una taula (que no vegis la de neu que arrossegava....)
El dia immillorable, la neu inacabable.... la veritat és que no podia pintar millor. Vaig aprofitar per instruïr (jiji), els meus acompanyants amb els noms de les canals i aprofitant per fer una mica de dentetes, que sempre va be, a veure quan en fem una altre.


Be, les anecdotes: Jo, feia 10anys ben be que no esquiava...en Vila és un megacrack...la de l'snow tota l'estona per terra, i en Marc, be, na fent, na fent, esquia la mar de bé.

Quan arribavem el cor em bategava...que semblava que m'anés a sortir del lloc....unes suors.....Pero un com baixar del telecadires...deu ni dor...va anar millor del que m'esperava. Sempre feien paradetes per esperar, i descansar. Jo com una cria: "vinga va vavavavava...". I en Vila fent de muni....quina paciència (quan vulguis repetim).
A favor dels palillerus haig de dir que vaig anar menys pel terra que la taula, que per cert va tenir una caiguda molt còmica...llàstima que som tots plegats un tomaquets i no teniem càmara, sort d'en Vila.
Bé, va estar molt be, i animo a en Tutu que s'apunti....ji be si la Xicota ho aconsegueix li busquem els esquis més ràpids de la tenda.....jiji.

Un petonets als tres membres restants, i a tot el GEAM.

Muntanyes de Cultura

Em complau presentar-te aquesta nova secció del Grup d’Escalada i Alta Muntanya de l’Agrupe de Mataró.

Aquesta nova aportació està coordinada per l'Anna Xicota amb la col.laboració de tots els membres del Grup i l’aportació de totes les persones que es vulguin engrescar.

Es tracta de relacionar el món de la cultura i el món de la muntanya mitjançant projeccions de pel.lícules, realitzant debats, proposant taules rodones, exposicions, recomanacions i crítiques literàries, informació sobre Festivals i Fires d’arreu del món, xerrades, concursos, etc...

La secció té un espai propi dins el blog del GEAMM i es d’accés obert.

La idea és fer un debat mensual mínim a l’Agrupe de Mataró, aprofitant la projecció prèvia d’algun film, en principi el darrer divendres de cada més, a les 21h00.

Per inaugurar la secció, el proper divendres dia 30 de gener farem el primer debat: “Encara existeix l’esperit aventurer?” amb la prèvia projecció de la pel.lícula: “Into the Wild”.

Tota la informació a: Muntanyes de Cultura

Recorda, el divendres dia 30 de gener a les 21h00 a l’Agrupe de Mataró estarà oberta per a tothom, t’hi esperem!

Montserrat (El Clot de la Mònica)

Avui dilluns 5 de Gener decidim avans d´anar a donar la carta als Reis d´Orient, deixar-nos caure per Montserrat Sud a fer una mica de via llarga. Com anar a Gorros a data d´avui és imposible pel tema dels allaus de ... pedres, decidim anar a Montserrat Sud, i més concretament a la zona del Clot de la Mònica.

Quedem a les 9 del matí al Bruc, i com el Bar de l´Anna és tancat ens hem citat al Bar del Casal. Per la ocasió som: Sergi, Esther, Ferranet, la Sandra, l'Adrien, el seu colega Nacho?, la Marta, un amic de la Marta, en Marçal i en Jaume.

El Bar del Casal dirigit pel Jordi (un autentic crak, de veritat ... una abraçada ben forta!!!) ens ajuda a digerir l´esmorzar i ... el fred que pela, dons avui és un autentic día d´hivern. Fred i vent !!!

Entre riures i esmorzar decidim que farem però el primer dubte asoleix ràpid. Es pot escalar al Clot de la Mònica per la nova reglamentació pels anidament d´aus ? Cap problema ... una trucada al nostre estimat Pere Tutu i en un plis plash des de la seva oficina ens diu que endavant.

"Aproximació a la Pastereta"

Tot seguit acabant d´esmorzar ens dirigim direcció Vinya Nova per anar a parar al parking més aprop de la nostra zona.

"Foto de grup"

Quin fred !!! ... Devant nostre tenim la paret de la "Pastereta".

"Aresta Est" (110 mts. V-)

"Alberto Gonzalet" (80 mts) al Serrat del Mutaner

"Funció Clorofila" (130 mets. V)

"En Marçal obrim el primer llarg"

La Marta en acció

Farem 3 cordadas: Marta, Marçal i Jaume la via "Funció Clorofila" (130 metres, V). Per cert una abraçada a la Ana Fernandez que es recupera d´una petita lesió. En Jaume ha fer un llarg pensant amb ella (una abraçada). L´Adrien, la Sandra i en Nacho la via "Aresta Est" (115 metres, V-) i en Sergi, en Ferran i l'Esther decideixen anar a buscar sol i es quedan al Serrat del Muntaner a fer o "Pizarro" o "Alberto Gonzalez", unes plaquetes ben xules per practicar a posar cacharros i ... esclar a pendre el solete, jé, jé.

"En Sergi, l'Esther i en Ferranet a la placa"

Resum: Marta, Marçal i Jaume a l'ombra, congelats de fred, amb els dits sota cero, i un ventet de mil dimonis. L´Adrien, la Sandra i en Nacho de tranquis al solet per l'Aresta i en Sergi, en Ferran i l'Esther de passeig posan cacharritos al sol.

"L´Adrien fent una mica el friki"

... però això sí, "que nos quiten lo bailao" i després d´un fantàstic dia d´escalada tornem al Bruc al Bar d´en Jordi en dues tongades, dons la cordada d´en Sergi com han anat sobrats de temps han sigut els primer en arribar al bar i marxar per a continuació fer-ho la resta del grup.

Més riures, un bon dinar-brenar amb ... entrepans al gust del cosumidor, personalitzats fins i tot a l´hora d´escollir els "ous" per fer la truita de l'entrepà de la Sandra i marxem cap a casa dons ... ens esperant els "REIS".

"La Sandra escollint els ous d´en Jordi"

Que us portin forces coses el Reis !!!

BATEIG A BANYADORES

Aquest Diumenge assolellat hem acompanyat a la Bàrbara, l’Alex i en Marc a tastar el granit de les parets de Banyadores per primera vegada. Hem escollit el sector de l’Amazones, una bona zona per iniciar-se. L’Esther i la Carla també s’estrenaven, però elles com a “ munitores “ . També cal dir que en tot moment hem tingut el recolzament i savis consells d’en Pere T. , d’en Ferranet i d’en Sergi. Els ànims femenins de la Berta, la germana d’en Ferranet i l’ajut de l’Enrique, que també s’ha deixat caure per allà. Al cap de poc ha aparegut la Angelines, també molt ben acompanyada; amb en Nino i la Eva, la seva germana, ja iniciats en aquest món de sargantanes temps enrere, però amb ganes de recordar i repetir.

La Carla ha obert via i l’Alex ha sigut el primer en pujar, tope rope, seguidament la Bàrbara i en Marc, hem quedat tots bocabadats de la rapidesa i facilitat amb què han trepat fins dalt!. Desprès s’han atrevit amb la via “ De les Nenes”, oberta per l’Esther i la via “ L'esperó de la Laia “. En Nino i l' Eva han alternat les mateixes vies amb una gran destresa.

A última hora ens han vingut a veure el Francesc amb dos mini escaladors en Jan i en Max. I ja hi érem tots !!!

Tan uns com els altres hem anat fent vies i passant un matí molt animat i familiar. Gràcies a tots!!.

Viladrau al Matagalls per Sant Segimon

El GEAMM, surt el dissabte dia 3 de gener del 2009 a fer una excursió, de poca intensitat. Tot plegat són les 11:00 del matí i comencem a caminar, la Sandra, la Carla, l'Esther, l'Anna, l'Amàlia, en Pere, en Sergi i en Tànger. Anem gaudint del paissatge, envoltats de castanyers, passem per fagedes, fonts, etc... passem entre mig d'unes edificacions (un paller i una casa) que s'en diu els Molins, anem deixant unes fites amb pedres i colors blanc i groc, ens acostem a Can Bosc, on hi ha una font que es veu l'escrit de Maria, Josep i Jesús, uns gossos ens surten a rebre, bé millor dit surten a rebre en Tànger (antics companys). Apartir d'aquí el camí comença a agafar un pel més de desnivell, i ens nem fent fotos sobre inmensos arbres, molts d'ells morts (alguns d'ells es veu clarament que han estat partits per llamps). Creuem el rierol, que per cert baixa bastanta aigua, i trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (870 metres), de la qual el 1571 ja hi ha dades que existia, cal destacar dos grans arcs que formen una porxada ben sòlida.

El camí segueix pujant enfilant-se cap a munt, creuem uns castanyers centenaris (cal comentar que un d'aquests és el segon més gran del Parc Natural del Montseny). Anem passant unes fites taronges, i creuant petites tarteres que ens porten per un bosc de fagedes, la boira i les fagedes fan del paissatge un àmbient místic; arribem a l'oratori, dedicat a Sant Camil de Lel·lis (1.020 metres), tornem a creuar el torrent (en Sergi comprova que en els dos salts d'aigua que hi ha, estan equipats un amb un espit i argolla i l'altre amb un pitó i argolla) i el camí torna a agafar un fort desnivell, la neu cada cop té més presencia, fins que el sól és totalment blanc, arribem a Sant Segimon (1.230 metres) aquí fem parada per menjar, i decidir que fem. Decidim baixar degut a l'hora que és i deixem arribar al cim del Matagalls un altre dia.

album picassa

Escalada en Gel - Somnis d'hivern - Columna del Verdet

Dimarts 30 de desembre del 2008, En Jaume Aragón i en Sergi Lugo, parteixen del mirador de Gresolet (Pedraforca), cap a la via Somnis d'hivern i encadenant l'últim llarg amb la columna del Verdet. Pel camí enstrobem entre 7-8 persones, devant nostre comencen un grup de 4 per fer pràctiques, amb l'empresa Singles. Els passem, fem el primer resalt sense assegurar, la neu d'aquests últims dies a cobert gran part del gel, em d'anar netejant la neu, per veure on piquem; passem al primer llarg, d'uns 18 metres, comença en Sergi, possant dos cargols i reunió a l'arbre de l'esquerra on hi ha una cinta plana i un cordino, seguidament puja en Jaume; comença a obrir traça per accedir al segon llarg, la neu dificulta l'accés, degut a que ens enfonsem força. Comença el segon llar, aquesta vegada és en Jaume qui comença, possant un cargol, i seguidament utilitza una sabina per assegurar el segon pas, fa reunió 15 metres més amunt on hi ha un gran arbre, perfecte per fer una reunió còmoda; seguidament puja en Sergi, i arriba a la segona reunió. En Sergi comença a pujar en busca del tercer llarg, el camí cada cop és més dificultós, la neu caiguda és més abundant i ens enfonçem fins a la cintura, degut a la neu no veiem el tercer llarg, cobert per la neu i el passem sense donar-nos compte, una vegada veiem un gran bloc de roca sobre nostre, em de girar a l'esquerra cap a l'altre canal, des d'aquí veiem la preciositat de la columna del Verdet, una llengua de glaç s'aixeca entre dos fileres de roca, formant una columna extraordinaria. Ens acostem i preparem el material per afrontar l'últim llarg, en Sergi començarà, el gel està perfecte, i gràcies a les pases de la gent, s'han anat formant esglaons, on facilita la pujada, de totes maneres el gel està perfecte, aquest li dóna molta confiança, possa un cargol a mitja columna, i 3 metres més amunt un altre, i ja està, feta, més amunt en un avet, fa l'última reunió, seguidament puja en Jaume que sense cap problema en poca estona ja és adalt. Per últim es supera un últim resalt i es gira cap a l'esquerra on trobem el camí que porta al refugi Lluís Estasen marcat per fites (grogues i blanques).

Texte i Fotos : Sergi

album picasa

EXCURSIÓ A LA CERDANYA 27 I 28 DE DESEMBRE 2008

Dissabte 27

L'aventura comença quan 7 membres del GEAMM (Anna X, Carla, Ferran, Sergi, Pere T, Jose i Ana F) ens trobem a Argentona a les 8 del matí. Ens posem en marxa i a les 10 recollim l'Alfredo, que ens espera a Bellver.

Ens dirigim a les pistes d'esquí de Lles, disposats a experimentar (alguns per 1ª vegada) amb l'esquí de fons. Un cop llogat el material comencem el nostre recorregut per les pistes: verda, blava i vermella.


De seguida aprenem que els esquís de fons són una mica diferents: quan vols girar no gires, i quan vols frenar no frenes. Efectivament, gairebé tots demostrem que la llei de la gravetat és implacable, i aterrem amb més o menys dignitat amb els nostres "panderos" a la neu. Aquesta escena es va repetint al llarg del recorregut amb rialles, crits i moments de mala llet. En Sergi, com que va sobrat, es dedica a gravar les nostres caigudes amb la seva càmera. S'ha de dir, però, que la Carla i l'Anna X. deixen ben alt el pavelló femení (sort d'elles!)



Aquí també cal destacar l'atreviment d'en Jose, que fa una baixada triomfal (o no...) per una pista negra amb en Ferran i en Sergi. La resta passem de fer el kamikaze i agafem un camí més facilet per tornar al parking. Conclusió: l'esquí de fons no és l'esport de la nostra vida, però s'havia de provar.



Després de l'esquí deixem l'Alfredo amb la seva família i anem a dinar a un bareto de Puigcerdà. Un cop acabat el dinar acompanyem al Jose a llogar uns grampons, i al cap d'una estona agafem la carretera amb destí "Le France", on ens esperen uns banys termals. El fred intens i la pudor de l'aigua no impedeixen que disfrutem com crios, i que muntem el show mentre els altres banyistes ens maleeixen en silenci.

Al final tornem a l'alberg, i ja a punt de sopar...ai, ai, no puc caminar. El peu es rebel.la contra mí i diu prou. Però si no m'ha fet mal en tot el dia!!! Sort que en Ferran no m'abandona, i amb en Sergi em porten al metge. Després d'una injecció de cavall i una mica de sopar mig fred ja estem llestos per acabar la nit cantant karaoke. Veure en Jose fent de Nino Bravo, i en Tutu de Marta Sánchez val la pena, però em sembla que no guanyarem l'Eurovisió...

Ana F.

QUE ÉS UN FRIQUI ?????

QUE ÉS UN FRIQUI????....Doncs jo diria que és una persona que malgrat que totes les circumstàncies i tothom diguin que NO, ell creu i diu que SI.

Avui ens em atansat a Vilanova de Meià. Generalment, quan a Lleida hi ha boira una alternativa segura és la Roca Alta....500mts abans de les parets hi fa un sol que enlluerna.

I dic generalment perque sempre hi ha una excepció......si no neva ,és clar !! !I si...la tele deia que faria mal temps, la radio tambè, em mirat cap al cel i ...no pintava massa be, els de casa si normalment ens tracten de bojos, avui més...però nosaltres:cap a escalar !!!!

Però les evidències has estat massa evidents i al final em tingut que desistir....que hi farem !!!!!!

Text: Xavi (Lleida)

MARGALEF. ESCALADA ESPORTIVA

Dilluns 22 amb la Grossa de Nadal varem marxar les tres Cs del grup GEAMM, Carles, Cristina i Carla, a la popular població de Margalef, Tarragona, a tocar amb la capital Lleidatana. El pronòstic climàtic era totalment favorable pels tres dies que havíem decidit destinar a l’escalada esportiva en aquesta rocosa localitat del Montsant, on les aproximacions son realment pròximes, primer dia; Cingles del Molí asseguràvem quasi des del cotxe i el segon dia; Camí de l’ermita, buf! Varem caminar 5 min.! On la paret recorda a un formatge Gruyère i la varietat d’escaladors de tots els països és incalculable; Txecs, Francesos, Bascs…
Varem iniciar la primera ascensió a les 13h. amb un sol valent, una vegada més, el Carles ens mostrava la seva corpulenta esquena nua, obrint la via Puma V, la Cris i jo el varem encadenar ! varem continuar per les vies Del Aguila i Groga ambdues de grau V. I ja varem decidir atrevir-nos amb un 6a Bon rotllo, que poc a poc varem arribar a dalt. Un cop engrescats, varem deixar el Carles dalt de la reunió de la via Segallosa 6a amb una corda, la càmera i un cigarret... i nosaltres varem pujar xino xano amb una segona corda, via bastant més atlètica que la anterior, rebent un reportatge fotogràfic de primera. Varem acabar el dia amb un V i dient adéu al sol solet, com apreta el fred quan no hi és !!!.

El segon dia, varem pujar una mica més amunt per la vessant de la muntanya completament glaçada fins al sector Camí de l’ermita. Encadenant un V+ i un 6a Pelacanyes i Sac de Gemecs ( qui coi s’inventa aquests noms!?), i atrevint-nos amb un 6b tope rope. Ara era el torn del Carles, Ermiñaño 7a, animat per la multitud present en el sector i en una gran varietat d’idiomes va encadenar la via sense problemes. Varem acabar el dia d’escalada amb un V + pelats de fred.

Ens esperava un bar calentonet, una birreta de celebració pels encadenes i una partideta al dominó seguit d’una dutxa al refu de Margalef i un arròs caldòs de *** estrelles Michelín !! Boníssim !! obra d’un Cap gros com nosaltres, qui cada any obra noves vies i actualitza la guia de Margalef ( elaboració pròpia ) invertint els diners en el manteniment dels sectors.

L’últim dia varem apropar-nos a Barcelona per escalar a Gelida, una paret molt diferent i de difícil descripció, un parell de vies i cap a casa. Havien estat 3 dies intensius d’escalades, rialles i bon rotllo. Gràcies als meus companys de cordada i que ho puguem seguir sent per molts anys !!.

Carla ( una de les tres Cs :-) )

Pedraforca amb dos glaçons...

Sortida d'iniciació a l'escalada en gel al Pedraforca.

Ens reunim l'Amàlia, l'Anna X., l'Esther, en Jose, en Sergi i en Pere T.

La meteo, amb el famós temps anticiclònic d'aquest dies, promet temperatures molt baixes a la nit i força suaus de dia. Esperem que les cascades de la cara nord encara estiguin en condicions.

Al parking coincidim amb la colla del Miner i els e-climb.... per cert quin material, buf, una passada....

Iniciem l'aproximació amb una temperatura gairebé primaveral, pero en pasar a l'ombra la cosa canvia, sembla que tindrem sort.... i a més a més... hi ha poca gent!

Fem l'escalfament a la cascada anomenada "LA RAMPA", uns 20m de dificultat II/2 i que està ben formada (a trosets no tan). Obrim dues vies per fer "top-rope". Una fàcil per l'esquerra i una un pel més complicada per la dreta.

Una vegada ja hem escalfat motors i realitzat les primeres pràctiques decidim anar "per feina"... cap a la "SOMNIS D'HIVERN" !

Contrafort ben format que ens dur al primer resalt. Dificultat II/3, més fàcil per la dreta i amb algun pas de 90º a l'inici si ho fem per l'esquerra. En general, el gel de bona qualitat. Aquí també coincidim amb en Madveras i la Loybcn és a dir en David i la Irene , dos bons amics que feia temps que no veia...

Superada la primera part, arribem a la segona cascada de la via. Aquesta s'inicia amb una curta part de 85º fins arribar a un preciós mantell glaçat que es deixa fer molt bé. Podem muntar R en qualsevol dels arbres de la part superior.

El Jose s'anima a fer el seu primer llarg de primer amb les assegurances ja fixades... i sel treu sense despentinar-se.... està fet un crac!.... La seva cara de felicitat ben val tota la sortida. Aprofitem per fer pràctiques i fem un parell d'Avalakov... i l'Anna i en Jose se'n surten prou bé.

Com l'Amàlia està a peu de via, estem cansats i en Sergi està més hiperactiu del normal, decidim deixar-ho aquí i rapelar tota la via.

Acabem amb uns plats combinats, uns beures i molts riures a Saldes. Tots ho han fet molt i molt bé..... segur que no serà la darrera vegada que els piolets tasten el gel!

Piada per en Pere T.