GEAM-MATARÓ

Via Àrea de Servei, 100 mts, 6a+ (Mirador dels ermitans) CLIKA !!

2012-01-25T00:00:00.006+01:00

Via Savina Wall (70 mts, V) Paret de la formiguera, S. Llorenç de Montgai (CLIKA!!!)

2012-01-22T21:47:00.004+01:00

CRESTA TIO MARIA (155 MTS, V+) CLIKA !!!

2012-01-16T18:25:00.001+01:00

ESPORTIVA A TOXTO CAM NOU BARRIS (MONTSERRAT) CLIKA !!!

2012-01-14T11:55:00.002+01:00

Via Alimera ( 105 mts, V) CLIKA !!!

2012-01-09T18:25:00.003+01:00

i com no FELICITATS MARTA !!!!

LA CÚPULA (VILANOVA DE MEIA) CLIKA !!!

2012-01-04T20:10:00.002+01:00

RÙBIES (Via Festival Eròtic, 145 mts, 6a") CLIKA!!

2011-12-20T20:14:00.001+01:00

NOVA VIA "El fil" 250m, 80º/M5+/A2, Cambredease (CLIKA!!!)

2011-12-19T18:49:00.000+01:00

Via Gomez-Xalmet -150m,a la Prenyada /Montserrat

2011-12-19T14:57:00.008+01:00

El pasado dia 6 de diciembre mi padre y yo fuimos a escalar la Gómez-Xalmet de la Prenyada a Montserrat . Nos despertamos pronto para salir y nos paramos a desayunar en Monistrol. Al llegar a Montserrat nos dirigimos al refugio de Sant Benet pasando por las escaleras y siguiendo el GR. Cuando estuvimos en el refugio fuimos por detrás de el y subimos por el segundo camino k se veía a la derecha, siguiendo ese camino se tiene k hacer una muy pequeña grimpada e ir a través del bosque. Cuando llegas al pie de la vía que comienza en el pie de una grieta, comenzamos a preparar todo el equipo. Cuando estuvimos listos comenzamos a subir.

El primer largo es el más difícil de la vía y esta bastante pulido y se puede hacer para hacerlo más fácil en A0, por la mitad pasas por unos árboles que se los aprovechamos con seguros porque en esta vía hay pocos, y al llegar a la mitad hay una paso en que subes apoyándote a la pared de detrás durante un rato y después siguiendo haciendo normal o en A0 justito, asta llegar a la reunión.

El segundo largo se sale por la izquierda, es el que las me gusto va siguiendo todo el rato la grieta hasta que llegas a las reunion, eso si muy pocos seguros .

En este tercer largo es más corto que los de antes y también más fácil pero hay que tener en cuenta que los primeros metros están bastantes pulidos por cuando llueve que el agua baja por allí, después de ese tramo la roca esta mejor y se escala muy bien asta llegar a un árbol y allí en el árbol se tiene que montar la reunión(no seguir recto) lo malo es k en este tramo, como en todos los siguientes hacia mucho viento en la reunión del cuarto largo y se escucha mal al compañero que está arriba.

El cuarto largo tienes que ir subiendo tirando un poco a la hacia la izquierda teniendo en cuenta k no hay ningún seguro asta llegar a una vieja reunión que la usas como seguro después de esta reunión debes hacer un franqueo hacia la izquierda asta llegar a la reunión debajo de la bola.

Y ya solo falta el último largo que el empiece es lo más difícil y después se va subiendo bien asta llegar a la reunión final. Al llegar a la cima lo celebramos tomando unos zumos y galletas rapidito por el fuerte viento

y para bajar se tiene que rapelar por una reunión que hay al norte/noroeste, a la izquierda de donde acaba nuestra vía, este rapel se puede rapelar asta abajo pasando entre unos árboles, pero a causa del fuerte viento preferimos hacer dos rapeles, uno de 10m y después en un árbol donde hay ya puestos unos cordinos hacer el rapel asta abajo, el problema fue que con todo el viento se nos hizo un buen nudo en la cuerda que costo deshacerlos. Después segun la reseña parecia que teníamos que subir una pequeña montaña y en la cima hacer un rapel, es lo que decía la reseña, pero al ver que en el pie por donde se hacia la grimpada había mucha vegetación preferimos bajar caminado por un camino que se veía marcado, asta llegar a un camino que parecía echo por un torrente y tras ir por el muy poco rato fuimos por un camino hacia la izquierda que sube y que pasaba entre dos montañas, después hacia bajada y llegamos siguiéndolo asta el empiece de la vía y a continuación volvimos asta el monasterio para coger el coche yendo por el mismo camino que antes habíamos ido. Y después volvimos a casa.
Un dia guapisimo de escalada en una de las paredes, mas bonitas de Montserrat.

pd, Bueno, como no me deja colgar ninguna foto..ya que mi hijo de ha currado la piada, la pongo..a ver si lo que saben de informatica le dan un limpion al bloc.

Federa't i fes-te soci del Club de Muntanya Horitzons!

2011-12-18T20:39:00.003+01:00

Ja pots tramitar la teva llicència FEEC 2012 sense moure’t de casa a través de la web del Club (www.clubhoritzons.info)

També pots fer la teva renovació o alta de soci fàcilment, tant sols entrant a la pàgina d’Horitzons.

Us fem un resum de les novetats 2012:

Els fills/filles de socis tenen la quota gratis fins els 16 anys. Fes soci els teus nens quan tramitis la teva alta o renovació!
Ja tenim 6 sortides familiars programades pel 2012. Petits Horitzons a la muntanya! (consulteu el programa d’activitats a la web)
S’amplia l’horari del búlder de 9 del matí a les 11 de la nit de dilluns a divendres. Accés il·limitat i amb clau pròpia per a tots els socis búlder.
Ja hem obert les inscripcions pel Curs de Progressió i Seguretat en Raquetes de Neu 2012 (veure programa a la web).
Hem incorporat un apartat de notícies a la pàgina i també al Facebook d’Horitzons: fes-te seguidor/a per rebre totes les novetats!
Ja hem publicat el Calendari d’activitats 2012: la 5 Cims, la No M’Hi Guipo, el Stage d’Estiu, etc....però esperem noves propostes de tots els socis!
Disposem de nou material de lloguer per a tots els socis.
La biblioteca ha crescut i ben aviat tindreu accés a la base de dades per a consulta i préstec!
En pocs dies també estarem a Tweeter....

I un munt d’altres propostes que anirem descobrint...

Així que no dubtis...fes-te soci del Club de Muntanya Horitzons.

Fes-nos un cop de mà donant difusió del Club als teus amics i contactes, reenviant el mail a qui creguis pot estar interessat/ada o publicant-lo en el teu Facebook.

T’esperem!

Bones Festes!

Club de Muntanya Horitzons
www.clubhoritzons.info
clubhoritzons@gmail.com

El Cilindre (Montgai): esperó Ribes-Sabaté, Vidal-Farreny i Crestes Tío María CLICA!!!!

2011-12-13T21:51:00.004+01:00

By Namasté!

VIA DE L´ARANYA, 260 MTS, V+ (Serrat de les garrigosses, MOntserrat) CLIKA !!!

2011-12-12T20:15:00.001+01:00

BANYADORES ... al darrera dels 6as

2011-12-06T22:16:00.001+01:00

Avui divendres anem per feina, he quedat amb la Esther pel matí a Banyadores per fer ... si ... per fer un parell o tres de vies, potser quatra, que més dona ... quan hi ha ganes i es tenen un parell d´hores o tres avans de treballar ... quedem per anar a escalar, per que no ????
I a si anat la cosa, un talladet, aproximació ràpida, escalfem en una via i ... caña al cuerpo !!! The fly 6a+ ... pendent per la Esther, no està malament per començar. Un primer pegue, un saque i a la segona cau ... la moral alta. Anem a la veina Feixes ... els gays també poden 6a ... la Ester la tenia pendent i també ... a la butxaca. Tornem al sector Clàsic i anem a la veina de The fly que s´anomena Le mosquit ... 6b+ ... la monto com puc i li dediquem uns quants pegues ... "ahi queda la cosa" ... amb un somriure d´orella a orella.

Marxem ... les 12.15 sortim pitant cap al cotxe que haig de marxar a treballar. És el que te ser una mica fantatic. Gràcies Esther.

ESCALADA A SUBIRATS (clika aquí !!)

2011-12-03T00:56:00.002+01:00

BOULDER HORITZONS ... ARA TOCA TIBAR !!!

2011-11-26T19:41:00.001+01:00

Encara que ja fà dies d´aquesta piada mai és tard per penjar-la. Això va ser un día que teniem que anar a MOntserrat però va caure "el diluvio universal" i com ara tenim aquest padaso bulder que varem fer a HORITZONS ... allà ens varem perdre.

Ja saveu, si sou d´aprop de Mataró i voleu pertanyer a un club de muntanya, jà teniu HORITZONS CLUB DE MUNTANYA !!!!

Lloc:c/ Sant Sadurní 9, 1r08301MataróBarcelona

TERCER ANIV. GEAMM (CASTELLAR DE N´HUG)

2011-11-22T07:01:00.003+01:00

Un altre any a la nostra esquena, qui ens ho havia de dir. El tercer aniversari GEAMM ha estat un altre cap de setmana increíble, de retrobades amb aquells que feia temps que no ens veiem, compartint records, i per sobre de tot un cap de setmana ple d´activitats com sempre.

El llóc escollit per la ocasió ha sigut a Castellar de N´hug a la casa de colònies de la CLOSA. A qui podem donar gràcies per la atenció que hem tingut i que aconsellem a tothom que vulgui passar uns bona jornada en un entorn privilegiat.

Encara que la previsió del temps no era gaire bona, varem poder fer totes les activitats previstes. Ja dissabte al matí un bona colla del GEAMM va anar a escalar al Roc de la LLuna, un llóc maco de debó.

La resta de la gent va arrivant durant la jornada, aprofitant i fent una visita obligada a les Fonts del Llobregat i com no la població de Castellar de N´hug.

A mitja tarda arriven els petits del GEAMM. Ells son el privilegiats a l´hora d´agafar habitació i muntar el seu CAMP BASE.

Ja a les 21.00 és l´hora del sopar. L´ambient increíble com sempre, entre somriures i riures anem fent força gresca.

Després del sopar tocar preparar la sala on farem la programació de nit que serà força atapaída, amb projeccions del Xicu del viatge que varen fer a Yosemite. Després presentació sorpresa d´en Jose de la samarreta d´aquest anys. Encara més ... presentació a carrec d´en Munta del calendari Geamm i després com a cloenda la presentació de l´audiovisualt "GEAMM .... UNA MANERA DE FER EL MICO".

La veritat és que va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar molt bé. Després la organització ens vare sorpendre amb el joc d´aquest any. L´any passat va ser l´enredos i aquest ha sigut el JOC DE L´OCA, això si, adaptat a les necesitats del GEAMM.

No cal dir que també va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar de valent !!!

A continuació com no, en DJ BLADÉ ens va tindra tota la nit de ballaruca, una nit fantàstica que va acabar tocades les 5 de la matinada pels més fiesterus !!!! Això, també cal dir que a mitja nit ens varen sorpendre amb un ball força PICANTÓ per part d´alguns dels nois ... veurem algun video ???

A l´endamà, vaja, a les poques hores, i més concretament a les 9 del matí ens aixeque per anar a esmorzar. Un bon esmorzar dons encara tindrem un matí força entretingut amb la ...GIMKAMAGEAMM !!!!

Ah !!! Cal dir que les noies, després de la presentació del nou calendari GEAMM, dels mascles del GEAMM per concretar més, varen fer una comisió per poder-nos presentar el calendari GEAMM2013 ... ens sorpendran ????

Després de l´esmorzar la organització comença amb la Gimkama força entrentiguda i originals. La veritat és que varem riure moltíssim amb tots els participants, però per sobre de tot podem dir que el guanyador d´aquest gimkana va ser en Munta, encara que tots varen guanyar per la seva entrega, que collons !!!!

Esgotades les forçes, el riure i tot ... tocar anar a fer el dinar de fi de cloenda d´aquest aniversari.

Tot un any resumit en un cap de setmana de bon rollo on cada vegada es consolida una paraula, una expresió, una manera de viure que és el GEAMM !!!!

TERCER ANIVERSARI GEAMM

2011-11-17T15:48:00.001+01:00

L´any passat va ser el Flashmoob el protagonita i aquest any ha sigut el "Cherokee Geamm" ... esperem que us agradi.

FERRATA CASTELLASO (SESUÉ, OSCA) Clika

2011-11-14T13:11:00.003+01:00

Aquest any les "castanyes" les anem a menjar adalt d´una ferrada ...

... fent el mico a Sadernes !!! (Clika )

2011-11-04T20:35:00.003+01:00

Aquest finde ens hem deixat caure per Sadernes ... feu una ullada !!!

... felicitem a la Lluisa.

2011-11-03T22:11:00.003+01:00

Dimarts 25 d´octubre fem una sorpresa a la Lluisa, bé ... és l´Alfredo qui fa la sorpresa a la Lluisa amb la nostra col.laboració, com no. NOmés recordar amb aquest video la nit tant especial que va pasar. MOLTES FELICITATS UNA ALTRE VEGADA.

ESCALADA A LA DESDENTEGADA (Clika)

2011-10-20T23:47:00.006+02:00

TOPE CLÀSSIC: CRÒNICA D'UNA VIA INACABADA

2011-10-19T08:57:00.014+02:00

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/02/23/tope-classic-cap-ras-ager/

(Ressenya dels Escalatroncs, merci!)

Fa un temps, 3 intrèpids escaladors (bé, més o menys) van deixar sense acabar la via Tope Clàssic, a Àger, per manca de temps. Aquesta setmana es van decidir, per fi, a tornar-hi i acabar la feina.

De seguida van veure que era el dia ideal: no feia calor, el cel tapat però no amenaçador, el lloc maco com sempre, la motivació a "tope", mai millor dit. A més, l’escalada anava fluint, tots tres ho feien prou bé, xino-xano però a bon ritme.

L’Alfredo va fer uns quants llargs, l’Ana es va llençar amb el 6a, i en Ramon va preferir reservar-se pels llargs d’artifo de la part de dalt.

Arriben a la feixa, el lloc crític; tot serà nou a partir d’ara. En Ramon es posa en marxa, mentre els parapents no deixen de volar per sobre seu. La majestuositat del cel d’Àger els acompanya. Van bé de temps, així que segur que avui arriben al cim…o no?

En Ramon comença el tram previ a l’artifo: un V+ amb un traçat “peculiar” i una mica de mala llet. Després de lluitar amb un pas, i buscar-li el canto a preses romes rares d’agafar, s’atura, descansa, però no es rendeix. Els companys l’animen des de la R.

De sobte, l’inesperat, el que ningú voldria…se sent un crit enmig del silenci, i la imatge d’un peu lesionat contrasta amb la bellesa de la muntanya.

L’Alfredo baixa a en Ramon, l’Ana l’ajuda a treure’s els peus de gat. Truquen als bombers, i se sorprenen de com arriben de ràpid. Impacta veure l’helicòpter sobrevolant el cel gris, el fort vent fa una mica de por. Un bomber es despenja amb un cable, valent, molt professional, i ajuda en Ramon. Al cap d’una estona, en Ramon s’eleva, mentre els companys l’observen des de la feixa. Segons va dir més tard, el vol va ser impactant.

Al final el peu no està trencat; és una luxació. En Ramon s’anima una mica. Ara el que toca és recuperar-se, així que molts ànims, Ramon!!

PD: No vull acabar aquest relat sense agrair la feina eficaç i ben feta dels bombers que van rescatar en Ramon. Necessitem més gent com ells a la muntanya, moltes gràcies!

VIA PAS D'ESTRÉS 6b+(V+)/200ml

2011-10-17T23:48:00.018+02:00

Dia de la Pilarica... en Pere i jo decidim fer una escapada amb intencions de desconnectar del món i triomfar a la paret. I per canviar una mica el xip de les últimes escalades plegats, ens decantem per anar a fer alguna via equipada per poder tibar una miqueta.
La opció triada és anar cap a la Paret Bucòlica i mirar de fer dues vies seguides, començarem per la Pas d’Estrés i després farem la Terra de dinosaures que jo ja he fet però ell no.
Finalment canviem els plans, doncs ens trobem amb poca aigua, un “solano” impressionant, i una via que ens deixa un bon gust de boca genial. Per tant quan arribem a dalt, tot acalorats i satisfets, decidim que ens hem guanyat unes bones clares gegants i baixem cap a baix.

Via: Pas d’Estrès

Zona: Oliana – Paret Bucòlica
Dificultat: 6b+ (V+/6a obligat)
Recorregut: 200ml
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts
Material: 12 cintes exprés (nosaltres en portàvem 14)
Orientació: Sud
Valoració: ****

Enllaço la Ressenya dels Kutrescaladors i de Ressenya, doncs no vem fer foto de conjunt...error.
Aproximació:

Anem per la C-14 direcció Andorra. Passat Oliana i en direcció al Coll de Nargó, ens desviem en el tercer túnel per la carretera antiga. Un cop sortit aparcarem on s’eixampla la carretera un 200ml més endavant.
Hi ha un barranc un 50ml abans de l’aparcament fitat. Agafarem aquest camí. Abans però es pot identificar clarament la via que va per l’esquerra de la gran diagonal que es veu a la cara sud de la paret. En aquesta zona les vies són un parell de tirades més llargues que a la vessant sud-est.
Agafem el camí sense desviar-nos de la tartera amunt (serà la tartera de baixada), un cop passada la gran diagonal uns metres més amunt veurem un trencant fitat a la dreta que ens permetrà saltar cap a la paret i descendre uns metres fins a peu de via, passant abans per el per de la Treintaitantos.

El repartiment de llargs ens queda que ni pintat. En Pere comença per el primer llarg (consolidant els V, jeje), i així ell s’encarrega dels 6b’s i jo dels 6a’s (que va tocando). La part bona és que la aconseguim fer tota en lliure (evidentment jo com puc en els 6b’s, de segona i esbufegant molt).
L’inici de via queda a l’esquerra de la gran diagonal i just per sota de la diagonal de l’esquerra i sota es sostres marcats.

Llarg 1 (V, 25ml)
Iniciem la via per una placa que és més aviat IV, amb un pas de V. Amb l’últim pas cap a l’esquerra per anar a buscar una sabina on hi ha la reunió.
Ens serveix de mini escalfament.

Llarg 2 (6a, 40ml)
Uffff, una mica de nervis. Em toca.
La sortideta de V+ és molt maca. Anem bé fins que arribem a la primera repiseta, on comença el tram guai. De cop i volta localitzo petites mans però no peus, i m’ho haig de mirar forces vegades abans d’encarar el pas. El primer pas vaig molt apurada però aconsegueixo posar la cinta i xapar. Necessito un descans. Llàstima perquè no encadeno. Però aquest pas és molt fi i jo i les plaques no ens portem gaire bé.
Les dues cintes següents també són durilles però es deixen fer millor, aquí miro de no afluixar.
Després del següent llavi horitzontal, ja afluixa. Tram de V. Fins la feixa.
Arribo a la reunió contenta però pensant que hauria d’haver caigut abans de penjar-me a la primera cinta del 6a.....mmmmm.
El llarg va sempre amb tendència recte amunt.

Com podeu veure en Pere no m'ha fet cap foto....mmmmmm.

Llarg 3 (6b, 30ml)
Aquest li toca en Pere.
Surt una mica cap a l’esquerra per poder encara el primer tram de 6b. Té una sortida molt explosiva i d’aquelles que t’escupen enfora. Miro d’estar ben atenta perquè sé que ho intentarà en lliure.
Efectivament la posició de sortida requereix molt d’equilibri i l’alçada no va pas malament. Hi ha una bona mà força amunt en forma de cunya a la que, per arribar, has contraposar tot el cos. Ho aconsegueix com si res al segon intent.

Surt content cap a l’esquerra, per continuar per un tram amb tendència a la dreta de V, durant el que recuperarà forces per el següent pas de 6b.
Arribar a aquest te tela ja d’entrada (és a la dreta de tot del sostre que veiem a peu de via), doncs es tracta d’arribar a un sostre amb unes mans no molt bones fins que ets força amunt i uns peus una mica sospitosos (aquí és on es veu la solera). Quan aconseguim remuntar el cos, veurem una fissura força amunt que és la clau. Després d’això ja està fet. La reunió queda a l’esquerra d’aquest pas.

Llarg 4 (6a+, 40ml)
Ara sí que sí que veurem com tinc l’aplome. Aquest llarg varia de graduació segons la ressenya que mirem. Segons Ressenya.net, és un llarg 6b, segons els Kutres, és un llarg de 6a. Jo per com em va sembla la veritat és que li poso una mica més de 6a.
Sortim de la reunió flaquejant a l’esquerra per situar-nos sota del primer parabolt. El primer tram el faig bé, fins a arribar per sota d’una panxa, que per sort puc xapar bé. Aquest pas sí que l’haig de mirar perquè tot i que veig la seqüència clara, també veig que hauré de fer una bona tibada. Les mans són claríssimes resseguint uns fissureta. Però el pas em costa moltíssim perquè m’escup enfora. En tot moment tinc la sensació d’estar a punt de caure, doncs se m’obren els dits de la mà dreta. Per sorpresa meva...ho aconsegueixo! Després afluixa per ja vaig força petada, el cert és que tot el cos em fa la moto.
Arribo a la reunió tot recte i super contenta.

Llarg 5 (6b+, 35ml)
Ara ve una sortideta xula per en Pere. Aquí sí que el veure apretar. Surt de nou cap a l’esquerra per situar-se sota el pas. Tela les posturetes i la tibada que fa (ja veieu fotos per pòster). Aguanta una bona estona tibant fins que aconsegueix trobar la presa de dalt.
Després vindrà un tram de V+, molt maco que s’ha d’anar mirant. I ja acumulem cansament.

Llarg 6 (V, 30ml)
Ja arriba l’últim. Sortim de la reunió amb tendència a la dreta i després anirem tot recte resseguint els parabolts. És un llarg més aviat de placa que es deixa fer bé. Potser a la sortida hi ha algun pas de V+, però preferentment li poso V.

Arribem a dalt molt contents la veritat! Encara que una mica assedegats, decidim anar a prendre una bones birres al bar i continuar amb la xerrameca que portem durant tot el dia.

Descens:

De la reunió agafarem la feixa a l’esquerra, fins que arribem a la tartera que decidim agafar com a camí de baixada directa fins a peu de barranc.

La via passa per un traçat molt xulo, amb bona roca i molt ben protegida. Ens obliga a fer forces tibades (cadascú amb el seu grau), i ens deixa molt bona sensació.

Bé, la veritat és que personalment tot el dia em deixa bona sensació. No hi ha res com escapar-se un dia entre setmana, esforçar-se fent una bona escalada, per passar-s’ho teta i tenir bona conversa.

Merci pel dia!

Salut, alegria i bones escalades!

PRACTICA DE CLASICA A SOLIUS (Clika)

2011-10-14T23:56:00.000+02:00

CANYON DE L'ARTIGUE & MARCAriège France

2011-10-14T13:20:00.003+02:00

Un colega i jo vam fer els barranc de l'artigue i marc x frança 100x100 recomenats.
I el coleguilla ja ha fet el video dels barrancs del dimecres, osea ahir! "poco trabajo"

ESPORTIVA A ... SOLIUS !!! (Clika)

2011-10-09T18:03:00.000+02:00

Pedraforca Sud: via Camí del Tro (170 metres, 6a) clica!

2011-10-05T20:09:00.001+02:00

ESCALADA AL ROC DE LA LLUNA (clika)

2011-09-28T19:52:00.004+02:00

Estage Horitzons Dolomites 2011

2011-08-24T18:50:00.001+02:00

Càmera...i acció!!

2011-08-08T09:21:00.007+02:00

En una altra vida, el nostre protagonista d'avui hauria estat director de cine. Ell gaudeix com pocs amb la seva càmera, gravant, fent fotos, capturant instants inoblidables...Després la seva imaginació fa la resta, i ens acaba regalant petits moments sempre especials, per recordar, per riure, per gaudir...

Avui li volem agrair tot aquest esforç creatiu, i moltes coses més, tot felicitant-lo pel seu aniversari. No sé si des d'Osca o Navarra, on es troba aquests dies, podrà veure el mail, però per si de cas hi és a l'altra banda m'agradaria dir-li, en nom de tots,

MOLTÍSSIMES FELICITATS, JAUME!!!

No volem res de tu, excepte la teva amistat i companyia, el teu somriure, la teva inesgotable creativitat i la teva il.lusió contagiosa. Esperem seguir compartint escalades i molt més amb tu quan tornis de vacances. T'estimem i et desitgem el millor dia d'aniversari.

Una abraçada de tot el Geamm.

PD: Amb el permís d'en Jaume, aprofito aquest post per dir-vos que em prenc un descans com a "felicitadora", i deixo el "càrrec" a la vostra disposició. Ha sigut un plaer felicitar-vos tot aquest temps. Salut i muntanyes!

Aniversari Messieur Adrien!

2011-07-21T11:21:00.007+02:00

Avui és l'aniversari d'en Messieur Adrien.

L'Adrien i jo hem viscut mil aventures!

Amb ell vaig fer el meu primer 4mil, la meva primera visita als Alps, el viatge a Taghia, ...

I amb ell he viscut les aventures més increïbles; ens ha caigut un allau al Cadí, ens hem perdut per l'Atlas Marroquí, hem tingut una tempesta elèctrica dalt del cim de la Dibona, hem patit un aiguat enmig del Gran Diedre al Pedraforca...

Hem viscut moments molt i molt intensos. Irrepetibles. Inoblidables.

Per això me l'estimo com un germà i sé que sempre el tinc al meu costat, tot i què estigui una mica "desaparegut"... :)

Així què... MOLTES FELICITATS ADRIEN!

Horaris Bulder Club de Muntanya Horitzons

2011-07-11T17:38:00.001+02:00

Us fem arribar els dies i horari on tan el Club com el Bulder estaran oberts aquest mes de juliol:

Dimarts 20:30h-23:00h

Dimecres 20:30h-23:00h

Dijous 20:30h-23:00h

Divendres 17:00h-20:00h

A mesura que siguem més socis l’horari s’anirà ampliant!

Moltes mercès.

BTT CASTELL DE BURRIACH

2011-07-07T18:24:00.003+02:00

Hi ha moments a la vida que algú se´t creua a la vida, per circunstancies que potser no buscas però que apareixen en el moment oportú i et donan la oportunitat de canviar el camí de la teva vida. Jo cada vegada estic més convençut que la felicitat son ens el petits detalls del día a día, no cal esperar unes vacances ni un cap de setmana. Si cal dormir un día 4 horetes per compartir un petit sopar al costat de la platja d´aquells que estimes no perdis aquest plaer i com no ... si pots fer una sortideta en bicicleta amb els teus amics, coneixer aquella persona que porta tres gossos i s´et ofereix per fer-vos una foto i si pot dir una "bona tarda" aquell que se´t creua pel bosc ... fes-ho i ... quan arrivas a casa t´espera la teva parella i amb un somriure ... que més pots demanar ???? Lluitar per ser feliç que tots tenim la oportunitat i ens ho mereixem

(VIDEO RESUM)

Felicitats Jana!

2011-07-07T15:04:00.008+02:00

Avui fa dos anys una de les nenes més petites del GEAMM i de "PETITS HORITZONS"....

la Jana Lugo Pau!

Així que moltes felicitats petita floreta!

I als seus pares també!

Tothom a la Festa Inauguració del Club de Muntanya Horitzons!

2011-07-05T12:59:00.002+02:00

El Club de Muntanya Horitzons us convida el proper dissabte dia 9 de juliol

a la festa d'inauguració de la seva seu social

Tarda // 18:00

Circuit d'aventura en família

Música i berenar pels menuts

Vespre // 21h30

Presentació del Club de Muntanya Horitzons

Audiovisual a càrrec de l'alpinista Edu Sallent

Sorteig de material de muntanya

Amb la col·laboració de l'Edu Sallent, Climbat, CampIV, Esports DOM i InterSport.

Club de Muntanya Horitzons

Carrer Sant Sadurní, 9 - 1r

MATARÓ

Montserrat, Gorro Frigi (Via GEDE, 180 mts, IV)

2011-07-03T19:59:00.004+02:00

Potser la cara sud del Gorro no és la més coneguda, i potser una via amb un IV de grau màxim no té l´atracció de la majoria dels escaladors però, la GEDE amb els seus 180 metres i la majoria dels seus llarg amb un graduació de III grau us puc dir que ... m´ha sorpres de debó. Gràcies al promotor JOan Cerdà per aquestes vies blaves dons dona la oportunitat d´escalar aquells que ho descobreixent per primera vegada.

Aquest és el cas del meu company Dani que després d´un parell d´ocasions de primer contacte amb la escalada esportiva, avui tindrà la oportunitat i la sort de descobrir, per sobre de tot, el vincle que es crea en una cordada a la escalada clàsica, i el resultat sens dubte positiu.

(VIDEO RESUM)

Una jornada que ben segur que no oblidarà. La primera vegada és sempre ... la primera i quan tot surt rodat, i a Montserrat ... és fantastic !!!!

Gràcies al Diego per la seva presencia per fer-ho més fàcil i com no ... jà tenim un company més adicte a ... l´alçada i a Montserrat, en Daniel.

Via GEDE, 180 mts, IV
Gorro Frigi (Montserrat)

APROXIMACIÓ: Del Monestir arrivem al peu del Gorro Frigi. Una vegada a peu, prenem la canal que puja entre la Magdalena superior i el Gorro. Una vegada adalt, comencem a baixar fins arrivar a la ermita (construcció) que trobem a la nostra dreta. Alla mateix, aconsellen començar la via, directa pel segón llarg. Nosaltres decidim fer-la en la seva totalitat, encara que el primer llarg sigui un III no deixa de ser atractiu dons gaudirem de la totalitat de la via. L1 (40 mts) A peu trobem el primer parabolt blau que ens indica l´inici de via. Sense cap mena de dificultat recta amunt fins arrivar a l ´alçada de la ermita. Allà no trobarem una reunió fisica. NOmés un parabolt amb una argolla i a la seva dreta, allunyat un clau. L2 (40 mts, III+) Recta amunt, sempre i disfrutant de la roca fins arrivar a la reunió. L3 (20 mts, III+) Continuem a la linea ascendent i a mig llarg trobem un pas que podria ser un IV- però fàcil fins arrivar a la reunió. L4 (30 mts, IV) Sortim per la dreta per fer un canvi de paret, no tirar recta amunt !!! Com a referencia veiem un punt blau i més adalt un parabolt. Avans del canvi de paret podem posar una cinta a un clau vell, això si, cintes ben llargues. Apartir d´aqui amb tendencia a la dreta. Si pujem recta amunt trobem parabolts d´una altre via que no son de color blau. L5 (40 mts, III) Amunt cap al arbre que veiem que podem encintar i ... montem reunió de bolts groc (via joan-marc ??) o anem a buscar la creu de dalt del cim. DESCENS: Per la via normal equipada com a ferrata. ORIENTACIÓ: Sud. MATERIAL: Cintes i opccional bagues i algun tasco o friend

Benvinguts al nord de Roca Narieda

2011-06-27T08:50:00.011+02:00

L’Alfredo m’havia dit que faríem un viote, però no m’esperava una proposta de 475m. Mai havia fet una via tan llarga. Es tracta de l'Esperó Xelo-Bam, a Roca Narieda. Aquí teniu la ressenya dels Kutrescaladors (gràcies, companys!)

http://antxpavil.blogspot.com/2007/08/via-xelo-bam-roca-narieda.html

La nostra experiència allà va ser llarga, variada i intensa…

LLARG 1 (V) i 2 (V): Trobem el peu de via, no gaire lluny del poble. Començo el 1r llarg amb un canto que s’arrenca, uff. Res, falsa alarma, la resta es fa bé. Segueixo amb el segon. Posa “equipat”, però crec recordar que vaig reforçar alguna cosa. Comencem a activar-nos, i seguirem actius durant tota la via, gairebé sense treva.

LLARG 3 (V) i 4 (V+): El tercer i quart llarg corren per compte de l’Alfredo. Hem de dir que, a la sortida del tercer llarg, la ressenya ens deia que hi havia un “clau visible”, però nosaltres encara el busquem. A més, a la dreta hi ha un pati que, uff, no ho veiem clar. L’Alfredo opta per tirar per l’esquerra i anar equipant. Bona decisió, perquè des de dalt veiem que, no només no hi havia “clau visible”, sinó que el segon clau estava trencat. El quart llarg exigent, amb un passet d’aquells tensos que posen el cos i el “coco” a prova. Però per un gallec tossut i motivat no hi ha res impossible, així que tira amunt i jo el segueixo (quin remei!).

LLARG 5 (II) i 6 (IV): Dos llargs més, un de tràmit i un altre de placa, no està malament. Burra de mi, no llegeixo bé la ressenya i em torno boja buscant la R. Com que és impossible seguir fins la paret pel fregament de la corda, munto R en dos arbres, que són, suposo, els que toquen.. No feu com jo i llegiu la ressenya, que diu clarament “reunió en els arbres”. Si ja ho diuen a l’APM, “es de ser inútiles”…

LLARG 7 (III) i 8 (6a): Un llarg de III ens col.loca en el lloc adient per començar el majestuós diedre del 8è llarg. M’encanten els diedres, però no desequipats!! L’Alfredo fa els honors, i se’l treu lluitant, que no és per menys. El sol ens toca una mica de resquitlló, fa calor, calor. Sense voler li he deixat els llargs més xungos, je, je. Bueno, sense comptar el que ve ara…

LLARG 9 (Ae, V+): Arriba l’artifo, els nervis a flor de pell. No seré covard, que a les fotos es veien moooolts parabolts. El meu primer llarg d’artifo de 1ª…i sense “fifi”. Apali, baga llarga, cinta curta, i estreps en algun pas, no tots. Pilla, pilla, i em vaig penjant, i vaig descansant. No mola, això cansa i no estic escalant…A més, per xapar algun seguro m’estiro tant que se’m sortirà el braç, ai, ai, ai. Al final s’acaba l’agonia i el company diu que no ho he fet tan malament. Quan vol és molt maco, je, je.

LLARG 10 (V), 11 (III) i 12 (III): Ens tornem els tres darrers llargs, un de V i dos de III per acabar la via. Tenim els peus cansats i adolorits, el cos tira per inèrcia. I a sobre queda hora i pico, quasi dues, de pateo. Se’ns ha fet tard i anem per feina, pujant fins al cim (uff, el que faltava!), i després trovant fites que ens van guiant. Envejo el sentit d’orientació de l’Alfredo; jo m’hagués perdut unes 10 vegades, o més!!

El camí és llarg, però maco i agradable de fer (i perquè això ho digui jo…). El pitjor va ser uns gossos “ferotges” a l’arribada al poble. Sí home, amb el que hem lluitat la via ara vindran aquests a mossegar-nos! Al final només ens volien intimidar, però per si de cas arribem al cotxe sense mirar enrere, je, je, je. Esgotats i satisfets, fem la darrera ullada a l’esperò, que es dibuixa en la foscor. Una senyora via, sens dubte.

URGENT, URGENT, FELICITACIÓ PER AHIR!!!

2011-06-16T12:45:00.005+02:00

Hola Geamm people!

Avui m'ha arribat un mail xivant-me que ahir va fer anys en MURE!!! No ho sabia, i suposo que la majoria de vosaltres tampoc, així que l'haurem de felicitar amb retard.

Sort que en Josep és un home de bona fe, i ens perdonarà el retard. L'important és que sàpiga que l'estimem, que ens agrada escalar amb ell o compartir qualsevol altra estona, que estem encantats amb la seva nova furgo i que, ostres, li queden bé les rastes.

Mure, un petonàs molt gros, i esperem que el dia fos profitós i ho poguessis celebrar una mica.

Una abraçada de tot el Geamm.

FELICITATS, MORENÀS!!!

2011-06-15T07:57:00.005+02:00

Bon dia!

Enmig de la voràgine de la feina, m'ha semblat veure a la meva agenda que avui fa anys aquest morenàs de Granollers....

Ja sabeu que en Sergi és car de veure per terres del Maresme, però quan ve sempre té un gesto amable i un somriure per qualsevol. Em costa imaginar-lo enfadat.

Sergi, esperem que segueixis tan bé com sempre i que gaudeixis del teu dia en companyia dels qui t'estimes.

Una abraçada del Maresme al Vallès, de part de tot el Geamm.

Via "Esperó dels llops" 210 mts V+/A0 (V obligat)

2011-06-13T23:06:00.006+02:00

Potser l´entorn, potser la via, potser els companys de cordada, potser la aproximació, o potser aquells companys que acabes de coneixer allà adalt o potser tot plegat ... han fet d´aquesta jornada que sigui especial, d´aquelles que no s´obliden i et queden ben gravades en un petit raconet de la teva memoria ... i sempre que senti anomenar "l´esperó dels llops" hem farà recordar aquest dissabte de maig del 2011 ... una bona escalada !!!!

Per la ocasió en Muré, la Natalia i jo ... quedem a la Garriga i allà força moviment de gent que posiblement anirant a disfrutar d´un día fantastic a qualsevol llóc de la nostra geografía. Un bon esmorzar a terres de la Garrotxa i cap a la població dde Joanetes. L´aproximació ... 1 hora llarga o dues hores ... i si dubtem fins a 3 hores ... això vol dir que com hi ha varies aproximacions agafem una i com dubtem enrera a buscar la segura i la més directe. L´anecdota del día és ... ja torneu companys !!! A la garriga, 3 companys que havien quedat allà com nosaltres, haviem coincidit amb la mateixa via ... el món és un mocador !!! Ells decideixen fer una altre aproximació i més tard coincidim a peu de via. Bons companys i això és la grandaria que té la muntanya ... tots som companys ... una abraçada i esperar tornar a trobar-nos !!!

Bé ... sortim direcció S. Magdalena i a disfrutar de la aproximació, delsl paisatges i de tot plegat !!!

Aprofito i us adjnto aquest maravellós relat que m ´ha fet arrivar en Pere-JOan, un dels companys que varem tindra la sort de coneixer aquesta jornada inolvidable d´escalda.

Sortim cada cap de setmana i sense adonar-nos entrem en una rutina que vol trencar una altre rutina. Així de dilluns i divendres fem més o menys el mateix i el cap de setmana fem un altre "mateix". Finalment la mateixa rutina i l'entorn ens porta a viure com sembla que fos ordenat per algú. Fins i tot els nostres sentiments semblen dirigits de manera premeditada. Si volem anar a la muntanya hem d'equipar-nos d'una manera, hem d'actuar d'una manera (òbviament en competició amb tot. Persones, nosaltres mateixos, i fins i tot la mateixa natura) i hem de sentir d'una manera. Manera que cada cop em distància més de mi mateix i m'acosta a aquest estàndard al que gairebé ni tant sols he parat a pensar si m'agrada.

Aquest cop, parlant amb en Joan Miquel i amb la participació de l'Arseni hem quedat per anar a un lloc descatalogat pels líders d'opinió escalatòria. Totes les informacions que obtenim son negatives. Caminar molt i poc escalar. Mala roca. Escalada lletja i sense ambient...etc, etc... Qualsevol hi va amb aquests referents! Però quelcom dintre nostre que encara es resisteix a l'extern ens diu simplement que té ganes d'anar-hi. Possiblement el desig de "descobrir" un lloc nou per a nosaltres, de trencar amb la rutina del Montsec i Montserrat, d'experimentar noves (o no tant noves però gairebé oblidades) sensacions.
I a més en el nucli de la nostra Reserva, a la divisòria entre la Garrotxa i Osona. El massís del Puigsacalm. Fins i tot el nom és suggeridor.

Recordem un comentari d'un blog d'Internet: "No recomanaria aquesta escalada a un amic". Ostres! On anem? Però sortosament som prou grans com per voler tenir el nostre criteri propi. Ara podem dir que aquesta persona del comentari no aprecia massa als seus amics...o els seus amics son de l'estàndard del que abans parlava. Jo si que la recomano a un amic. I tant!. Però no a un escalador que només busca dificultat. Per descomptat. Ho recomano a qui encara tingui amagat en el algun racó de dins seu aquell esperit excursionista que ens va portar a estimar i conèixer les nostres muntanyes, parets i glaceres incloses.

Com he dit, avui anem a descobrir...i el primer que ens cal trobar és un bon lloc on esmorzar. I comencem bé perquè no podíem fer millor troballa. Una terrassa en una masia reconvertida en restaurant al poble de Joanetes. Esmorzar de luxe. Pa del dia fet amb farina, amb tomàquet i una plata d'embotits de la comarca. Preu mòdic, música natural (ocellets)...i potser que marxem que no ens hi podem estar tot el dia!.
L'excursió comença al mateix poble. No me'n adono fins ara però aquest fet ja aporta quelcom diferent. Fa molt de Sol i calor però el camí puja dins d'un bosc espès que ens proporciona multitud de sensacions. Olors, sons... De cop apareixen dos nois i una noia que dubten del camí (hi ha molts camins però més o menys tots van al mateix lloc). Quina casualitat!! Son les persones que hem vist a la Garriga quan ens hem trobat, i a més van a la mateixa via que nosaltres. No sé si és per allò de que el lloc fa a les persones però resulten una gent molt sana i agradable.
El camí dels ganxets. Quants cops n'havia sentit parlar... i ara hi soc. No m'estranya que sigui l'objectiu de molts excursionistes. És una canal molt dreta i equipada a l'estil "sentiero attrezzato" que dirien els italians. Bonica i distreta de pujar. Ens deixa a sobre mateix de Santa Magdalena, ermita amb un annex arreglat com a refugi.
D'allà per un prat on hi ha una porta al bell mig (han tret el ballat i ha quedat com una porta fantasma que sembla una metàfora del que no ens agrada), agafem un camí que ressegueix per sobre els penya-segats que permeten una vista espectacular de la comarca. Una estona més i agafem el camí del burros (el nostre!) que un cop passat un tram equipat amb una corda fixa ens deixa al peu de l'aresta per on va la via que volem escalar. Gairebé dues hores i uns sis o set-cents metres de desnivell que m'han passat volant.
L'escalada ens sorprèn. No és el que esperàvem. La roca sembla molt adherent. Vull dir que se't queda enganxada a la mà...però després no resulta tant així. S'ha de vigilar on t'agafes però no hem tingut cap ensurt. Suposo que amb el temps s'ha anat netejant força. És una Marga rica en calci que vigilant el que acabo de dir, permet una escalada força divertida. Especialment si està ben assegurada amb parabolts com n'és el cas.
Això si, te pocs trams aeris tot i que la sensació d'estar molt amunt és constant. Poca continuïtat i sobretot: Es fa molt curta. Pugem ràpid per no destorbar a la cordada del darrera i per si les nuvolades que veiem al Pirineu es decideixen a venir fins aquí...i acabem fent les sis tirades de la via en només una hora i mitja. Massa ràpid per a una sortida com aquesta.
L'arribada al cim és com entrar a la Plaça Nova per Nadal. Pessebres que ningú s'ha recordat de treure i una senyera que ens recorda que el nostre petit país encara existeix.
Retornem per un camí que travessa unes fagedes precioses fins a l'ermita de Sta. Magdalena i d'allà pel camí dels Ganxets o de la Canal Fosca i directa avall fins al poble on hi arribem després de dues hores de baixada i de no parar de xerrar amb els companys amb qui avui hem pogut compartir moltes més sensacions de les habituals.
M'han quedat ganes de tornar-hi.

La Garrotxa, un indret maravellos, potser on la escalada no hi es present com en altres indrets de casa nostre, o potser si, on trobem el Puigsacalm i al costat mateix el Puig del Llop que amb els seus 1486 metres d´alçada amaga aquesta via oberta per en JOsep Juvanteny, la Pilar Fabregó i en Ricard Rodriguez a l´agost del 2009 ... gràcies !!!

Arrivem a peu de via després d´una petita grimpada i després d´una gran apjroximació. Allà ens trobem als nostres companys jà apunt de començar la via. NOsaltres ... al darrera.

(els nostres companys)

L´esperó del llop ens espera ... 210 metres de via amb un equipament excepcional i una roca sense sense cap maravella, els equipadors han sapigut treura-li el màxim profit ... enhorabona !!!

... i després d´unes 3 hores de disfrute arrivem al cim coronat per la nostra senyera.

Via "Esperó dels llops"
210 mtrs V+/A0 (V obligat)

Situació: Joanetes (La Garrotxa)
Aproximació:(1 hora 30 minuts/2 hores) Hi ha varies posiblitats d´aproximació. NOsaltres triem la més directa. Desde l´Hostal de dalt agafem el camí al costat de la casa on trobem un rètol metalic que senyala Santa Magadalena. Sempre amunt i seguint les senyals grogues fins arrivar a sortir de la zona de bosc i arrivar a zona oberta, l´indret anomenat del Barret (gran bloc amb el nom escrit). Recta amunt per la canal Nova, equipada fins arrivar al cim. A esquerra fins arrivar al cim Puig Corneli on avaix trobem la ermita/refugi. A esquerra agafem la pista, passem un gran arbre amb una font i tot seguit trobem un retol amb la indicació del pas dels burros (direcció puigsacalm). Agafem el camí amunt, pasem una corda com a passamà i als 10 metres trobem una fita. A dreta grimpem fins arrivar a peu de via.

Descripició: L1 (20 mts, IV) Un primer resalt que podem grimpar per sortir un pel mes adalt, d´aquesta manera anirem millor. Cal utilitzar cintes ben llargues. Recta amunt i montem reunió en una petita cova. L2 (20 mts, posiblement menys metres, V+) Sortim per la dreta a buscar bones mans en unes petites fisures, petit flanquig a mà esquerra, ens situem a sobre de la reunió i a continuació fecta amunt fins arrivar a la reunió. L3 (30 mts, V+) Al davant tenim un estétic esperó, molt maco, reseguit per una fisura molt maca i molt ben xapat com tots el passos de la via. Superat recta amunt creuant petits jardinets un pel bruts com tota la via. L4 (30 mts, V+) Sortim per terreny brut fins arrivar a un bloc on tenim el pas, on el peus son vitals dons no hi ha gaires mans . Fem un tram fàcil i arrivem a una mena de diedre molt obert amb placa a la dreta amb una fisura al ben mig. El superem per la placa i sortin arrivem a la reunió, sempre totes elles còmodes. L5 (30 mts, V+) Al davant pugem de esquerra a dreta una paret vertical on cal fer anar les mans per sobre dels parabolts, pel canto de la paret o per sota en placa fins arrivar a la part de dalt on hem de guanyar el pas canviant a la esquerra. Superat anar punjant fins arrivar a la reunió. L6 (60 mts, III) Per terreny molt fàcil, un pel brut anem guanyant metres fins arrivar a la reunió. Son 60 metres que si anem justos de corda haurem de improvitzar una reunió en alguna assegurança. L7(20 mts, III) Recta amunt a buscar la "Senyera" on és el final de via.

Descens:(1 hora 30 minuts) Nosaltres una vegada al cim varem baixar cap a la dreta fins trobar la pista principal on varem trobar les últimes indicacions del pas dels burros, i allà retornar pel mateix camí de pujada. Hi ha altres opccions com tornar per la canal dels Ganxos vells.

Via "Full equip (6a, 65 mts)" Paret de la Codolosa, Montserrat.

2011-06-04T17:13:00.007+02:00

Per la ocasió son la Eli, en Xavi, l´Ana i jo i com no farem dues cordades i dues vies diferents. Nosaltres triem l´Avi trepador ... una via que s´enfila per un parell de plaques molt maques, potser de les vies més maques d´aquest sector i com no per combinar amb una altre ... com varem fer nosaltres amb la "Full equip" ... al costat d´aquesta ultima.

La "full equip" és una via de tall esportiva, nomes dos llargs amb 65 metres. Un primer llarg sense gaire pretensions i un segón llarg que val molt la pena

Fen el primer llarg i els nostres companys fent la via veina amb un llarg de 6b+ ... ufff !!!!

(en Xavi i la Eli)

L´Ana com no, fent el segón llarg amb una sortida de 6a. Li costa treura la seqüencia però al final la troba, sortint per la dreta ... dues mans al forat i obrin peu esquerra, mà esquerra fisura oberta i anar a xapar la segona assegurança. Artista Ana !!!!!

Una via perfecta per combinar amb una altre de la Codolosa i si és amb bona companyia ... millor que millor !!!!

Via "Full equip (6a, 65 metres)
La codolosa, Montserrat

Aproximació: De Collbató direcció les coves de Salnitre deixem el cotxe a la zona d´esbarzo de la Salut. Prenem el torrent de la font seca direcció les parets. Prenem qualsevol dels corriols fins arrivar a peu de via.

Descripció: L1 (35 metres, IV) Aquest primer llarg no te gaire pretensions. Superem uns resalts recta amunt fins arrivar a una petita feixa on trobem la reunió força comoda. L2 (6a, 30 metres) sortim per la esquerra on el grau de 6a està en els dos parabolts. Les dues mans al forat gran, pujem peus, obrim bé l´esquerra i amb mà esquerra a una fisura oberta per poder xapar el segón bolt. Apartir d´aquí a disfrutar d´una bona placa. Arrivem a un resalt que guanyem per la esquerra per continuar per una altre placa ben xula fins arrivar a la reunió.

Descens: En dos ràpels o un de 65 metres.
Material : 13 cintes express

Via "L ´Avi trepador (V, 85 metres) La Codolosa, Montserrat.

2011-06-04T16:58:00.005+02:00

Un primer contacte amb aquest zona de Montserrat a ben tocar de Collbató la paret de la Codolosa, un sector de vies de 2 a 3 llargs d´acces ràpid i bona orientació a l´hivern si no vols pasar una mica de calor com nosaltres hem passat aquest diumenge.

Per la ocasió son la Eli, en Xavi, l´Ana i jo i com no farem dues cordades i dues vies diferents. Nosaltres triem l´Avi trepador ... una via que s´enfila per un parell de plaques molt maques, potser de les vies més maques d´aquest sector i com no per combinar amb una altre ... com varem fer nosaltres amb la "Full equip" ... al costat d´aquesta ultima.

Un primer llarg difenciat dels altres dos, aquest primer sense cap mena de pretensió per continuar amb un segón maco on disfrutarem per una placa vertical i un tercer amb un petit diedre al sortir de la reunió per continuar amb una altre placa vertica on finalment arrivarem a la reunió. Com no ... dir que tindrem una bones vistes a la població de Collbató i la zona d´esbarjo de "la Salut" .

Via "L´Avi trepador (V, 85 metres)
La Codolosa, Montserrat

Descripció: L1 (IV+ 30 mts) Ens enfilem recta amunt superant diferents resalts fins entrar a una placa fins arrivar a la reunió. L2 (V, 25 metres) Sortim de la reunió per la dreta direcció una "laja" que guanyarem per la seva esquerra. Tot seguit sortim en placa direcció la reunió força comoda. L3 (V, 30 metres) Per la dreta, sortim per un diedret força fàcil per continuar cap a la esquerra en placa. Arrivem a un ressalt que guanyarem per la esquerra per continuar en placa fins la reunió.
Descens: En dos ràpels, desde la segona o primera reunió.
Material : 10 cintes express

Via Josep Rigol a la Monja

2011-06-01T22:19:00.013+02:00

El domingo dia 29 de mayo, quedamos Ramon y un servidor para hacer

una via de los Germans Masó,(amigos de Ferran) la via elejida es las Josep Rigol a la Monja con un poco de todo. Casi lo mas dificil es encontrar el pie de via, porque hay que seguir una marcas azules, por lo que parece es una vuelta circular que pasa por el Lloro,(el paseo es bonito) pero es que estas marcas, estan por todo Montserrat, yo creo que titanlux hizo una oferta de pintura azul. Entre la niebla pudimos ver en un momento de despeje, la silueta de la monja y poder situar el pie de via..Ramon es unico para dar rapidamente con la via. Nos equipamos y empieza Ramon.

1º largo 45m IV. la salida esta un poco relliscosa, en el primer espit hay un papel colgado que se le han borrado las letras, asi que nos quedamos con las ganas de saber que ponia, una vez pasado se pone mas tumbado y se deja hacer

2º largo 30m IV+.un poco mas vertical, pero con buenos cantos para manos y pies, hago la reunion en un arbol

3º largo 15m Ae V. desde la reunion del arbol de baja por una canal unos 4/5 metros, para ir a buscar el primer seguro, se sube el diedro un pie en cada agulla, yo ne ayudo de un arbol, un flanqueo a la derecha y reunion en una pequeña cueva(desde la reunion parece mas dificil)

4º largo 40m V.se sale por la derecha con un poquito de flanqueo y recto para arriba, ojo!! que hay dos reuniones la nuestra es la de mas a la izquierda(espits)un largo bonito

5º largo 30m Ae V.ya se ven los seguros subiendo por la bola, lo mas dificil del largo es empezar en Ae, porque parece que te estas columpiando, una vez hecho este paso, se hace bien, una pequeña salida en libre y otra vez Ae, hay que tener cuidado cuando se sale en libre para ir montar la reunion, que es la misma que el rapel, esta la roca muy rota y con el roze de las cuerdas, tienes que tirar mucho de ellas y puedes resbalar.

La bajada es por un rapel de 50m que nos deja en el camino..si ese de las marcas azules. *lo mas facil para encontrar la via, es situar la Monja y la Nina que esta a su izquierda, una vez pasado el refugio, a la vez que nos acercamos ya vemos tambien el Lloro.. *desde el parking de Can Massana hay 1 hora y media a pie de via. Un buen dia de escalada, sin pasar apuros..ya tube bastante con la semana pasada en la Justel-Hita-Picazo, por cierto Marc y esa piada que me prometiste. cuidaros

EL GEAMM EN EL GORRO FRIGI

2011-05-31T21:23:00.008+02:00

El GEAMM en el gorro frigi, celebrando los cumples del Monta y Nogués

preparando las viandas...

ferran el hombre piedra.
Subiamos por el lado norte, sur, este y oeste
esperando alMonta y al Erik..

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/zeus/olympia1.htm

cuidaros

El GEAMM al Shotover River de New Zealand!

2011-05-27T10:35:00.000+02:00

FELICITATS X 2

2011-05-26T09:32:00.006+02:00

Bon dia Geamm people!

Avui se'ns gira feina: hem de felicitar a aquestes dues "senyoretes" de la foto...
Un moment: senyoretes??? NOOOOO, en realitat es tracta d'en Pere Montasell, i d'en Jordi Nogués, que avui, i crec que demà, celebren els seus respectius aniversaris.

Sort que tenim altres fotos seves per poder-los felicitar com cal...

En Pere és un home que estima la muntanya, i es deixa estimar per ella. A més, és un tio de bona pasta, o millor dit, de bona sang...Mmmm, sense comentaris....

I què hem de dir d'en Nogués?? Que és un noi fort i valent amb molt camí per córrer sobre paret i sobre rodes...

Els dos són nois molt simpàtics i riallers, i volem que aquest finde sigui molt especial per a ells. Que tingueu molt bon aniversari tots dos. Una abraçada de tot el Geamm.

Objectiu 2012!

2011-05-23T22:57:00.001+02:00

L'any que ve cordades HORITZONS a Tarradets....qui s'apunta?

2n RALLY ARC'TERYX TERRADETS - 12h d'escalada from Zeba Produccions on Vimeo.

TALAIA GRAN (Via Cervera-Raúl, 6a/Ae 190 mts)

2011-05-19T16:57:00.011+02:00

La Talia Gran és d´aquestes agulles Montserratines que pocs tenen la oportunitat de veure dons la seva situació fà difícil el plaer de gaudir-la.
La proposta de l´Alfredo d´assolir aquesta agulla ens complau i en Ramon i jo decidim compartir cordada amb ell. Una agulla de tall clàsic oberta al 1960 per en M. Cervera i en R. Martinez, aquells que li donaran el nom a la via ... una aresta brucs.

(VIDEO RESUM)

Dissabte de primavera i una previsió de temps una mica insegura posa el pél d´aventura. Matinem ... a les 7 quedem on sempre i a les 8 esmorzant a MOnistrol ... on sempre. Tot seguit direcció a S. Cecilia on deixem el coxte ... material i ens enfilem cap el nostre destí. Després d´una aproximació d´un hora gaudin en tot moment del paisatge canvian de Montserrat arrivem a peu de vía. Sorpresa !!! Tot matinant tenim una cordada pel devant i a la poca estona arriven dues més pel darrera

Pel davant un total de 6 llargs on destacan excursions sense cap mena de asegurances , pasos d´artificial, pasos acrobàtics com el 4 llarg on haurem de fer un canvi d´agulla on el vent i la boira afagirant el seu toc personal. Això si ... gràcies a l´Alfredo per pèndre les iniciatives més dificils a l´hora d´afrontrar els llargs més difícils .... pedassooo de valiente !!!!!

(APROXIMACIÓ)

Imatges del primer llarg on saltem la opcció de fer reunió en un arbre. 50 metres de via on trobem material divers i on les vistes son jà increíbles. Al darrera .... una altre cordada.

El segón llarg força aeri i amb excursió inclosa sense cap mena d´assegurança

L´Alfredo i en Jaume assegurant al Ramón que inicia el tercer llarg.

Tot seguit iniciem el 4 llarg, un pas força curiós on l´Alfredo a d´obrir-se literalment "de cames" per fer un canvi de paret on el vent dificulta la maniobra.

Una vegada surt a la paret, una tirada en artificial per sortir en lliure sobre un V+ força espectacular, per continuar un altre tram d´artificial per tornar a sortir en lliure i tot això ... l´Alfredo !!!!
Tot això no treu merit a la resta de companys que al darrera seu van superant les dificultats.

Fem una reunió opccional per donar la oportunitat que les cordades del darrera ens passin per així nosaltres acabar la via amb més calma.
En Ramon serà l´encarregat de fer aquest últim llarg amb el dubte d´on muntarà la reunió, dons teòricament no hi ha reunió. Opccions ... aprofitar un cap de burí, montar una reunió en una fisura a la dreta amb friends o montar-la a la instalacció on farem el ràpel.

Una vegada al cim ... només toca gaudir dels companys i de les increibles vistes que ens ofereix aquesta Talaia ... la gran Talia Gran !!!!

TALAIA GRAN
Via Cercera-Raúl (6a/Ae 190 mts)

Aproximació: Deixem el cotxe a Santa Cecilia i prenem el GR-172 direcció a Can Massana. Quan arrivem al Coll de la Font de la llum agafem a mà esquerra direcció al Portell del Migdía. Una vegada arrivem adalt, comencem a baixar i als pocs metres prenem un corriol a mà esquerra amb marques grogues i blanques. que ens portarà a peu de via (veure la resenya).

Descripció de la via: L1(6a o V/A0, 50 mts) Sortim per la esquerra de la base de la via. Uns primer metres sense assegurances que podrim protegir en una fissura fins arrivar als primer seguros. Arrivem a la part més dificil ben assegurada. Continuem per la dreta fins arrivar a una altre part vertical ben assegurada. Tots aquest es poden fer en A0. Tot superat arrivem facilment a la reunió. L2 (V, 30 mts) Sortim per la dreta de la reunió per continuar amb tendencia a esquerra. Quan superem els passos dificils desapareixen les assegurances fins la reunió. Una excursioneta. L3 (IV, 20 mts) Sortim per la esquerra, fàcil, per terreny inclinat fins arrviar a la reunió. L4 (V+/Ae, 50 mts) Pas acrobàtic per fer un canvi de paret. Sortida en artificial on el pas complicat és fer el canvi d´agulla. Després, xinoxano cap amunt. Sortida en lliure fineta per continuar en artificial i tornem a sortir en lliure en placa inclinada fins arrivar a la reunió. L5 (IV, 50 mets o fer una reunió opccional intermitja). Sortim per la esquerra i continuem per placa fins arrivar al davant d´un mur on hi ha la reunió opccional, per la dreta amunt amb tendencia a esquerra finas arrivar al cim. Al cim no hi ha reunió. Opccions: Assegurar a cos aprofitant el cap d´un buri. MOntar reunió en una fissura a la dreta amb frients o anar fins la instal.lació de ràpel (si es fa aquesta millor avans haver fet la reunió opccion per no tindra problemas amb la llargada de cordes.). Descens: En 2 ràpels. El primer cap al coll i el segon direcció sud, montant en un arbre. Al tanto amb les pedres d´aquest segón ràpel !!!! Una vegada a terra. remuntem la canal fins arrivar al coll i descendim fins arrivar a peu de via.

Vicenç Soto a l'agulla de l'Arbret, Montserrat

2011-05-19T13:07:00.008+02:00

"Ei, que tinc festa un dilluns!!! Aquesta és la teva, has de quedar amb la Carla i en Blade per anar a escalar!!!!"

Quina il·lusió nois, especialment amb la Carla que fa molts dies que no coincidim...

Aquesta via guanya el cim de l'agulla de l'Arbret, de les més altes de la regió d'agulles.

S'enfila per la seva cara oest, gaudint d'una primera tirada d'aproximació, després una vertical i potent i l'última que resulta un plaer pels sentits, en veure un panoràmica de la zona d'agulles.

La segona tirada es pot fer en lliure o artificial, o bé combinada.

Aquí la Carla, mica en mica, pas a pas... I llestos!

Ja veieu com s'hi estava, a dalt...

Via: Vicenç Soto

Zona: Montserrat – Agulles

Dificultat: 6a+/Ao (MD)

Dificultat obligada: V+/Ao

Llargària: 115 metres

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Equipada amb espits i algun clau

Material: 12 cintes exprés i una baga savinera

Orientació: Oest

La veritat que aquesta parella són uns privilegiats, els dos tenen oportunitat d'escalar els dilluns, casi bé en solitari, els dos són unes màquines d'escalar, amb empenta i coratge i a més a més tenen la mateixa talla de jersei, es poden intercanviar els polars i tot!!!

Són taaaan macos!! A veure si teniu l'oportunitat d'escalar amb ells i us hi trobareu com a casa ;))

By Namasté...

FELICITATS A UNA NOIA DE MIRADA AMABLE

2011-05-16T22:56:00.004+02:00

Uff, com m'ha costat trobar fotos d'aquesta noia!

Bé, tant és, perquè estic segura de que tothom té present la seva mirada : uns ullets amables i riallers, i també un somriure omnipresent, que sempre l'acompanya. Jo l'he vist riure amb ganes, i us puc assegurar que és contagiós.

Aquesta nit, abans d'anar a dormir, m'agradaria dedicar-li una felicitació pel seu aniversari, i desitjar-li molta sort, felicitat, salut i muntanyes.

Anna, et desitgem molt bon dia d'aniversari, i t'enviem una forta abraçada virtual, que ens agradaria fer-te en persona. De part de tot el Geamm.

MALANEYEU ... Via Epirimountain entre d´altres.

2011-05-11T00:00:00.012+02:00

Aquest cap de setmana, l´1 de maig, día del treballador, nosaltres li donem la volta i el fem "el dia de l´escalador". Gràcies a la proposta d´en Ferran, ens trobem a Malanyeu, tots plegats més de 20 companys. Cares noves, com la de la Fiona, cares que feia temps que no veia, com la d´en JOsep i la Laura i les de sempre. Però per sobre de tot ... el caliu dels companys de veritat que, en moments estranys que pasem molts de nosaltres, s´agraeix de tot cor. Gràcies a tots per aquest cap de setmana tan especial.

(VIDEO RESUM)

Ens trobem dissabte tarda/nit al llóc de reunió avans d´arrivar a Malanyeu. A la pineda a mig camí, un bon llóc on dormir tots plegats. Anem arrivant i acabem fent sopar i resopor ... coca, vi, cava i un bon dormir.
A l´endemà, a quarts de nou els primers matiners tocan diana a la resta. Un bon esmorzar i més tard quedem amb la resta de gent que pujant el mateix Diumenge

Tot seguit, organitzem cordades i ens dirigim al paradis ... com no Malanyeu !!!! Com sempre només arrivar aquest indret et transmeteix sempre bones sensacions ... però per sobre de tot moltes ganes d´escalar. Per la ocasió , jo tinc el plaer d´escalar amb el SErgi i serà la primera vegada que compartim cordada. La via escollida o, bé, la que queda lliure és la Epirimountain, 90 metres amb una dificultat de 6a+ però màxim obligat de V, A0 ... som-hi !!!!!!

(L´Alfredo i en Ramon a la "Dels sencills")

L´anectoda del día és que ... hem deixo els peus de gat, cagada !!! O sigui que el primer llarg i el segón llarg, el segón de cordada a tibar de "bambes" però el tercer on el grau pica ... quan el primer de cordada arriva a la reunió li reenvia els peus amb la corda ... una bona manera d´estalviar peus de gat. Estem en crisis !!!!

Despres d´una bona jornada d´escalada, amb les parets de Malanyeu tenyida de colors del GEAMM toca un bon dinar amb bones vistes i bona companyia ... la Merijou, la SAmba, la Claudia i la Xuxe que han aprofitat el día per voltar per la zona

MALANYEU
Via Epirimountain, 90 mts, 6a+ (V, A0 obligat)

APROXIMACIÓ: Creuem la esglesia i baixem en direcció el torrent. Una vegada arrivem al t0rrent prenem el sender a mà dreta que puja fins endinsar-se al bosc. Amb tendencia a esquerra per tot seguit baixar fins a un altre torrent. El creuem i direcció a les parets. Adalt, cap a la esquerra a buscar un turonet. Allà a la seva esquerra comença la nostra via.
DESCRIPCIÓ: L1 (35 mts, V) Recta amunt, plena de forats que ens farà disfrutar de valent, fins arrivar a un bloc on montarem una còmode reunió. L2 (25 mts, V) Amb tendencia a dreta recorre una fisura molt maca, on els forats desapareixen per acabar en placa. Arrivem a una feixa on montarem la reunió també molt còmode. L· (40 mts, 6a+) Sortim flanquejant fàcilment a esquerra fins a un parabolt que veiem per tot seguit escollir la sortida cap a la dreta. Arrivem al tram difícil. Un primer bloc en bavaresa i tot seguit el petit sostre i tot seguit una placa on trobem el 6a+, maquíssim fins arrivar adalt del cim.
DESCENS: Per la mateixa via, al tanto amb les cordes dons hi ha força vegetació.
MATERIAL: 11 CINTES EXPRES + FRIENDS OPCIONALS PERÒ NO NECESARIS.

The Middle Earth...la Terra Mitjana.... New Zealand!

2011-05-07T10:50:00.004+02:00

Terra de Hobbits, Guerrers, Mags, Elfos, Nans i del Senyor Fosc…

La Terra que Frodo i Sam van creuar en l’aventura més gran mai escrita.

Quan tenia 14 o 15 anys vaig llegir per primera vegada “El Senyor dels Anells”. Mai hagués pensat que jo podria passejar-me per aquells paisatges maravellosos. Perdrem per boscos increïbles. Gaudir de valls encantades tancades per muntanyes inmenses amb cims cuberts de blanc.

Mai hagués pogut imaginar que navegaria en rius salvatges, m’endinsaria en fiords de parets sense fi i sentiria la màgia del món que en Tolkkien tan bé va relatar en el seu llibre.

Però a vegades els somnis es fan realitat i el meu l’he pogut viure al costat de la persona que m’estimo.

Benviguts a New Zealand! Què comenci l’Aventura!

ballantpelmon.blogspot.com

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

2011-05-03T20:29:00.012+02:00

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa).

Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.

Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??

La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.

Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan tan amples...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

Ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.

La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet. Després ve el salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.

Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???

FITXA TÈCNICA

LONGITUD: 800 m
DESNIVELL: 250 m
DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).
RÀPEL MÉS ALT: 40 m
HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H
EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m
ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.

COM ARRIBAR-HI:
Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.

By Namaste ...ommmm....

FELICITATS, HOME DE LA MUNTANYA!

2011-05-02T22:39:00.008+02:00

Quan vaig conèixer a aquest noi vaig pensar: "ostres, aquest sí que té pinta d'home de la muntanya; segur que s'ha passat mitja vida escalant". Doncs no m'equivocava gaire, no. Aquest noi, efectivament, ha crescut respirant muntanya, i l'estima com pocs. Demà, dia 3 de maig, fa anys, i m'agradaria felicitar-lo ensenyant-lo tal com és: divertit, espontani, aventurer i amb 1000 anècdotes per explicar.

Esperem que, tot i fer un any més, segueixi sent el mateix xerraire de sempre, i que continuï contagiant-nos la seva devoció per l'escalada i la natura, i ensenyant-nos el valor de l'amistat.

Marc, et desitgem molt feliç dia d'aniversari. Una abraçada de tot el Geamm.

Piscia di Gallo (Corsega)

2011-04-13T00:56:00.004+02:00

Repesquem un vídeo d'un dels barrancs que en Sergi i en Pere T. van fer la passada primavera a Corsega... a disfrutar!

Via Lucky Jom, Balco de la Lluna. Montserrat

2011-04-07T09:38:00.002+02:00

Via feta el dilluns 21 de març. Ja se que el dia no es important però era l’aniversari de la Carla i vam voler celebrar-ho com cal… escalant. La via triada es diu “Lucky Jom” en el Balcó de la Lluna, Montserrat. Cal dir que es una via en alguns trams matojera, en altres amb roca excel•lent, diedres, plaques, esperonets i fins i tot un senyor llarg d’Ae de 50m. La via esta equipada però alguns seguros allunyen una mica, tens poques possibilitats de ficar cosetes, això si en els trams matojeros podreu llaçar les sabines que volgueu.

Aproximació:

Sortim del monastir i anem a buscar el camí de la Santa Cova anem tirant durant aproximadament 30’, just avanç d’arribar la Santa Cova agafarem un GR que surt per la nostre esquerra en direcció collbató, aquest camí va just per sota del principal, en 10’o 15’ ens trobarem l’inici de la via en el mateix camí.

Per Identificar l’inici haureu de buscar un parabolt que està un pel lluny penseu que el primer llarg es un V, no busqueu sotres ni coses rares. Una altre opció es trobar el nom de la via escrit en una pedra just a l’inici, aviso… costa molt de llegir, tot i que jo el vaig reseguir amb una pedra. (Mireu foto)

1er Llarg V,IV+

Llarg de V i IV sense res a dir, nomes que fa uns 25 metres i nomes hi ha dos seguros, però es fàcil, un pel matojero avanç d’arribar a reunió.

Jo al primer llarg.

2on Llarg V+, V

Un dels millors de la via, placote excel•lent i mantingu que va perdent dificultat a mesura que anem pujant, tot ell equipat, però els seguros no estan aprop, escalada de V+ obligada.

La Carla disfrutan de la placota del 2on Llarg

3er Llarg IV+,V+,II

Primer seguro allunyat ojo no caiguem, un cop xapat superem un petit llavi i s’ha acabat el llarg, caminem fins a reunió. En aquest llarg arribarem a un coll on l’ambient i les vistes s’ho valen.

Inici del 3er Llarg a pelo.

4rt Llarg IV, V, III

Per mi uns dels mes complicats, sortida per una canal herbosa fàcil però plena de sorra, els peus i les mans guarros, molt guarros. Quant sortim de la canal anirem a buscar un diedre protegit però no pots badar, es raro i un pel brut. Aquest llarg puja dalt d’un espero i fa que ens endinsem entre els arbres per anar a buscar de nou la pared, la ressenya marca 60metres, la Carla no ho veia clar i nomes sortir del diedre va improvisar una reunió amb ponts de roca i alguna savina. Finalmet quant vaig haber pujat vaig trobar la reunió un pel mes amunt, nomes hi havia un parabolt, però si portes un xapa amb la femella, pots muntar un segon punt d’un esparreg.

La Carla deixa la pedra i entra a la selva.

5è Llarg 7¿?, 6c, Ae

La cirereta del pastis 50metres de llarg d’Ae, 32 cintes express, xapes no gaire proximes per

gent baixeta com nosaltres, sortida en lliure en algunes ocasions, amb això vull dir que es un Ae que s’ha de treballar, no regalen res. Com es el seu aniversari la Carla l’hi va tocar menjar-se aquest llarg, va lluitar com una campiona i sel va treure amb saque i tot. Si no fos per el crit jo no m’hen hauria n’hi enterat. Es un llarg que es fa entern sobretot per l’assegurador.

Polipast per recuperar cordes al llarg d'Ae

6è Llarg IV+

Un altre diedre guarro dels que fan historia, ben protegit però as de buscar els seguros que sovint queden amagats entre les branques. Jo encara m’estic treient punxes clavades dels dits.

7è Llarg II

Caminadeta fins al cim.

Descens:

Girarem a l’esquerra en direcció a St. Miquel i despres cap el camping.

Info adicional:

Via dificil d’abandonar, jo crec que un cop passat el 3er Llarg s’ha de sortir per dalt.

Trobarem sol a tota la via pel matí.

Aquesta via la trobareu al llibre de Montserrat Nord, pagines 121 i 123 i també a http://totmuntanya.foro-gratuito.com/t168-balco-de-la-llunavia-lucky-jom

+piades a: www.lacatarsisdesplomada.blogspot.com

Via Area de servei 6a+,con los dos 1º largos de Cami de l-

2011-04-02T07:41:00.005+02:00

reseña escalatroncs

Via Area de Servei 6a+ con lo 2 primeros largos del Camí de l’Alsina 155m + - Sabado 26 de marzoNadie a dado señales de vida..no ha habido romerias, tampoco propuestas y comotenia que estar pronto en casa, Ramon y yo decidemos ir a Montserrat.La via no la teniamos muy clara..hacemos los dos primeros largos del Camí de l’Alsinay una vez alli decidimos por cual seguimos.La aproximacion es un paseo, aparcamos el coche en el parking de Monasterio, subimospor las Escales dels Pobres, al pasar un puente de madera a la derecha esta el comienzode la via.Los dos primeros largos ya lo habia hecho yo con Enrique, para seguir por la via el Cami dels Xas,no tubimos narices a encontrar la dichosa via, despues leyendo alguna piada, resulta que la viala han desequipado, no quedan ni las reuniones(por eso no la encontrabamos) Empieza Ramon, 1º largo 25 m. IV. Es una fisura un poquitin guarrilla que hay que equipar, hayun puente de roca un poco raro y un angulo de hierro clavado en la roca, se sale a un pequeñobosque donde se hace la reunion en un arbol(lo que hicimos) o se llega a donde empieza el 2º largo,un poco a la izquierda, pero rozarian mucho las cuerdas. Ramon, 2º largo 30m. V+/6a-. Una salida que ya te pone a tono, seguido de una placa guapa y bienasegurada, se va ligeramente a la izquierda, para llegar a un bosque donde se hace la reunionen un arbol(hay bagas colgando) -salimos andando por el bosque, por un camino marcado, para ir a ver donde estaban las otras vias,Vaya!! hay tres vias y en dos se estan preparando para empezar, preguntamos que vias van ha hacer,unos el Cami de L´Alsima y los otros la via la Broma de Satan..pues nada, que nos queda o esperar ola via Area de Servei, asi que decidimos hacer esta ultima, que esta a la derecha del L´alsina. Alfredo, 3º largo, 1º de Area de servei 20m. V. Se sube facil, por la derecha placa facil para buscaruna pequeña pancheta, que tiene su puntillo y un poco a la izquierda tenemos la reunion. Alfredo, 4ª largo, 2º del...,30m 6a+. Un poco a la izquierda, para entrar de lleno en una pancheta, mas queuna pancheta!!, para superarla ya se te ponen los brazos como morcillas, pero no acaba no, se pone verticaltienes que buscar las manos, que las hay, se va chapando y reposando chapa si chapa no y reposando..en fin, un largo atletico pero bonito, entre chapa y chapa hay que tibarle.. Ramon, 5º largo, 3º del...35m V+.Se sale en diagonal a la derecha para ir a buscar dos panchetas, la primeraufff y ufff, no tienes claro por donde meterle,(si le ponen un 6a tambien firmaria) un par de hu..y palante..otra massss, esta mas suabita. Alfredo, 6º largo, 4 del..15m IV+. Aunque sea corto y se pueda empalmar, es mejor hacerlo solo, por el roce yque esta un poquitin roto y pueden caer piedras..otra pancheta mas(todas tienen su puntillo..joes con el IV+) y reunion en la barandilla del Mirador dels Ermitants, reunion de lujo y con espectadores.Yo sentado en el suelo asegurando a Ramon y cuando asoma la cabeza unos Chinos/Japos le hacen unasfotos,...Ramon/internationalmegerlandelytalyatal.. La via esta chapada con spits y chapas casolanas..si si, pasamanos de hierro doblados con un burejo..pero bien chapada, esta muy bien la via, la roca firme(menos un tramo del ultimo largo)merece la penahacerla.otra via mas pa la saca..ehhh Ramon cuidaros Alfredo

comienzo de la via Cami de l´Alsina

I UN ANIVERSARI MÉS...

2011-03-27T10:34:00.005+02:00

Quina setmana més intensa: dilluns, la Carla, dimecres, en Ferran i avui....en SERGI!!!

Aquest noi té moltes cares: per la muntanya i la paret es mou amb una soltura envejable, li costa estar-se quiet, anima les festes i sortides, fa de pintor, paleta o el que calgui, es posa perruques afro sense complexes, i també sap ser un pare seriós i responsable. Un moment, he dit seriós i responsable???

Ep, que aquesta no és l'Amàlia!!!

Potser el podrem felicitar avui si es deixa caure per casa Luisa-Alfredo. I si no et veiem, Sergi, et desitgem un bon diumenge d'aniversari. Esperem que ho puguis celebrar amb la family, i sobretot amb la Jana que segur que és el teu millor regal.

Una abraçada de tot el Geamm.

Alkaid 6a/A1 160m, Ager

2011-03-23T21:33:00.006+01:00

Via Alkaid 6a A1 160 m Ager
pared de Ager

Sabado dia 19 marzo:
Tres valientes, Ana, Ramon y un servidor, junto a un tipo con barba que nos acompañaba (Marc)pusimos rumbo a Ager. Via elegida la Alkaid, no es una de las vias mas frecuentadas de la pared, quizas porque no llega a la cima, se queda en la penultima feixa, pero tenia buena pinta segun la reseña y si nos daba tiempo(ingenuos de nosotros) podiamos hacer cim, por cualquiera de las otras vias que si que llegan.
Esta via se encuentra a la izquierda de la famosa Redrum, tiene dos entradas para el primer largo, una que esta en medio de los arboles, se ven unos clavos, estaba muy mojada, y para no hacer aguaplaning, decidimos entrar por la otra que se encuentra poco antes de los arboles ya se ven los buriles.
Hicimos dos cordadas, pito pito colorito... Ana/Marc, Ramon/Alfredo

Ramon a por faena

La entradita del primer largo se las trae, hay que apretar y sacar la escalarita, yo desde el ultimo peldaño no llegaba a chapar, asi que era ultimo escalon y pim pam estirate a chapar, asi casi hasta que llegas a la reunion(Marc lo hizo en libre )pero este no cuenta..jejeje, le ponemos un(6b/A1)

el segundo largo es un "franqueo,!!" a la izquierda que tiene su puntillo, esta semiequipado, hay que poner kacharrikis, el coco trabaja de valent..Ramon y Ana lo sacan, hay que mirarselo..!! (IV+) vamos por el tercero, salir de la reunion recto, por una panxeta que dejala estar, nada mas salir te pone las pilas y segun vas subiendo..panxeta tras panxeta y reposo tras reposo, un largo atletico pero muy bonito (6a/6a+)

el cuarto, miras y ya la ves una bavaresa finita pero guapa, se deja hacer, Ramon le ataca..eysss que pasa??ostrassss, nos adelantan por la izquierda, Marc va como una bala y empalma los dos largos..bye byeee!! se aparta y deja pasar tambien a Ana, nosotros a lo nuestro..adelante con la bavaresa , con una salidita en placa.. fiumm fiummm (V/V+)

el quinto y ultimo, una especie de embudo lisito y un poco mojado,(ahora entiendo lo del embudo)hay que esquivar el agua, primero para un lado y despues al otro..y zizageando para chapar los buriles, una panxeta y hay una reunion que nos saltamos, se sige unos 20 metros mas...como le llamabas a este tramo Ramon "bonus track"crees que se ya se acaba y nooo.. Nos juntamos en la feixa con Ana y Marc..no da mas el dia, asi que decidimos nos hacer cim por otras vias vecinas.
La bajada se hace siguiendo la feixa y esta bien fitada, que nos lleva al camino, 40 minutejos.

La via a mi me encanto tiene de todo, placa, panxetas, bavaresa, flanqueo y buriles..ostrass aguantan los jodios,..las reuniones tienen spits y algunas con argollas para rapelar.

Haciendo el indio otra manera de hacer el indio

Volveremos a Ager..seguro!!

Cuidaros, Alfredo.

3era DUATLÓ POPULAR DE LLINARS DEL VALLÈS

2011-03-23T12:32:00.000+01:00

Aquest diumenge vaig anar a fer aquesta cursa. Mmmmm, això ja ho sabíeu! Però el que no tots sabíeu és que hi vaig anar molt ben acompanyada. Amb l’Eloi i en Jordi, haig de dir que a l’Eloi més o menys el tenia controlat, però quan vaig saber que en Jordi també venia....vaig pensar: “Ai mare on m’he fotut”. Jeje!

I efectivament nois...deu ni dor. I amb el plus afegit de les pluges torrencials del dissabte, que van deixar les pistes enfangades i xopes com una mala cosa.

Bé, la cursa es disputava en tres tracks (crec que es diu així):

Primer tram a peu, uns 5.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Haig de dir que per mi va ser una de les etapes més dures per mí, perquè anava pensant que em veia abandonant. Vem començar des del pavelló i cap al camp. On només arribar va començar la pujada, fins a arribar a un pastisset important, on els peus o relliscaven o feien ventosa.
El divertit (per vosaltres vull dir) va ser que al principi pensava que no anava del tot malament, i al final de la pujada de la pista, vaig ser conscient que era la penúltima de tothom. Comprendreu el meu pessimisme en pensar....pufff abandono. Però la part positiva és que el que tenia a darrera era un noi, si es pot veure positiu (després vaig saber que no anava tant a darrera).

Segon tram en BTT, uns 14.50kms per pista, 500mts de desnivell:
Arribo de nou al Pavelló, i coincideixo amb una noia (que prèviament m’havia avançat, i em diu que tranquila, que no vaig tant malament). Jeje, en el seu “despist” aprofito que ella s’ha de posar les sabatetes i jo faig ZAS, avançament per l’exterior. I ja era una mica més feliç.
Començo la bici, i vaig començar a disfrutar, passant d’entrada per sota els ponts de les vies de tren de Llinars, per les rieres....eeeeefectivament (com en Lluís Canut), a vessar d’aigua.
Al cap de 1km o 2kms, comença la pujada, i jo vaig començar ha estar en plena salsa...és a dir, vaig començar a portar la bici a “cuestas”. Juntament amb tots els companys, i AYYYY, com us vaig enyorar. Vaig començar a parlar amb tothom.
Cada vegada que em trobava a algú em problemes: “ei...tot be”, o quan passava a algú (que ho vaig fer): “vinga nois, que ja hi som”, rotllo Jaume Ors.
I quan gairebé ja estava a dalt la pujada em van donar la gran notícia en el control: “vinga que ets la 6ena noia”.
Eeeeeefectivament (com en Lluís Canut), la meva pregunta resposta va ser: “de 7?” i el noi “no no que n’hi ha més”. I jo ja feliç com una perdis.
A dalt de tot del desnivell, vaig començar a anar sola, perquè no vaig fer gaire descans. Les pistes i els corriols genials, i molt ben indicat. Sortida rotllo Jordi BlÀde.

Tercer tram a peu, uns 3.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Ahaaaaaaá! I aquí la part mortal.
La transició de la bici a córrer. Pufff, la primera meitat anava fatal, després vaig començar a recuperar una mica millor.
El recorregut era per el mateix lloc que el primer circuit, la part bona és que el fangueig ja estava compactat.

L’arribada desitjada, va estar molt be!! Tot i que vaig trobar a faltar participació friki GEAMM-GrupEeeeefectivamentAmorósMoltMolt. JA!!!!

Be, els meus companys ja estaven pràcticament dutxats quan jo vaig arribar, estan fets uns cracks. I la reputació d’en Jordi, ben merescuda, 9è en la classifició general.
Però els dos tenien calçotades, així que em vaig quedar fent una butifarrada jo soleta....al banc. Nyéeeeee!!!
Apali noiets, “hasta aquí el Consultorio de Elena Francis”

By Ther

I AVUI...FELICITATS A UN NOI DOLÇ

2011-03-23T08:20:00.006+01:00

El dia es desperta avui amb un dolç aniversari...I per què dolç? Bé, primer perquè aquest home està bojo pels dolços (Tigretons, Panteras Rosas, etc). Segon, i més important, perquè ell mateix és dolç, sobretot amb les noies, je, je, je.
Suposo que no cal dir res més...

Efectivament, és l'aniversari del nostre Ferran, aquell dels ullets entremaliats, que parla pels descosits i escala com un llangardaix, que sempre té una paraula amable pel qui la necessita, que té 1000 amics i encara no en té prou, que parla amb les pedres i és conegut pertot arreu.

Esperem que el teu aniversari et porti encara més alegria de viure, i més energia per continuar sent com ets. Saps que t'estimem molt, i des d'aquí et vull fer arribar una abraçada de tot el Geamm.

Barranc Vallmala...les imatges!

2011-03-22T08:20:00.000+01:00

Via Mompart a la Miranda de les Boïgues (100 6a)

2011-03-21T10:43:00.008+01:00

Dissabte 19 de març, que podem anar a fer ?, o Agulles Via Mompart, o Puntal Via Mas Guash...

finalment ens decidim per Agulles, de mica en mica que ens anem apropant a Can Massana, el termòmetre marca 6Cº, uff!, pensavem que havia marxat l'hivern, però encara no !, després ja es va anar recuperant, quedant un dia perfecte !.

L'accés com sempre direcció al refu, justament al trencall d'abans al refu, ens desviem, hi ha una fita que indica la seva direcció. Bé com que vaig amb el Gurú i guia de Montserrat, en Ferran Bascuñana , ni em plantejo mirar per on vaig, je, je..., arribem a peu de via, quasi al coll de la canal que es va pujant. El primer llarg en Ferran... un primer llarg Montserratí dels que estan freds, vens fred, i costa.. però només és un pas de v+, la resta com sempre còdol, granet, bidit, peu i amunt...

La reunió em de flaquejar cap a l'esquerra (bauma). El següent llarg, surt per l'esquerra de la bauma, i tot recte a munt per un diedre, per mi força assegurat, i menys dur del que em pensaba, el V+ no li vaig veure... arribem a la següent reunió sense complicacions. Ara toca el macu, el llarg de la via, el més fi, i aeri. enfilem el diedre, fins arribar al pas clau, més tieso i amb algun tros de roca força precari.. però ben protegit, està clar que pujar per aquí fa 30-40 anys era una altre cosa. La reunió abans de sortir del diedre, vigileu amb les pedres de adalt, que no són petites...

En resum una bona via, per un dia de primavera, desde adalt les vistes, com sempre Impresionants. Que millor poder fer una via com aquesta amb un company com en Ferran

Em sap greu tindre que fer-li fer això en Ferran, però com ell també és de la familia, almenys de la meva, doncs a ballar !!!!

(ressenya dels nostres amics escalatroncs)

en buena compañia con Jose "the puretas climb"

FELICITATS A UNA NOIA ALEGRE

2011-03-21T09:02:00.007+01:00

Linka aquí per una cançó especial

Avui dilluns volem felicitar a aquesta noia...

Exacte, és la Carla, i és el seu aniversari. La Carla és una noia vital i alegre que estima les persones i els cavalls quasi per igual, je, je, je. També és una amiga divertida i valenta que és capaç d'escalar allò inescalable, de travessar les aigües ferotges d'un riu o...d'adormir-se abans d'anar a un sopar.

Sospito que si la busquem per felicitar-la no la trobarem, perquè avui fa festa i segur que aprofita el dia per celebrar-ho com cal.

Carleta, et desitgem molt bon dilluns d'aniversari, que
t'ho passis d'allò més bé i gaudeixis de cada minut. Una abraçada de tot el Geamm.

Escalant glaç al Pedraforca ...

2011-03-17T08:32:00.000+01:00

Barranc de Vallmala - Montserrat

2011-03-16T16:49:00.006+01:00

Diumenge 13 de març, ha plogut, estem entre anar a les preses i fer el Salt de sallent, o a investigar torrents, per a possibles cursos d'iniciació a Montserrat... quina mandra, anem a Montserrat.

Com que en Sergi en sap molt i molt, je, je... no agafis el neopré, ni la part d'abaix..., aquesta frase em sembla que me la repeteixen durant molta estona... i finalment, i ells o saben perfectament, pràcticament no ens varem mollar.

A les 9:50 agafem l'Aeri de Montserrat, sembla mentida, que encara no hagi pujat mai... bé algun cop a de ser el primer. En 10 minuts som a dalt, 6 euros de cost, i estem a terra. Baixem pel camí de les escales, que porta a la Sant Cova, i que ens porta a la caseta del Funicular que porta a la plaça del Monestir.

Aquí mateix comença el Torrent de Sta. Maria o Vallmala, obert per en JOM. la part intermitja del barranc (per tant superior a la nostre que va pel parc de bombers, passant per sota del Monestir, està prohibida).

Les instal·lacions en general estan molt bé, per ser Montserrat, evidentment sempre ens trobem alguna que altre reliquia.

Els passamans, un pel justos amb el cable d'acer, però en general molt ben equipat.

L'aigua ens sorpren ja desde abaix de l'aeri, veient que baixa molt bé, per disfrutar sense passar fred. En alguna de les badines em de fer una mica d'equilibri per tal de no possar les cuixes a remollar. Finalment els últims resalts, equipats com ferrata, són molt macus, gràcies a l'aigua que cau. Evidentment amb aigua és del tot recomenable, per algú que li agradi Montserrat i també els barrancs.

Descens entre 3:00-3:30 hores, segons el grup. portar material com algun cordino i mallón, per algún pas.

sortida : Pere T., Jordi B. i Sergi L.

Via Alimera V, Pared de la Codolosa Montserrat

2011-03-12T09:10:00.004+01:00

El pasado sábado 27 de febrero, mi padre y yo fuimos a escalar a Montserrat, a la paret de la Codolosa, ya habiamos estabado antes escalando en esta pared la via el Avi Trepador, con Enrique.
Como queríamos llegar a comer a casa escogimos una vía cortita, l’Alimera. Primero fuimos a desayunar a un bar, el Anna del Bruc.

Sera esta la via o no sera?

después nos dirigimos para allá. Una vez llegamos al aparcamiento seguimos el torrente que nos dejaba justamente al lado de la vía. Dudamos un poco que vía era, porque había dos muy juntas, y una de ellas era nueva y no estaba en nuestras reseñas.
Cuando comenzamos el primer largo es el más difícil, de 40 metros, pero tampoco mucho y lo pudimos subir sin problemas, había un paso de V que si querías te lo podías esquivar yendo por la izquierda, y después era un IV bastante fácil.
El segundo largo, también de 40 metros, había una parte de V que era bastante fácil y la subimos bien.
El último largo era el más fácil y el más corto, 25 metros era muy fácil.
tooooma bailoteo!!

una vez en la cima nos cambiamos los zapatos y grabamos el video haciendo el indio. Para bajar teníamos que hacer un rapel asta la primera reunión, que hizo mi padre, y como había muchos arbustos mantenía cogida la cuerda. En el segundo rapel no lo hicimos por la vía, porque
comenzaban a escalar otros, y nos fuimos por un lado. Este rapel lo hice yo primero y se me liaron tanto las cuerdas que tuve que engancharme a una chapa y que bajara mi padre a desliarlas, diciendo que era el mayor nudo que había visto nunca, después de un tiempo conseguimos bajar y llegar al suelo, solo estabamos a 15 metros. Y a continuación, nos fuimos para casa, ñan ñan comidita de mama.

me gustan los rapeles, oyehaaa!!

Carnestoltes escalant...i amb final feliç!

2011-03-10T11:04:00.034+01:00

Dissabte matí, dia 5 de març, nova romeria GEAMM amb tot el què això implica!!

Anem cap a Malanyeu, a esmorzar, a fer uns riures, a disfressar-nos...i...bé, perquè no...a escalar!
En Pere i l'Ana Fernández ens decidim per la via dels Senzills, al costat de la Badalona. Avui l'Ana ve forta, amb ganes de tibar i consolidar el seu bon estat de forma.


Dit i fet, guarnits per l'ocasió, l'Ana ataca el 1r llarg, que
s'acaba amb un 6a finet. La paret no li posa fàcil, perquè fa un fred
que pela, i als 5 o 6 metres ja té les mans congelades. Amb molt
de valor, moltes queixes i sense tacte a les mans, arriba a la reunió.
FELICITATS ANA! Estàs ketesurts!



















La via continua amb un canvi de paret (6a un pas, V+), un llarg
de tràmit de IV,  i un llarg final de 6a finet, finet. Anem quasi en
paral.lel amb la cordada del costat, de l'Alfredo i en Jose, que
estan fent la Montse Curto, i quan estem  a l'últim llarg ja els
sentim cantar el Cherokee!!
Nosaltres també fem la dansa de la victòria quan arribem
al cim, i després d'un parell de ràppels ens reunim amb
l'Alfredo i família a peu de via.

Mentres en Marc, l'Eva i en Ramon estan batallant
a la Stock de Coc. En Ramon ha représ amb força 
aquesta nova etapa post-lesió, i l'Eva,
valenta com és ella, torna a la VIA LLARGA!!!
Felicitats als dos.

Però espereu, que la cosa no acaba aquí. Encara ens quedava el sopar de carnaval al vespre. Allà ens vam reunir uns quants representants del Geamm, amb ganes de passar-ho bé. El sopar, bo, i la companyia, millor, tot i que vam trobar a faltar a molta gent. Disfresses? Sí, sí, alguna que altre. Ah! I fins i tot hi va haver concurs al bar dels Capgrossos. A que no endevineu qui va guanyar el 1r premi? La parella Alfredo-Luisa, que no tenien rival.
Si voleu veure com estàvem tots de macos, seguiu mirant...

Audiovisual NEPAL + Presentació Trailwalker 2011

2011-03-10T10:37:00.003+01:00

Via Bonatti a Le Grand Capucin...

2011-03-08T00:18:00.006+01:00

Aquest és un dels cims que en Ferranet (i potser en Pere M.) té previst atacar aquest estiu als Alps.

He trobat aquest vídeo perquè us feu una idea de la zona (maravellosa), la paret ("tremenda") i la manera en que la va escalar el gran Gaston Rébuffat el 1961 (reverencia virtual).

Les imatges pertanyen a la pel.licula "Les Horizons Gagnés" (1974) on surt el sr. Rébuffat en persona...

Àpali, va pèr tu Ferran!

Escalant a l'Alt Urgell...

2011-02-28T22:55:00.009+01:00

“Manitou” en la cultura tradicional algonquina (els pobles natius de Canadà i Estats Units del Nord) és el Gran Esperit, el Creador de totes les les coses … el "Gitche Manitou" és dons el "Gran Esperit".

El seu significat real és més proper a una "Gran Connexió". Els primers exploradors francesos van traduir el terme com a "Gran Manitou": la gran interconnexió i l’equilibri de la natura i la vida.

Tot té el seu propi Manitou, cada planta, cada pedra, cada animal i … també el GEAMM!

Interconnexió i equilibri entre tots els seus components a través de l’amistat i la muntanya.

L'amistat duplica les alegries i dividix les angoixes per la mitat.

Aquest diumenge a l’Alt Urgell, uns quants de nosaltres van fer més gran el "Gitche Manitou" del GEAMM...

Pere T.

I no podia faltar el ball del Gran Manotiou!.....

La Fada del Bosc de Can Soliva...

2011-02-24T00:06:00.007+01:00

Recordo a la meva àvia Mercè, sota la claror i els espetecs de les flames de la llar de foc, explicant-me la llegenda del bosc de Can Soliva.

Em deia que quan el bosc tremola desvestit pel cru hivern, just quan les fulles formen una catifa daurada de vivències i el gebre ho cubreix tot….

I el silenci sense destorb, es passeja lliurament entre les branques. Just abans de que la primavera esclati vestint el bosc de colors, formes i sons….

És el moment de passejar-hi i aprendre a romandre quiet durant una estona.

Així pots arribar a escoltar el silenci. Notar com passa per el teu costat, després com t'embolcalla i a poc a poc t'acarona per finalment xiuxiuejar-te a l'orella paraules desconegudes.

Potser amb sort veuràs la figura d'una fada ballant amb robes de seda.

Si no t'espantes i l'hi somrius, el seu cant t'acompanyarà de per vida.

Per tu Bàrbara
Feliç Aniversari des del GEAMM!

FELICITEM AL NOSTRE "DJ"

2011-02-23T08:44:00.006+01:00

OSTRES, SI ÉS LO P.... GUSILUZ!!!!

Que nooooo, que és en Bladé, el DJ oficial del Geamm. Avui el volem felicitar pel seu aniversari.
I què podem dir d'un noi que neix, precisament, el 23F?? Bé, doncs que evidentment volia donar guerra, en el bon sentit, i no parar de fer amics i activitats...

Nosaltres l'hem conegut a la muntanya, però la veritat és que estar amb ell és agradable en qualsevol lloc. Sempre té el bon humor preparat per compartir-lo amb tothom, i sempre està disposat a no perdre's res.

Gràcies a ell i a les seves habilitats discotequeres, les festes Geamm són (i si no ho seran aviat) internacionalment conegudes.

Jordi, esperem que la música, l'alegria i la marxa t'acompanyin sempre, i que tinguis un fantàstic dia d'aniversari.

Una abraçada de tot el Geamm.

Pa de quilo..otro cheroky mas.

2011-02-15T21:08:00.002+01:00

oleeeeeeee!!

"Pa de Quilo" ... vídeo-piada!

2011-02-15T09:33:00.000+01:00

CÈLLECS ... ROQUES NOVES

2011-02-10T17:44:00.006+01:00

Aquest divendres tenim intenció de visitar el sector "transmutacio" que en Mohahw donar a coneixer al seu blog. Aquest sector, situat entre la placa i el bronx ha estat equipat per uns companys de Montornes i Parets del Valles i ... promet moltílssim !!!

(VIDEO RESUM)

Però ... vaja ... hem deixo les resenyes que m´havia imprimit o sigui que ho haurem de deixar per la pròxima. I ara ... on aném ??

Com fà força fred, tocant els cero graus, decidim anar a buscar el solet, i la millor opcció Roques noves dons haviem deixat algun projecte pendent, això molacaracola, dues plaquetes fines finetes.
Una vegada arrivem al sector, hem encertat, el solet calenta de debó i ens permet despullarnos només una miqueta.

Ens hi fiquem a fer feina, les vies protagonistes son la "bicicleta 6a" i tot seguit la "muacata 6b" ... la primera cau, una via fineta de només dos bolts i la segona ... potser amb els passos més evidents però ... els passos surten però queda pendent l´encadene.

A la poca estona arriven la Carla i en Bladé ... ilu dons sobre tot amb la Carla fà temps que no escalem. Ells per feina ... dons no tenen gaire temps ... "fisureta 6a+" i el "desplom del marron 6a+/6b" son les protagonistes, nosaltres continuem amb la "sobregan 6a" i continuem per les seves.

Un matí intens, amb bona companyia i tocant roca que és el que importa. En Bladé i la Carla marxem com han arrivat, i nosaltres anem a fer un menu al "PALOMARES".

CÈLLECS

ROQUES NOVES

LA NOSTRA ESTIMADA ANA FÀ ANYS !!!!

2011-02-08T05:39:00.003+01:00

Dons si ... aquesta noia, és la nostra ANA. Una noia per sobre de tot sencilla però que amaga dins seu la perfecció com a companya. Carinyosa per sobre de tot i que sempre, sempre, la trindrem al nostre costat i com no, dins el nostre cor . T´estimem Ana, que ho sapigues, que ets una privilegiada però més ho som tots nosaltres de tenir-te. Un megapetó de tots nosaltres.

Dijous, amb la excusa del sopar al casal la varem poder sorpendre i veura-li la cara de felicitat no té preu ... aquí teniu un petit detall en forma de video.

Nova Marca Tèxtil en material Esportiu

2011-02-03T16:35:00.003+01:00

Aquest cop us vull presentar la marca suralwear, que un bon amic està comercialitzant... Tot el que siguin prendes relacionades amb Bici, Raids, Triathlons, Curses de Muntanya, Trekking... i sobretot material tèxtil relacionat amb activitats esportives de gran qualitat, podeu trobar-les a la seva web.

La relació Qualitat - Preu és un bon motiu per provar-ho...

Sergi Lugo

Via Sangantanes V/ 175 m Gorra Marinera

2011-02-01T21:17:00.006+01:00

23/1/ 11

la gorra marinera y la magdalena

Frio mucho frio...al llegar a Monistrol para desayunar, el coche me marcaba menos 7 grados...tela marinera(pega con la gorra marinera, oleee!!)

Quien dijo miedo al frio...una cordada no habitual formada por Jose A., Ramon y yo nos ponemos direccion la la Gorra Marinera, decidimos ir por la ruta que sube por el camping, la ermita de sant Miquel, pasando por la estacion superior de san Joan

pie de via

y que nos deja al pie de la gorra, mas o menos 1 hora

El pie de via es facil de encontrar, en el mismo camino, ya se ve una balma que es donde comienza nuestra via.

1º largo. esta algo sobaete, pues me parece que todo dios empieza las vias vecinas por aqui, hay chapas por todos los lados, asi que a gusto del consumidor, nosotros llegamos a la balma y seguimos direccion a la izquierda en diagonal y llegamos a la reunion, la manos heladas.Ramon IV/25m

2º largo. se sale en flanqueo a la izquierda, para subir por una balma/labio que tiene su puntillo,(en realidad puedes subir por donde quieras porque hay chapas por donde mires) recto y reunion, solete.Alfredo IV/V/30m

3º y 4º largo. los empalmamos, son faciles, lo unico el roce de la cuerda ufffff como pesa..se sale ligeramente a la derecha, y al pasar la 3ª reunion que nos saltamos ya va descaradamente a la derecha hasta llegar a la reunion, se podria decir que es una especie de feixa/camino que a la izquierda nos deja en la ermita de sant Jauma.Ramon 20+35 IV/III. 55m

5º y 6º largo.tambien los empalmamos, se sale facil recto y poco a poco en tendencia a la izquierda, para ir a la reunion que esta en una balma 5ºreunion que la saltamos porque queda a la sombra, el frio y la roca freskita nos hace ir a buscar el solete, si se hace asi no chapar la reunion, si no el siguiente seguro, para que el roce sea lo menos posible, se sube en diagonal a la izquierda, con un patio guapo guapo y recto a la reunion(el mejor largo de la via)Alfredo 20+30

V, 50 m 7º largo. muy corto, recto a la cima y reunion en el suelo.Ramon IV 15m

Hacia tiempo que las manos no se nos quedaban, sin tacto por el frio, ni poniendotelas en la nuca eras capaz de sentirlas y que decir se los pirreles yo creo que con principos de congelacion...vaaale, vaaale no tanto, pero si congelaetes.

Como es costumbre este año, bailoteo/indio en la cima, una grimpadeta de unos 50 metros faciles, para buscar la instalacion de rapel(oeste) que nos deja al pie de la escaleras de Jacob, en la Magdalena inferior y regreso al camino principal y al monasterio.

Dejamos a mi hijo en casa, Ramon y yo nos vamos a local de Horitzons para exarles una manopla, tapando burejos de las paredes para poder pintar, poco a poco..tendra cara y ojos

cuidaros Alfredo.

Via PICNIC - vídeo especial annex -

2011-01-31T21:42:00.002+01:00

Sense comentaris...

Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0

2011-01-31T17:30:00.004+01:00

Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant….
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.

Ressenya dels escalatroncs
Com que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo

Plecs del Llibre, via Francesc Casanoves 6a (V+ oblig.) 200m

2011-01-31T16:13:00.005+01:00

L’Esther i en Ramón han quedat per anar a fer alguna via… jo com qui no vol la cosa m’hi acoplo, la seva idea inicial era anar a fer Mutan World al Garraf o potser l’Espareguera a Montserrat. Doncs no, a sobre d’acoplat me les manego per que canviin de plans per un nou projecte un xic mes emblemàtic, la Francesc Casanoves al Plec s del Llibre. Gràcies a les recomanacions d’en Pere i la Carla i el meu poder de convicció (hauria de ser comercial) ens dirigim cap a Montserrat…RING!! RING!!!...Osti!! la Carla truca, que voldra? …al final no treballa… diu que s’apunta i que quedem a Monistrol. Mas vale tarde que nunca.

Apa som-hi aparquem el cotxe a Santa Cecilia, i anem per el camí de l’Arrel en busca de la la Canal de la Llum, forta pujada que fa que ens començem a despilotar. Un un cop arribat al Coll del Mitg dia, ara toca baixar la Canal del mateix nom, collons si que queda lluny… despres de baixar durant no se quan de temps trobem un retol que ens anuncia: PLECS DEL LLIBRE, pocs minuts despres trobem la desviació a la nostre dreta, el camí es molt fàcil d’identificar perque algun il·luminat l’ha marcat amb centenars de marques de color groc fosforito, bueno si mes no trobareu el peu de via rapidament pujant per una petita canal amb un desnivell considerable.

Jo, a l'inici del primer Llarg IV

Comencem per un IV de tràmit que en un plis plas ens el ventilem, al davant la Carla i jo seguits d’aprop d’en Ramón i l’Esther. Un cop a la R1 surto a lluitar contra el segon llarg de 6a..que cabron… em va fer suar la cansalada. La via esta super equipada amb spits, i els llarg son llarguets, sino recordo malament us faran falta unes 12 cintes en un parell de llargs, us cansareu de xapar. L’Esther es l’encarregada de superar aquest llarg, que crec que també el va lluitar i patir com una campiona… No hay triumfo sin pena, n’hi pena sin triumfo.

L'Esther acabant el Segón Llarg de 6a

Seguim amunt, aquets cop la Carla surt de reunió i deseguida es troba un petit llavi de V+ ben protegit, però no pots badar, cop de gas i amunt… el llarg perd continuitat i graduació progressivament fins a la R3.

La Carla despres de superar el llavi de V+, 3er Llarg

Els nostres companys no regalen metres aixi que anem per feina. Em toca de nou, navego per un llarg de IV amb algun tram un pel descompost que ens portara fins a l’inici de la que serà la tirada més vertical i aeria de la via.

En Ramón recuperant a l'Esther a la 3a Reunió

Tenim unes vistes de 180º espectaculars i ja veiem el cim Montgròs al nostre costat. La Carla il·lusionada tira amunt pel darrer llarg de 6a, l’hi espera una tirada mantinguda i molt xula amb algun paset cabronzete… com més a la dreta et col·loquis més patí, però mes opcions(bolos) tindras per ascendir, tu decideixes.

Darrers metres del 5e Llarg de 6a

Finalment cim, cim? ja que estem aquí decidim trobar la manera de pujar al Montgròs, flanquejem sense desencordar-nos fins a la pared i anem a buscar una via de V de dos o tres pasos que perd grau de seguida fins a una R situada just a sobre d’uns rostolls, ultima tirada llarga de III fins a sota del cim. Recollim Material i un caminet a la nostre esquerra en porta fins al Cim, ara si…quines vistes 360º de panoramica Montserratina, estem al rovell de l’ou, impressionant.

L'equip GEAMM al Cim del Montgròs

Uff, es tard i ens queda tornar, fem una mica l’indi i cap avall, prenem el camí en direcció nord per anar a buscar una canal que surt per la nostre dreta, tot cap a baix fins a trobar el torrent de mitg dia que toca de nou remuntar fins a trobar la canal de la llum, uns 40 minutets i al cotxe. Jo no se vosaltres, però jo no canvio la Muntan World per aquesta.

Bladé

... ESCALANT SOTA CERO A CUBELLS

2011-01-28T19:24:00.007+01:00

"molt de fred, però això no ens treu les ganes de tocar roca ... això és el que té tindra passió per la escalada "

(VIDEO RESUM.VEIEU LES MANS D´EN NOGUES DESPRÉS DEL SAQUE)

Cubells ... un gran descobriment per tots nosaltres. Aquestes parets calcàries guanyan protagonisme al poble de Cubells. Una escola que va tindre el seu protagonisme dels 80 al 90 per caure en l´oblit, fins que fa poc, els escaladors locals l´han tornat a reviure. GRÀCIES.

Per la Ocasió la Eva, l´Ana, en Marc, en Carles, en Nogues i en Jaume ... i els sectors escollits en un primer lloc el For Fred, molt adient per la ocasió i més tard el sector Duc i placa gran ... aquest una meravella, tant estéticament con la roca ... una adherencia fantàstica.

(vistes al sector del Duc i Placa Gran)

Només arrivar al sector fem les vies"Fuerza y Garra", "Sang i Fang" i "Rock dur" totes tres amb un V+ de grau, compartint reunió, potser aquesta última un pel més ajustat el grau que les dues veines.Tot seguit pasem a fer "L´Escudella," un 6+ concentrat a la sortida d´un petit sostres amb passets finets, això amb 25 metres xulos.

També cauen "Apache" un 5c per stot seguit anar a fer al sector del costat "Ladrón de roles", un 7b que només son accesibles alguns inmortals com en Carles i en Marc. També una molt bona i estetica "Rumasa", 6b super recomenable, una preciositat. També la veina "Espero pomepero", 6a amb els seus 25 metres també molt recomenables.

Les 17.30 i estem a -1 grau sota cero ... no cal dir res més. Marxem a Artesa de SEgre a fer un minicroisant per fer passar la gana ... o el fred.

ESPORTIVA A CUBELLS
(SERRA DE MANIA)

SITUACIÓ: Cubells (Lleida)

ACCÉS: Vinguen de Balaguer, passem la població de Cubells i despres de 1.7 kilòmetres, entre el kilòmetre 42 i 42 girem a la esquerra per una pista de terra. Recta amunt (no a la dreta) durant 1.2 kilòmetres fins que el camí es torna molt pitjor deixem el cotxe. Continuem a peu seguint les fites fins arrivar al primer sector, uns 10 minuts.
ORIENTACIÓ: Sud-est.

FELICITATS AMALIA

2011-01-26T09:00:00.000+01:00

Moltes Felicitats, Amàlia !!!!

El GEAMM et vol felicitar aquest dia tant important...

Ara fa uns quants anys va nèixer una noia de l'Empordà, que de mica en mica la tramuntana la va anar portant cap a casa nostre.. per un cop em d'agrïr aquest vent...

Moltíssimes felicitats... i a veure quan et veiem enfilada per les muntanyes, que la Jana ja camina...

Els Horitzons de Tots!

2011-01-26T00:12:00.003+01:00

Rampas Invertidas 225m 6a

2011-01-25T19:21:00.006+01:00

El Diumenge 23 de Gener tot desafiant les temperatures glacials que feien a tot Catalunya vàrem decidir anar a Vilanova de Meià a fer la Rampas invertidas , l'Esther, en Bladé i jo (Xicu).

L'Esther i en Bladé no havien escalat a la Roca dels Arcs i no sabiem molt bé com es mourien en una paret exigent com aquesta.

Ara puc assegurar que no és una via per iniciar-se a la Roca dels Arcs.

També he de dir que jo em vaig iniciar amb la Musical Exprés, no només a Vilanova sinó també en la via llarga, i recordo tenir la mateixa sensació que ells.

Anem al gra.

Sortim de Mataró i de camí cap a Vilanova la temperatura ens espanta, al voltant dels -9ºC.

Esmorzem al Cirera i anem cap a la Roca dels Arcs.

Preparem el material i un airet que ens fa posar tota la roba que duem.

Comencem l'aproximació i al baixar al rierol la cosa ja canvia i el ventet deixa de tocar, arribem a peu de via acalorats i a més la via esta lliure, tota per nosaltres.

Haviem decidit que jo faria els dos primers llargs, en Bladé els dos següents i l'Esther els darrers.

Son al voltant de les dotze i ens posem en marxa.

1er llarg.

Per començar una panxa, segons la ressenya V+, no s'ho creuen ni ells, el vaig trobar bastant més dur que amb un parell de dinàmics surt i llavors continua amb una placa vertical fins a reunió.

En Bladé arribant a R1

2on llarg.

Dues panxetes amb bastant de canto (6a) i una placa mes fàcil fins a reunió, amb compte de no equivocar-vos, la reunió que et trobes en linea recta de l'ultima assegurança és del Plaer de ma vida, la nostra queda entre dos arbres uns quatre metres més a l'esquerra, si no m'haguessin avisat hi hauria anat de cap, gràcies Joan.

L'Esther i en Bladé en l'inici del 4rt llarg

Aquí canviem de tàctica, veient com són els 6a's segueixo un llarg més i els tres darrers els farà en Bladé. L'Esther ja fa estona que no té braços peró no defalleix.

3r llarg

Comença amb una placa de regletes petites però franques (6a), seguit d'un flanqueig i arribes a una vira ,no anar a una reunió amb una bagua blava a l'esquerra, on un sostret de V+ et deixa en una placa de canto però amb un bon aleje fins a reunió.

Aqui fem canvi de cordes i surt en Bladé.

4rt llarg.

Surt en diagonal cap a la dreta seguint uns burins i et trobes amb una panxa on les primeres presses són romes i pulides (V+), i després canto fins a reunió.

Aquí la via enllaça amb la Lleida i canvia totalment la dinàmica.

L'Esther arribant a reunió

5è llarg.

Comença amb tendència cap a l'esquerra on pots col.locar un camalot del 2 en una fissura i llavors llaçar un parell de sabines.

Comença a bufar altre cop un airet glaçat sort que ja estem dalt.

6é llarg.

Segueix per terreny indefinit amb trams de roca trencada fins a muntar reunió en un arbre.

Aquí ens vam desencordar i vam fer una última grimpada fins arribar al cim.

La sensació que m'ha deixat la via es bona:

-Temperatura i tacte bons.

-Escalada exigent i física, grau obligat.

-Via molt vertical i de panxes.

-Equipament, sobamenta i graduació en consonància amb la resta de vies de la paret.

-Companyia immillorable.

Quan vulgueu repetim, us deixo triar la via. Jejejeje

By Xicu

ANIÉS-ERMITA VIRGEN DE LA PEÑA (OSCA)

2011-01-24T12:04:00.005+01:00

Diumenge 9 de febrer. Aquesta ruta força espectacular i molt aprop de la ciutat d´Osca, val la pena fer-la, per la bellessa de l éntorn, per la ermita dita, i també per la fauna, en aquest càs els "buitres" que ens acompanyan tota la excursió.´

(VIDEO RESUM)

Una vegada entrem a la població de Aniés ens dirigim pel carrer princiapal del poble fins la part alta on trobem una mena de bassa, allà deixem el cotxe.
Apartir d´aquí, el camí és evident, direcció cap a les parets i fins i tot podem veure la ermita, enganxada a la roca com si volgues caure.

Una vegada arrivem a una cruilla, prenem el cami de la dreta, amb la indicació de la "Ermita de la Virger", un PR 110. A la esquerra deixem el PR 109 de la Paúl, que serà per on tornarem.

Ara jà només hem de continuar amunt seguint les indicacions fins arrivar a la ERmita amb unes vistes increíbles. Això si, si voleu visitar la ermita heu de demanar la clau al poble que creiem que val la pena ... nosaltres no ho varem fer.

Una vegada disfrutem del paisatge i com no ... dels buitres que volen amb certa amenaça cap als gossos, decidim no trigar gaire més i marxar.
Sortim per dalt deixant la Ermita a sota nostra i amb tendencia direcció Oest resseguim la pista que ens durà a pendre el PR 109 fins arrivar al poble.

Una ruta maca, sencilla que en poc menys de 3 horetes ens fa gaudir d´aquestes terres que cada vegada hem sorprenen més.

ANIÉS-VIRGEN DEL CASTILLO
(OSCA)

Àger – Via TOPE CLÀSSIC 275m (6a/A1)

2011-01-20T11:35:00.004+01:00

El GEAMM torna a arrencar amb un any nou. 16/01/2011
Primer va ser a Rubies, i ara toca Àger. Sortim amb la intenció d’atacar tres vies a la zona del Cap del Ras. La Redrum (Montse i Sergi), la Tope Clàssic (Alfredo, Ramon i Ana F.)-(Pere T. i Sergi) i l’Esperó Badalona (Esther, Jordi N. i Muré).

(Ressenya dels amics escalatroncs)

Comencem distribuint les cordades i fent l’accés de 10 minuts.
Primer llarg IV desprotegit, però fácil ens deixa asota mateix de la paret – 40 metres.
Segon llarg 6ª molt ben equipat i gens compromés, pujar per una placa amb bones regletes – 35 metres.
Tercer llarg V+, segons les ressenyes , és el més compromés, i té raó. Se surt de la reunió per la dreta, buscant un flanqueig amb bona adherencia de placa. En cosa de 3 metres es comença a pujar per la placa, anem trobant pitons, un cop comença a enfilar-se, hi ha una espècie de diedre amb baveresa, del tot descompost, que haurem d’anar afegint assegurances (friends petits), per anar protegint els passos, un llarg dur de V+ - 35 metres.
Quart llarg, V+, sortim de la reunió per l’esquerra, passem una sabina, seguim per la placa (trobem pont de roca), i pasat uns 6 metres, em de fer un petit canvi a l’esquerra, aquest és el pas clau del llar, ven assegurat i bona adherència. Seguirem amunt, fins trobar una antiga reunió, que ens saltem, seguim a l’esquerra i pugem fins a la feixa, on trobarem la Reunió amb parabolt – 45 metres.
Cinquè llarg, III, sense protegir, descompost, decidim sortir de la reunió cap a la dreta per un mur descomposts, però força fácil, seguirem amunt fins trobar la següent reunió – 25 metres.
Sisè llarg, V+/Ae, sortim de la reunió cap amunt i trobem una placa amb bavaresa, seguim la linea de parabolts, la cosa comença a possar-se més tiesa, i exigent, sincerament, és un V+ mantingut i exigent. Fins arribar al 6b o Ae . Obviament encara no tenim el Grau per fer-ho en lliure…, per tant estrep i cap amunt, la reunió sota una bauma que donarà pas al següent llarg. Sens dubte el llarg més dur de la via. – 35 metres.
Setè llarg, V+/A1, Llarg amb una bona entrada d’Ae, dos parabolts, ens donen pas als A1, un cordino en un pont de roca, seguit d’un tascó, acontinuació un petit diedre amb dos parabolts més, seguim fins la reunió al costat esquerra, tocant la sabina. – 15 metres.
Vuitè llarg, III+, sortim de la reunió enfilant-nos per la sabina (ull que rellisca), amb tendència cap a la dreta, trobem un petit mur, ens enfilem fins trobar la reunió asota de una gran placa llisa. – 20 metres
Novè llarg, V+. Llarg amb un començament molt macu, llis, fent oposició entre una fisura i la canaleta, V+ d’adherència. Els seguros, estan possats més lluny generosament, però es fa molt bé apartir d’aquí es va trobant més canto, arribem adalt de tot. 25 metres.

Després d’aquesta ens enfilem uns 30 metres més fins a trobar el cim. Les vistes IMPRESIONANTS, la recompensa és merescuda, se’ns dubte el lloc és increíble.
Un cop adalt, fem una petita exploració per la zona, trobant restes d’emprentes dels Ovnis, però això és una altre història.

Els descens, cap a la dreta fins trobar un esperó característic, seguim veient les fites, i haurem de baixar fins trobar una bauma molt ben escabada, que ens anirà indicant el camí amb fites. 45 minuts.

Sergi…

FERRATA CANAL DE LES DAMES (MONTSERRAT)

2011-01-19T12:14:00.006+01:00

Per començar l´any no millor que trencar els mals costums i com no començar amb noves il.lusions renovades.

I com feia temps, molt temps que no quedava amb en Santi ... decidim anar a fer una ferrata com els vells temps ... com els bons temps.Ho tinc fàcil fer la piada ... amb el teu permís Santi ... te la copio !!!!

(VIDEO RESUM)

Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés. La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi. Després, vam buscar una miqueta de solet, vam esmorzar, després vam baixar per un corriol fins a trobar el cotxe de nou. Va ser un matí molt entretingut i divertit(Piada feta per en Santi Armengol)

VIA FERRATA
CANAL DE LES DAMES
(MONTSERRAT)

SITUACIÓ: Montserrat Sud (Vinya nova)
ACCÉS: Sortin pel Bruc o per Collabató, hem de arrivar a la urbanització de Bruc Residencial. Adalt, a la part nord de la urbanització, tocan jà al bosc, trobarem una pista ben senyalitzada direcció Vinya Nova, al tanto no anar cap a Can Jorba.
APROXIMACIÓ: Desde Vinya nova continuem per la pista principal per la dreta. Una vegada trobem un mur de pedra amb una valla metàlica agafarem la pista de la esquerra on podem deixar el cotxe. Pujem pel camí fins arrivar a una torrentera (ple de pedras) fins veure un indicador de la ferrata del canal de les dames
ITINERARI: Comencem per una pared força vertical equipat amb esglaons força malmessos pels aiguats. Continuem fins arrivar a una segona part on trobem una paret equipada amb cordes i després amb presses sikades a la paret. Continuem per la canal i guanyem dos resalts equipats amb cordes. Tot seguit arrivem a la part més vertical, equipada un primer tram amb cordes fixes i cadenes sense cable de vida. Al tanto dons aquest tram és força exposat . Arrivem a un replá i tot seguit un tram desplomat, això si equipat amb cable de vida, amb esglaons. Continuem per la canal, guanyem un resalt amb ajuda d´una corda fixa fins arrivar a la part final. Un mena de gorja que ha fet l´aigua, per on haurem de pujar per les instal.lacions de cable fixes. Força físic però amb técnica és deixa fer bé, no deixant de patir una mica. Val la pena en aquest tram asegurar-se amb una cinta express ben llarga per fer el canvi dels mosquetons. Una vegada superat aquest últim tram finalitzem la ferrata.
DESCENS. Continuem amunt i quant trobem un camí a la dreta que s´enfila l´agafem fins arrivar a dalt d´un petit cim on és deixa veure el sol i agafem, tot quan comença a baixar, el camí a la dreta amb marques blaves fins arrivar a la pista principal. L´agafem a la dreta fins arrivar al cotxe.

(RESENYA llibre "vias ferratas y caminos equipados" Ed. Desnivel)

El Matagalls (1.694m) -Vessant Sud-

2011-01-17T23:54:00.012+01:00

Excursió al cim del Matagalls des de Sant Bernat

i descens cap a Sant Marçal i la font de les Nàiades

El Matagalls és un dels primers cims que s'assoleixen en els inicis de tot excursionista i per tant una de les primeres fonts d'impressions que els principiants tenen.

Recordo perfectament la primera vegada que hi vaig ser. En el descens ens van perdre i tota la colla va passar la nit al ras. Quin enrenou i quins temps aquells!

El diumenge dia 9 de gener vaig repetir l'excursió amb la Bàrbara. Dia clar, vistes panoràmiques, bona temperatura...ideal per gaudir d'una preciosa excursió al cor del Montseny!

L'itinerari presenta un primer tram més dreturer fins que assoleix la carena. Despres es passa pel collet de l'Home Mort i fàcilment s'arriba al cim (ballaruca del "Cherokee"). Posteriorment baixa cap a Sant Marçal i seguint la vall del riu Tordera torna al punt d'inici.

Son uns 8 km de passejada amb un desnivell acumulat de 800m. Calculeu tranquilament unes 4-5h per fer-lo sense preses. Molt recomenable!

Nosaltres van fer nit a l'Hotel Sant Bernat. Aquest establiment es encisador. No us perdeu un capvespre davant la llar de foc rodejats de tres gossos Sant Bernats i després fer un sopar al seu restaurant. Val molt la pena.

Bàrbara

ballantpelmon.blogspot.com

Pere

pescadordestels.blogspot.com